Entrevista al Dídac, pels Moniatos

Entrevista a en Dídac, personatge del llibre: Mecanoscrit del segon origen.

P= pregunta R= resposta

Hola Dídac, l’objectiu d’aquesta entrevista, és saber més sobre els teus sentiments i reflexions al voltant de la teva aparició al Mecanoscrit del segon origen

*P: Què et va semblar la teva aparició en la novel•la?

R: Crec, que tinc un paper bastant important , he d’ajudar a l’Alba en tot, especialment durant l’època en que estava embarassada.

*P: Quins sentiments et va despertar l’Alba al llarg de la història?

R: L’Alba em va transmetre ganes de seguir endavant i no enfonsar-me malgrat la situació. Va haver moments de tot, baralles per prendre decisions que no hi estàvem d’acord, ajudar-nos mútuament per aconseguir aliments i poder sobreviure en aquella situació tant tràgica i poder tirar endavant en la nova etapa de l’evolució humana.

*P: Quins sentiments creus que va sentir ella envers a tu?

R: Crec que l’Alba va tenir els mateixos sentiments que jo; sentiments de desesperació per la situació tant greu en la qual ens trobàvem, situacions de total complicitat per superar els problemes que se’ns plantejaven. En resum crec que va tenir sensacions i sentiments iguals en situacions concretes al llarg de la novel•la

*P: Quina és per tu la millor part de la novel•la?

R: Diria que el moment en que l’Alba i jo ens comencem a entendre més bé i ens ajudem mútuament aprofitant les virtuts de cadascú.

*P: Què senties quan aquell grup et maltractava i t’insultava al començament de la història.

R: Em sentia sol , marginat, en el punt de mira de tot tipus de maltractaments, insults, eren mals moments que vaig haver de patir fins que vaig caure al bassal.

*P: Creus que el racisme està molt present en la societat actual?

R: Crec que encara està molt present en aquesta societat, i s’hauria de fer front al racisme més sovint al igual que la xenofòbia i altres tipus de discriminació, ja que no es pot discriminar a les persones nomes pel seu color de pell, raça o per provenir de diferents països. Tots en aquest món som iguals i tenim els mateixos drets que qualsevol altre esser humà sigui del color que sigui.

*P: Quina creus que va ser la teva principal preocupació al llarg de tota la història viscuda?

R: La meva principal preocupació era que l’Alba i jo ens deixéssim d’entendre mútuament i ens comencéssim a distanciar de tal forma que ella i jo comencéssim a desconfiar l’un de l’altre fins arribar al punt d’odiar-nos i sentir-nos sols en aquell món on nomes quedàvem ella i jo vius. Un altra preocupació que tenia era la de que ens trobéssim algun ser alienígena que patrullava pel planeta i que ens mates, o el fet de que passes un altra desgracia com la de trencar-me una cama i no poder sobreviure i aleshores que un dels dos, l’Alba o jo, ens trobéssim sols davant aquella tràgica situació que ningú podria suportar mai.

*P: Veus possible la invasió d’extraterrestres a la Terra, com a la història?

R: Jo crec que és un fet que mai passarà de veritat, ja que es porta molt temps estudiant l’espai i encara no s’ha observat mai res al voltant de la vida extraterrestre amb fets reals. Des del meu punt de vista, es una situació que espero i desitjo que mai succeeixi a la realitat.

*P: Què creus que va passar-te pel cap quan vas veure el poble completament destruït?

R: No és una situació ni un sentiment fàcil de descriure, però de ben segur que, quan vaig veure que tot el poble no era més que brossa acumulada, i que totes les persones que coneixies i estimaves ja no eren més que cadàvers, se’m va caure el món a sobre. Sentia pena, tristesa, moltes ganes de plorar, però també ràbia, perquè ja havia acabat tot. En aquest moment penses que hagués estat millor no sobreviure a la tragèdia.

*P: Com valoraries la forma en què tu i l’Alba vàreu anar endavant després de la catàstrofe?

R: Jo consideraria la nostra capacitat de superació excel•lent, ja que, solament sent uns nens aconseguim sobreviure a la fam, al fred i a la resta d’adversitats que se’ns posaven davant.

P: Com descriuries la trobada amb l’extraterrestre pels volts de la masia?

R: Va ser una trobada curiosa, ni l’Alba ni jo, i crec que l’extraterrestre tampoc sabíem com reaccionar, era la primera vegada que ens trobàvem: l’assassí contra les víctimes que van sobreviure, finalment, el vam poder guanyar.

P: T’agradaria ser el protagonista d’un altre llibre de ciència ficció com el Mecanoscrit del Segon origen?

R: Si, m’ha semblat una novel•la interessant, i m’agradaria repetir-ho.

Molt bé Dídac, aquesta entrevista ens ha servit per comprendre’t millor i aprendre més coses sobre el teu comportament.