Activitat sobre La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda, pels Els follets tortuga

Activitat de tipus altra activitat sobre a l'obra La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda, realitzada per Els follets tortuga del centre durant el curs 2012-13

Aquesta és una activitat col·laborativa feta a partir d'una activitat realitzada pel grup Els follets tortuga.

Escrita

Activitat escrita

Analisi de l’activitat :

Hem observat que ho han dividit en Capítols i que han aprofundit en la vida privada del protagonista, en aquest cas en Didac del Mecanoscrit del segon orígen.

Guió activitat 3 de la viquilletra (vida oculta d’en Quimet).

- Capítol I Vida abans de coneixer la Natalia - Capitol II Vida amb la Natalia i començament relació amb la seva amant - Capítol III La seva vida mentres estava a la guerra - Capítol IV Escapada amb la seva amant després de la guerra ( quan suposadament mor)

CAPITOL I

En Quimet, nascut a Santa Coloma de Gramanet, a causa dels problemes econòmics va tenir que marxar a Barcelona juntament amb la seva família per buscar una feina que els donés de menjar. Un cop allí va començar a estudiar a un institut de la ciutat i a treballar durant les nits a una fàbrica de paper. Però les hores que feia no eren suficients per a que poguessin menjar, així que va deixar els estudis i va augmentar les hores de treball. El treball era molt dur, sobretot als estius,amés tot i treballar durant tantes hores, els diners eren justos per poder menjar ell i els seus pares. En Quimet, que sempre havia estat una persona molt orgullosa, es va cansar de treballar a la fàbrica tan durament i cobrar aquella misèria i va decidir dir-li al seu gerent que si no li pujaven el sou se’n aniria a un altra fàbrica, cosa que a aquest no li va ni importar i li va dir que si no li estava bé que ja podia començar a buscar treball a un altre lloc.

CAPITOL II

Desprès de buscar feina durant gairebé mig any, li va sortir una feina a les festes de la ciutat com a cambrer. El que ell no s’esperava es que aquell lloc de treball que era temporal li canviaria la vida d’aquesta manera. Allà va conèixer a la que al cap d’uns anys es coberteria en la seva dona i mare dels seus fills.

Tot va començar quan al ball del farolet la Natàlia, aquest era el seu nom, no tenia parella, i va veure al Quimet que acabava de tancar el bar on treballava i estava amagant cadires, li va dir si volia ballar amb ella. Cosa a la que no va poder dir que no.

Es van dirigir al mig de la plaça del Diamant, i al ritme de la música i intentant que no s’apagués el farolet anaven ballant.

Van connectar moltíssim, es podria dir que va ser un amor a primera vista.

Desprès d’aquest ball tan maco, van quedar dia rere dia, estaven realment enamorats.

Sense pensar-ho dos cops i sense tenir en compte la seva situació econòmica a casa, van decidir anar a viure junts a un pis de lloguer. La seva relació va avançar molt favorablement, i van decidir tenir un fill.

En Quimet estava de sort, a part de trobar l’amor de la seva vida, al cap d’un mes de casar-se va trobar feina de paleta.

El temps passava, i tot i que s’estimaven, cada cop es feien menys cas l’un a l’altre, fins a arribar al punt en que en Quimet es va començar a tancar i a dominar la Natalia per fer-li fer el que ell volia. En Quimet estava amb una altradona: una professora ben atractiva que havia conegut mentres feia reformes a la teulada de l’escola del barri de sant gervasi. Per culpa d’aquesta relació secreta va anar deixant de banda a la Natàlia que sol la utilitzava i no rebia res a canvi del seu taidor marit.

CAPÍTOL 3 Durant el matrimoni del protagonista va explotar la guerra civil Espanyola. El cap republicà va fer un reclutament de gent per a l’exèrcit.

Una carta va arribar a casa del Quimet i la Natàlia, el que deia la carta era que, en Quimet tenia l’obligació d’anar a combatre amb les tropes republicanes.

L’home, en cap moment es va mostrar molest per tenir aquesta obligació i va accedir a l’exèrcit sense cap queixa. Al mateix dia de rebre la carta es va despedir de la seva dona, la seva filla, i també,de la seva amant.

La guerra el va portar a lluitar a les terres de l’ebre, contra el bàndol falangista. La seva ocupació era construir búnquers i tot tipus de construccions necessàries per a la guerra. No va arribar a rebre cap bala, ni a ser ferit. No va tenir que agafar una sola arma en tota la guerra.

Durant aquells temps de guerra, al seu petit temps lliure, es dedicava a escriure cartes d’amor molt sovint a la seva estimada amant. També va escriure a la seva esposa, la Natàlia, que sol preguntava per l’estat de la seva mare, el fill, i de la seva esposa.

Quan l’exèrcit falangista va començar a guanyar territori als republicans, el Quimet va ser tornat cap a Barcelona, ja que donaven la guerra per perduda

CAPITOL 4 La tornada a Barcelona no va ser facil, ja no sentia res per la Natàlia i sol volia escapar-se amb la seva amant ben lluny d’aquell lloc.A la Natàlia no la volia per res ja que per ell realment sol era com una mestressa de casa la qual no estimava. Despres de una setmana per Barcelona sense veure la natalia va decidir marxar amb la Maria, la seva amant fent compte que havia mort a la guerra. La pobra Natàlia va tenir que buscar-se la vida, va estar a punt de suicidar-se junt amb els seus fills per culpa de la fam que estaven passant, però la sort se l’hi va girar de cara i va trobar l’amor verdader amb l’Antoni, el qual li va canviar la vida tant a ella com a els nens. Per l’altra part en quimet, quan estava a punt de marxar a frança per viure la vida amb la seva amant el va deixar tirat i va tornar amb el seu home. En quimet no s’ho podia creure, aquest cop estava perdut, tornar amb la Natàlia era ja impossible, més encara quan s’en va donar compte de que era la promesa de l’antoni. I es que en realitat en Quimet era un home més feble del que semblava.No s’atrevia a explicar-li la veritat a la seva dona i va caure en depressió,malvivint i perdut en l’alchol, el qual va acabar en la seva vida.

Aquest cop si que havia mort per sempre i ningú va pensar mai més amb ell ja que creien que havia mort a la guerra.