Explora el wiki

'''Estimada Antígona:''' Sento molt la mort dels teus dos germans, Polinices i Etèocles. Encara no m’ho crec pas. Quan vam rebre la notícia vaig caure a terra destrossat, sense poder articular paraula. Sé que en aquests moments estaràs destrossada i lluitant contra les injustícies de Creont. Vull que sàpigues que t’estaré recolzant en qualsevol decisió que tu prenguis, perquè ja estic assabentat de la greu injustícia de Creont contra el teu germà Polinices. A mi, em sembla que aquesta prohibició i càstig que ha fet Creont cap al cos del teu germà és totalment una injustícia. He estat parlant amb la teva germana Ismene i m’ha dit que ella tampoc hi està d’acord. Però no estem d’acord en una de les coses que ella pensa, ja que ella té molta por que li passi alguna cosa. En canvi,jo penso com tu i que faré el possible perquè el cos de Polinices pugui estar enterrat, encara que això em porti a la mort. Polinices quan havia regnat sempre s’havia portat molt bé amb el poble, cosa que Etèocles a vegades oblidava bastant i també ens menyspreava per ser d’una classe social més baixa. Amb Polinices això no passava, tot el contrari, sempre estava disposat a ajudar-nos sense mirar la nostra classe social. Et conec des que eres petita i sempre m’has semblat una noia molt valenta, fins ara no t’he dit qui era, però suposo que ja t’imagines que sóc Eumolp. Des que el teu pare Èdip va morir, he estat pendent dels teus passos i crec que ets diferent de tots els teus altres germans. Tens molta valentia i, per això, estic disposat a ajudar-te en tot el que faci falta i més. No m’has dit res però ja m’imagino que vols anar aquesta nit a enterrar el cos de Polinices. Així que aquesta nit, estaré esperant a la cantonada del costat de la plaça de Tebes. Hi seré cap les 12 de la nit, així tindrem més temps per anar on jeu Polinices i ja que jo conec tots els carrers i amagatalls de Tebes, podrem arribar-hi més fàcilment. Cap a les 12 els guàrdies tenen un descans i si anem ràpid, podem arribar-hi sense cap problema. L’únic problema serà si els guardes em veuen donant-te un cop de mà a tu. Però ja saps que jo donaré la vida per això, i si cal, diré que tu no hi tens res a veure. Ens veiem aviat, intenta no fer res fins que arribi, mai em perdonaria que tu sola, haguessis de fer front a aquest gran problema i a totes les conseqüències. Mai oblidis d’aquestes paraules ''“Mai deixis que ningú et digui que no pots fer alguna cosa, ni tan sols jo. Si tens un somni, el d’enterrar el teu germà, has de protegir-lo. Les persones que no són capaces de fer alguna cosa et diran que tu tampoc pots. Si vols alguna cosa, lluita i punt."'' Cuida’t, Antígona, ens veiem a les 12. '''Eumolp.'''