Carta del Daniel a la Regina, per les Mac's

Estimada Regina,

El temps no canvia a les persones. Aquest temps amb tu no m’ha canviat mai, i a tu, tampoc. Espero que valoris l'oportunitat que et va donar la vida, cosa que a molts com nosaltres no van poder arribar.

Ara, aquí a la vora de la llum del dia, a l’hospital, sento que vaig perdre moltes coses de la vida, i sé que tu podràs aprofitar-les. Gràcies per aixecar-te cada dia amb un somriure que em feia oblidar tot allò que em preocupava. Ara, recordo a tothom que vaig perdre en la guerra, i sento una tristesa que m’envaeix per tot el cos, i tots eren innocents. El violí que vaig fabricar per a salvar-me, té una gran importància per mi. En Freund em va dir que tenia la necessitat d’entregar-me’l i que jo pogués gaudir-lo fins la fi dels meus dies. Ara ets tu la que necessites aprofitar-lo per gaudir del teu talent amb els altres, i tinc clar que podràs fer-ho. Aquest violí que t’entrego és molt important per mi, i espero que quan no el necessitis li donis a la persona adequada. El violí necessita una cura especial perquè faci ressonar les seves cordes tal i com ho va fer en els primers concerts. Ja sé que per a tu no és fàcil recordar el passat, però has de pensar que aquest violí representa tots aquells moments feliços que vam passar després de la guerra, tots dos junts amb l`Eva. Quan vaig fer el violí em vaig sentir molt bé, perquè per un cop podia fer allò que m’agradava i podia pensar en un futur millor, fora del camp de concentració. Gràcies als meus companys vaig poder sobreviure, sobretot gràcies a en Bronislaw, el violinista que va tocar per primer cop el meu estimat violí. Ell i jo vam col•laborar junts les últimes setmanes en què ell va estar internat. En Bronislaw va poder sortir del camp , perquè un senyor va ajudar-lo a sortir. Mai més he sabut on es troba en Bronislaw, i m’agradaria poder explicar-li que tot va sortir bé, i que el trobo a faltar. Ell va marxar sense dir res, jo crec que tenia por, molta por i no volia mirar endarrere. Ell va ser molt valent i espero de debò que sigui feliç, estigui on estigui. És una història molt emotiva i trista, però m’agrada recordar tot allò que va tenir una importància per mi.

Moltes gràcies per tot i per saber escoltar-me en els pitjors moments. Ara et queda un brillant futur ple de felicitat on tu podràs escollir les històries que explicaràs als teus fills. Espero que agafis un bon camí, i estic segur que ho faràs. M’agradaria que guardessis la carta com un bon record, perquè només vull dir-te que sóc molt feliç de poder estar amb tu. T’envio aquesta felicitat amb aquesta carta, perquè puguis aprofitar-la. T’estimo molt i per a mi sempre seràs la filla que no vaig tenir.

Del teu estimat Daniel.

Activitat feta pel grup les Mac's, de 3rE de l'IES Parets del Vallès.

comentari a la carta de les Mac's per les Ç's