Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat sobre La vida sense la Sara Amat de Pep Puig, pels Laurasaracasp +	Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d’un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.  +
Activitat sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels Jughead +	hola  +
Activitat sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels Laura Gómez i Sara Velasco +	Qui se’n recorda, avui, de la Sara Amat? Amb prou feines tenia tretze anys quan una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar amb la colla, va desaparèixer i no se n’ha sabut mai més res. L’únic, una notícia l’endemà al Diario de Terrassa, i també molts rumors i especulacions. De la Sara Amat se’n recorda sobretot el Pep de cal Sabater, el narrador d’aquesta història. Perquè aquella nit, segons ens diu, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa seva per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. Escrita des de la distància dels anys, La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no era una nena i que volia acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que fos per la porta del darrere. Amb La vida sense la Sara Amat, els lectors assistiran a la revelació d’un gran talent literari i descobriran una història que va commoure el jurat del premi Sant Jordi.  +
Activitat sobre La vida sense la Sara Amat de l'autor Pep Puig, pels ManuelaandJulia +	La Sara una nena de 13 anys desapareix una tarda d’estiu jugant a fet i amagar amb els seus amics. Aquesta, decideix quedar-se uns dies amagada a l’habitació d’en Pep, un amic seu de la colla. L’obra narra el primer enamorament que sorgeix entre els dos personatges i el pas de l’infantesa a l’adolescència.  +
Activitat sobre La vida sense la Sara Amat de l, pels Jughead +	hola  +
Activitat sobre Les cendres del cavaller de l'autor Silvestre Vilaplana, pels Els Ramons Sense Accent +	'''La mort del pare''' Després de trobar a mon pare en el terra de la coberta, li vaig preguntar que succeïa. L’impacte de l’ona en el vaixell li havia tirat a terra i li havia colpejat el maluc, el que va fer que es desplaçara la seua pròtesis, fruit d’altres batalles. La seua espatla amb vèrtebres trencades havia quedat malferida. El vaixell començava a afonar-se a causa de la tempesta, i amb mon pare sense cap mobilitat possible, l’única opció que em quedava era agafar una barca salvavides i portar-lo cap a la platja. La mar estava molt revoltada i navegar era difícil, m'estava quedant sense forces quan en l’horitzó vaig albirar la costa. Vaig emprar el meu últim alè en deixar la barca sota l’arena i traure a mon pare d’aquesta. Per sort els serveis de salvament ja en coneixien el succeït i estaven ja allí per ajudar-nos. Vam ser traslladats a l'hospital en helicòpter i allí els doctors van examinar al meu pare. Per les seues cares vaig deduir que el diagnòstic no era favorable. Ell, coneixedor de la seua situació, va fer trucar a un notari per al testament. Jo sabia que volia deixar-me l'herència al meu en comptes del meu germà Galceran, que era el més gran, i tot i que vaig intentar convéncer-lo que no ho fes, els meus esforços van ser en va. Al cap de dues hores ja hauríem resolt la paperassa i el patrimoni de la família estaria a les mans. Al meu pare li costava respirar cada vegada més, pel que vaig cridar al metge. Aquest, per a la meua sorpresa, li va subministrar un calmant i va abandonar l'habitació. Al cap de cinc minuts Francesc Martorell va deixar de respirar. Vaig sortir corrent a la recerca d'ajuda, però quan vaig tornar amb el metge aquest només va poder certificar la seua mort. No m'ho podia creure, acabava de presenciar un assassinat. Després d'uns moments de xoc vaig anar al costat del metge per preguntar com podia haver succeït, és més, jo estava segur que havia estat una negligència, però ell va justificar la seua mort dient-que el desplaçament de la pròtesi havia provocat una infecció a la zona, que va acabar per estendre’s a causa del tracte preferent que li havien donat a causa de les lesions de la columna, però que en cap cas tenia a veure amb el calmant que li havia proporcionat el seu company. Aquestes explicacions no em van convéncer en absolut, així que hauria d’utilitzar els contactes familiars per aclarir la seua mort abans de tornar a casa com a únic hereu dels béns familiars. ● Aclariments: hem decidit modernitzar aquest fragment per veure així les diferències amb l’actualitat. En aquella època no existien hospitals i la majoria de ferits morien sense ser tractats. La mort del cap de família era una cosa molt significativa i en aquest cas se li dona poca importància, d’igual manera que al fill que es queda amb tota l’herència siga el menor, una cosa molt poc habitual a l’època. ''Els Ramons Sense Accent''  +
Activitat sobre Les cròniques marcianes de l'autor Ray Bradbury, pels El Nostre? +	Hola senyor, Hateway. Que tal la vida a Mart. La vida a la Terra és horrible, hi ha guerres a tot arreu. No es pot sortir, però nosaltres estem bé. Hem fet una ciutat subterrània darrere el búnquer. Hi ha una noia al grup, es diu Laia. Te sis anys i és molt divertida, ens fa riure a tots, tot i el que està passant i el que li ha passat a ella. Han fet uns cultius a la superfície per a quan s'acabin les existències de menjar. Sortim a la nit per veure com va. De dia no sortim perquè és molt perillós i no se sap si quan tornem al búnquer seguirem vius. Al búnquer hi som trenta-una persones i no hi ha baralles, en cara que hi ha una petita disputa per veure on dorm cadascú. Sabem que hi ha un grup de militars a la zona però ells no saben on estem nosaltres. Ens busquen per robar-nos el menjar i les provisions i per matar-nos. Són un grup de quinze o vint persones armades. L'altre dia va sortir un temerari, el van agafar i el van torturar per saber on érem, però al búnquer també hi ha el seu fill, no els va dir res. Tota la nit vam estar escoltant els seu crits i al dia següent vam veure el cos del pobre home mort a terra. Si rebeu aquesta carta si us plau veniu a buscar-nos.  +
