Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler! |
Explora el wiki
Activitat sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Una mà literària |
Activitat sobre | una obra + |
---|---|
Curs | 2011-12 + |
Destacada | fals + |
Escrita |
ESCENA I
En una taula propera al mostrado … ESCENA I
En una taula propera al mostrador Rafael, Baldiri, Gallaret, Antonet i Moreno juguen a cartes. Cares serioses i, de tant en tant, crits eufòrics del guanyador de la partida. Darrere la barra el propietari del cafè, Libori, neteja uns gots mentre xerra amb Salvadora:
SALVADORA: Què, no teniu res més interessant a fer? No hauríeu d’estar a la botiga? Em pensava que fins les vuit no plegàveu, així què hi féu aquí?(a Gallaret, Antonet i Moreno)I, a tu (a Baldiri) no et fa vergonya, sortir de la fàbrica i córrer al bar a jugar a cartes?
BALDIRI: (ofès) Per tu és molt fàcil, com que no et passes tot el dia treballant per quatre duros, oi que no?
SALVADORA: (mira al carrer i diu a Gallaret, Antonet, Moreno, Rafael, però sense mirar-los) Els joves cada dia esteu més mandrosos.
(Entra Rufí, amb la mateixa cara de tristor i decepció que duia des que s’havia quedat a l’atur.)
SALVADORA: Amb el dia tan magnífic que fa avui hauríeu de ser al carrer fent alguna cosa de profit. Fent esport, o quedant amb els amics per xerrar a l’ombra d’un arbre. I no gastant-vos els diners en alcohol i apostant al pòquer. Hauríeu de gaudir d’un dia d’estiu tant assolellat i temperat.
RUFÍ: Sí, home amb la calor que fa a fora. Libori posa’m una cervesa, sisplau.
(Libori assentí amb el cap i li preparà una cervesa)
LIBORI: (li dóna la cervesa)Aquí ho tens. I tu (a Salvadora) deixa que facin el que vulguin. Tampoc no aconseguiràs res enfadant-hi.
SALVADORA: Sí, és clar. A tu ja et va bé. Com que es passen el matí bevent en el teu bar. Per a tu és un gran negoci.
LIBORI: Ei, que tampoc no guanyo tant! Que no hi ha dia que no trenquin alguna cosa i la majoria del que prenen m’ho deixen a deure. Com ahir, oi? (mira a Rufí per fer-li veure que parlava amb ell) No recordes que tampoc vas pagar-me?
(Rufí s’encongeix d’espatlles amb indiferència.)
LIBORI: Però, quina barra! Quina barra que tens! Quan penses pagar-me?
RUFÍ: (es torna a encongir d’espatlles) Quan trobi feina, suposo.
(Libori torna al mostrador remugant.)
BALDIRI: Libori, porta’m un vermut que acabo de guanyar la partida.
RAFAEL: I jo plego.
BALDIRI: Ei, ei! Es pot saber a on vas?
RAFAEL: Vaig a la fàbrica que m’he oblidat la bossa i he d’arribar abans no pleguin els últims torns que sinó no podré entrar. Escolta Libori, tens idea d’on és la teva filla? En tot el dia no la he vista.
LIBORI: No, no ho sé. Deu voltar pel barri, com sempre. Sempre va d’aquí cap allà, sense parar a enlloc ni dir-me res. I mira que li he dit cops que necessito un cop de mà amb la cafeteria però ella res, com si sentís ploure.
RAFAEL: D’acord, para de remugar. Si la veus, pots dir-li que he anat a la fàbrica i que ara torno?
(Libori afirma amb el cap, enfadat.)
ESCENA II
(Baldivi, Gallaret, Antonet, Moreno, Libori parlen del Bernat i la Caterina.)
BALDIRI: És massa bona noia per ell, no la mereix.
MORENO: No hauria d’ haver començat a sortir amb aquesta mala peça! On s’és vist! Una noia tan ben plantada, tan educada amb un noi del carrer com ell.
LIBIRI: Bé, si ella l’estima no deu pel que té (que no és gran cosa), sinó per com era... Crec jo
GALLARET I ANTONET: Doncs nosaltres pensem que fan molt bona parella, i tant que sí.
MORENO: Apa, apa! No digueu ximpleries.
(Mentrestant, en una altre habitació, sent la conversa. Però no vol escoltar-ho. Tant li era el que ells pensessin, o inclús el que ella mateixa pensés, l’amor que sent per ell és molt gran. Sense adonar-se, agafa un tros de roba i comença a cosir-lo.)
CATERINA: I si ell...no m’estima? No puc parar de sentir tot això que sento ara. Tot el que diguin no m’importa, m’importa ell i no hi és... Que desgraciada em sento en aquests moments! Bojament enamorada d’un home que ha marxat de la meva vida.
ESCENA III
(S’obre la porta i sona una campaneta que avisa als cambrers de que entra algú. Moreno és l’únic que s’adona de que entren les noies, deixa les cartes i exclama)
MORENO: Mira-les, hola noies!
ROSA: Hola nois! Què tal? (Mirant amb curiositat)
ANTONIET: Apa! És veritat, què hi feu aquí noies?
MARIA: Res, venim a veure-us nois! I vosaltres, què tal?
BALDIRI: Bé, aquí! No ens veieu jugant al pòquer?
GRACIETA: Sí (riu) és clar que us veiem.
MORENO: Voleu jugar?
ROSA: D’acord, ens hi apuntem! Però només una estona, eh!
MARIA: No, jo no vull jugar!
MARIA: Perquè no estic d’humor.
GRACIETA: Au, va Maria, apunta’t que és molt divertit, i per una partida no et moriràs pas.
MARIA: Està bé (diu de mala gana), quan acabeu aquesta ronda ens apuntem. (Rosa i Gracieta afirmen amb el cap.)
