Activitat colaborativa Aloma

Hola, som el grup “Marçal Xuriguera i els lletraferits”. La activitat que volem presentar és l’activitat col•laborativa, en la qual farem una crítica d’un text dels nostres companys. La crítica es presenta com un debat.

Introducció

Aquest document que ens disposem avui a analitzar, és la vida oculta d’Aloma, creada per “els aprovats”, que comparteixen el mateix personatge literari que nosaltres: Aloma. També hem pensat de escollir aquest treball per una raó molt acceptada per els integrants del grup, ja que quan l’activitat tractada va ser exposada a l’aula de català de 4t d’ ESO.

Debat

A partir d’aquesta breu introducció, ens disposem a posar sobre la taula els punts a favor i els punts en contra. Així doncs... procedim amb la crítica realitzada per els Marçal Xuriguera i els lletra ferits. Contem amb la companyia d’ Àlex Gonzalo, Guillem Guasch, Arnau Vallet, Sergi Murcia i jo mateix, l’ Abel Degà, moderador del debat. S’ha opinat molt sobre la poc favorable ambientació de la història explicada. A una banda del debat participaran les famoses figures de Gonzalo i Guasch, a l’altre banda, Murcia i Vallet. Els fragments citats han estat extrets del document analitzat en qüestió: La vida oculta d’Aloma, per “Els Aprovats”.

Sergi, mostra’ns la teva opinió referent al debat.

Sergi: Trobo que per començar, les faltes d’ortografia són un element força polèmic i que pot provocar un gran debat dins d’aquesta reunió, també vull remarcar l’ equivocada ambientació, que no correspon a l’època, tal i om podem veure en l’escena en que Aloma es va guanyar unes enemigues ja que no vestia d mara, quan en aquella època l’ importància de la marca era nul•la. “Amb aquesta edat li va passar una desgracia, va conèixer a l'Agnès i les seves amigues. Li feien la vida impossible a ella i els seus amics. La insultaven perquè no duia roba de marca.”

Abel: Molt bé Sergi, doncs, senyor Gonzalo, mostri’ns la seva opinió sisplau.

A. Gonzalo: Crec que és més important el context i la imaginació exposada en aquest text, per tant, no crec que les faltes d’ortografia siguin tant importants. Jo crec que abans sí que hi havia marques però que no tenien un poder tant ric dins la societat que actualment ens envolta, i més sabent que eren gent adinerada, per tant l’Agnés que era la rica, no estava acostumada tractar amb gent sense diners, com l’ Aloma.

Abel: Molt bé doncs, interessant l’opinió compartida d’en Gonzalo, ara sisplau, prenguem atenció al que pensa l’Arnau Vallet. Digues Arnau, fracàs per part dels aprovats?

Arnau: Clarament sí, ha sigut un gran fracàs, ja que tractant-se d’un treball enfocat a l’assignatura de la llengua catalana, em sembla una falta de respecta immensa que es podria confondre també en un insult envers el professor que ensenya aquesta matèria o fins i tot per totes les persones que han lluitat per una llengua comuna i ben parlada.

Abel: Bé Arnau, sempre amb les teves polèmiques declaracions... Escoltem el que n’opina en Guillem Guasch. Guillem: Encara que estiguem en una classe en la qual s’ha de parlar el català hi ha gent que noparla normalment el catalài s’ha de comprendre les faltes d’ortografia produïdes.

Abel: Molt bé, deixem aquest tema tant polèmic i anem a un altre de no tant, l’ambientació.

Arnau: Home, jo crec que aquest tema és un tema tant o més important com el tema tractat anteriorment, ja que l’ambientació en un treball com aquest és un element que pot definir l’evolució de tota la història perquè no s’actuava igual ni fa 100 anys ni fa 1000 anys, són èpoques diferents, per tant es parlava diferent.

Abel: Bé, Arnau, suposo que no tothom està d’acord, per tant, cedeix el torn de paraula al Senyor Guillem.

Guillem: Principalment, jo trobo que canviar l’època de l’obra permet als lectors entendre-la millor ja que es poden posar a la pell del protagonista i que no passaven les mateixes coses abans que ara per això s’ha de canviar una mica l’evolució i l’ambientació de la història.

Sergi: No trobo que aquest argument serveixi com a excusa. M’explico: Si es tracta d’un escrit realista, que vol ser fidel al model de vida de la època, els elements verbals, com el vocabulari i les expressions, i el vestir de les persones i la seva manera d’actuar, han de ser propi de l’època en qüestió, ja que sinó es tractaria d’una obra verosmil, però no del tot certa.

A.Gonzalo: Vull remarcar que el text no queda mai remarcat com a text realista, però trobo que l’opinió d’en Sergi es bastant encertada.

Arnau: També hi ha un tema que és molt important, en una part de l’escrit es refereixen a un home rapat, amb pírcings i un tatuatge d’un drac. En aquella època, 1909, si un home portava una arracada, estava molt mal vist socialment, per això crec que està totalment fora de lloc que apareixi aquest individu a la història. Tampoc estic d’acord en que hagi de ser un home de color el “dolent”, això mostra una clara base de racisme. “Era un home de color, molt alt, el cabell rapat, una arracada a la orella dreta i un tatuatge un drac xinés al braç esquerra.”

Guillem: Tens raó,però en aquest escrit,no anomena la procedència de l’individu, per tant, podria ser que vingués de l’Àfrica o de l’Àsia.

Sergi: Trobo que aquest es un tema molt delicat, i que no hauríem de parlar en aquesta situació.

Abel: Dons bé, donant per finalitzat el debat, podem treure la conclusió de que es tracta duna redacció molt imaginativa i divertida, com a punt a favor; però cal remarcar les greus faltes d’ortografia comeses i la mal ambientació del text.