Explora el wiki

'''LLUCIANA''' Els teus cabells ballen amb les llums, que fan reflexos de colors vius. Tu balles amb la nit i la música estrident, que no sembla acabar-se mai. Portes aquí hores. Hi continues, animada, però crec veure com alguna part de tu es perd, en aquest mar d’excessos. En el fons, què hi fem aquí? Volar. Mai parar de ballar. És clar. Ets tan bonica. No em refereixo només a la suavitat de la teva pell o a la corba dels teus llavis, sinó a les emocions que desperta la teva veu, ja familiar, que sempre té alguna cosa a dir. En ocasions com aquesta, et trobo a faltar. Vull dir, trobo a faltar el teu sentit de racionalitat. No ets com ells, els que són aquí amb tu, encara que pensis el contrari. No som iguals. De vegades, no t’entenc. No sé si m’estimes, tot i que alguna vegada m’ha semblat sentir-t’ho dir. Balles i rius amb mi, però no em mires de la mateixa manera com jo a tu. Suposo que, en el fons, no em deu afectar gaire la veritat, perquè el meu cor ja ha decidit que serà per sempre teu. Em prens la mà i ballem, com l’altre dia. El meu cor canta i em xiuxiueja que ara és el moment. T’acaricio l’esquena i de sobte, la teva mirada s’il·lumina en trobar la meva. Just quan m’apropo a tu, la Cinta crida el teu nom. Vol que prenguem una cosa per aguantar tota la nit i el dia següent. No, Lluciana. Els teus ulls ballen buscant una solució a la seva irresolució. Et prenc la mà amb tendresa i et miro. La nostres mirades xoquen. Intento transmetre’t determinació. No cal Lluciana, si us plau. És massa perillós. Queda’t. Aquí. Amb mi. Si us plau. Després d’uns llarg segons mirant-nos un a l’altre, em prens la mà més fort. Sento una estranya càrrega d’electricitat. Et gires cap a la Cinta i els altres. No, avui no vull, els dius. No me’n recordo de quan o com van anar-se’n els altres. Només recordo quan l’espai entre nosaltres va semblar massa gran i el tornàrem inexistent. El meu cor va ser més feliç que mai.