Comentari de carta a Robert de les ironies, per les Lectores

Nosaltres som el grup de les Lectores i hem escollit com a activitat col•laborativa, del grup de les Ironies, una carta a Robert de part del Genís, un amic seu de tota la joventut, exigint-li que fos més detallista i més carinyós amb la seva germana Violeta, la seva núvia de feia més d’un any i mig. A més, li explicava una sèrie d’aventures i anècdotes que havia passat en el temps que ell havia estat fora, així com que el trobaven molt a faltar i totes aquells moments que passaven junts diàriament, jugant a beisbol, o bé caminant pels boscs, o bé dinant al restaurant del Pere, un amic seu. Però el motiu més rellevant d’aquella carta era per informar-lo de que la seva núvia Violeta havia engendrat un fill i com a conseqüència d’això volia que es comuniqués més amb ella perquè així es sentís més estimada i acompanyada en els moments més difícils, ja que en els dos últims mesos no li havia donat cap senyal de que estava viu.

Canadà, 30 de novembre, de 1932.

Bon dia Genís!

Jo també espero que estiguis molt bé gaudint dels vostres dies i de més. Aquí a Canadà jo tinc molta feina, he trobat una feina de advocat que la veritat és que el treball on estic és molt bo i em tracten molt bé i el més important que em paguen d’allò més bé. Treballo d'alguna cosa que m'agrada i no em queixo del sou.

Encara que, em faria falta desconnectar, i de quina millor manera, que les nostres caminades? També trobo a faltar els passeigs a mitja tarda, que sempre acabaven a la nit, o els sopars que ens fèiem a aquell restaurant, el nostre racó.

Haig de disculpar-me Genís, no et vaig comentar res de lo de la Violeta perquè, saps que em costa molt parlar d'aquests temes, encara que siguis molt amic meu, m'ho guardo per a mi, i sé que un any i mig és massa temps, et demano disculpes. La veritat és, que ens va bastant bé, és la noia que sempre he buscat, i té tot el que necessito. M’agradaria molt poder quedar algun d'aquests dies tots junts, per recordar vells temps. També t'haig de dir, que em preocupo massa per coses superficials i vull fer que la meva vida, sigui perfecta, i a vegades me’n oblido de les persones que m'estimo i m'estimen, com per exemple tu, que no he donat senyals de vida en tot aquest temps, però he reflexionat, i en quant pugui, vull veure't, així que fes-me un racó a la teva agenda.

Ja et dic, quan menys t’esperis estaré allà i farem de les nostres! Tinc un missatge que m’agradaria que li transmetessis a la teva germana, vull que sàpiga que la tinc al meu cap en cada dia que passa, cada hora i en cada minut. Si us plau m’agradaria que pogués entendre’m, que tot tornés a ser tot com abans i que abans de que el meu estimat fill vingui en aquest món ja estaré allà per formar una família com sempre em somiat.

El temps per aquí és molt diferent al de Buenos Aires, fa molt de fred. Trobo bastant a faltar les platges, el sol, la calor... També noto una gran diferència amb la gent, tot i que aquí són molt amables, res amb comparació amb la gent del meu origen, és a dir, gent més oberta i simpàtica. Però al final un s’acaba adaptant

Una entre d’altres coses que si trobo molt, però que molt a faltar és el menjar. Els bracejats d’Argentina, les carns tendres i les empanades, en cap lloc com allà. Però el que em va sobtar que al nostre país no tenim és la carn de búfal, la vaig provar i sincerament és boníssima, també un altre plat típic de Canadà és el salmó fumat, que encara que sigui més de carn és bastant bo. Deixant el menjar per un altre banda vull que sàpigues que el paisatge de Canadà m’ha enamorat completament, té uns llacs més bonics... que dic bonics són preciosos unes muntanyes i uns pobles amb molt d’encant.

Aquí he fet gaire amistats, i estic molt orgullós de la gent que ha valorat totes les coses positives que hi tinc en tant poc temps. Vaig conèixer a un home que em va ajudar molt i em va presentar a altres persones que valen la pena i estic content de poder comptar amb elles. Agraeixo massa a aquestes persones que m’han ajudat tant a l’hora de trobar un treball, a donar-me consells i a situar-me correctament a la vida de Canadà... En resum, m’han ajudat a treure un somriure al llevar-me cada dia. Ara aquí ja hi podria tenir una vida feta però per molt que em vagin bé les coses, i tingui les persones que hi tinc al meu costat en aquest moment, jo amb qui vull estar es amb vosaltres, no hi puc ser feliç sense la teva germana, sense els meus amics... Que hi tingui bons amics a Canadà no vol dir que jo m’oblidi de vosaltres, ni molt menys, com ja te comentat abans no hi paro de pensar en si encara penseu en mi com jo ho faig amb vosaltres contínuament, si retornaríeu ala rutina que hi teníem abans oblidant aquests últims mesos... M’encantaria poder veure-us dia rere dia com ho fèiem i poder gaudir de la meva família, que sou vosaltres.

Tot tornarà a ser com ho era abans, no deixaré perdre mai passi el que passi persones tant importants com a vosaltres. Mai oblidaré tot el que vam passar.

Comunica-li a Genís que no estigui trista, que jo l’estimo com sempre li he estimat i això no ho canviarà ni res ni ningú, sobretot que estigui tranquil•la, esperant una vida com la que sempre ha desitjat, junts, amb els nostre fill, que serà la persona més feliç d’aquest món amb nosaltres. I amb la teva ajuda és clar, que no hi dubto que hi seràs com un pare més per el nostre fill, mostraràs al màxim, ho sé, com també ser que estàs vigilant de la teva germana com a una filla, i que mentre que jo no hi estigui amb tu mai estarà sola, gràcies per enviar-me una carta. La carta em feia molta falta de veritat, necessitava sentir que estava present encara a les vostres vides i que hi penseu en mi... No os fallaré en cap moment de nou, espereu-me que dintre de poc em veureu de nou a Buenos Aires amb els braços oberts i amb moltes ganes de abraçar-vos i de més!

Ens veiem d’aquí res!

El teu amic, Robert.