Activitat sobre Les cròniques marcianes de l, pels El Nostre? +	Després de molt temps sense aigua a les reserves, el pare decideix anar a la Terra a cercar una màquina que faci aigua del no res. Llavors diu a la seva família que se'n va a la Terra per anar a buscar aquesta màquina que ha sentit a dir que esta a Illinois. El dia 2 de Juny se en va cap a la terra. Quan arriba a la terra es troba la terra totalment destrossada. I es troba que a la terra només hi habiten llops gegants. A pesar dels llops, segueix la seva investigació. Va investigant a la vegada que esquiva els llops. Fa el que pot, ja que els llops no li deixen molta llibertat, però passat un temps sense esperança troba uns butlletins d'una empresa que anuncia que vendrà aquesta màquina en uns edificis molt a prop d'on ell és. Va a buscar al centre comercial on se suposava que trobarà la maquina i la troba al mig de tot el centre comercial, però resulta que aquest lloc és precisament el cau de la manada dels llops que domina aquesta zona de la ciutat. Com no vol córrer perill, ha de fer soroll amb alguna cosa, agafa una màquina de refrescos buida i la llença escales avall tot espantant els llops. Una vegada té en poder seu la màquina productora d'aigua, quan ja anava cap al coet de retorn a casa, es troba una cria de llop que havia estat abandonada per la seva família quan s'havien espantat amb la caiguda de la màquina de refrescos, pensa que no pot deixar-la allà i se l'emporta de retorn a Mart, on serà la mascota de la família.  +
Activitat sobre Les darreres paraules de l'autora Carme Riera, pels Alba-Bruno +	La novel·la «les darreres paraules» escrita per Carme Riera, es una novel·la de caire autobiogràfic i històric, encara que presenta una peculiaritat, que es l'ús del recurs literari del manuscrit (re)trobat, tècnica literària basada en la simulació de la troballa d’un escrit, text o manuscrit que introdueix l’obra. L’obra ens narra la vida de Lluís Salvador d’Habsburg, cosí de l’últim emperador de la casa dels Austria, amb l’escriptura d’una espècie de manuscrit/memòria. Es narren intrigues de la cort, la vida amorosa de Lluís Salvador i el lligam que sent amb l’illa de Mallorca, un dels seus llocs de resdiència. En aquesta novel·la escrita per Carme Riera, es narra la trepidant vida de Lluís Salvador d'Habvsburg. Des de pacifisme, naturalisme i inclús una suposada bisesxualitat, la vida d'aquest controvertit personatge ens mostrarà com tradició de la cort i modernor de pensament es poden combinar en una sola persona per a crear una mescla peculiar.  +
Activitat sobre Les desventures del jove Werther de l'autor Johann Wolfgang Goethe, pels Els Quatre Gats +	Estimat Werther, Res pot comparar-se al gran turment que s’ha apoderat de mi. Per l’amor de Déu, on heu anat? Sóc un cos del qual ha desaparegut l’ànima, una fulla solitària deixada portar per l’atzar del vent. Oh, Werther, la vostra presència em feia mal però la vostra absència està acabant amb mi. Tot i demanar-vos que us allunyéssiu, el meu cor cridava en silenci que us quedéssiu. Ara heu marxat i us ho heu endut tot. Malgrat tot, no us heu endut ni la pena ni el dolor sinó que els heu instal·lat dins meu. Aquesta nit passada he pensat en vós i he lamentat haver-vos deixat marxar sense acomiadar-nos. Quan he tancat els ulls, he recordat cada moment en què vam estar sols, vós i jo. El dia del ball va ser el meu preferit perquè a partir de llavors ens vam conèixer de veritat. Recordo perfectament el moment en què em vau preguntar si ens podríem tornar a veure i així va ser. Cada dia veníeu a casa meva i jugàveu amb els meus germans i els explicàveu contes. De mica en mica, la vostra passió anava creixent, però jo intentava dissimular per fer veure que no la notava. L’arribada de l’Albert us trasbalsà. Ho vaig notar quan veníeu a casa i féieu disbarats davant nostre. Estimat Werther, vull que sapigueu que el bes que em vau fer a casa em va agradar, és més, m’encantà i m’agradaria dir-vos que sou una de les persones que més m’estimo al món, però en aquell moment, la por, que és el pitjor enemic de tota persona, s’ocupà de guiar-me i de no voler acomiadar-me de vós. Estimat, no em puc imaginar la vida sense vós, no vull renunciar a la vostra companyia. Els compromisos que tinc amb l’Albert i amb la meva família són, malauradament, primordials i heu de comprendre que no poden trencar-se així com així. Per això us demano que no marxeu, que no m’abandoneu. Els nens i jo us necessitem. Si us plau, no deixeu de venir-nos a veure. Demà no vingueu, però, que hi haurà l’Albert. Una càlida abraçada, Charlotte  +
