Activitat 4 sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels El locotron

Activitat de tipus altra activitat sobre a l'obra El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, realitzada per El locotron del centre durant el curs 2011-12

Aquesta és una activitat col·laborativa feta a partir d'una activitat realitzada pel grup Els lectors del temps.

Escrita

Activitat escrita

En l’entrevista que s’ha fet el dissabte passat hem après moltes coses d’en Carlos, com és la seva vida, el perquè va anar al País Basc i la seva part més íntima.

En Carlos té 18 anys, casi 19 és un noi amable, carinyós, bastant tímid però amb un punt de sensible i comprensiu, també és molt amic dels seus amics i es porta amb ells molt bé. A en Carlos no li quedava ningú a Lleida,la seva ciutat natal, per això va anar al País Basc a buscar al seu avi, desgraciadament no el va trobar, sol va trobar l’assassí del seu pare que resulta que era el pare del Tetxu. Ara la relació que tenen en Tetxu i en Carlos és bona, els dos intenten evitar el tema de l’assassinat i parlen de moltes altres coses.

L’entrevista’t ( en Carles), ens explica una mica de tot sobre la seva gran aventura en busca de el culpable de la mort del seu pare. Primer, segons ens ha dit ell, no s’havia per on començar a buscar, cap a on anar, que fer per trobar-lo.. tot era un gran misteri però les ganes de fer justícia i el amor que sentia per el seu pare era el suficientment gran com perquè el guies. Encara que quan ja ho tenia tot fet, sabia cap a on anar, i a qui buscar, es troba en la situació de que: ‘‘el món es un paquet de mocadors’’. El culpable de la mort del seu estimat pare, es el mateix pare del seu amic recent que havien compartit tantes coses, en Textu. En aquell moment se li va caure el món al terra, ens explica. No sabia com respondre, que dir, que fer, només sabia que tot era molt confós. L’únic que se li va passar pel cap era aixecar la arma que portava a la mà ja preparada i posar-li un tret al cap, gràcies a Déu va ser més llest i va fer un moment de reflexió en que ens conta que va dir-se a si mateix que no valia la pena matar al pare del seu amic, encara que ell hagués estat l’assassí del seu propi ja que no li serviria de res ni li tornaria a la vida al seu pare. Així va evitar cometre una imprudència i va marxar sense saber que dir. Durant unes quantes setmanes, va estar tancat a casa, no entenia la situació en que es va trobar volia oblidar tot allò, però li era impossible. Intentava evadir-se, si més no sense cap resposta efectiva. Ens explica que va ser uns mesos durs per ell però que al final va entendre una mica tot, ja no calia fer ús de aquell odi guardat durant tants anys. Havia après la lliçó, i n’estava content.

Per una altra part, en Tetxu segueix veient-se amb el seu pare, cada vegada tenen una relació mes unida i tot aquell temps que van perdre, l’estant recuperant per tal de fer mes forta la relació entre pare i fill que es tant bonica com poques coses en aquest mon. Per una altra part en Carlos i el pare d’en Tetxu no s’han tornat a veure, a més el pare d’en Tetxu no a denunciat a la policia el que va passar amb en Carlos per evitar problemes, per fer sentir millor a en Carlos i per que s’arrepenteix dels seus actes quan era un etarra i un assassí.

La relació entre pare i fill millora ràpidament, i la d’en Carlos i en Textu també està millorant, encara que poc a poc, ja que els dos van viure unes experiències molt traumàtiques.