Carta a Bronislaw, per Stradivarius

Benvolgut Bronislaw,

Som unes alumnes de 3r d'ESO de l'institut de Parets del Vallès, Barcelona. Ens agradaria saber com va ser la teva vida després del camp de concentració. Sabem d'altres testimonis que no van poder parlar del temps que van estar al camp de concentració, fins que no van passar molts anys. Segur que va ser molt dur però gràcies a la música vas sobreviure. Aquí també va passar una cosa semblant, en Pau Casals, un músic de Catalunya, va exiliar-se a l'època de Franco i mai va voler tornar a Catalunya fins que no hi hagués una democràcia. Tu no vas voler tornar a Polònia perquè et portava records dolents. Ens hem assabentat que vas ser amic d'en Daniel, com era? Diuen que va fer un violí molt bo, i que gràcies a ell et vas poder salvar. Era tan bo com deien? Al final et vas quedar amb el violí. Com et vas sentir quan el vas tornar a veure? Després de tant de temps al camp de concentració, com va estar la teva estada al camp? Fa poc et van fer un homenatge, oi? Què et va semblar? Creus que si no haguessis anat al camp de concentració t'haguessis dedicat professionalment a tocar el violí i haguessis sigut tan reconegut en la teva professió? Segurament la cançó que vas tocar als alemanys et porta molts records, però bons o dolents? A veure si vens a Barcelona algun dia, ens agradaria escoltar-te tocar el violí. Ja ens informarem si vens. Esperem que et vagi bé la vida i siguis molt feliç.

Salutacions!

Carta escrita pels Stradivarius