Carta a l'Alba, pels Someone

Benvolguda Alba,

Ens anomenem “Someone” i som un grup de treball de l’assignatura de llengua catalana, tots alumnes de quart d’ESO del col•legi Lestonnac “L’Ensenyança” de Lleida. Aquest grup està format per la Pilar, la Xeska, la Nikol, el Xavier i l’Adrià; però és clar, tal com sempre passa en els grups d’aquest tipus, sempre hi ha algú que treballa més que la resta de companys.

Deixant de banda les reflexions de més d’un dels integrants, t’escrivim bàsicament per poder conèixer més a fons a teva història, i intentar comprendre-la en la mesura del possible.

Millor serà que comencem pel principi, o per l’inici del final que a la vegada va ser un nou començament, perquè a pesar de la desgraciada “fi de la civilització” a la que en Dídac i tu vàreu sobreviure, vosaltres vau haver de tornar a construir el vostre món des de zero i alhora vau aprendre coses de les que no hauríeu d’haver-vos preocupat tan sols si haguéssiu viscut en una societat normal i corrent.

La majoria de la gent que ens envolta, nosaltres inclosos, de no haver estat per la vostra història, ni tan sols ens pararíem un segon a pensar en què passaria si ens haguéssim d’espavilar solets en un món desproveït de la tecnologia i les comoditats a les que estem tan ben acostumats. Per això, entre altres coses, té tant mèrit el que vau aconseguir, o sigui: buscar aliments entre els edificis ruïnosos, construir-se un habitatge, aconseguir medicaments, estudiar medicina i mecànica entre altres, fins i tot enfrontar-se amb un extraterrestre i portar un nen al món, etc.; sense parlar de la força de voluntat per superar el trauma que deu ser veure amb els teus propis ulls als teus familiars i gent que coneixies de tota la vida, o fins i tot gent desconeguda, tirada als teus peus, morta d’una manera inexplicable, i tot i així seguir endavant i refer la vida combatent el desig de simplement quedar-se allà com un cos inert més.

Per tot això, i moltes coses més, t’admirem profundament, juntament amb el teu gran esperit de superació. Comprenem (o almenys ho intentem) en quin grau et va afectar la mort d’en Dídac, després d’haver viscut tantes coses amb ell, i a més et va recordar la mort de la teva família. Sort que ets una dona forta i tens en Mar al teu costat, encara que en aquests moments tan sols és una criatura. Bé que estaràs tenint cura d’ell i ensenyant-li el món fins que arribi el moment en que ell haurà de cuidar-te a tu.

Ja ens toca acomiadar-nos, així que desitgem que ambdós estigueu bé i visqueu sense més problemes dels habituals una llarga i plàcida vida.

Atentament: Someone :)