Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat 2 sobre Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, pels Renaixença

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus altra activitat sobre a l'obra Mecanoscrit del segon origen de l'autor Manuel de Pedrolo, realitzada per Renaixença del centre Pasqual Calbó i Caldés durant el curs 2012-13

Aquesta és una activitat col·laborativa feta a partir d'una activitat realitzada pel grup '.


Modalitats

Escrita

Activitat escrita

Badalona, 22 de març de 2020

Estimat Dídac, Aquest matí m’ha arribat la teva carta. Quin mar de llàgrimes, quan els records s’han aferrat al meu cor, ara que semblava que estaven silenciats! Encara que sigui surrealista, he de respondre’t. Llançaré aquesta carta a la mar perquè, allà on siguis, puguis sentir que hi ha una connexió més enllà de les barreres de la vida i la mort. És clar que els records que dius ens han marcat. Totes les experiències, les bones i les altres, ens han fet forts, madurs per mirar cap endavant amb noves esperances. Sé que estaries orgullós si poguessis contemplar-nos, a en Mar i a mi mateixa. He de dir-te que et veig reflexat als seus ulls del nostre fill, la serenor que mostra encara que sigui petit, la seva pell fosca és un paradís on jo et contemplo per tenir esperança, per creure que les nostres vivències han servit per a crear una persona íntegra, capaç de lluitar per sobreviure i tenir sempre el referent d’afecte que vaig tenir en tu. Ara vivim a Badalona. Després d’un temps de desànim per la teva absència, ens mereixíem un repòs, una mena de quietud que ens ajudés a continuar. Avui, mirant el mar, un vespre estrellat, sento la teva presència i ens dóna força per a seguir el camí. Encara tinc l’esperança de descobrir que no tot s’ha perdut, que la nostra experiència no ha sigut en va, i que a la fi tornarem a donar vida a aquest món desolat. Ai, Dídac, ara ja no tinc por. El regal que em vas fer supera totes les dificultats: la tendresa dels seus gestos, tan innocents, tan plens de vida, em fan imaginar que sí que hi ha un futur per a nosaltres. Només confio que des de l'indret on et trobis, puguis veure com et duem al nostre cor. Estaràs per sempre al meu pensament.

Que les ones d’aquesta mar nostra i els estels del firmament siguin testimonis del nostre amor.

Alba