Comentari a carta de Violeta cap a Aloma, per les literàries

Introducció:

Hola, som les literàries amb la nostra última activitat d’aquest projecte, l’activitat col•laborativa. Nosaltres hem escollit la carta d’Aloma a la Violeta del grup dels Marçal Xurriguera i els lletraferits. Aquesta serà una carta que contesta la Violeta a l’Aloma, després de que li expliqués la seva situació sentimental amb el Robert.

Tot i així a la carta de L’Aloma a la Violeta, la nostra protagonista li demana disculpes, però que els seus sentiments no canviaran.

Ara que tenim present la carta anterior presentem la nostra com a contestació de la Violeta a l’Aloma explicant com la seva vida ha de continuar sense al Robert per què els dos l’han fet mal. __________________________________________________________

Senyoreta Aloma,

Assec dir-li que no li parlaré de tu ja que la confiança que ambdues ens aportem és molt poc apreciable i vostè en la carta que em va enviar, en poques paraules em va explicar que en aquests moments per molt penedida i per molt dolor que pugui portar dins seu, la realitat de les dues és que s'ha enamorat de Robert i molt al meu pesar jo haig de disculpar-la pel seu acte. Bé, em va dir que li donés una resposta amb els meus sentiments i la va a tenir.

Igual que vostè es disculpa amb mi pel fet d'haver-se enamorat de la persona que jo estimava, em disculparé amb vostè per la manera tan freda en la qual vaig a explicar-li la dura realitat, jo no sóc conscient dels anys que l'amant del meu amor pot tenir però lloc que a dia d'avui ell m'ha traït tant com vostè no esperi que el meu tracte cap als dos sigui de condolença.

Els meus sentiments a pesar que són senzills dolen, deu vostè saber senyoreta Aloma que la seva marxa de les Amèriques no va tenir gens que veure amb mi, i que quan Robert sortia cap a aquest nou món amb el qual jo no estava d'acord sabia molt bé al que s'exposava, ja que em deixava sola després de tants anys, malgrat tot li vaig perdonar aquest cruel acte i fins a fa uns dies vaig arribar a creure que em volia. La seva carta m'ha donat molt en què pensar i determinat que per molt dolor que el meu cor senti jo no vaig a perdonar-li més, no la culpo més que a ell, ja que no triem de qui ens enamorem, però si ens llancem a un cor sense investigar primer el que hi ha en ell, per tant puc arribar a deduir que vostè no disposa de la mateixa experiència que la mateixa i que això ens porta a deduir que la seva edat tampoc és la mateixa, m'atreviria a deduir coneixent a Robert, que simplement és una adolescent, però això no ve en tema.

M'agradaria que sabés que jo he estimat a Robert, i que la mateixa sensació que vostè té ara és la que jo vaig tenir, però doni's compte també que jo no engendraré un fill! No se si la puc felicitar sincerament, doncs jo no sóc partidària d'accidents i menys en aquests temps que corren. Ara aturi's a pensar, vostè amb tant sol posem que una edat jove, deixa al seu fill en mans d'una persona que no sap a qui vulgues, que deixa a la seva estimada en les Amèriques, que coneix a una joveneta i que en rebre una carta de la seva estimada el caràcter torna a ser el del principi? Aquesta és la seva decisió està molt clar, però em va dir que li expliqués els meus sentiments, i els meus sentiments en aquest moment són de dubte.

Puc endevinar també que no ha llegit la carta que vaig enviar a Robert, l'hi facilitaré més encara, jo mateixa li diré que en aquesta carta solament li aclaria a Robert que he arribat a un punt en què li trobo massa a faltar, que jo no puc despertar sense ell, però que la llunyania ha fet que desconfiï, i vostè mateixa em va assegurar això últim en rebre jo la seva carta, però tranquil•litzi’s i pensi que l'últim paràgraf d'aquesta carta era aquest: “ Volgut Robert, saps bé que et vull, però també pots comprendre que voler no és abandonar, sabem bé els motius de la teva marxa els dos, no em sento culpable i no et busco com a excusa per dir-te que si tornes no disposaràs de la meva companyia com has fet sempre després d'haver fracassat en alguna cosa, per que he estat en el dolent, però també hagués volgut estar en el bé” Així que Aloma, espero que això li serveixi perquè no s'hagi de sentir culpable a penes de gens per que en realitat per a mi Robert era una ombra ja, li segueixo volent però el meu cap, que tant ha sabut guiar-me m'ha dit i amb vostè confirmat que realment l'amor no està a la llunyania sinó en la proximitat.

Amb això últim m'agradaria dir-li que jo a molt al meu pesar no la conec i no nego que no m'hagués agradat conèixer a la dona amb la qual la meva volgut m'ha enganyat, però tot té un punt i els meus diners estan destinats a altres béns, he començat dient-te que la confiança és mínima i acabo dient-te que no m'agradaria tenir notícies seves després d'això i jo li asseguro que no esmentaré gens a Robert i que tampoc apareixeré en la seva vida, simplement amb aquestes paraules em retiraré i em significaré a seguir la meva.