Explora el wiki

<big>La nova vida de en Carlos ''Diguem-ho!'' Ja era tard, el Carlos ja estava al tren i ja es movia, possiblement no veuria mai més en Textu. Si es parava a pensar, tot havia estat molt confús. S'havien conegut fa relativament poc, quasi per accident, per un grup, només per Led Zeppelin, si a qualsevol dels dos no els hi hagués agradat, segurament una altra desgràcia hauria passat, en Textu hagués acabant sofrint tant com ell, sabent que el seu pare... Per un noi de la seva edat que el seu pare havia estat assassinat per ell. Sí, potser hauria set just, però just pel vell Carlos que ara estava mort, ara no volia saber res de la venjança, els dos van ser molt feliços. Després de tot, això era un temps amarg, de males notícies i fets, un temps per l'oblit. Ara li calia començar de zero ''Adéu gran amic...'' No podia evitar-ho però ser trist... Adéu al seu millor i amic únic, per desgràcia, ja no es veien les muntanyes, ja havia passat mitja hora, el poble ja no es veia i es començava a divisar la ciutat, amb ella, un nou començament. </big>