|
Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler! |
Activitat sobre Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig, pels Oda a la maduixa
Domènec.HA ha validat aquesta activitat.
Activitat de tipus altra activitat sobre l'obra Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig, realitzada per Oda a la maduixa del centre Molins Manyanet durant el curs 2015-16
Aquesta és una activitat col·laborativa feta a partir d'una activitat realitzada pel grup Equip A.
Hola nois i noies de la Viquilletra!
A continuació, us presentem la tercera i última activitat realitzada pel grup "Oda a la maduixa". Aquest grup està compost per l'Oriol Batlle, el Francesc Jiménez, la Marina Monteagudo i la Marta Rincón. En aquest cas, us presentem l'activitat col·laborativa sobre l'activitat 2 del grup Equip A del centre Can Peixauet sobre l'obra literària Ullals de l'autor Salvador Macip i Sebastià Roig.
Hem realitzat un tipus d'escenificació, on els quatre components es troben en un lloc que desconeixen i no saben com han arribat allà, d'aquesta forma l'única forma de sortir amb vida és esbrina'n una contrasenya d'ordinador i més tard dirigir-se a una adreça que els porta a l'activitat del grup Equip A. Després, cada membre del grup mostrarà la seva opinió sobre el que han fet de forma "constructiva".
Esperem que pugueu gaudir del nostre treball tant com ho hem fet nosaltres!
Moltes gràcies!
Modalitats
Activitat escrita
- Oriol Batlle
- Francesc Jiménez
- Marina Monteagudo
- Marta Rincón
- Veu del desconegut de la trucada realitzada per l'Oriol Batlle.
Sinopsis / Guió
Un garatge i quatre persones inconscients, totes juntes s'hi trobaven allà misteriosament i no saben el perquè. La Marina, una de les noies del grup s'aixeca de cop i espantada es pregunta on és i com ha acabat aquí, de la manera següent va començar a despertar als seus companys.
- Marina: Marta... - va començar a moure el cos d'ella -. Vols despertar-te! - va cridar enfadada -.
- Marta: Perquè crides? On som? - va preguntar angoixada -.
La Marina va decidir no contestar aquelles preguntes i despertar als seus altres dos companys.
- Marina: Ciscu! Desperta! - va cridar -. Mira l'Ariana Grande!! - va bromejar -.
- Ciscu: Que dius? On? Ets estúpida? - es va aixecar de cop -. Que fem aquí?
Per últim, ella es va dirigir cap al seu últim company encara sense despertar-se per molt soroll que hi hagués.
- Marina: Oriol! Vols parar i despertar d'una vegada - li va donar un cop -.
- Oriol: No fa falta que em donis un cop...
Els quatre estaven ja desperts tots espantats i preguntant-se on es trobaven. Desconeixien completament aquelles quatre parets, i només podien apreciar una multitud de coses que no els hi ajudaria per res a sortir d'allà, però si una taula en mig del soterrani amb una cadira, a sobre s'hi trobava un telèfon mòbil, un ordinador, un rellotge i per últim un paper amb l'enllaç d'una pàgina web.
Abans de tot, van intentar d'obrir la porta que portava a l'exterior, però era inútil. Cap dels quatre tenien els seus telèfons i no es podien comunicar amb ningú.
- Ciscu: No podem sortir... la porta no es pot obrir.
- Marta: Podem provar el telèfon que hi ha sobre la taula.
- Marina: No deixa fer trucades...
- Marta: I què passa amb l'ordinador?
- Oriol: Porta una contrasenya i no he volgut provar cap perquè només hi ha 4 intents..
De cop, el telèfon comença sonar, els trucaven per número privat, potser aquell moment era la seva salvació. La Marina el va agafar sense pensar-ho dues vegades i el va posar perquè tots hi poguessin escoltar.
