Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat sobre El Diari de la Neus de l, pels Youll.etra +	DIÀLEG INTRODUCCIÓ: Els Youll.etra us volem presentar un llibre que us impactarà. Si el voleu conèixer, doncs estigueu ben atents. NARRADOR: La Neus és una noia de 14 anys, que ens explica en el seu diari, les seves histories amoroses i com madura amb els esdeveniments que li succeeixen. De cop hi volta, rep una notícia inesperada que farà que la seva vida doni un gir inesperat. (Comença a sonar el telèfon de la Neus) NEUS: Si? MIREIA: Neus, sóc la Mireia, la germana del Lluís. Vine corrent a l’hospital, ha succeït una desgràcia. NEUS: Ara vinc NARRADOR: Vols saber més sobre la historia? Trobareu la historia completa i l’interessant final en el llibre “El diari de la Neus”. Per només 9,76 €, compra’l ja. Pífies.  +
Activitat sobre El Diari de la Neus de la Glòria Llobert, pels CaçadorsDeParaules +	Avui era el dia, la tieta Laura es casava amb el Manel. La Laura era una noia de 26 anys plena d’alegria i molt aventurera, volia viure la vida a la seva manera, sense normes ni responsabilitats. La seva cara era rodona, tenia els cabells negres i enrinxolats, els ulls grans i verds, un nas camús. Les seves dents estaven perfectament alineades i portava sempre un somriure a la cara. Per altre banda, en Manel acabava de complir els 28; una persona molt responsable i treballadora, li agradava tenir-ho tot controlat i organitzat, en canvi quan estava amb la Laura es tornava una persona molt diferent. La cara del nuvi era allargada, els cabells rossos i curts, els seus ulls blavosos i el seu nas punxegut. Sota aquest i apareixia un bigoti impactant. Les seves dents patien mancança d’aparells, però en canvi els seus llavis eren sensuals. Eren la parella perfecte. El seu viatge de lluna de mel va ser a Austràlia, i van estar un més i el van gaudir com mai. Però allà els i va passa un fet que mai s’haguessin esperat. El penúltim dia de tornar cap a Catalunya, quan visitaven el desert, una serp de cascavell va mossegar el turmell al Manel. Els dos tot nerviosos van anar a l’hospital perquè li havien de treure com fos aquell verí que portava a l’interior del cos. Desprès d’haver-li extret li van fer una sèrie de probes per tal de comprovar que no apareixes ninguna complicació. Hi havia bones i males notícies; havien pogut treure tot el líquid mortal, però observaven una irregularitat en el seu metabolisme. Van descobrir un malaltia degenerativa, és a dir, que tenia poc temps de vida perquè li avançava ràpidament. En escoltar això, en contes de deprimir-se i apagar-se van decidir que seguirien fent vida normal fins que arribes l’hora de dir-se adéu. Al viure aquesta situació, sense donar-se’n la Laura van canviar al seva manera de ser i viure la vida. Es va tornar responsable i fe tot el podia per el seu marit. En canvi, en Manel va seguir com era. Amb la seva dedicació i esforç va aconseguir muntar una empresa immobiliària. Guanyava molt diners, però el seu veritable somni era ser propietari d’un hotel de luxe. Va aconseguir el seu propòsit pocs mesos abans de la seva mort. Al seu testament apareixia escrit que la seva dona rebria tots els seus bens; l’empresa immobiliària, l’hotel de luxe, les cases, els diners... A ella tot això no li importava, però va decidir acceptar l’últim desig del seu marit per veure’l morir feliç. El seu enterrament va ser un acte molt important i de sofriment per tot el món del negocis. Van aparèixer fins i tots el mitjans de comunicació per anunciar la seva defunció davant de la població. Tot i aquest fet fos una gran decepció per tots, la Laura va portar endavant els negocis que el seu marit va començar i que va atorgar. Ella, encara que sentis tristesa pel que havia succeït va seguir amb la seva vida i continuant fent el que més li agradava, viatjar i passar-s’ho bé. Havia estat casada amb aquell home 10 anys, però li havien sigut suficients per adonar-se que la vida es massa curta per passar-te-la plorant.  +
Activitat sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Alexsau +	Estimada filla Caterina, Em dirigeixo a tu, ara que ja has marxat i has decidit començar un vida nova amb en Claudi. Necessitava comunicar-te que des que has marxat, la vida d'aquest bar s'ha reduït a quedar-me jo sol amb els quatre mariners que venen a les vorades del matí, després d' una llarga nit de pesca i vent. Trobo a faltar el teu bell somriure en entrar al cafè, el teu aroma de colònia de roses, el teu harmoniós cantar després del segon torn de les set. També et demano disculpes per haver evitat que engendressis de les teves entranyes una nova criatura, segur que hagués sigut un fill preciós i m'hagués agradat ser un bon avi, però clar, m'has d'entendre, el Café ha sigut la meva vida durant molt de temps, ens ho ha donat tot. Gràcies al Café podem tenir un plat de taula cada dia, uns pantalons per anar mudats i una faixa per carregar les caixes de vermut que arriben des d'Orient . I ara que la teva germana Rosa també ha marxat només m'he quedat jo sol, suposo que podré tirar endavant amb el Café fins que sigui gran, suposo que algun dia hauré de contractar algun mariner que estigui cansat del mar i decideixi quedar-se a terra ferma. Per sort la Rosa ha trobat una nova vida fora del Café i amb el seu home n'estic segur que podran mantenir una vida ben càlida i feliç. Perquè si, sempre he volgut el millor per tu i la Rosa, sempre he intentat que tu fossis feliç, jo pensava que al Café ho eres, que gaudies entre els quatre mariners que venien, que era placenter per tu veure el somriure d' un pescaire després d' una llarga nit en posar-li davant dels seus llavis una copa de vermut. Els darrers dies tots el mariners que han passat pel Café han preguntat per la noia tan maca que cuidava tan bé el Café, també, m'han donat molts records per tu i t'han desitjat la màxima sort amb en Claudi. Tot i que en Claudi és de mal beure, té un gran cor i el sentiment que va demostrar en Claudi per tu, no l'havia vist mai sortir del seu rostre. Et puc assegurar que en Claudi n'està ben enamorat de tu i et desitjo que passi el que passi sempre tindràs una casa on tornar. Aquí al Café t'espero amb una forta abraçada entre els braços, un fort petó dins dels meus llavis i un gran "t'estimo" dins del meu cor. Molts petons filla meva , espero que tot et vaig molt bé i tingueu molta sort. Atentament, el teu pare Libori.  +
