Explora el wiki

'''Entrevista a la joglaressa Matilde, de l'obra "L'Ocell de Foc"''' Avui entrevistarem la joglaressa Matilde: ella va ser la persona que es va encarregar de l'Ocell de Foc i es va preocupar que no li faltés de res durant la seva infantesa. Quan l'Ocell va créixer, ell i la joglaressa viatjaven junts amb el Cec de Cabrera, l'Escarnidor d'ocells i el Cavaller salvatge; junts cantaven i ballaven en els castells i en les cases més riques d'arreu de Catalunya: '''-Per què vas acceptar cuidar i educar l'Ocell de Foc quan era petit?''' Perquè jo no havia tingut cap fill al qual poder donar tot l'amor que pot donar una mare. Per això, quan em van preguntar si el volia cuidar, jo no ho vaig pensar dues vegades abans de dir que sí. Sé que no és el meu fill però l'estimo com si ho fos. '''-Per què vas decidir que l'Ocell de Foc es fes joglar i no treballés en un altre ofici?''' Perquè jo no vaig poder estudiar, i l'únic que sabia fer era ballar i cantar, per això jo i els meus amics vam ensenyar-li a ser un bon trobador; ara puc dir que va ser una decisió encertada. '''-Com et vas sentir quan els homes del vescomte de Peguera us van capturar a tots menys a l'Ocell de Foc?''' Em vaig trasbalsar, però de seguida em vaig saber tranquil·litzar perquè l'Ocell havia pogut escapar i, per fi, sabria qui era en realitat i podria conèixer el seu passat: els monjos de Sant Fruitós li revelarien el secret. Ara bé, no puc negar que estava amoïnada per nosaltres, els de la colla del Cec: no sabia què ens passaria. '''-Per què li vau posar, a aquest infant que vau acollir, el nom d'Ocell de Foc?''' Perquè després de tanta guerra i tanta destrucció, totes les flames de les vides de les persones que van lluitar es van apagar, menys una, la flama de l'Ocell; d'aquí ve la idea del foc. I li vam dir Ocell perquè era un noi molt delicat i petit, fràgil i bonic com una au del cel. Alhora, volíem indicar que aquella criatura innocent era com un ocell que s'havia salvat de les flames. Amb el temps, ell ens ha donat la raó. S'ha convertit en poeta i músic i ara és el nostre ocell cantaire; la poesia li ve al pit, ens explica ell, com una flama que el crema. Ja veieu quants significats té el seu nom. '''-Quina va ser la importància de la història dels cremats? Tenim entès que va afectar el pare de l'Ocell de Foc, que era poeta.''' Va ser decisiva, perquè, amb l'eliminació dels càtars, va desaparèixer tota una manera d'entendre el món, la dels perfectes o purs, que eren gent molt formada i molt culta. Alguns eren poetes, músics, nobles, cavallers importants. Va ser la pèrdua d'una gran riquesa: com un extermini en l'època medieval. En tots els temps, els homes han comès barbaritats; sort que sempre hi ha una flama d'esperança, com la que ens ha portat el nostre Ocell poeta. Esperem que sempre hi hagi poesia contra la guerra.

Som el grup Els ocells poetes, de l'institut Isaac Albéniz, de Badalona. Hem escollit fer una tasca col·laborativa sobre ''L'Ocell de Foc'', d'Emili Teixidor, a partir de l'activitat realitzada pel grup Viquilectores, del centre Carles Vallbona. L'activitat a què ens referim és una entrevista a en Mar, un personatge de l'obra ''El Mecanoscrit del segon origen'', de Manuel de Pedrolo. Nosaltres l'hem escollit perquè hi hem trobat preguntes que ens han semblat molt interessants: preguntes ben pensades per poder parlar de tota l'obra, en general. Ara esperem que la nostra feina també us agradi.