Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre M de Lolita Bosch, pels A Pa Natural

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus vida oculta de sobre Mare M a l'obra M de l'autora Lolita Bosch, realitzada per A Pa Natural del centre Molins Manyanet durant el curs 2012-13.


Aquesta invenció sobre la vida oculta de Mare M, es situa abans dels fets narrats en el llibre.

Hola a tots! Som el grup "M literaris" i com a primera activitat hem triat escriure la història sobre la vida passada de la mare d'M.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

La vida oculta de la mare

12 de setembre. Són les 7 del matí i porto tota la nit nerviosa, sense poder dormir. A partir d’avui comença una nova etapa a la meva vida; començo la universitat. En el moment d'entrar al gran edifici em vaig parar a pensar: Com em rebran els meus companys? Estaré còmoda fent treballs amb ells? I en els exàmens...els aprovaré? Aconseguiré acabar la carrera sense trigar gaires anys? Em van entrar més nervis. Jo era una persona bastant tímida, i sovint amb tendència a ser molt sensible i ingènua. Tot i així, vaig decidir entrar, sense por, amb valentia, i pensant que aquell només era el primer dia; m’hauria d'acostumar. Començava una rutina que duraria com a mínim uns 4 anys. Ja arribada l’hora de l'esbarjo, reflexiono, i analitzo les 3 primeres hores de classe. Els meus companys són molt agradables, però la veritat és que no hi ha cap noi que m’hagi cridat l’atenció. Arriba el primer examen, porto dues setmanes estudiant sense parar, i tot i això, crec que suspendré. El més possible és que els nervis em superin. I a sobre, m’he deixat l’estoig a casa. He estat preguntant per classe, si algú tenia un bolígraf de sobres, i un noi molt atractiu, el qual no havia vist mai, me n’ha deixat un. A l’acabar l’examen, he anat a tornar-li el bolígraf i hem estat coneixent-nos una estona. El noi era alt i corpulent, amb un caràcter dolç de primeres; però durant la conversa vaig donar-me compte que el seu caràcter era més aviat fort i dominant. Tot i això, em va semblar un gran noi. Llavors va ser a partir d’aquell dia que parlar se’ns va convertir en part de les tasques a fer cada dia. Érem dos grans amics. Tots dos quedàvem per estudiar, per sortir de festa, per dinar... Era tot com si estiguéssim destinats a passar una vida junts. Els mesos anaven passant, i cada cop hi havia més química entre els dos, fins que un dia em va convidar a dinar amb la seva família. Aquell dia, quan posteriorment vam sortir de festa amb els del curs per l’aniversari d’una companya, va decidir-se a donar-me el nostre primer petó. A partir d’aquella nit tot va canviar. Vam decidir emprendre el que seria una llarga i intensa relació amorosa. D’aquesta manera, passaven els anys, i vam acabar tots dos la carrera universitària. Decidirem comprar un pis, i començar a fer una vida junts. Com totes les parelles, teníem les nostres baralles, però jo no li donava gaire importància i sempre acabàvem fent les paus. Al cap dels anys, vaig quedar-me embarassada, i al mateix temps d’estar esperant un fill, ens vàrem casar. La vida junts anava augmentat, amb totes les dificultats que suposava. Va arribar el dia, i vam tenir el nostre primer fill, l’M. No se li veia gaire emocionat; no mostrava gaire interès per ell. Però amb els anys, mentre ell creixia va anant agafant-li afecte, o això semblava, però no vaig preocupar-me. Tot ens anava bé. Érem feliços junts amb el nostre fill, sempre amb obstacles entre nosaltres dos, però jo seguia sense donar-li importància. Sense tenir en compte tots els petits detalls vam decidir seguir endavant i anar per al segon fill. Aquest cop ens va sortir una noia, fet que no va agradar-li al pare. En conseqüència, vaig haver de deixar el treball per poder cuidar a ella, mentre el pare treballava i ell estava a l’escola. Quan ella ja tenia l'edat suficient per anar a l’escola em passava els dies sola a casa, fent feines. Gairebé no sortia d’allà, només per fer petites compres necessàries. Va ser en aquells moments quan tot es va començar a tornar més tens: a la nit, quan el pare tornava a casa l’ambient era tot silenciós; cada paraula podia ser causa d’una rabieta del pare. Amb els dies, el pare s’anava enutjant sol, i si no parlàvem s’enfadava, però si ho fèiem també. La vida familiar a casa era cada cop més complicada. La relació entre el pare i jo era molt difícil. Vam arribar a tal extrem, que un dia al discutir, en comptes de callar-me com sempre feia, vaig decidir replicar-li. Com es sol dir, cada acció té la seva conseqüència, i vaig acabar amb un morat a la galta.

Els dies anaven passant, i amb el temps, la violència no només era cap a mi, sinó que algun cop també va ser violent amb l’M i ella.




Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre M de Lolita Bosch, pels A Pa Natural

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.



Obtingut de «https://viquilletra.com/index.php?title=Activitat_sobre_M_de_Lolita_Bosch,_pels_A_Pa_Natural&oldid=11712»