Activitat sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels PAAAH! +	Estimada Catarina Des de sempre t'he estimat i tu ho saps, quan venia pel bar i no em feies cas, partia molt i la beguda era l'únic que em calmava. Però, el nostre casament va ser una mica precipitat i aquests mesos amb tu, al cafè han estat els millors de la meva vida , ara bé, la crisis també ens ha arribat. els pescadors no tenen prou peix, aquesta temporada ha estat molt dolenta. no tenen prous diners i per tant, no poden venir a la taverna Per això em veig obligat a marxar cap Amèrica aniré a la companyia de viatges per demanar, que em tornin a imprimir els bitllets que vaig cremar, no t’ho prenguis com una ofensa, vaig cremar aquells bitllets com a mostra del meu amor per tu, però ara potser al salvavides del nostre futur. Si volem ser feliços i que la nostre vida junts tingui continuïtat ens calem mes ingressos per el cafè. La nostra vida, des de que el Libori ens va deixar el cafè a les nostres mans, és el nostre negoci així que, partiré a Costa Rica en busca de fortuna. No et preocupis per mi tornaré, més tard o més d’hora tornaré. No et preocupis estaré bé, a més a més te escriure una carta cada dia explicant els meus negocis i dient, com faig ara, lo molt que et trobo a faltar. Claudi  +
Activitat sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Una mà literària +	ESCENA I En una taula propera al mostrador Rafael, Baldiri, Gallaret, Antonet i Moreno juguen a cartes. Cares serioses i, de tant en tant, crits eufòrics del guanyador de la partida. Darrere la barra el propietari del cafè, Libori, neteja uns gots mentre xerra amb Salvadora: SALVADORA: Què, no teniu res més interessant a fer? No hauríeu d’estar a la botiga? Em pensava que fins les vuit no plegàveu, així què hi féu aquí?(a Gallaret, Antonet i Moreno)I, a tu (a Baldiri) no et fa vergonya, sortir de la fàbrica i córrer al bar a jugar a cartes? BALDIRI: (ofès) Per tu és molt fàcil, com que no et passes tot el dia treballant per quatre duros, oi que no? SALVADORA: (mira al carrer i diu a Gallaret, Antonet, Moreno, Rafael, però sense mirar-los) Els joves cada dia esteu més mandrosos. (Entra Rufí, amb la mateixa cara de tristor i decepció que duia des que s’havia quedat a l’atur.) SALVADORA: Amb el dia tan magnífic que fa avui hauríeu de ser al carrer fent alguna cosa de profit. Fent esport, o quedant amb els amics per xerrar a l’ombra d’un arbre. I no gastant-vos els diners en alcohol i apostant al pòquer. Hauríeu de gaudir d’un dia d’estiu tant assolellat i temperat. RUFÍ: Sí, home amb la calor que fa a fora. Libori posa’m una cervesa, sisplau. (Libori assentí amb el cap i li preparà una cervesa) LIBORI: (li dóna la cervesa)Aquí ho tens. I tu (a Salvadora) deixa que facin el que vulguin. Tampoc no aconseguiràs res enfadant-hi. SALVADORA: Sí, és clar. A tu ja et va bé. Com que es passen el matí bevent en el teu bar. Per a tu és un gran negoci. LIBORI: Ei, que tampoc no guanyo tant! Que no hi ha dia que no trenquin alguna cosa i la majoria del que prenen m’ho deixen a deure. Com ahir, oi? (mira a Rufí per fer-li veure que parlava amb ell) No recordes que tampoc vas pagar-me? (Rufí s’encongeix d’espatlles amb indiferència.) LIBORI: Però, quina barra! Quina barra que tens! Quan penses pagar-me? RUFÍ: (es torna a encongir d’espatlles) Quan trobi feina, suposo. (Libori torna al mostrador remugant.) BALDIRI: Libori, porta’m un vermut que acabo de guanyar la partida. RAFAEL: I jo plego. BALDIRI: Ei, ei! Es pot saber a on vas? RAFAEL: Vaig a la fàbrica que m’he oblidat la bossa i he d’arribar abans no pleguin els últims torns que sinó no podré entrar. Escolta Libori, tens idea d’on és la teva filla? En tot el dia no la he vista. LIBORI: No, no ho sé. Deu voltar pel barri, com sempre. Sempre va d’aquí cap allà, sense parar a enlloc ni dir-me res. I mira que li he dit cops que necessito un cop de mà amb la cafeteria però ella res, com si sentís ploure. RAFAEL: D’acord, para de remugar. Si la veus, pots dir-li que he anat a la fàbrica i que ara torno? (Libori afirma amb el cap, enfadat.) ESCENA II (Baldivi, Gallaret, Antonet, Moreno, Libori parlen del Bernat i la Caterina.) BALDIRI: És massa bona noia per ell, no la mereix. MORENO: No hauria d’ haver començat a sortir amb aquesta mala peça! On s’és vist! Una noia tan ben plantada, tan educada amb un noi del carrer com ell. LIBIRI: Bé, si ella l’estima no deu pel que té (que no és gran cosa), sinó per com era... Crec jo GALLARET I ANTONET: Doncs nosaltres pensem que fan molt bona parella, i tant que sí. MORENO: Apa, apa! No digueu ximpleries. (Mentrestant, en una altre habitació, sent la conversa. Però no vol escoltar-ho. Tant li era el que ells pensessin, o inclús el que ella mateixa pensés, l’amor que sent per ell és molt gran. Sense adonar-se, agafa un tros de roba i comença a cosir-lo.) CATERINA: I si ell...no m’estima? No puc parar de sentir tot això que sento ara. Tot el que diguin no m’importa, m’importa ell i no hi és... Que desgraciada em sento en aquests moments! Bojament enamorada d’un home que ha marxat de la meva vida. ESCENA III (S’obre la porta i sona una campaneta que avisa als cambrers de que entra algú. Moreno és l’únic que s’adona de que entren les noies, deixa les cartes i exclama) MORENO: Mira-les, hola noies! ROSA: Hola nois! Què tal? (Mirant amb curiositat) ANTONIET: Apa! És veritat, què hi feu aquí noies? MARIA: Res, venim a veure-us nois! I vosaltres, què tal? BALDIRI: Bé, aquí! No ens veieu jugant al pòquer? GRACIETA: Sí (riu) és clar que us veiem. MORENO: Voleu jugar? ROSA: D’acord, ens hi apuntem! Però només una estona, eh! MARIA: No, jo no vull jugar! MARIA: Perquè no estic d’humor. GRACIETA: Au, va Maria, apunta’t que és molt divertit, i per una partida no et moriràs pas. MARIA: Està bé (diu de mala gana), quan acabeu aquesta ronda ens apuntem. (Rosa i Gracieta afirmen amb el cap.) ANTONIET: No dona, no fa falta que us espereu! Nosaltres parem de jugar i així podeu començar a jugar vosaltres! ROSA: De debò? Moltes gràcies. Bé i, on seiem? BALDIRI: Oh, és cert. Un segon... (Agafa tres cadires de la taula del costat.) MORENO: Va, reparteixo les cartes. (Moreno es disposa a agafar les cartes però Baldiri les agafa abans i comença a fer-se el fatxenda.) MORENO: Va Baldiri reparteix les cartes ja! BALDIRI: Que si home, ja vaig. No t’ho prenguis així. (Reparteix les cartes). MORENO: (Comença la partida. Moreno mira amb un somriure maliciós a la Rosa) Que Rosa, com va? ROSA: Doncs