Explora el wiki

-Senyoreta Fígols, el doctor Pinós l'espera. Va entrar a la sala, poruga, encara que hi anava sovint. -Bona tarda Senyoreta Fígols. Segui, si us plau. -Bona tarda. -Digui'm. Com es troba avui? -va preguntar el doctor. -Aquells nens... no... no puc... -va contestar ella, esclatant a plorar. -Què ha passat, senyoreta Fígols? -Aquella tarda vaig entrar a la classe de primer B. És una classe de nens que em critiquen a la mínima. Per això, l'única manera de mantenir el control de la situació és estar seriosa. Vaig preparar-me per llegir-los el comunicat. Vaig forçar un somriure i vaig anunciar que al dia següent arribaria una nova companya, alemanya, d'un cognom difícil de pronunciar. Malgrat tot, els meus esforços van ésser en va. Vaig posar-me nerviosa. Els nens no paraven de riure i vaig començar a recordar la meva infància en aquelles mateixes parets. - Què de la seva infància? - va preguntar el doctor Pinós. -Les burles, la sensació de ...de...que no...serveixo per a res. Tot i que sóc la directora... No ho he pogut canviar...Sempre seré...des que la vaig conèixer...des que va entrar per la porta...no he pogut... Les meves amistats, la meva reputació acadèmica... Tot. -va fer una pausa i continuà. -"Em permet, senyoreta Fígols?" Vaig sentir-li dir. Després es va girar a la classe i els va dir que el cognom de la Norma, la nena nova, era complicat i que l'escriuria a la pissarra. I així ho va fer, deixant-me a mi en ridícul, com sempre. La Glòria, sempre decidida. I jo, pàmfila, dèbil, ridícula...