Carta de la Regina al Daniel, pels Stradivarius

Estimat Daniel,

Hola, sóc la Regina. Quan de temps! És veritat que el temps no canvia a les persones. Estic segura que no has canviat res. Valoro molt aquesta oportunitat que vaig tenir, crec que vaig ser i sóc molt afortunada. És veritat, la guerra és molt dura. Crec que la gent que va morir no s’ho mereixia. La guerra no serveix per a res i els que surten més mal parats són els que menys tenen a veure. M’alegro que al final vas poder sortir. Sempre m’aixeco amb un somriure perquè crec que vaig ser molt afortunada i no em puc queixar.

Gràcies per deixar-me el teu violí. És el millor violí que he tocat mai, té un so i una forma extraordinaris. El guardo amb molt d'amor, i crec que en faré un bon ús d’ell. Tranquil que jo el cuido bé i faig tot el possible per què soni molt bé. En Bronislaw va ser molt valent. Espero trobar-me’l i li parlaré de tu, no et preocupis, crec que li farà molta il•lusió tornar a recordar-te i poder parlar amb algú d’aquells temps, encara que no sigui molt agradable tornar-los a recordar. I també em sembla que, dintre de la duresa del camp de concentració, vas tenir “sort”, perquè vas poder fer un violí com aquell. Vas trobar gent fantàstica com eren Bronislaw,...

Espero que puguis sortir de l’hospital aviat. I recorda que mai m’oblidaré de tu. No et preocupis per res! Torno ha donar-te les gràcies pel violí i per estimar-me tant i recordar-me sempre. Gràcies per tot i espero que et vagi bé la vida.

Salutacions!

Regina