bé, com sempre, per què? MORENO: No res. Bé, com sabràs ben aviat hauràs de dormir al terra. ROSA: Què? Però què dius tu ara? (Una mica indignada però prenent-s’ho amb broma) MORENO: (riu) Ja saps que Salvadora ha perdut els seus diners. ROSA: Sí, i què? MORENO: Sense diners, on penses dormir? (Fa una pausa per descartar cartes i continua) No tindreu diners per pagar la casa! ROSA: Quines ximpleries que dius! No et preocupis per això home! (Amb cara d’haver entès la broma. Segueixen jugant). ESCENA IV ROSA: Ei, Moreno, què fas? Un solitari? MORENO: No, faig uns trucs de cartes. ROSA: Com ho fas això de les cartes? MORENO: Cal tenir una mà molt àgil i molts anys de pràctica. ROSA Segur que és més fàcil del que sembla. MORENO: També sé fer altres coses amb les cartes. ROSA: (encuriosida) Com ara què? MORENO: Puc llegir-te el futur. Mira... ROSA: No, a mi no. No m’agraden aquestes coses. MORENO: Doncs et diré el futur del teu fill. ROSA: (Reflexiona, poc convençuda) No ho sé. MORENO: Sí dona, sí. Les cartes diuen la veritat, mira diuen que...(comença a riure) ROSA: Què diuen? Serà molt intel·ligent, oi? MORENO: Diuen que serà un borratxo i beurà més que jo! (continua rient) ROSA: Ets un imbecil (comença a plorar) LES DONES: Però com li pots dir això, saben que es casa demà! MORENO: Jo no he sigut, ho han dit les cartes (continua rient, sense poder ocultar-ho). LES DONES: Fot el camp d’aquí tros de burro! MORENO: Jo no en tinc la culpa, adéu Rufí (mentre marxa, el Rufí no el sent perquè està dormint) LES DONES: Tranquil·la Rosa no facis cas d’aquest. RUFINA: (entra per la porta) Hola com va tot? ESCENA V RUFINA: (entra enfadada) on està el meu marit? LIBORI: aquí el tens. Però no el despertis, ha begut massa. (Rufina sacseja a Rufí) RUFÍ: Què? Què passa? RUFINA: Què passa? (comença a parlar amb to irònic i a poc a poc es va indignant cada cop més amb el seu marit) Quina barra que tens! Porto tot el dia treballant i tu, no només no t’has molestat en buscar feina, sinó que a més et dediques a gastar-te els diners que jo guanyo. I encara preguntes què passa? RUFÍ: No trobo feina, Rufina. Estic a l’atur des de fa més d’un any. No creus que tinc dret a una mica de diversió? No puc estar tot el dia sense fer res! RUFINA: El meu cap t’ha ofert una feina a la fàbrica. No podries, com a mínim provar-ho. Ja sé que no és gran cosa, que són moltes hores i pocs diners. Però estic cansada de les teves excuses. RUFÍ: Ei, espera un moment jo... RUFINA: Ni un moment ni dos. Estic cansada d’escoltar aquestes històries. Que si et fa mal l’esquena, que si és molt difícil, que si no t’agrada... Ets un gandul, Rufí. LIBORI: Sisplau, podríeu sortir a fora a discutir, he de tancar el bar. RUFINA: D’acord (esbufega intentant calmar-se) sortim al carrer. RUFÍ: Jo no vull anar enlloc, no m’agrada que sempre m’estiguis criticant. LIBORI: Au, va, Rufí. Avui has begut massa, no penses amb claredat. Vés cap a casa i dorm. Demà serà un altre dia. (Rufina l’arrossega al carrer de mala gana. Libori es queda a veure com marxen i llavors tanca el bar i se’n va a casa.) (Entra Caterina per la porta del darrere.)  +
Activitat sobre El cafè de la Marina de l, pels Blackingdom +	http://prezi.com/00ttp7danwhc/untitled-prezi/?kw=view-00ttp7danwhc&rc=ref-21988959  +
Activitat sobre El corredor del laberinto de l'autor James Dashner, pels Losviquilletristas +	Quan Thomas desperta, es troba en un ascensor i no recorda qui és. De sobte, l'ascensor es deté, les portes s'obren i una multitud de nois ho rep. Ha arribat al Clar, un lloc envoltat d'altíssims murs amb dos portes que tots els matins s'obren i donen pas a un immens laberint. De nit, les portes es tanquen i pel laberint circulen unes aterridores criatures anomenades laceradors. Tot el que passa en el Clar segueix unes pautes: en obrir-se les portes, alguns nois surten a córrer al laberint per buscar una sortida. Una vegada al mes, l'ascensor puja amb un nou noi, mai una noia... fins ara. Després de l'arribada de Thomas, sona una alarma i l'ascensor porta a una altra persona. És una noia, i en la nota que l'acompanya posa: "Ella és l'última. No arribaran més". Les coses en el Clar comencen a canviar, i l'única cosa en el que Thomas pot pensar és en el molt que desitja ser un corredor.  +
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Crismara +	-Carlota: Xiques tinc un problema! -Laura: Què et passa Carlota? -Carlota: Hi ha la possibilitat d'estar embarassada? Estic fatal! -Mireia: Però no has pres precaucions? -Carlota: No vam prendre cap precaució. -Laura i Mireia: Com que no? -Carlota: No, de tant a gust que estava no em vaig recordar. -Mireia: Però has de fer-te una prova. -Carlota: Ja, però tinc molta por. -Laura: però has de fer-te la prova quant abans. -Mireia: Clar. -Carlota: Sí, teniu molta raó, però necessite que m'acompanyeu, jo sola no puc anar. -Laura: Està bé, demà anirem les tres al ginecòleg perquè et facen la prova. -Mireia: Aixi serà, demà a la veprada anirem. -Carlota: Moltes gràcies xiques, no sé què faria sense vosaltres. -Laura: Ja ho saps, ací estem per al que vulgues. -Carlota: Demà ens veiem. -Mireia i Laura: Adéu.  +
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Els Tranquils +	ENTREVISTA A CARLOTA Hola Carlota nosaltres som Izan Torres , Cristian Moya i Sergio Ubeda alumnes de 3r de ESO del Oleana. -Cristian: Hola bon dia Carlota te tinguem hui per aquí per parlar del teu llibre. - Sergio : Bon dia Carlota. - Izan : Bon dia, gràcies per rebre’ns Carlota.. - Carlota : Bon dia estic molt orgullosa d’estar ací. - Cristian : com et sents en fer un llibre així? - Carlota : no passa res de totes formes és un llibre però, que tracta de la sexualitat. - Izan: Per què has fet un llibre de la sexualitat femenina tenint altres temes , per exemple: acció , aventura etc… -Carlota: perquè m`agrada la idea d`ensenyar a les adolescents la sexualitat, perquè això no ho consulten amb els seus pares . També ensenyar-los el risc que corren. -Sergio: Com vas conèixer al Flanagan? -Carlota: El va conèixer en el tren perquè un dia un home vell i mugrós en va furtar la cartera i ell me la va a tornar. -Izan: Com va ser la vostra relaciò? -Carlota : Va ser bona, a més amb ell vaig experimentar la sexualitat. - Cristian : El teu germà s´anomenava Marc no és així ? - Carlota: Si , i és molt pesat sempre em deia que el deixara llegir el llibre i jo li deia que no, que era encara molt menut. -Sergio: Com va ser el viatge a Holanda? Com t’ho vas passar? -Carlota: Va estar molt entretingut vaig veure molts museus i vaig veure a molts amics. Carlota ha sigut molt agradable tindre´t hui aquí moltes gràcies per vindre i tindre esta entrevista. Bona vesprada.  +