Desconegut: Benvinguts nois i noies, o millor dit... Oda a la maduixa! Ara mateix us preguntareu on sou, per començar esteu en un joc, un joc que es troba dins d'un garatge. Aquest joc consisteix que hi haureu d'esbrinar la contrasenya d'aquell ordinador d'alguna manera i després entrar en l'enllaç que us posa en aquell paper i observar el que veieu i doncs... m'agradaria veure les vostres reaccions en entrar... si el que veig m'agrada us deixaré sortir amb vida i si no m'agrada o no ho feu en el temps que hi demano, uns 10 minuts, morireu! I perquè no penseu que és una broma, els tubs que hi ha a la paret en acabar el temps lliuraran un gas molt àcid que pot matar a qualsevol! Bona sort i que comenci el joc! -
Tots semblaven creure's el que havien escoltat. Tot tenia molt de sentit, d'aquí a deu minuts seria l'hora punta i moririen tots. No s'ho van pensar dos cops i es van dirigir tots a l'ordinador. La Marina decideix deixar el telèfon a la taula, però el Ciscu decideix agafar-lo per si un cas i se'l guarda a la butxaca.
- Marta: Quina pot ser la contrasenya? - va dir molt nerviosa -.
- Oriol: No tinc ni idea... però podríem provar algú com...
- Marina: Potser ha posat de contrasenya alguna cosa tan fàcil com el nostre nom, prova "Oda a la maduixa" - va suggerir ella -.
La Marta ho va provar ràpidament però era errònia la resposta, ja només quedaven 3 possibilitats per esbrinar o moririen tots.
- Oriol: Marina... ja l'has fet bona, només queden tres intents.
- Marina: Ho sento, només he intentat aportar alguna cosa...
- Marta: Tranquil·la Marina, no et preocupis.
- Oriol: Jo crec que hauries de provar amb "Viquilletra" que és l'enllaç que surt en aquest paper - va suggerir ell mentre llegia -.
Per segon cop, aquesta opció estava malament també. Només quedaven dos... tots estaven molt angoixats.
- Oriol: Doneu-vos per morts ja
- Marina: No diguis això que encara passarà...
- Oriol: És que quina contrasenya posem? Estem morts, ho sabeu.
El Ciscu no havia parlat en cap moment, ell estava pensant alguna cosa, no l'hi trobava la lògica a una cosa que veia, i és que totes les portes d'aquell garatge tenien un número escrit. Ell va pensar que la contrasenya era una combinació de números, tan fàcil com "2311". La Marta angoixada ja havia esgotat el tercer intent mentre el Ciscu continuava callat.
- Ciscu: Pareu!! - va cridar -.
- Marta: Què passa?
- Ciscu: La contrasenya és una cosa tan fàcil, tan fàcil com una combinació de números, que les podeu veure a les portes d'aquest garatge.
Tots van començar a mirar les diferents portes, i tenia raó en escriure-ho com a últim intent, aquesta va encertar.
Oriol: Ho hem aconseguit!!
Tots estaven molt contents, només faltava entrar en aquell enllaç, i ja està. Només entrar a l'ordinador, ja ens avisava de què no intentéssim entrar a qualsevol altre lloc que no fos l'enllaç perquè si no moriríem.
(*) En aquesta part del vídeo, farem la crítica constructiva de l'activitat seleccionada.
- Ciscu: Crec que en aquest anunci, el to de veu és molt monòton. No hi ha molta variació de to i no crea interès en seguir veient el vídeo.
- Marina: Doncs jo penso que també té una cosa positiva, i ho hem de tenir en compte. En la part del vídeo on apareixen les plantes i el riu crea un bon ambient amb a l'anunci.
- Marta: Jo opino que quan apareixen no s'entén que volen transmetre. Penso que si hagués hagut més diàleg haurien representat millor l'idea.
- Oriol: Ei! Escolteu-me! Hauríeu de tenir en compte la música que han escollit dóna intriga a l'anunci.
- Ciscu: Si... però... si la gravació hagués estat en horitzontal, el vídeo seria més elaborat.
De cop i volta, la porta del garatge es va obrir, estàvem vius. Era l'únic moment per escapar així que el grup va començar a córrer el més ràpid possible. Desgraciadament, la Marina ensopega i cau a terra. Els tres companys ja es trobaven fora i la porta s'estava tancant. Mentres els seus companys la cridaven, ella va respondre:
- Marina: Salveu-vos vosaltres!!!
La porta es va tancar, deixant un final impactant per l'Oda a la Maduixa.
Activitat registrada en vídeo
A continuació, us mostrem la nostra activitat col·laborativa en format visual i interpretat per nosaltres.
