Activitat sobre La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda, pels Despertaferros

Activitat de tipus contrast coherència amb el llibre sobre Rita a l'obra La plaça del diamant de l'autora Mercè Rodoreda, realitzada per Despertaferros del centre escola pia Sabadell durant el curs 2011-12

Aquesta és una activitat col·laborativa feta a partir d'una activitat realitzada pel grup Àcidclorhídric.

Hola, som el grup Despertaferros. Aquí us presentem la nostra valoració sobre la vida oculta de la Rita que van fer els nostres companys.A més hem realitzat una nova una nova proposta. Esperem que us agradi!

Escrita

Activitat escrita

VALORACIÓ DE LA VIDA OCULTA DE LA RITA

Aquest text tracta de la vida que ha dut a terme la Rita un cop acabat el llibre.

La Rita comença a estar malament amb el seu marit, el Vicenç, ja que no la deixava fer el que ella volia i estava oprimida a les ordres del seu marit. La Rita està cansada del seu dia a dia al costat del Vicenç. Surt en diverses ocasions de casa perquè li toqui l'aire i poder escapar de les seves preocupacions. Durant aquests passejos la Rita recorda el seu gran somni, ser hostessa de vol, i un dia s'escapa a l'aeroport. Allà s'hi passa molta estona fins que coneix un home que es diu Pau i és pilot. A partir d'aquí es van coneixent fins que acaben passant la nit junts. Abans de tornar a casa decideixen que aquella pròxima nit s'escaparien junts cap a unes noves terres, França. Volien ser feliços en companyia mútua, es volien sentir lliures, fora de les seves preocupacions i sense pensar mai més en el Vicenç. Allà, la Rita va aconseguir complir el seu somni, aquell que durant tant de temps havia somiat, poder ser hostessa de vol. Els dos junts, feliços i vivint la vida que els dos havien desitjat, van tenir dos preciosos fills, un nen i una nena.

La relació de la Rita i el Vicenç, al llibre és més normalitzada. Tot i que a la possible continuació que ens han presentat els nostres companys ens ha semblat interessant. Creiem que la història té uns fonaments bastant quotidians, la mala relació amb la parella és un tema ocurrent, que no hauria de ser així, però que per desgràcia és un fet de la vida que apareix més sovint del que voldríem. També parla de l'amor, un sentiment que apareix sense barreres, perquè sí, sense motius, i que la major part de la gent ha experimentat algun cop o altre durant tota la seva vida. Creiem que és una bona continuació de la història, interessant i captivadora, que ens ha semblat molt correcta després de la lectura de La plaça del Diamant. Segueix el fil d'una manera diferent i que potser a nosaltres no se'ns hagués acudit. Així que li donarem una bona crítica als nostres companys ja que ens ha semblat molt interessant la continuació de la suposada vida oculta de la Rita i els seus amants, que ha estat entretinguda, tot i que hi ha un punt irreal quan la Rita ho abandona absolutament tot, casa, home, feina, etc. Per tal de complir el seu estrany somni de ser hostessa i marxar a França amb el seu nou estimat que ha conegut fa menys d'un dia i no sap gaire cosa d'ell. Tot i això, que és una petita crítica constructiva pels nostres companys, els volem felicitar per la feina feta i realitzada de la vida oculta de la Rita.

LA NOSTRA PROPOSTA:

La Rita, era asseguda a la plaça quan va passar el Vicenç amb molta pressa i sense parar atenció en què ella era allà. Ràpidament va cridar-lo. Ell frenà en sec, la mirà i li va fer un gest de rapidesa fent-li que no amb el cap i posant una cara esblanqueïda i amb els llavis morats. Ella preocupada s'alçà amb rapidesa i va corre cap a ell. De sobte, en Vicenç, va perdre per complet la consciència. Rita, preocupada va quedar parada, sense saber què fer, i en un instant el món, per a la Rita, s'havia enfosquit per complet ja que en Vicenç ho era tot per ella. En aquell instant la Rita va començar a pensar en tot el que havia viscut amb el Vicenç, va recordar el primer moment que el va veure, en aquella mateixa plaça, ben vestit, amb un somriure a la boca, i una mirada penetrant que la va captivar, just en aquell precís moment va saber que aquell seria l'home de la seva vida.

A l'acte va recordar el primer petó, un petó no gaire intens, bonic però sense passió, amagats darrere la columna del carrer de l'església, amb rapidesa per no ser vistos per ningú. Amb dos segons el seu pensament va canviar radicalment, va passar per la seva ment la primera vegada que va plorar per amor, una nit de pluja que havien discutit després de sortir del ball sense haver dit ni piu. També va recordar el seu dia a dia al seu costat, es portaven bé, tenien una bona relació, amb les seves discussions i els seus moments crítics. També pensà en el seu pròxim fill, aquell que s'ha de dir Joan, aquell que havien de cuidar junts i veure créixer.

De sobte una llàgrima va caure galta avall de la Rita, veure'l estirat sense saber què fer i amb la consciència perduda era un patiment per a ella. Just en aquell moment en Vicenç va obrir un ull, va mirar-la i va somriure, ella li va tornar la mirada, una mirada de descans de plenitud i de tranquil·litat. Ella va recuperar el color de la cara, juntament amb el Vicenç, que amb la seva ajuda va poder aixecar-se i caminar cap a la infermeria on ell li explicà el motiu de tanta pressa. Es veu, que dues hores abans havia agafat un dolor estrany a l'estómac, i li havia provocat un seguit de vòmits molestos. Ella li va agafar la mà i li va fer un petit somriure de tranquil·litat, ell li retornà el somriure i li va dir que no es preocupés per res, que ja estava millor i que únicament havia estat un dolor, res més.

Uns segons més tard ell li va fer un petó, un petó que mai oblidarà la Rita, un petó intens de serenitat i esperança.