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Els matolls +	''Estimat Flanagan: T'escric per dir-te que estic en Amsterdam. Vaig anar de vacances i vaig quedar amb en Koert. Vam presentar als nostres pares i es van conèixer. Resulta que el pare d'en Koert i ma mare s'han enamorat. Quan Koert, el meu germà i jo vam anar un dia al cine, després, quan tornàrem, ens van dir que s'havien enamorat i que volien casar-se. Flanagan, l'amor és cec. Ma mare va deixar el seu antic nóvio pel pare d'en Koert. Així que ens quedarem ací a viure. No estic molt contenta perquè no m'agrada que el meu padrastre siga el pare del meu nóvio. Sí, estic amb Koert. No pensava que m'anava a enamorar d'ell altra vegada, però com t'he dit abans, l'amor és cec, mai saps de qui et pots enamorar, però jo crec que d'en Koert. Tot va passar molt ràpid: Li vaig dir que anava a Amsterdam i va recollir-me a l'aeroport. Vam anar a la seua casa. Vaig portar els discos que utilizàrem la primera vegada tu i jo, t'en recordes? I li vaig dir que els posàrem. Li van agradar molt i una cosa va portar a l'altra i... són coses que passen. Ara estem junts. No t'he preguntat, com estàs Flanagan? M'han dit que has tornat amb la Nines. M'alegre molt per vosaltres, pense que t'ho mereixes. Ma mare i el pare d'en Koert es casaran dins d'un mes, vols vindre amb la Nines? Així quedem i pots conèixer millor a en Koert i jo a la Nines. Què et pareix? Jo crec que es una bona idea. Espere que escrigues una altra carta contestant-me. Gràcies Flanagan, per tots els dies que vam passar junts. T'estima, Carlota.''  +
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Junuso +	== Carta de Carlota a l’Octàvia == Estimada Octàvia: Hui et parle perquè estic molt espantada. Ahir pel matí, vaig estar amb en Flanagan i vaig estar molt a gust amb ell. Vaig sentir coses que mai havia sentit per cap xic. Quan va començar a dir-me “et vull” i abraçar-me, em vaig sentir més a gust encara. Després de tot, vam començar a besar-nos amb lentitud i delicadesa, i a fer-nos carícies. Jo em sentía molt a gust i amb molta confiança, aleshores vam acabar en el llit. Al tema que volia arribar, que en el llit vam practicar relacions sexuals per primera vegada per als dos. De sobte, quan ell em va penetrar, vam recordar que no teníem preservatiu. Ara estic molt espantada, per aquest imprevist i vull que m’ajudes, per favor. No puc dir-ho a cap amiga meua, ni cap familiar perquè em fa molta vergonya. En Flanagan no sap res, perquè ell creu que fa temps que he tingut la menstruació i jo no sé com contar-li-ho. Hui en classe, hem comentat el tema de l’embaràs i ha augmentat molt en els últims anys el nombre d’embarassades menors de 18. També han comentat el tema dels anticonceptius i han dit que el preservatiu és el mètode més segur i que la píndola té alguns efectes secundaris, també la pots comprar encara que tingues 16 anys. Tinc molta por de tot açò i per això necessite ajuda. No ho contes a ningú, per favor. Vull contar-li a en Flanagan la meua preocupació, però no el vull preocupar. Però fins que no estiga segura de si estic o no embarassada, no li vaig a dir res. Llavors només necessite ajuda i la teua opinió. T’estime molt, CARLOTA  +
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Les Alertes +	Benvolguda Carlota: T´escrivim aquesta carta per a dir-te la nostra opinió sobre la relació que tens amb Flanagan. Ens agradaria fer-te unes preguntes sobre alguns fets: - Et penedeixes d´haver tingut eixes relacions amb Flanagan? La nostra opinió és que ens pareix bé el que has fet, ja que cadascú és lliure de fer el que vulga, però el que no ens pareix bé és que hagis mantingut relacions sexuals amb Flanagan i volgueres a Koert. També ens agradaria parlar de la primera vegada, ja que normalment ens solen dir que aleshores som petits i no estem preparats, però realment, per a fer-lo, t´has de sentir segura, sentir-te bé amb tu mateixa, i has d'estar còmoda i també has de tindre confiança amb ell en tot moment. Esperem que esta carta t´ajude a completar més el diari vermell.  +
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Les Bonet +	—Benvinguts a 'El Consultori Vermell', hui tenim com a invitada a la Carlota, una estudiant de 1er de Batxiller, la qual a escrit el conegut 'diari vermell'. Hui ens va a parlar dels anticonceptius. Ens recomanarà els més efectius, ens contarà els seus efectes secundaris, i molt més. Be, hola Carlota, ens podries dir qual és el més senzill de aconseguir? —Bé, el més fàcil de comprar és el preservatiu. Aquest anticonceptiu es pot comprar a qualsevol farmacia. Els venen dins d'un estoig xicotet d'alumini. —Ens podries dir un poc quals són els avantatges i desavantatges d'aquest anticonceptiu? —Els avantatges són molt bons, ja que el preservatiu només et protegeix de l'embaràs, sinó també de les malalties de transmissió sexual com la sida. Aquest mètode és l'únic que utilitzen els nois. De totes maneres, també hi ha preservatius femenins, però aquests els veurem més tard. Els desavantatges són els següents; com l'utilitzen els nois, es poden negar a posar-se'l perquè ‘els resta sensibilitat’ o ‘els queda petit’. També es pot trencar, i cal treure'l només acabat el coit, perquè, del contrari, el semen sortiria i de res valdria haver-ho fet amb preservatiu. Per aquesta raó n'hi ha que utilitzar més d'un mètode. —Ja que has nomenat el preservatiu femení, ens podries parlar un poc d'ell? Perquè tampoc es parla molt d'aquest mètode. —Clar que sí, mira, aquest preservatiu es una funda feta de poliuretà que s'ajusta a les parets de la vagina, i té dues anelles: una d'interior i altra d'exterior. Com el preservatiu masculí, aquest també protegeix contra l'embaràs i les malalties de transmissió sexual. Al contrari que l'altre preservatiu, aquest el pots traure inclús unes hores després del coit. A més, aquest mètode el pots utilitzar si la teua parella es nega a posar-se el preservatiu. També té els seus desavantatges però son pocs; és més car que el preservatiu masculí i tapa tota la vulva i el clítoris. —I com es posa? —És senzill; es posa a la vagina agafant l'anella interior des de la part de fora. Després, s'hi fica el dit i s'empeny dins la vagina. —I per a què