Carta a en Dídac, pels Bibliotecaris

Benvolgut Dídac,

Alguns dels teus pensament al llarg de la història no em semblen carregats de raó i per això m’agradaria discutir-los. Durant tota l’aventura que has transcorregut al llarg de la història, forma part de les converses que tenies amb l’Alba eren força estúpides, infantils i poc pensades.

També he d’admetre que tu no hi vas tenir mai accés a l’educació en un col•legi per raons de la societat en què et trobaves i suposem que la falta de diners també va influir en molta part de la teva formació i cultura apresa. Si ens fiquem a parlar sobre el començament de la història i ens localitzem després de la invasió dels ovnis, en aquests moments van haver alguns fets que no ens van agradar molt als lectors com nosaltres ja que el conte, sobretot els fets secundaris, queden molt buits sense l’ésser humà, ja que, excepte els protagonistes, el féu desaparèixer completament de la història , el qual fet li treu molta part d’emoció i d’intriga a la història.

Un altre fet a comentar és el perquè heu deixat viure els animals quan, les persones, que són uns éssers més importants, no els va estar permesa la vida en aquesta història.

En conclusió, la teva vida en la novel•la Dídac, no ha estat molt llarga, però ha estat intensa, has hagut de madurar de manera molt ràpida, has passat en poc temps de ser un noi a un home, vivint moments difícils i durant el període d’adolescència en el planeta Terra junt amb l’Alba a la qual has hagut de protegir i actuar de manera adulta encara que la diferència d’edat era molt gran. Has sabut actuar de la millor manera per tant de fer el millor a la Terra. Ja sabem que no podràs llegir aquesta carta però des del nostre punt de vista ens ha agradat molt la teva història i la teva manera de ser.

Salutacions,

Els Bibliotecaris