ANTONIET: No dona, no fa falta que us espereu! Nosaltres parem de jugar i així podeu començar a jugar vosaltres!
ROSA: De debò? Moltes gràcies. Bé i, on seiem?
BALDIRI: Oh, és cert. Un segon... (Agafa tres cadires de la taula del costat.)
MORENO: Va, reparteixo les cartes.
(Moreno es disposa a agafar les cartes però Baldiri les agafa abans i comença a fer-se el fatxenda.)
MORENO: Va Baldiri reparteix les cartes ja!
BALDIRI: Que si home, ja vaig. No t’ho prenguis així. (Reparteix les cartes).
MORENO: (Comença la partida. Moreno mira amb un somriure maliciós a la Rosa) Que Rosa, com va?
ROSA: Doncs bé, com sempre, per què?
MORENO: No res. Bé, com sabràs ben aviat hauràs de dormir al terra.
ROSA: Què? Però què dius tu ara? (Una mica indignada però prenent-s’ho amb broma)
MORENO: (riu) Ja saps que Salvadora ha perdut els seus diners.
ROSA: Sí, i què?
MORENO: Sense diners, on penses dormir? (Fa una pausa per descartar cartes i continua) No tindreu diners per pagar la casa!
ROSA: Quines ximpleries que dius! No et preocupis per això home! (Amb cara d’haver entès la broma. Segueixen jugant).
ESCENA IV
ROSA: Ei, Moreno, què fas? Un solitari?
MORENO: No, faig uns trucs de cartes.
ROSA: Com ho fas això de les cartes?
MORENO: Cal tenir una mà molt àgil i molts anys de pràctica.
ROSA Segur que és més fàcil del que sembla.
MORENO: També sé fer altres coses amb les cartes.
ROSA: (encuriosida) Com ara què?
MORENO: Puc llegir-te el futur. Mira...
ROSA: No, a mi no. No m’agraden aquestes coses.
MORENO: Doncs et diré el futur del teu fill.
ROSA: (Reflexiona, poc convençuda) No ho sé.
MORENO: Sí dona, sí. Les cartes diuen la veritat, mira diuen que...(comença a riure)
ROSA: Què diuen? Serà molt intel·ligent, oi?
MORENO: Diuen que serà un borratxo i beurà més que jo! (continua rient)
ROSA: Ets un imbecil (comença a plorar)
LES DONES: Però com li pots dir això, saben que es casa demà!
MORENO: Jo no he sigut, ho han dit les cartes (continua rient, sense poder ocultar-ho).
LES DONES: Fot el camp d’aquí tros de burro!
MORENO: Jo no en tinc la culpa, adéu Rufí (mentre marxa, el Rufí no el sent perquè està dormint)
LES DONES: Tranquil·la Rosa no facis cas d’aquest.
RUFINA: (entra per la porta) Hola com va tot?
ESCENA V
RUFINA: (entra enfadada) on està el meu marit?
LIBORI: aquí el tens. Però no el despertis, ha begut massa.
(Rufina sacseja a Rufí)
RUFÍ: Què? Què passa?
RUFINA: Què passa? (comença a parlar amb to irònic i a poc a poc es va indignant cada cop més amb el seu marit) Quina barra que tens! Porto tot el dia treballant i tu, no només no t’has molestat en buscar feina, sinó que a més et dediques a gastar-te els diners que jo guanyo. I encara preguntes què passa?
RUFÍ: No trobo feina, Rufina. Estic a l’atur des de fa més d’un any. No creus que tinc dret a una mica de diversió? No puc estar tot el dia sense fer res!
RUFINA: El meu cap t’ha ofert una feina a la fàbrica. No podries, com a mínim provar-ho. Ja sé que no és gran cosa, que són moltes hores i pocs diners. Però estic cansada de les teves excuses.
RUFÍ: Ei, espera un moment jo...
RUFINA: Ni un moment ni dos. Estic cansada d’escoltar aquestes històries. Que si et fa mal l’esquena, que si és molt difícil, que si no t’agrada... Ets un gandul, Rufí.
LIBORI: Sisplau, podríeu sortir a fora a discutir, he de tancar el bar.
RUFINA: D’acord (esbufega intentant calmar-se) sortim al carrer.
RUFÍ: Jo no vull anar enlloc, no m’agrada que sempre m’estiguis criticant.
LIBORI: Au, va, Rufí. Avui has begut massa, no penses amb claredat. Vés cap a casa i dorm. Demà serà un altre dia.
(Rufina l’arrossega al carrer de mala gana. Libori es queda a veure com marxen i llavors tanca el bar i se’n va a casa.) (Entra Caterina per la porta del darrere.) (Entra Caterina per la porta del darrere.) +
|
Nom usuari | Una mà literària + |
Obra | El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra + |
Presentació activitat | Aquesta activitat consisteix en llegir un fragment d'una obra literària, prèviament escollida; i fer una versió diferent del fragment. En el nostre cas, hem agafat les cinc primeres escenes del cafè de la Marina i hem fet una versió més moderna. + |
Prova | fals + |
Tipus activitat obra | altra versió + |
Títol activitat | Activitat sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Una mà literària + |
Validada | fals + |
Té consulta Aquesta propietat és una propietat especial en aquest wiki
|
Activitat sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Una mà literària + , Activitat sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Una mà literària + , Activitat sobre El cafè de la Marina de l'autor Josep Mª de Segarra, pels Una mà literària + |
Categories | Activitats |
Data de modificació Aquesta propietat és una propietat especial en aquest wiki
|
8 gener 2013 18:22:59 + |
És del centre | Ses cervello + |
amaga les propietats que hi enllacen |
No enllaça cap propietat a la pàgina. |