Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat sobre Aloma de Merçè Rodoreda, pels Smoothies

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg Paola ha validat aquesta activitat.

Crystal Project highlight yellow.png
Activitat destacada per Paola en l'edició de Viquilletra 2012-13

Activitat de tipus altra versió sobre l'obra Aloma de l'autora Mercè Rodoreda, realitzada per Smoothies del centre Escola Garbí durant el curs 2012-13.


Hem canviat un fragment del llibre tot canviant les raons de les desaparicions de Joan i influenciant en el desenllaç de la obra.

Modalitats

[edit]

Activitat escrita

- Aloma - va cridar Joan des de dalt-. Saps on tinc el botó del coll de la camisa?

Aloma es va acostar al peu de l'escala: - No el trobo. Puja. Va pujar l'escala corrent. El seu germà l'esperava al passadís. - Això del botó t'ho he dit perquè pugessis. Fa dies que et vull dir una cosa. Podríem trobar una excusa i sortir junts. Diré que tens ganes de passejar..., el que et sembli. T'he de parlar a soles. - Ha de ser avui? - Com més aviat millor. Ja he esperat massa. Aloma va anar a vestir-se. No estava gens tranquil·la. Es va donar quatre cops de pinta i va anar a trobar el seu germà. Van entrar junts al menjador. - M'enduc Aloma. Diu que te ganes de sortir. No trigarem. Van començar a caminar, anaven passant els carrers i Joan no deia res. Normalment el seu germà no s'estava tan callat, tenia un mal presentiment. Quan estaven passant uns aparadors ho va deixar anar. - Ens n'haurem d'anar de casa, Aloma. Just en aquell moment havia acabat de passar un cotxe pel costat i li va semblar no haver-ho acabat d'entendre però no va preguntar res, va esperar que continués. - T'ho hauria d'haver explicat abans però temia que no ho entenguessis o que fessis alguna imprudència que ens posés en perill a tots. Va mirar el seu germà, que va tornar-li la mirada amb tristesa i li va agafar la mà tot dient: - Saps?... Quan va morir el pare no ens va deixar masses diners, jo no estava prou preparat i a més em vaig encarregar de cuidar-te. Em vaig trobar massa d'hora amb la responsabilitat i no vaig saber què fer. - És això el que m'havies de dir? Que no has sabut administrar bé els diners? - No, no, Aloma. Deixa'm acabar. Hem de parlar molt i no sé com fer-me comprendre. Potser que comenci pel principi. Ara ja tens prou seny perquè t'ho pugui explicar tot. Havien caminat durant molta estona i el paisatge ja començava a canviar. Ja eren als carrers dels afores, les cases eren més petites, grises i tristes, sense jardins. Es aquí on haurien d'anar a viure? Pensar en això la va fer mig marejar. - Estic cansada i ja no puc caminar gaire més. Es van aturar a una granja d'uns quants carrers més avall i es van asseure en una taula apartada de totes les altres, al fons de la sala. Van demanar una xocolata ben calenta, era un dia d'hivern i havien passat bastant de fred fent el passeig. Aprofitant el xivarri que hi havia, Joan va començar a parlar: - Tornant al tema del meu poc sentit del deure... Al trobar-me amb tots els diners de l'herència, no se'm va acudir res millor que fer-los servir al moment. Has de pensar que jo no estava acostumat a haver d'ocupar-me de tot i no em vaig deixar aconsellar. No era conscient del que em feia, ara ja ho sóc més. El cas és que vaig fer un parell d'inversions poc assenyades pensant que em menjaria el món i aconseguiria una vida millor per a tots nosaltres. I com deus suposar, a hores d'ara, la cosa no va anar massa bé. Sentint en Joan li van venir tot tipus de sentiments contraposats. Per un costat pensava en les dificultats per les que havia pogut passar el seu germà sent tant jove i quedant-se al càrrec de tot, aquell fet li feia venir un sentiment de tristor. Per altra banda, el seu germà sempre havia viscut als núvols. Recordava l'àvia dient-li que escoltés les opinions dels altres i que no tan sols pensés en les seves. O al pare dient-li que reflexionés a l'hora de prendre decisions. Això era una cosa que a ella mai li hauria passat si hagués estat més gran quan el seu pare els va deixar. Segur que no estarien passant per aquella situació. - Un dia mentre estava prenent una copa amb uns amics, en un moment que em vaig allunyar d'ells, se'm va acostar un home ben vestit que semblava fora de lloc. Em va arraconar al final de la barra i tot d'una em va deixar anar que per a un home com jo hi havia moltes sortides. Allò va captar la meva atenció, semblava conèixer-me, i vaig escoltar la seva oferta. El fet és que, com ja et deus haver adonat, la situació política del moment no és massa bona. Això és el que pensava abans i ara ho sé del cert. Així que em va convèncer per passar-li tot tipus d'informació, cosa que m'obligava a freqüentar llocs poc recomanables per a gent com nosaltres. És per això que ens deixava soles algunes nits, va pensar Aloma. Més d'una nit havia vist com després d'ésser tothom al llit, el seu germà sortia d'amagat de casa. Més d'un cop li havia passat pel cap de seguir-lo, sort que no ho havia fet. - Amb el temps m'he anat tornant bastant bo en el que faig. Tothom ja m'ha anat agafant confiança. He arribat a parlar amb personalitats d'ambdós bàndols. Quan fins i tot la feina em començava a agradar, vaig veure un parell de fets i em vaig començar a adonar de la realitat. Potser no estava del costat bo. Porto molt de temps pensant en el que he de fer i sóc conscient que no serà fàcil deixar-ho sense conseqüències. Aquest món és més complicat del que sembla. - I quines són les teves opcions? - Com t'he dit abans, la principal i més segura per a tots és marxar i no em referia només a canviar de casa, hem d'anar a l'exili. Això ja va ser massa per a Aloma. Què havia fet Joan? Com podia jugar d'aquesta manera amb la vida dels altres? - Ja és definitiu? No hi ha cap altra sortida? - Aloma, porto molt temps pensant-hi, hi he donat moltes voltes i ho he intentat tot, és l'únic que ens queda. Del contrari m'acabaran agafant uns o altres i Anna i tu us quedareu soles. Aloma semblava absent, entre la incredulitat i la ràbia, tot i que estava fent un gran esforç per entendre la situació del seu germà. Devia ser dur per a ell haver de confessar tot allò. El que més greu li sabia a ella és que haurien de deixar la casa de la seva infància. Hi havia passat tants bons moments allà... A més, segur que a cap altre lloc les flors tenien la mateixa olor que les del seu jardí.

En veure que Aloma no deia res, Joan es va aixecar per pagar i van sortir de la granja. La veritat és que a la noia li començava a faltar aire, havia de pair molts canvis.


Activitat enregistrada en vídeo


Aquest vídeo és per complementar el text el qual és el treball principal.




Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat sobre Aloma de Merçè Rodoreda, pels Smoothies