Explora el wiki

Estimada Tomasa, Ja sé que nosaltres no ens portem gaire bé i que pensaràs que no tens ganes de rebre una carta meva, però la veritat és que t'enyoro molt. El meu germà Quirze, des del vostre divorci, em ve a veure cada dia aquí, a la presó. Estar a la presó em fa sentir molt malament, la mort del Marçal va ser molt precipitada, encara segueixo sentint que sóc culpable d'aquest desastre i que mai em perdonaré. El teu divorci amb en Quirze va ser la meva culpa, si jo no li hagués demanat al meu germà que em vingués a veure cada dia a la presó, podríeu ser feliços allà, a Aragó. Passar-se el dia entre reixes és molt dur. Estar sola, confiar en mi mateixa en tot el que faig i tenir els meus pensaments de penediment sempre al cap, em fan tornar boja. Les condicions del dia a dia són horroroses. A mi m'agradaria que vosaltres tornéssiu a estar junts, el meu germà ho està passant malament. Has de tenir en compte que la culpa no és del meu germà, que ell es va quedar amb mi perquè jo estava passant una situació molt delicada. Amb això et vull demanar que intentis mantenir el contacte amb nosaltres, perquè heu estat casats molt de temps i no podeu perdre la amistat que us va unir. Maria Rosa.