serveix l'anella exterior? —Evita que el preservatiu se'n vagi cap a dins en mig de la penetració. —Com el treus? Perquè deu ser un poc incòmode, no? —També es molt senzill; després del coit, fas un parell de voltes a l'anella exterior per evitar que el semen surti, i estires d'ell per traure'l. —Aquests dos són els més senzills però, com be has dit abans, hi ha que utilitzar més d'un mètode, no? A més hi ha gent que diu que es pot utilitzar dos preservatius, això es segur? —No es gens segur, perquè per la fricció dels dos preservatius, es poden trencar, i sortiria tot. Si vols utilitzar més d'un anticonceptiu, deus prendre la píndola. —Hem escoltat d'aquest mètode però, és més eficaç que els preservatius? —De tots, sense dubte, la píndola és el més eficaç. La píndola conté hormones sintètiques com els estrogens i gestàgens. Mitjançant els estrògens, s'aconsegeix que els fol·licles dels ovaris no creixen. I els gestàgens impedeixen que s'allibere l'òvul. La píndola també produeix canvis a l'entrada de l'úter per dificultar el pas dels espermatozous. —Es veu molt eficaç però, com tots tindrà els seus desavantatges, veritat? —És clar! La píndola no protegeix de les malalties de transmissió sexual, per això n'hi ha que utilitzar també preservatiu. També pots augmentar de pes, sobretot els tres primers mesos de tractament. Provoca tensió als pits, nàusees, vòmits, mal de cap i goteig de sang intermenstrual. Parlant de la menstruació, un dels avantatges és que regularitza el cicle menstrual, redueix o elimina el dolor menstrual i protegeix dels quists d'ovaris. —Ja veig que és molt bo i al mateix temps beneficiós! Però crec que hi ha altra píndola, cert? La de l'endemà. Aquesta és per casos urgents, per exemple si s'ha trencat el preservatiu o inclós si no s'ha utilitzat. —Exactament, i no cal confondre-la amb la RU-486, ja que aquesta sí que interromp l'embaràs. Però no perquè l'interromp és la millor. Té els mateixos efectes secundaris que la píndola. Aquesta píndola es pren després del coit, impedint que l'òvul es fecunde, i no és avortiva. —Ara que has acabat amb els més senzills, ens podries parlar dels més complexes? Com, per exemple, el DIU. —El DIU és un anticonceptiu un poc perillós ja que si et mou de lloc, et pot arribar a crear un infecció. El metge et recomana que t'ho poses quan ja has tingut un fill, se sol posar quan estàs amb la regla. —És dolorós? Perquè algunes persones pensen que si i els fa por posar-se'l. —La veritat pel que tinc entés a vegades no fa mal, però tot depén de la persona i el llindar de dolor que tinga. Durant els primers dies és normal que la dona tinga molèsties i dolor menstrual, però usualment en manejable i no requerix tractament, encara que algunes dones pogueren requerir de l'analgèsic tres vegades al dia. —Bé, Carlota se'ns ha acabat el temps,ha sigut un verdader plaer parlar amb tu i t'espere en la pròxima entrevista, perquè acabes de parlar-nos d'aquest tema tan interessant i ens contes més coses sobre la sexualitat.  +
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l'autora Gemma Lienas i Massot, pels Les Carlotes de Charly +	ENTREVISTA ACTIVITAT 1 VIQUILLETRA Entrevistador 1: Hola, bon dia! Estem en la ràdio Sant Antoni, hui anirem a entrevistar a dos actors molt reconeguts per tota la gent: Leonardo Dicaprio com a Flanagan i Scarlett Johansson com a Carlota. El llibre i la pel·lícula sobre la que tractarem s’anomena “El diari vermell de la Carlota”. Entrevistador 2: Carlota i Flanagan, estem molt contents de tindre-vos ací, el llibre de la Carlota ha sigut “best seller” durant més d’un mes i estem segurs de que la pel·lícula no ens decepcionarà. Carlota: Tant Flanagan com jo estem molt agraïts d’estar ací. Flanagan: Es veritat, teníem moltes ganes de vindre. Entrevistador 2: Començarem l’entrevista amb Carlota. Entrevistador 1: Aleshores Carlota, primer de tot, per què vas acceptar treballar en aquesta pel·lícula? Carlota: Quan em van proposar fer aquesta pel·lícula, em vaig posar molt contenta perquè em vaig comprar el llibre i em va agradar molt, i quan em vaig enterar de que el papel de Flanagan era per a Leonardo, tenia cada vegada més ganes de començar. Entrevistador 1: I tu, Flanagan? Flanagan: La veritat és que al principi no tenia gens de ganes de fer-la però quan em van dir que la meitat dels diners que recopilàrem anaven a ser per a una ONG per ajudar a la gent amb ITS vaig estar d’acord al moment, a més d'estar content de treballar amb la meua amiga Scarlett. Entrevistador 2: Per què no volies fer-la? Flanagan: Perquè ara mateix estic fent dues pel·lícules i no tinc molt de temps, però el trauré d’on puga. Entrevistador 1: Tu què penses d’això Carlota? Carlota: Em sembla perfecte, ja que encaixa molt bé amb el paper de Flanagan en la pel·lícula. Qualsevol actor voldria participar en aquesta pel·lícula ja que és una pel·lícula per a concienciar als joves de que han de prendre precaucions i a més d’educatiu és solidari. Entrevistador 2: Com has dit, és un llibre que ensenya a prendre precaucions, però, com vol ensenyar-lo? Carlota: Perquè en el llibre mostrem la preocupacíó de Carlota al pensar que està embarassada, i per això Carlota s’informa de tot els tipus d’anticonceptius . Entrevistador 1: Es queda embarassada? Flanagan: Podràs comprovar-ho l’un de Febrer. Entrevistador 1: Carlota, les escenes sexuals eren incòmodes? Carlota: No, perquè ja havíem treballat junts en altres pel·lícules, i perquè hi ha molta confiança, també no es mostren tant els detalls com al llibre, ja que és apte per als xiquets Flanagan: Clar, el que volem en la pel·lícula és ensenyar les precaucions sobre el sexe. Entrevistador 1: Carlota, què pensaven les teues amigues de la pel·lícula sobre fer un diari sobre la sexualitat? Carlota: Al principi no volien, ja que és un tema bastant incòmode per a fer-ho públic, però al final les vaig convèncer perquè em deixaren posar-les al diari i parlar d’elles. Entrevistador 2: I tu Flanagan, què penses sobre les amigues de Carlota? Flanagan: Em semblen bones xiques i bons exemples per a posar en el llibre. Entrevistador 1: I les teues amigues, què pensaven de Flanagan? Carlota: Sols una d'elles va saber que estava amb Flanagan, però no el coneixia. Entrevistador 2: Ens pots parlar de Koert? Carlota: Clar, en la pel·lícula és el meu exnóvio, teníem una relació difícil perquè vivia en altre país, Holanda, però em seguia agradant i jo volia estar amb ell. Entrevistador 1: