Carta del Daniel al Bronislaw, pels Woody Lightyears

David Moreno , Victor Quevedo, Aida Martinez, David Villena, Alejandro Gomez i Nerea Garcia.

3r D 23/2/2011

CARTA D’EN DANIEL

Estimat Broinslaw,

-No he tornat a saber res de tu després d’haver acabat la guerra , i tan sols he pogut trobar aquesta adreça teva per casualitat. No vaig tornar a veure’t des que varem sortir del camp de concentració. M’agradaria saber que ha sigut de tu i com et va la vida... A mi em va molt bé, la veritat, ja que he trobat un piset petit on viure. Visc amb la Regina amb l’Eva, amb qui em vaig trobar un temps després d’haver deixat el camp de concentració. La Regina ja ha crescut bastant des de l’últim cop que la vaig veure. És molt maca. Ens ho passem molt bé tots dos junts. Anem als parcs a jugar, passegem... El pis està a Crakovia, per si algun cop et vols passar a visitar a un vell amic. A més, hi ha una habitació no dorm ningú i et podries quedar uns dies si volguessis. I els hi he parlat de tu a la Regina i a l’Eva. També he muntat una botiga de violins prop del meu pis i el seu nom és Els violins d’Auschwitz. Estic pensant en obrir una altra botiga en un local que hi ha al costat i anomenar-la “Els violins d’en Broinslaw” en honor teu. L’altre dia pensava en el camp de concentració, quan estàvem allà presoners dels nazis, i també pensava la sort que varem tenir en sortir vius d’aquell caos . I de la sort que vaig tenir de salvar-me gràcies a tu, ja que et vaig haver de fer el violí. Bé millor canviem de tema per oblidar tot allò. Ara bé, després de sortir del camp, tinc un caràcter diferent i, encara que abans ja tenia ganes de viure i feia tot amb ganes, ara aprecio molt més la meva vida i valoro molt tot el que tinc. Canviant de tema un altre cop, l’altre dia vaig tenir notícies d’en Freund, el nostre amic del camp de concentració. Em va enviar una carta. Ara està vivint en un petit poble prop de Varsòvia. A la carta em preguntava per tu. I també em va preguntar on vivies per fer-te una visita, cosa que jo també vull saber. Envíem quan puguis la teva adreça i així ens veiem i parlem una mica de tot. Et volia donar les gràcies de cor, perquè, a part d’haver-me salvat la vida indirectament (ja que vaig haver de fer-te el violí) també em vaig sentir com quan tenia el meu taller de violins antic, al camp de concentració. Mentre feia el violí se’m venien imatges al cap del taller que tenia. I em va anar molt bé perquè en aquells moments ho estava pasant realment malament. Tenia la sensació que en qualsevol moment em podíem matar. Era com un sentiment d’inseguretat perquè sabies que et matarien a la mínima, però no sabies ni quan ni com. Bé, espero que a tu et vagin bé les coses també, i que em contestis a aquesta carta. Espero que ens veiem aviat.

Cordialment el teu amic,

Daniel.