Activitat sobre Les noies de filferro de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Lestogrup +	Jon és periodista a l'editorial d'una revista i la seva mare, que és la directora, li demana que redacti un nou article sobre les Wire-girls, tres models (Vania, Jess i Cyrille) que havien estat molt famoses feia deu anys, tot i que dues d'elles, Jess i Cyrille, ja havien mort, i Vania havia desaparegut. Jon comença a buscar informació sobre elles i a visitar les persones més properes a elles, ja que a part de fer un reportatge es tractava de saber on era Vania o si estava morta. Va entrevistar la tia de Vania, els nuvis de Vania i el seu marit, els nuvis de Jess, els pares de Jess i la seva germana, a les persones que les van portar a l'èxit ... Durant la seva investigació va conèixer a una aspirant de model, Sofia, de la qual s'enamora. Va viatjar a Madrid, París, Nova York, Los Angeles, San Francisco ... Cada persona que visita li va facilitant una pista, encara que molts d'ells creuen que és morta, altres li van informant sobre una dona que sempre anava amb Vania. Fins que arriba a Aruba, a casa de Noraima, la criada, supervisora ​​i fins i tot li feia de mare a Vania. Ella primer li diu que està morta, i li ensenya la seva tomba, però al final Jon torna a casa i descobreix que Vania hi és, i la tomba era un muntatge. Es coneixen i li explica que està fent un reportatge sobre les Wire-girls ... però no està molt segur de voler publicar l'exclusiva, o al contrari, publicar les fotografies de la tomba i fer que està morta, per què ara Vanesa viu feliç i en pau, que és el que ella volia.  +
Activitat sobre Les noies de filferro de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Sergipau +	Un jove periodista indaga la vida de diverses models que van viure al límit, como sol ser habitual al món de les ''top'', i tracta d'aclarir el misteri d'una de les més famoses, desapareguda fa deu anys. El vaig llegir perquè m'ho van regalar, i veritat és que em va agradar molt. La forma en què el periodista va reunint les pistes per a trobar a Vània, la exmodel, et captiva i et fa interessar-te pel llibre fins la darrera pàgina.  +
Activitat sobre Les noies de filferro de l, pels Lestogrup +	Jon és periodista a l'editorial d'una revista i la seva mare, que és la directora, li demana que redacti un nou article sobre les Wire-girls, tres models (Vania, Jess i Cyrille) que havien estat molt famoses feia deu anys, tot i que dues d'elles, Jess i Cyrille, ja havien mort, i Vania havia desaparegut. Jon comença a buscar informació sobre elles i a visitar les persones més properes a elles, ja que a part de fer un reportatge es tractava de saber on era Vania o si estava morta. Va entrevistar la tia de Vania, els nuvis de Vania i el seu marit, els nuvis de Jess, els pares de Jess i la seva germana, a les persones que les van portar a l'èxit ... Durant la seva investigació va conèixer a una aspirant de model, Sofia, de la qual s'enamora. Va viatjar a Madrid, París, Nova York, Los Angeles, San Francisco ... Cada persona que visita li va facilitant una pista, encara que molts d'ells creuen que és morta, altres li van informant sobre una dona que sempre anava amb Vania. Fins que arriba a Aruba, a casa de Noraima, la criada, supervisora ​​i fins i tot li feia de mare a Vania. Ella primer li diu que està morta, i li ensenya la seva tomba, però al final Jon torna a casa i descobreix que Vania hi és, i la tomba era un muntatge. Es coneixen i li explica que està fent un reportatge sobre les Wire-girls ... però no està molt segur de voler publicar l'exclusiva, o al contrari, publicar les fotografies de la tomba i fer que està morta, per què ara Vanesa viu feliç i en pau, que és el que ella volia.  +
Activitat sobre Les veus de la família de l'autor Ignasi Mora i Tarrazona, pels Txarangues +	'''<big>1.Com et vas adonar de que estaves mut? Com et sentires?</big> Doncs jo solia plorar prou a l’escola, a causa dels cabrejos del meu mestre, fins que un dia vaig decidir fer-me fort i no plorar, i vaig callar. I aquesta costum de callar se’m va fer habitual, però un dia vaig voler articular alguna paraula i no vaig poder. Em vaig adonar que em vaig tornar mut. Les primeres sensacions eren una mica desagradables, i doloroses. No obstant, al poc temps em sentia feliç ja que m’havia lliurat de la vida escolar, i dins de mi sentia el goig d’observar el món de manera més pausada. <big>2.Quina primera impressió tenies del teu padrí?</big> Al principi semblava un home estrany per la seua aparença: era gros, corpulent, feia pudor de no rentar-se mai i a més, portava unes ulleres de cul de got que no l’afavorien gens. <big>3.Com era la teua relació després de conèixer-lo?</big> Conèixer-lo va ser un dels esdeveniments més importants de la meua vida. Des que ambdós ens vam adonar que compartíem el mateix passatemps per mirar per la finestra la botiga de mon pare, es va crear un vincle familiar molt fort ja que ens contàvem els secrets més íntims d’ambdós. <big>4.Quins dels secrets que et va contar el teu padrí et van impactar més?</big> Doncs el que més m’impactà fou que sentia la veu del seu germà bessó que va morir quan eren joves. Al principi la història que em contava em pareixia descabellada però, al cap i a la fi es va convertir en un fet quotidià ja que em deia que l’escoltava tots els dies. <big>5.A part de la veu del seu germà, en sentia més?</big> És clar que sí. També sentia les de la meua iaia i la de la tia Leocàdia. Gràcies al meu padrí podia saber les històries que contaven les veus de la meua vertadera família. <big>6.Com et va afectar la mort de la teua iaia?</big> Al principi estava molt trist quan m’ho va dir el meu padrí. Però després em sentia més consolat quan el meu padrí em contava que escoltava la seua veu, i sentia que sempre estava amb nosaltres. <big>7.Ens parles molt del teu padrí. El consideres més important que qualsevol altre membre de la família?</big> He de reconèixer que sí és el més important, ja que per exemple amb mon pare no tinc molt bona relació, perquè des que em vaig quedar mut em menyspreava i no va importar que me n’anés a viure a casa la iaia. <big>8.Què pensava la resta de la família del teu padrí?