Explora el wiki

Granollers, 6 de febrer de 2014 Estimada Sylvie, Hem llegit la teva forta i dura situació i ens agradaria dir-te que mai haviem vist cap noia tan jove i forta en les nostres vides. És difícil mantenir una família sola i sense pare. Tu sola estàs cuidant aquesta família i prou bé que ho fas. En canvi, no deixis que en Pascal i l’Oliver passin tant temps amb en Kayembe. Podria ser una mala influència per a ells. En el tema de la mare, intenta ajudar-la que oblidi el vostre pare. En el camp de refugiats és difícil sobreviure, però intenta que el poble que està formant-se s’agrupi i deixi a part tots els conflictes que provoca la recerca i l’extracció del coltan. Agreïm el treball que ha fet la Marie perquè puguis anar al Canadà. Continua amb els teus estudis que ho fas prou bé,continua estudiant que després el teu futur serà molt millor.A part l’Oliver és un preadolecent que vol salvar-se de l’or blau, ell marxa de Tanzània per fer encàrrecs als perdonavides que volen enriquir-se més amb el mercat de l’or blau (coltan). La teva mare pobra l’has d’ajudar tot el possible des de que els guerillers van assesinar al teu pare, ella està molt malament i l’haurias de aixecar els ànims, perquè si ella esta millor, podría cuidar més dels teus germans i així tu podries marxar més tranquila al Canadá Bueno ens despedim, esperem que tot et vaigi bé, una abraçada dels teus amics Pol i Lluís.