Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels PEPAS

Activitat de tipus resposta carta sobre a l'obra El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, realitzada per PEPAS del centre Escola Pia de Sabadell durant el curs 2011-12

Aquesta és una activitat col·laborativa feta a partir d'una activitat realitzada pel grup Llibres, camins i dies.

Aquesta carta és una carta que escriu en Carlos després de llegir la carta del Pare del Textu. Escriu la carta per a poder desfogar-se de tot el que porta dins i expressar tots els seus sentiments envers el pare del Textu.

Modalitats

[edit]

• Escrita
• Altres

Activitat escrita

Sé que no podràs llegir mai aquesta carta, ja que des d’aquell dia ja no he sabut res més de tu i no sabria pas a qui enviar-la. Però l’escric per poder treure tot el que em pesa a dintre.

Quan en obrir el sobre, vaig veure que es tractava d’una carta teva, em va costar molt no llençar-la, però vaig pensar que potser també et mereixies una oportunitat perquè t’escoltés.

Tota la meva vida t’he guardat rancor pel que vas fer, no et pots imaginar el que he perdut al no tenir un pare al costat que em dongués l’escalfor i l’atenció que un fill necessita. Però el pitjor de tot és quan te’n vas a dormir i encara veus amb claredat tot el que va passar a l’atemptat, per què sí, ho recordo tot, ho veig tot i ho sento tot com si fos aquell dia. Vas matar el meu pare davant dels meus propis ulls.

Fa molt anys, el primer que hagués fet seria venjar-me de tots els que em van crear tot aquest dolor i fer-los patir com ells han fet amb mi, però he après que no vull ser un monstre com vosaltres i que la vida ja us tornarà el mal que heu fet a moltes famílies.

Tot i això, després de llegir la carta, t’entenc una mica millor. Sé que has patit molt d’ençà de l’atemptat, i que els remordiments i les imatges no et marxen del cap, i crec que al cap davall t’ho mereixes una mica. Dius que no tenies la oportunitat de no matar al meu pare, i et creuré. Dius que vas delatar tots els teus companys, i et creuré. Però no em puc creure que t’apuntessis a l’ETA per pròpia voluntat, i que la idea de matar t’omplís d’orgull i de joia.

Així que ara t’entenc poc, però tot i així, no et perdono.

Activitat en altres modalitats