</big> Pense que el jutjaven sols per la seua aparença i la seua forma de ser. Per això, no es relacionaven amb ell. <big>9.El dia de Nadal, que es vau reunir tota la família, què va ocórrer?</big> La veritat és que fou un dia intens. Aquell Nadal, l’últim que vaig celebrar i celebraré mai més en la meua vida, va ser particularment accidentat. El meu padrí va ser víctima de tota mena d’insults i grosseries. El meu pare es va enfadar amb ell i li ordenà que se’n anés. Jo també vaig decidir que jo tampoc dinaria amb ells. Després els meus pares van intentar convèncer-me, però em vaig negar. Aleshores vaig anar a fer-li companyia al meu padrí. Feia un gran esforç per somriure’m, i va intentar fer-me sentir millor i que assistira al dinar, però ell se’n va anar. Aquell dia acabà amb tragèdia: el meu padrí es va suïcidar a la mar. <big>10.Per què acabares en un sanatori?</big> Perquè els meus pares em van enviar allí ja que deien que, com el meu padrí, jo també sentia veus.  +
Activitat sobre Licantropia de Carles Terès, pels Joia +	Licantropia és un llibre de Carles Terés que explica la història d'en Llorenç, un fotògraf amb una vida ideal que es troba amb una sèrie d'inconvenients degut a la malaltia mental licantropia que afecta a la família de la seva dona i així com també a la seva. Aquest llibre ens fa adonar que el més increïble pot ser real.  +
Activitat sobre Licantropia de l'autor Carles Terès, pels Ignasi carrasco +	La història inicial del mossèn desemboca en la història del Llorenç, que puja a la serra de la Pobla a fotografiar un casalot abandonat. Tot i que el personatge no ho sap, un vincle profund el lliga a una nissaga, a un poble i a un secret: el deliri de la licantropia.  +
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Agatha Christie +	<big><big>'''Historia de traïcions i venjances'''</big></big> ''Els animals escullen rei per poder tenir un governant just, mentres Na Renard conspira, desde l'ombra, por fer-se amb el poder.'' <big>'''L’avarícia del poder'''</big> Al passar per una plana hi ha dos homes de l’ordre dels apòstols. Al escoltar-los, un d’ells, li explica a l’altre d’una manera entusiasta que ha vist un fenomen estrany: uns animals fent una reunió per a elegir rei. [[Fitxer:F2b6e42467bd.jpg|thumbnail|dreta]] A l’observar als animals, ens n'adonem que ha sortit com a monarca el lleó. El pobre bou, per la por que té proposa al seu amic el cavall, però, Na Renard, què és una interessada, aconsella menjar-se als fills dels dos i aquests se’n van al poble a viure lluny del perill. <big>'''Formant el consell'''</big> El Lleó ha escollit com a consellers a l’Ós, el Lleopard, la Pantera, la Serp i el Llop. La malèvola Na Renard al no ser escollida, ha dit de posar a la cort animals herbívors i aquests, que se’n refien de Na Renard, han estat d’acord. El Lleopard i la Pantera, molt intel·ligents ells, se’n han adonat que Na Renard manipula al rei i s’ho diuen, doncs, el lleó, fa entrar el gall a la cort. [[Fitxer:Llibre de les bèsties (2).jpg|thumbnail|center]] <big>'''El començament de la venjança'''</big> Na Renard, plena d’ira inicia un pla per venjar-se del rei, així que promet a l’Elefant destronar el Lleó per a que pugui regnar el paquiderm. <big>'''L’enginy de Na Renard'''</big> S’ha decidit que el Gat i el Gos siguin porter i cambrer respectivament. Na Renard es troba amb el Bou i aquest li explica que els humans són dolents perquè l’exploten i volien vendre’l. Na Renard traça un pla per a guanyar prestigi davant el rei i el Bou ho accepta sense vacil·lar. Na Renard ha tornat al prat i escoltant bramuls, els animals de la cort, s’espanten i Na Renard, que ha concebut tot el pla, es fa l’heroïna anant a mirar quin animal és. Torna amb el Bou i aquest li demana perdó al rei explicant-li la seva vivència al món dels humans. L’astuta Na Renard pel seu afany de poder, ha aconsellat enviar a la Pantera, el Gat i el Lleopard per entrar dins del consell i així d’aquesta manera, ascendeix com a portera i es desfà dels seus enemics. [[Fitxer:Llibre de les bèsties (3).jpg|thumbnail|esquerra]] <big>'''Viatge al regne dels homes i traïció al regne dels animals'''</big> El rei dels homes, sorprès per els obsequis dels animals, els accepta i els invita a un festí. En el moment dels àpats ha entrat un pobre enfurismat del poble dient que les persones són dolentes i que no se’n recorden de la paraula de Déu. L’orgullós rei dels homes, es llença floretes dient que ell es bo, misericordiós i just. Al sortir del palau, han anat un restaurant on un hostaler fa una semblança i els hi deixa entreveure als animals: ''“El rei s’aprofita dels ciutadans, com Judas es va aprofitar de Jesús”''. Mentrestant en el regne dels animals la guineu aconsella al rei que enamori a la bella Lleoparda i la fa seva en contra de la seva voluntat. El Lleopard torna del seu insòlit viatge i descobreix la traïció del seu suposat amic Lleó. <big>'''Duel a mort'''</big> El Lleopard amb ganes de venjança culpa al Lleó i vol un enfrontament, però la Pantera s’ofereix per substituir al Lleó. A l’acarnissada baralla la ha guanyat el Lleopard demostrant així que el manipulat rei és culpable. [[Fitxer:CIMG0600.JPG|thumbnail|dreta]] La Serp se’n adona de la maldat de Na Renard i salpica al Bou, qui confessa amb por i culpabilitat exagerada el pla de Na Renard, cosa que per evitar ser descoberta es venja al Bou. El Gall, amb bona voluntat ha proposat afegir animals a la cort però Na Renard, pensant en els seus propòsits, ha explicat que el millor es afegir només una persona. Na Renard, al veure que el gall pot ésser un problema per a ella i posar en perill tot el planejat l’ha matat davant el rei. <big>'''La merescuda caiguda de Na