Explora el wiki

'''Si el suïcidi hagués estat premedita''' L’Àgata ha matat en Pere Màrtir. Amb fitora en mà i horroritzada,ha fugi cap la “seva” casa. Després ha anat cap un penya-segat amb paper i tinta...' ''No ploreu per mi, encara que se que no ho fareu. Si esteu llegint això, és perquè jo ja no hi soc. He anat a reunir-me amb els meus pares, que tots el dies em cridaven per anar al seu costat, que totes les nits em cantaven nanes des de la mar. I la veritat, em donava el mateix si ells eren “heretges”, ”moros” o com volguéssiu anomenar-los...La seva sang flueix per les meves venes...Les aigües de la mar rebran el meu cos amb tota la dolçor que mai vaig encontrar a la terra. Perquè tots ho sabem, que mai vaig ser ben rebuda...I si em parlàveu, era per una mescla de llàstima i cruel diversió. Baltasanet, se que tu si que sofriràs per la meua partida, però que la teva ànima estigui tranquil•la, que tu fores l’únic que em va ajudar quan més ho necessitava. Veure como el Pere Màrtir, aquell que pareixia un cavall desbocat que ningú podia domesticar, podia arribar a amar-me així va fer que ho oblidés tot. En aquells dies finalitzaren els sentiments, les emociones roïnes, i tot dos disfrutàvem del nostre amor. Però per culpa de las tafaneres, les taimades i malèvoles geloses del nostre amor, jo em vaig veure acorralada a matar el Pere Màrtir. La seva sang em tacava les mans quan les campanes de l’església anunciava que jo ja era la seva dóna...¡Maleïts aquells que em feren dubtar! Ja ho deien els dos peixets que va salvar. Tenien les escates daurades, i eren tan bonics i feliços que aquell gran peix volia menjar-se’ls ...Jo els vaig salvar, però a en Pere Màrtir i a mi no ens salvarà ningú. Tinc el valor per fer aquesta acció, per tornar amb els meus pares, per ser una amb la mar... Adéu, terra maleïda. '' La carta ondejava clavada en la fitora,vora el penya-segat.