Tu sabies res, Flanagan? Flanagan: Jo em vaig assabentar més tard, quan ell va vindre d’Holanda a Espanya, i Carlota va dir-m’ho. Entrevistador 2: Com vas a sentir-te quan t’ho va dir Carlota? Flanagan: Vaig sentir-me traït, perquè jo estava enamorat de Carlota. Entrevistador 1: Sobre quins temes consta el llibre? Carlota: La regla, el primer coit, l’embaràs, els anticonceptius, els genitals, l’homosexualitat, etc. Entrevistador 2: Qui és el personatge que millor representa el tema de l’homosexualitat? Flanagan: Gabi. Carlota: Gabi, és un xic de la classe, és homosexual, al ser diferent dels altres es riuen d’ell. Flanagan: El llibre ensenya que ser homosexual és una cosa normal i respectable. Entrevistador 1: I de què parlen sobre la pubertat? Carlota: Parla que una persona es pot desenrotllar abans o després i això es veu reflectit amb les meues amigues, no cal preocupar-se per això perquè al final totes es desenrotllen. Entrevistador 2: Ens ha agradat molt tindre-vos ací amb nosaltres. Flanagan: A nosaltres també, esperem que us agrade la pel·lícula que s’estrenarà pròximament. Carlota: I esperem tornar a vindre altra vegada. Entrevistador 1: Moltes gràcies, fins prompte!  +
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Els CaleroMasGafis +	Hola carlota, Esta carta la faig perquè tu sàpies el que pense i sent. Des que te'n vas anar amb En Koert he aprimat 10 quilograms. La gent em diu que no puc anar amb eixa cara, perquè un dia m'atropellaran. No faig esta carta per a fer pena, ni per a dir que tornes, si no per a dir-te com van les coses des que te'n vas anar. Les teues amigues te troben molt a faltar, però això ja ho sabràs. Sempre em miren i riuen. Com et va el diari? El meu està agafant pols en l'armari. Se m'oblidava una cosa, el més important. Es que el fill que esperes és meu. Perquè no m'ho havies dit? Quan nasca, En Koert se n'adonarà, que jo sóc morenet!. M'agradaria veure el nostre fill. Ho deixe a les teues mans. Espere que siga prompte. Val, Val ja acabe, però no puc parar de donar-li voltes al cap pensant en quin serà el meu futur.  +
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Kiwii +	Carlota embarassada Després d'haver mantingut relacions sexuals amb el Flanagan, em vaig adonar que no vaig utilitzar mètodes anticonceptius. D'aquesta manera em vaig fer el test d'embaràs, vaig esperar uns minuts i ... VA DONAR POSITIU. Què podia fer ?, a qui li ho podia contar ?, estava molt espantada. Li ho deia al Flanagan o no li ho deia ?, si li ho digués deixaria d'estar amb mi, o em donaria suport? em va caure el món a sobre, no sabia què fer, ni a qui acudir. Em jutjarien ?, em donarien suport ?, moltes preguntes sense resposta. No m'ho podia creure, em semblava tot tan estrany ... Vaig decidir esperar-me al pròxim mes per confirmar-ho. A més, va passar el que s'esperava, no em venia la regla, estava embarassada, no hi havia marxa enrere. En aquest moment vaig decidir contactar amb la meva tia per correu electrònic. Li vaig explicar tot el que havia passat i vaig esperar que em responguera. Al cap d'unes hores, em va respondre, em va dir que no passava res, que estiguera tranquil·la i que demà anara a planificaciò familiar, ells em resoldrien totes els meus dubtes i m'ajudarien en tot el possible.Només llegir això, vaig agafar el telèfon i vaig trucar a l'ambulatori, aquí vaig poder contactar amb ells. Em van dir que l'endemà em passara per la consulta. Aquesta mateixa nit vaig anar a casa de la Mireia, necessitava desfogar-me, no podia més, necessitava una espatlla en què plorar. Ella sense dubtar-ho no em va jutjar, em va donar suport, ja no em sentia tan sola, li vaig preguntar si volia venir amb mi a la consulta i ella va acceptar sense pensar-ho dues vegades. Al dia següent ens vam presentar molt prompte i allà els vaig explicar tot el que havia passat. Em van plantejar la idea d'avortar o seguir amb l'embaràs. En aquest moment no sabia què dir ni fer. Li vaig dir que m'ho pensaria i ens vam anar a classe. Allí vaig pensar que l'hi havia de contar a la meva àvia. En arribar a casa, després de dinar li vaig explicar i em va dir que fes el que cregués millor per a mi. Em vaig adonar que la meva àvia li havia explicat a la meva mare ja que m'estava dient moltes indirectes al respecte. Però ... quan era al llit la meva mare va venir a dir-me que ja ho sabia, que l'hi havia explicat l'àvia i em va donar una xerrada, ella em va dir que el millor era avortar ja que era massa jove i que tenia molta vida per davant, no havia de desaprofitar-la. Jo no pensava aquestes coses ja que creixia una vida en el meu interior, però la meva mare tenia raó. Què podia fer? necessitava reflexionar. A partir d'aquest moment el meu rendiment acadèmic va baixar ja que no em concentrava, els meus professors es preocupaven per mi, em preguntaven que em passava, estava molt absent. De passada va decidir explicar-ho a Elisenda i Berta ja que érem molt bones amigues. Després de dos mesos ja m'anava notant la panxa i Flanagan em va dir: -Estàs rara, tot va bé? Jo li contesti: -Necessito Explicar alguna cosa important, però promet-me que no t'allunyaràs de mi. Flanagan angoixat em va respondre: -Digues, Tranquil·la, confia en mi. Seguidament li vaig dir: -Estic ... Estic embarassada. Ell em va dir: -Però Si fa molt que no ... -Ja Ho sé, estic de tres mesos -li va respondre. Es va quedar impactat, no va saber què dir. Al matí següent no va ser a l'institut i em vaig adonar que ell no estaria amb mi. Vaig decidir deixar l'institut ja que era molt evident el que estava passant, perquè ja començaven a circular els rumors del meu embaràs, les mirades i les rialles cada dia eren més insuportables, ja no aguantava més. Vaig decidir que el millor era centrar-me en mi .. Cinc mesos després va contactar amb mi el Flanagan dient que es penedia del que havia fet i jo li contestí que ja era massa tard, el meu fill anava a néixer i durant aquests huit mesos no havia estat al meu costat donant-me suport i ajudant-me a superar-lo. Als mesos del seu naixement vaig comprendre que el meu fill i el seu pare necessitaven conèixer-se, ja que no podia dependre d'altres persones. Flanagan sense dubtar-ho va tornar amb mi i ens aventuràrem a una vida nova, aquesta vegada, com a pares. Els primers mesos van ser durs però a poc a poc vam anar aprenent. Fill et dedico aquest diari d'una etapa de la meva vida, per tal que no cometis els mateixos errors que jo.  +