Renard'''</big> L’hàbil Na Renard, ha decidit posar en marxa el seu pla amb l’Elefant: fer creure al rei que el senglar el vol matar i dir-li al Senglar que el rei el vol matar, d’aquesta manera es barallaran i evidentment guanyarà el Lleó però com estarà totalment exhaust i sense forces, l'Elefant aprofitarà l’ocasió per matar-lo. L’Elefant accepta dubitatiu el tracte i per protegir-se demana a Na Renard que hi hagi testimonis del seu pacte, el conill i el peó, enemics de la guineu. L’Elefant molt estratega, parla amb el Lleó i el Senglar posant al descobert a Na Renard. Per demostrar-ho davant el rei, ha cridat als testimonis i el rei s’ha sorprès per la verídica traïció de la guineu. El Lleó, enfurismat per la deslleialtat ha matar a Na Renard sense pensar-s’ho i ha fet fora del consell al Conill i al Paó. Així, ha tornat la pau al regne dels animals. [[Fitxer:El-llibre-de-les-besties-copia.gif|thumbnail|center]]  +
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Albert Espinosa +	'''EL LLEÓ ES PROCLAMA REI''' ''Na Renard no accepta no ser del consell del rei.'' '''L’elecció del rei'''. Al 1272, el regne de les bèsties es fan eleccions per elegir qui serà el rei. El Lleó surt escollit, però gran part de les bèsties herbívores suposen. Na Renard intenta convèncer que ho sigui, per al seu propi benefici. I finalment és escollit. [[Fitxer:19.jpg|thumbnail]] '''Els consellers del rei'''. El Lleó necessita consellers, i surten escollits l’Os, el Lleopard, la Pantera, la Serp i el Llop. Na Renard no es escollida com a consellera i se sent decebuda i replica. Una part de les bèsties de la cort, no estan a favor que aquesta sigui del consell, i finalment no ho és. '''La traïció de Na Renard'''. Al sentir-se traïda per l’elecció del rei, té males intencions contra aquest i desitja la seva mort. La malicia d’aquesta la porta a convèncer a l’Elefant de ser rei i promet que ella s’encarregarà que el regne del Lleó caigui. El Cavall i el Bou al moment que el Lleó és rei, marxen al regne del homes. Na Renard vol continuar amb el seu pla i anar a buscar aquests per persuadir-los per a que l’ajudin. El Bou segueix la estratègia de Na Renard,i espanta al Lleó i la seva cort. Aquesta va a buscar-lo per guanyar-se la confiança del Lleó i entrar al consell. [[Fitxer:13.jpg|thumbnail]] '''Na Renard per fi entra a la cort.''' El Bou i el rei tenen una llarga conversa sobre el regne dels homes, i el Bou aconsellat per Na Renard li explica al rei que són dolents, poderosos i astuts, i no val la pena estar enemistats amb ells. El Lleó espantat i aconsellat per la mateixa, vol establir amistat amb el rei dels homes. Na Renard li diu al Lleó que envïi missatgers i joies a rei dels homes perquè expliquin la bona voluntat que té el Lleó. Aquest envia a la Pantera i al Lleopard com a missatgers i al Gat i el Gos per a portar les joies. A causa d'això, el Bou ocupa l'ofici del Gat i Na Renard el del Gos. '''La visita al regne dels homes'''. Els missatgers triguen molts dies a arribar a la ciutat i en veure el rei. Quan ho aconsegueixen, descobreixen que és home injuriós i que roba al seu poble, aquest no fa cas de les paraules dels missatgers i decideix donar el Gat a un caçador i els altres tornen enfadats. '''La traïció del rei.''' En el mateix temps en el regne de les bèsties, el Lleó força a la muller del Lleopard coaccionat per les paraules de Na Renard. El Lleopard es presenta davant del Lleó acompanyat de molts altres barons, i acusa al Lleó de traïció per haver pres a la seva muller amb engany. El Lleó se sent avergonyit per ser acusat de traïció davant de tot el poble, i concedeix al Lleopard l'oportunitat de tenir una batalla contra la Pantera ja que aquesta accedeix a lluitar en el lloc del rei. '''La gran batalla'''. La batalla la guanya el Lleopard. I el poble se sent avergonyit de la deshonra del rei, i aquest mata al Lleopard. [[Fitxer:18.jpg|thumbnail]] Arriba el dia que a la cort no hi ha res per menjar, i Na Renard amb una estratègia enganya a diversos animals perquè finalment el rei pugui menjar-se al Bou amb el consentiment d'aquest. Na Renard fa tot això per poder ser ella l’única consellera del rei i fer amb ell el que vulgui. [[Fitxer:14.jpg|thumbnail]] '''La merescuda mort de Na Renard.''' Aleshores Na Renard decideix que ja es hora de que l'Elefant sigui rei i vol matar al Lleó amb l'ajuda d'aquest, però l'Elefant s’oposa a participar en la trama de Na Renard, per això ho explica tot al Lleó. El Lleó al assabentar-se de tot el que volia fer Na Renard contra ell s’enfada i acaba amb la vida de Na Renard. Finalment l'Elefant, el senglar i altres barons honrats són els nous consellers del Lleó que promet ser una bon rei.  +
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Antonio Machado +	'''EL REGNE DE LES BÈSTIES''' En un racó de la plana, allunyat de la presència de l’home, les bèsties s’han reunit per elegir rei. Les discussions son fortes a l’hora de posar-se d’acord per elegir el millor candidat. El Lleó, bèstia ferotge i carnívor, té l’oposició del Cavall i el Bou, bèsties més tranquil•les i que s’alimenten d’herbes. L’Os, la Pantera i el Lleopard també tenen l’esperança de ser elegits i aconsegueixen de la cort que s’ajornés per un temps l’elecció de la bèstia més digna de ser rei. [[Fitxer:Leonkknp.jpg|thumbnail]] La Guineu, capaç de convèncer a tots amb la seva retòrica, aconsegueix desbloquejar la situació i juga un paper clau perquè el Lleó sigui l’elegit. Cavall i Bou fugen per cames i busquen refugi a les terres amb presència humana. Allí esperen trobar el suport per enderrocar el Lleó, però l’home només els esclavitza i els fa servir