Entrevista a Aneris, per Pinyols

ENTREVISTA A L’ANERIS

Introducció: Som un grup de científics de Nova Zelanda. Fa uns mesos ens va arribar l’alerta que hi havia uns animals blaus i estranys d’una illa perduda al mig del sud de l’oceà. Vam enviar-hi uns especialistes i vam endur-nos una “citauca” disposada a explicar-nos alguns fets importants de la seva vida. Vam investigar sobre aquesta espècie durant molt de temps, fins ara, i hem pogut “desxifrar” la seva llengua que hem anomenat Keteka. Ara ja els entenem a ells, i també sabem que ells ens entenen a nosaltres encara que no sàpiguen parlar la nostra llengua. Ara l’Aneris ens parlarà d’aquests éssers insòlits:

1) TENS O TENIES FAMÍLIA ? Aneris: Sí, bé, en tenia. Fa molt de temps, quan el Batís Cafó va arribar a l’illa, la seva primera nit aquí, els meus pares i els meus tres germans grans van atacar l’illa, ja que no entenien qui era aquell ésser arribat a la seva illa, i volien defensar el seu territori, i en Batís els va matar a tots.

2) COM ERA LA VIDA SOTA L’AIGUA? Aneris: La vida sota l’aigua era molt bonica. Però especialment per a mi, ja que la majoria de pares abandonaven els seus fills només al néixer i havien de tenir cura els uns dels altres. Però la meva família era diferent i especial, els meus pares ens cuidaven i ens donaven molt d’amor.

3) T’AGRADA COM ET TRACTAVEN BATÍS I KOLLEGE? Aneris: Si que m’agradava, tot i que al principi em sentia incòmoda i irada, ja que vaig quedar-me amb en Batís per venjar la mort dels meus estimats, però al estar amb ell un temps vaig veure que només matava per salvar-se, que nosaltres, els citauques, el volíem devorar. Em sentia bé amb en Batís i el Kollege, tot i que no em tractaven gaire bé de vegades..

4) QUÈ PENSES FER EN UN FUTUR? Aneris: M’agradaria reconstruir la meva vida. Formar una família citauca, tenir un lloc propi i bonic on viure, i sobretot tornar a l’illa. Però el que més desitjo és donar un altre punt de vista als humans sobre nosaltres, que no ens vegin com una amenaça ja que no ho som.