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les Carlotes +	Hola Carlota sóc Flanagan, volia dir-te que seguixc enamorat de tu i que malgrat tot no t'he pogut oblidar, sé que no em vas a perdonar però recorda tots els moments en ta casa, quan nos amagarem dels meus amics i de tot... Sé que no anem a tornar, però m'agradaria quedar en tu i tindre una relació cordial per a poder ser amics, ja que m'agradava molt parlar en tu. Espere que em contestes i no vesprades molt, un petó Carlota.  +
Activitat sobre El diari vermell de la Carlota de l, pels Les vermelles +	EL FINAL DEL LLIBRE: el diari vermell de la Carlota Flanagan va vindre a casa a buscarme. El i jo estàvem molt confusos respecte a la nostra relació bàsicament pel que va passar amb la Nines y el Koert. Havíem acabat els nostres diaris de sexe. Ell va començar la conversació amb un sencill “hola”, estava un poc nerviós y li vaig proposar quedar en el parc, aquel lloc on ens besem per primera vegada. Els dos estàvem molt callats i jo ja estava a punt d´anar-me pero es va donar compte, em va detindre i em va dir tot el que sentia per mi. No m´ho esperava però em va demanar ser la seua nóvia donant-me temps per ha pensar-ho. No vaig tardar molt en tomar una decisió. Al dia següent ho cridi per a dir-li que acceptava. Es maravellós! M´he enamorat. Nostres pares s´alegraren molt a l´enterar-se de la gran noticia.  +
Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l'autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels ELS TROBADORS +	La vídeo trucada perduda. Després de tornar amb la Carlota, vaig pensar en parlar amb la Nines; i per què no usar la vídeo trucada de Skype; vaig registrar-me i vaig donar-li a trucar però no l’agafava .Vaig anar a netejar el plats del bar mentre que no responia a la meva trucada. Al final, el va agafar… COLLINS! Podria haver-se donat pressa! Ara que està fet no passa res. Vaig esperar que me diguera alguna cosa… Nines: Bona vesprada Flanagan. Jo: Bona vesprada! Nines: fa molt de temps que no parlem. Que tal? Flanagan: Molt bé, i tu per Itàlia? Nines: Be. Ahir vaig visitar el Coliseu i m’he apuntat a unes classes d’italià. Flanagan: Molt bé! A vore si quan tornes a Espanya m’ensenyes un poquet eh? Nines: Clar! La ciutat és molt bonica. Hi ha molt turisme rural. Al principi no entenia a la gent molt bé, però al final anava agafant el truquet. Flanagan: Bé, bé... Has conegut a algú per aquelles terres? Va haver uns segons de silenci amb la Nines… Flanagan: Nines? Nines? Segueixes ací? Per alguna causa es va tallar la vídeo trucada. Flanagan va decidir anar a dormir i demà ja veuríem què passaria. Vaig alçar-me amb ganes d’esperar que la Nines em diguera que tornaven a estar junts una altra vegada (jo creia que sí...) vaig anar al bar ja que ma mare a la matinada em va demanar que ordenara el saló del bar i fregar-ho per obrir-ho i anar a parlar amb… me pose ja abans que m’agafe la mare escrivint en compte d’estar fregant. Desprès, vaig agafar l’ordinador i vaig trucar; no em va agradar res el so que escoltava en segon pla però no vaig fer cas al meu instint: Flanagan: Hola, com t’has alçat aquest matí? (vaig notar que es trobava al costat de la finestra, llavors la veu que havia escoltat abans podria vindre del carrer perquè veia la gent passar davant dels meus ulls). Nines: ara no … ara no. (Era evident que hi havia algú més en l’habitació amb ella i vaig dir com si estiguera boig) Flanagan: Què passa en la teua habitació? (La veu estava més i més a prop de l’ordinador, l'individu es va posar davant de l’ordinador i es va tirar com si fóra una pantera cap a la Nines i ella corrent va apagar l’ordinador, aquell era l’individu d´allí!) Déu meu però que t’he fet? Podia ser un simple company seu de les classes d’italià o un amic que havia conegut. Però també cabria la possibilitat que Nines m’estava enganyant amb un altre xic. Flanagan: He de parlar! Nines: De què? Flanagan: Et creus que no em done compte del que està passant!? Nines : No sé de qué estàs parlant. Flanagan: D'aquella veu que s’escolta. Nines: És un amic meu de les classes d´Italià. Jo: No m'ho crec. Després d´uns segons d’espera… Flanagan: Nines, encara hi ets? Nines: Sí, és que m’estava acomiadant del meu amic. Flanagan: No serà el teu nou nuvi? Nines: No, sols és un amic. Perquè em fas tantes preguntes? Estàs gelós? Flanagan: No, és sols per parlar amb tu, perquè no sé de què parlar. Nines: Serà millor deixar-ho per altre dia. Jo pensava que tot açò s’anava a reparar però, ja estic mirant que “l’amic” li està dient més coses en italià; segur que ell estava explicant el seu llenguatge d’altra manera. Serà millor que trenque aquesta part del diari que és bastant depriment per mi. Directe a la paperera! RASSSSSSS! i per això falta una part de fulles en el diari de Flanagan i nosaltres la vam trobar per casualitat en un racó de la nostra classe. Com ha pogut arribar fins ací?!  +
Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l'autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels Els flanagans de viquilletra +	Nosaltres som els flanagans de viquilletra i volem donar la nostra opinió del llibre “El diari vermell del Flanagan”. De què tracta? Aquest llibre va d’un xic anomenat Joan Anguera però pels seus costums detectivescos l’anomenaven Flanagan. Un dia va conèixer una xiqueta anomenada Carlota , que li proposa escriure un llibre amb els seus coneiximents sexualts ja que a Flanagan quan es posa a investigar li agrada molt. Què ens aporta el llibre? Aquest llibre ens ensenya molt sobre el sexe i la importància de posar-se protecció al practicar-ho. Aquest llibre té diferents personatges: Flanagan és un dels protagonistes Nines Carlota Coret Opinió A nosaltres ens ha agradat bastant el llibre perquè ens ha ensenyat coses importants sobre el sexe i el llibre no té molta dificultat i és entretingut.  +
Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l'autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels Flanagan i companyia +	'''<big>Cultura i entreteniment</big>''' '''-Hui a la secció de lectura tenim un jove anomenat Flanagan, ha escrit un diari sobre la sexualitat, basat en les seues experiències personals''' -Bé si, més o menys, no sols experiències personals, també informació d'Internet, enquestes realitzades als meus companys i l'ajuda d'un professional. '''-Pots dir qui va ser aquest professional?''' -Clar, va ser un sexòleg que ens va donar una xarla a l’institut. '''-Com se't va ocórrer aquesta idea d'escriure un llibre sobre la sexualitat? ''' -Vaig conèixer una xica que ja tenia aquesta idea des d’abans i vam decidir escriure’ls paral·lelament. '''-Qui és aquesta xica?''' -Esta xica és Carlota, la vaig conèixer d ‘una manera molt especial.En el metro, se li va caure la seua cartera, i jo, la vaig recuperar com un heroi. '''-Preciós, i en aquest lloc, vau decidir la idea del diari?''' -Si, i vam anar a una botiga per a comprar el diari. '''-Molt interessant. Bé, en el llibre parles sobre moltes temes, no es així?''' -Si parle sobre moltes temes, les més destacats són: els genitals, la resposta sexual, la sexualitat, la primera vegada, la pubertat, mètodes anticonceptius, malalties de transmissió sexual, sexe i violència i algun tema més que ara no em recorde. '''-No et falta cap, així el llibre està molt complet.''' -Si la veritat que és un llibre bastant complet i amb molta informació útil per als joves. '''-Flanagan, m'han contat que el llibre està sent una bomba entre els joves veritat?''' -Si, de moment el llibre s’està popularitzant molt bé entre tots els joves de tota Espanya. '''-I després d’escriure el llibre, segueixes tenint relació amb la Carlota?''' -Si, nosaltres no perdem el contacte i seguim posant les nostres idees en comú. '''-Això esta molt bé. Si aquest llibre és i serà un èxit. Voldrien fer una segona part o alguna coseta?''' -Uf! Quina pregunta m’has fet! No tinc ni idea. '''-Bé Flanagan, i així hem acabat aquesta entrevista, moltes gràcies per haver estat uns minuts amb nosaltres.'''  +
Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l'autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels San Antonio a secas +	ESTIMADA CARLOTA : Com va el teu viatge per Àmsterdam ?,M´agradaria que et fuese molt ve. Bueno al que anava , estigui parlant amb la teua mitjor amiga i m´ha estat dient que tas anat de viatge a Àmsterdam , per a visitar a un tal koert que vas coneixer en un partit de natació aquí a Barcelona. Espere q la vostra relació , tan sols sea d´amistat . Ja parlarem quan tornes a ta casa. Un Salud: FLANAGAN  +
Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l, pels Flanagan i companyia +	Benvolguda Nines, Què tal per Itàlia? Tot bé? Per ací també bé. Et recordes? Hui és el nostre primer aniversari des que ens vam conéixer. Ens vam conéixer en el port del poble, jo estava en el barco de mon pare i tu estaves prenent el radiant sol i l'aire fresc marí. Et vaig veure i l'única cosa que vaig pensar va ser a conquistar els teus preciosos ulls, però bé, no estic ací per açò, t'he de dir una cosa que no t’agradarà; allà vaig. Tu estaves a Itàlia i jo em sentia molt sol i estava necessitat d’amor i carícies. Un dia anava amb metro i vaig veure com un home robava la cartera a una xica. Em va donar molta pena la xiqueta i, clar, vaig defendre-la com bon home que sóc jo. Vaig recuperar la seua cartera, però, quan vaig entregar-li-la, la seua mirada penetrant i els ulls brillants van conquistar el meu cor. Era una xiqueta no molt alta, amb els seus cabells castanys i la seua mirada furtiva que em va conquistar en veure que anava d’acord amb la seua manera de ser. Ho sent molt Nines, he conegut una altra persona que em fa molt feliç i té un gust sexual paregut al meu. Igual, quan tornes, al veure’t una altra vegada, m’enamore de tu. Igual la nostra relació pot tindre una altra oportunitat. Ja sé que sóc un imbècil, però t'ho havia de dir perquè em corrompia per dins. Atentament: El Flanagan  +
Activitat sobre El diari vermell del Flanagan de l´autor Andreu Martín i Jaume Ribera, pels ELS TROBADORS +	L´ALTRA CARA DE LA HISTÒRIA Aquest dilluns vaig anar ca la Carlota per a preguntar-li com anava després la ruptura. Quan vaig timbrar a sa casa sol estava la seua mare,però em va dir que havia d‘anar a comprar unes truites (però això no m’interessava). Em va deixar a soles i que vaig fer? fullejar… que diu sentar-me sense fer res… però vaig vore el diari de la Carlota damunt la taula i vaig pensar que anava bé però vaig fullejar el seu diari i aquest text vaig llegir: Hui he conegut a un xic molt simpàtic i molt guapo , s’anomena Eduard i s’ha canviat al nostre institut per problemes amb els seus antics companys, però no ho entenc, perquè he estat tota la vesprada amb ell i és molt graciós i molt bona persona. He descobert que tenim moltes coses en comú, als dos ens agrada la mateixa música, les mateixes pel•lícules, les mateixes assignatures i moltes més coses. Crec que m’estic enamorant.Després vaig llegir aquestes paraules em vaig quedar bocabadat, jo creia que encara m’estimava, que pensaria en mi, en nosaltres... Com és possible que ja pense en altre? Però si jo pense en ella nit i dia. Als meus pensaments sempre està ella, esperava que ella sintiera el mateix, però ja veig que no es així, no l’entenc. No sabia que fer, vaig tancar el diari i deixar-ho en el mateix lloc perquè no es donara compte que ho havia llegit. Me'n vaig anar corrent a ma casa trist, nerviós i enfadat. Quan vaig arribar a ma casa vaig reflexionar i vaig anar a parlar amb el meu amic Borja. Vaig contar-li el que havia passat i vam pensar en espiar-la com espies secrets per a vore si era veritat Vam quedar a les onze de la matinada prop del seu portal. Portàvem ulleres i gorres. A les dos de la vesprada no va a passar res i vam decidir posar una càmera secreta perquè havíem d’anar a menjar. A les tres vam vore la càmera i menys mal que no va passar res…duan van arribar les cinc… La vam vore! Va girar la l’illa i en un banc Eduard l’estava esperant. Vam assegurar-nos bé amb els prismàtics i efectivament era ell… Vaig vore que es va besar i de tot… El meu amic va dir-me que parlara amb ella i això vaig fer. Al dia següent vaig parlar amb ella i es vam enfadar de veritat. Ja pensí que mai parlaria amb ella, a més a més, el meu amic va dir-me que vaig fer el correcte.  +
Activitat sobre El gat negre i altres contes d' Edagr Allan Poe, pels Bamg +	Sinopsi del tràiler de llibre Aquesta història va sobre un home que es diu RODERICK USHER , que esta molt malalt, esta pàl·lid, sec, deshidratat, abatut per la vida com la seva germana bessona, la MADELINE, que també esta malalta, amb una salut feble. La germana bessona, al final de molts sofriments cau al terra i s’acaba morint. RODERICK la fica dins una cripta. La MADELINE i RODERICK es veuen en un futur. Tackline L'adeu d'una família important  +

(anteriors 25) (següents 25)