per treballar. Un cop proclamat rei, el Lleó anuncia la creació d’un consell de govern. Nomena l’Os, el Lleopard, el Llop, la Pantera i la Serp i deixa fora la Guineu, de qui recela per la seva facilitat per manipular les coses. Les bèsties herbívores queden discriminades del consell. [[Fitxer:El caballo protesta.jpg|thumbnail]] Empipada la Guineu, que se sent traïda per haver quedat fora de la conselleria de govern del rei , demana la destitució del Lleó al que tant va ajudar per ser l’ elegit i passa a demanar la seva destitució i proposa que l’Elefant sigui el nou rei. Reclama també que perquè el rei fos exemplar s’havia d’envoltar de consellers humils, procedents de les bèsties més febles, les que vivien de l’herba, que mai atendarien contra l’autoritat d’un rei més fort. A tot això, la Guineu surt a buscar el Cavall i el bou. Quan se’ls troba, tots dos estan tips de viure l’esclavatge al que els somet l’home. Però tenen por de tornar perquè no saben com pot reaccionar el Lleó. La Guineu li proposa al Bou un pla per incomodar al rei. A partir d’ara, el Bou haurà de bramar el més fort que pugui tres cops de dia i tres més de nit. El resultat es immediat i la Guineu, molt llesta, aprofita el neguit del monarca que cada cop que sent els brams del Bou tremola. La Guineu s’ofereix per resoldre el problema. Va a buscar al Bou i torna amb ell en presencia del consell de govern, que decideix perdonar-lo. La Guineu aprofita per demanar a la conselleria que nomeni ambaixadors per tractar amb el rei dels homes per evitar enfrontaments en el futur. Lleopard, Pantera, Gat i Gos son nombrats pel rei per fer d’ambaixadors. La Guineu torna a quedar fora del consell de govern, ara per recomanació del Lleopard que fa veure al Lleó que no es convenient tenir al consell una bèstia tan perillosa. Ella i el Bou son nomenats porter i cambrer respectivament del consell. [[Fitxer:Na renard.jpg|thumbnail]] Amb el nucli dur del consell de visita al regne dels humans, la Guineu posa fil a l’agulla per preparar el pla que li permetrà acabar amb la vida del lleó i complir la promesa feta a l’elefant de fer-lo nou rei de la cort de les bèsties. Amb un repertori ampli de mentides aconseguirà desfer-se de tos els membres del consell de govern fins quedar-se com a únic conseller del rei Lleó. [[Fitxer:Embajadores2.png|thumbnail]] Després de desfer-se de l’Os i el Llop, enviats amb engany al regne dels humans per ser sacrificats, acabarà amb els dos consellers més importants del regne: el Lleopard i la Pantera. Aprofitant la seva enemistat i amb un embolic en que s’hi veu implicat el mateix rei. Mentre el Lleopard i la Pantera lideren el grup d’ambaixadors al regne humà, la Guineu se las arregla perquè el rei Lleó s’acabi enamorant de la parella del Lleopard. Quan torna a casa el Lleopard i s’adona de la traïció del rei, el vol matar davant de tota la cort. La Pantera fa costat al rei i defensa el seu honor tot i els fets. El Lleopard la mata després d’una lluita ferotge que el deixa sense forces. El Lleó aprofita l’ocasió i és desfà del seu rival sense importar-li quedar en evidencia davant de tot el poble de les bèsties. També cauran el Bou i el Gall, víctimes de més acudits de la maquiavèl•lica Guineu. Al Bou se’l menjarà el rei un dia de neu i fred. Al Gall, que va gosar qüestionar el rei, el pelarà la mateixa Guineu que se’l cruspirà amb total impunitat davant el mateix Lleó. El rei satisfet per tot això, s’acabarà entregant a la Guineu, i li dona plens poders al consell. Amb el domini total de la situació, la Guineu vol completar el seu pla amb la mort del Lleó i coronar l’Elefant com a nou rei. L’Elefant, desconfia de la Guineu i prepara un engany perquè el rei s’enfronti amb la seva consellera. L’Elefant queda amb la Guineu i li fa dir com matarà al Lleó i quines condicions reclamarà per la seva participació en el relleu a la corona: ser conseller únic del rei i tenir al Conill per cambrer i al Paó per porter. La Guineu explicarà a l’Elefant que el seu pla per matar al Lleó passa per enfrontar-lo al Senglar, a qui dirà que el rei el vol matar, però també avisarà al rei de les intencions del Senglar. [[Fitxer:El rey león.jpeg|thumbnail]] L’Elefant fent-li creure que el seu acord verbal no té validesa, proposa que el Conill i el Paó, les bèsties de confiança de la Guineu, siguin testimoni de tot. La Guineu acabarà acceptant la proposta, però no sap que l’Elefant se’n anirà de la llengua i li explicarà al rei els plans de la seva consellera. Reunida la cort, el rei matarà la Guineu després de comprovar amb declaracions del Conill i el Paó que la confidència de l’Elefant era certa. Amb la Guineu morta, el rei introduirà canvis a la cort amb la presencia de l’Elefant i el Senglar i la destitució del Conill i el Paó.  +
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Gabriel García Márquez +	<big>'''Na Renard al front'''</big> <small>''La derrota d’un manipulador''</small> Hores i hores de viatge per arribar al regne dels homes, en el camí, ens trobem amb un home que es diu Fèlix, sembla ser un senyor savi, i ens crida molt l’atenció. Ens pregunta si volem ser els autors principals d’un fet important, que només es realitza en el regne de les bèsties. Intrigats per saber de que es tractava van anar a veure el fet en qüestió. Aquest fet no era altre que l’elecció del rei de les bèsties. En arribar, les criatures estaven reunides , ens va sorprendre l’amabilitat de la seva acollida. Entrem a la sala on estan reunits els animalots, no es posen d’acord. [[Fitxer:Leon666.JPG|thumbnail|center]] '''El Lleó proclamà rei.''' Ens adonem, que hi ha dos grups, els herbívors i els carnívors. Uns voten per escollir de rei a un carnívor mentre que els altres prefereixen que sigui un dels seus. Els herbívors estan atemorits i en desacord en que els governi un lleó. Diuen “''que el lleó és una bèstia que menja a altres bèsties''”, i per això proposen el Cavall, però va aparèixer un animalot que es diu Na Renard. Aquest comenta a tothom “''heu de seguir la ordenança que Déu ha donat i ha posat en les criatures''”. Després es nota tensió a la sala, i comença un llarg debat que acaba amb el lleó com a rei. [[Fitxer:NaRenard.JPG|thumbnail|center]] '''Elecció del consell.''' Una vegada decidit el rei, es va fer un recés. Després tothom torna a la sala, per decidir quins seran els consellers del rei. Novament es nota la mateixa tensió. Na Renard diu al rei que li sembla més adient escollir a bèsties simples i humils per tal de que no s’enorgullessin per poder ni per llinatge. Els herbívors estan d’acord amb les paraules d’aquest, i proposen a l’Elefant, al Senglar, al Boc i el Moltó. Els carnívors proposen el Gall perquè entri a la cort i així s’arriba a un acord. L’Ós, la Serp, el Lleopard i el Llop són els nous consellers. '''Reunió Na Renard i l’Elefant.''' Vam arribar a la reunió concretada amb rapidesa per Na Renard al no haver sortit escollit conseller del rei, des de una taula propera als protagonistes d’aquesta reunió, vam observar com es troba amb l’Elefant. En aquesta reunió Na Renard promet destronar el rei i donar-li la mort. L’Elefant amb la por de que el rei es doni compte, tanca el pacte i marxa corrent, com si no hagués passat res. L’astúcia de Na Renard. Aquest vol aconseguir el poder i farà el que sigui per aconseguir-lo, amb l’esperança d’aconseguir el prestigi de la resta d’animalots. Va anar a buscar el Bou, nosaltres amagats, escoltem que li proposa una forma de guanyar-se la confiança del rei “''Si li dones por a les altres bèsties, jo aniré al rescat d’aquestes, fent-me l’heroi''”. Na Renard i el Bou tornen de nou al regne per parlar amb el rei perquè el Bou pugui demanar disculpes. Aquests dos li donen la culpa als humans, el rei es mor d’ira, però Na Renard el calma i li diu que enviï ambaixadors perquè esbrini que ha passat, i sobretot “''perquè regni la pau entre els dos regnes''”. Envien la Pantera i el Lleopard, i en Na Renard es guanya la confiança del rei i assumeix el títol de porter de la Cort. [[Fitxer:Embajadores666.jpg|thumbnail|center]] '''Els ambaixadors.''' Acompanyem a la Pantera i el Lleopard al regne dels homes, el Lleó amb el consell de Na Renard, els envia en senyal de pau, i porten regals i joies com a obsequi. Quan van arribar al regne amb els regals que el Lleó els va manar, els van rebre amb molta amabilitat i simpatia, junt amb una gran festa que van organitzar. Tot sembla que les relacions, entre els dos regnes, va com s’esperava. Tot dos han portat regals, i l’acollida a sigut un èxit. Durant el magnífic banquet que els homes van organitzar per els ambaixadors. En el transcurs d’aquest un home humil s’acosta i diu “''Tots sou unes males persones que s’obliden de Déu i que estafen al poble''”. Tothom es queda bocabadat. El rei dels humans, al contemplar que aquesta escena, va dir “''Això no és veritat, nosaltres som bones persones, però el que no podem fer és perdonar a pecadors així com així''”. Van passar unes hores i tot va tornar a la calma, els humans i les bèsties seguien amb la festa. Els dos ambaixadors van treure les seves conclusions i ens les van comentar “''aquesta escena ens ha semblat inhòspit''”. Vam tornar d’aquell regne amb la certesa de que a partir d’aquell moment hi haurien millors relacions entre ambdós regnes, tot i el protagonisme de l’hostaler. A l’arribada ens van informar que el Lleó s’havia casat amb la Lleoparda, sembla a ser que hi hauran temps de canvi quan vinguin els ambaixadors. Aquest nou fet segurament enrabiarà el Lleopard. [[Fitxer:Lluita final.jpg|thumbnail|center]] '''Batalla del Lleopard i la Pantera.''' Estem a la cort quan vam veure arribar el Lleopard enfurismat per a la traïció del Lleó d'haver abusat de la seva dona. El Lleopard va enfrontar-se amb el Lleó, nosaltres vam espantar-nos al veure'ls, va ser una lluita molt intensa. El Lleopard estava defensant el seu honor amb tota la seva força, i així va ser com, el Rei va caure derrotat i el Lleopard va demostrar la culpabilitat d’aquest. Sembla ser, que el Rei va perdent, quan de sobte surt la Serp dient que “''des de que el Bou i Na Renard estaven a la Cort sorgien molts problemes''”. Ens va sorprendre perquè el Bou va començar a dir que estava manipulat per Na Renard, llavors se'l van menjar, i també va matar al Gall. Na Renard volia ser el únic a la cort amb el Rei. Nosaltres vam fugir per temor. '''La mort de Na Renard.''' Aleshores, mentre caminàvem, reflexionant sobre tot el que havia passat a la Cort, Vam veure com Na Renard parla amb l’Orifany, i li diu “''ja és hora de donar-li mort al Rei''”, vam escoltar el seu pla maquiavèl•lic, de cóm mataria el Rei, de com canviaria el regne... Llavors nosaltres vam escoltar a l’Orifany, pensar en veu alta “''Sí participo en aquest pla Na Renard acabarà matant- nos a tots''”. El Senglar, havia escoltat la conversa entre Na Renard i l’Orifany, i aquest l’acompanya per confessar-ho tot al Rei. Nosaltres seguim al Senglar i l’Orifany, i vam presenciar com el rei enfurismat va anar a matar al traïdor de Na Renard. Va ser una batalla èpica. Ja que en Na Renard era molt astut però al final el Lleó va ser el vencedor de la baralla. L’ambient en tot el regne es relaxa. Nosaltres ens vam alegrar de què tot acabés bé i ens vam quedar amb una bona experiència.  +
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Isabel Allende +	'''L'ÈXIT DE L'ENGANY''' A finals del segle XIII, concretament en el 1296, uns apòstols van revelar el camí per a poder aconseguir tota la informació del regne animal. En aquell moment, es debatia l'elecció per a escollir el rei. [[Fitxer:Siluetas.png|frameless|center]] Van haver moltes disputes a l'hora d'escollir-lo. Convenia que el rei fos una bella persona, gran, humil, i que no causés d'anys a les seves gents. El Lleó tenia una veu que transmetia respecte, seguretat, per aquest motiu va ser nomenat per a regnar. Els animals indignats amb l'elecció democràtica, van fugir de la raó del poble. Na Renard amb l'enveja va planejar una manera d'entrar dins la cort reial, i amb el seu enginy, va fer estralls al nucli central del regne. [[Fitxer:Black fox 01.jpg|frameless|center]] Va provocar que molts d'ells caiguessin en mans dels humans, es matessin entre ells i enverinà l'essència del bé, per a enderrocar al Lleó. Encara que la sabia Serp va advertí al Lleó que Na Renard no era una bona consellera, el Lleó, trastocat per les vils maniobres de convenciment, no li va fer cas. I tot això, tenint en compte que tenia l'ajut de l'Elefant que seria el substitut del rei, Renard, pensava que tot estava ben lligat i sense cap dubte, es faria amb el control absolut del regne. [[Fitxer:Panter and Leopard.png|frameless|center]] [[Fitxer:Elefant and foxy.png|frameless|center]] Na Renard, confiava massa que obtindria els seus desitjos, però el que no esperava era que l'Elefant fós més lleial i més intel·ligent del que Renard suposava. L'Elefant, va trair a Na Renard, revelant-li al Lleó la veritat, tots els fets que havia desencadenat per a controlar tot el regne sent na l'única membre de la cort. [[Fitxer:Snake with Lion.png|frameless|center]] El Lleó com a bon rei, va prendre represalies per a eradicar el problema. Com a conseqüència de totes aquestes repercussions, es va provocar l'execució de Na Renard, donant, per tant, fi i pau al regne animal.  +
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels J.R.R. Tolkien +	<div align="center">'''EL CAMÍ CAP AL PECAT'''</div> <div align="justify">Només la immensa esplanada i jo som els testimonis d'una imatge blasfèmica de la coronació, un acte contra l'elecció de Déu. Sentim els miols, els lladrucs, els udols; el bramul del conjunt de les bèsties que hi ha reunides. Cal fer esment específic, en que els carnívors tenen autoria sobre els herbívors i animals, per si, indefensos. [[Fitxer:Vetealamierdanen1.jpg|700x500px|frameless|center]] Únicament un pot ser rei. De cop i volta, destacats sobre tots els altres, el Lleó i el Cavall es disputen el regnat. L'enlluernament del discurs de Na Renard deixa com a únic enviat diví el Lleó. Tot animal present no posa en dubte qui són els consellers del rei, l'Ós, el Lleopard, la Pantera, la serp i el Llop. Amb ambició i rancor, Na Renard, contra el suara escollit rei, presenta una malèvola manipulació utilitzant el Bou, amb la seva tenebrosa veu, per fer sortir els rampins contra la reialesa. Na Renard pacta amb el rei, aparentment sense lucre, la solució per fer parar el fantasmagòric so, així doncs mostra obertament el bramul tenebrós: el Bou. La ingenuïtat del rei, premia al noble individu per formar part de la cort reial junt amb el sumis Bou. [[Image:vetealamierdanen2.jpg|Imatge111111|700x500px|center]] Arrel d'una por infundada, Na Renard du a terme una estratagema per treure's del mig el consell de la cort reial. El nouvingut, rebutjar abans, membre de la cort, incita fer de missatgers al Lleopard i la Pantera i d'ofrena el Gos i el Gat per atendre un detall de cortesia. [[Image:vetealamierdanen3.jpg|Imatge111111|700x500px|center]] Mentre són entregats el Gos i el Gat, al regne de les bèsties, guiat per el seu sentit animal i la gran eloqüència de Na Renard, el Lleó posa l'ull sobre la dona del Lleopard, per la seva fina i esvelta figura. De manera paral·lela a la atrocitat del rei del regne animal, podem veure com el Lleopard i la Pantera s'adonen que la paraula de Déu és orientada cap el benefici propi, i el gran exemple, es veu reflectit en el temut rei humà. En última instancia, al regne humà, el Lleopard es veu obsequiat a seure al costat del rei, i la Pantera es desconsideradament ignorada. Un cop tornats els missatgers un d'ells es dona conte que la seva dona ha estat profanada indegudament. Amb raó i rabia, el Lleopard acudeix al rei saben que el criteri de Déu està de la seva part. Saben que el rei amb falta de raó i judici només li queda la única i indesitjable opció del judici pel combat, obliga al Lleopard a combatre, saben que per molt que guanyi, la paraula de Déu només la pot dictaminar el rei. La ja ofesa Pantera s'ofereix com a clara candidata per lluitar contra l'enrabiat Lleopard. L'intens combat mostra com Déu li dona la indiscutible raó al Lleopard, sorprès pel seu resultat, el Lleó per primera vegada encamina la paraula de Déu al seu benefici donant punt i final a la vida del Lleopard, esgotat pel combat. [[Image:vetealamierdanen4.jpg|Imatge111111|700x500px|center]] Na Renard està a un pas de regnar a l'ombra del rei de les bèsties, per això posa en practica l'últim pla: un combat a mort del Senglar i el Lleó. L'Elefant esgarrifat per la coneixença del pla, decideix ser lleial a l'actual rei explicant-li la malèvola estratagema. El Lleó amb només un criteri possible, decideix acabar amb la vida de Na Renard i regnar com Déu mana. [[Image:vetealamierdanen5.jpg|Imatge111111|700x500px|center]] </div>  +
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Jaume Roig +	Dimarts,15 de març de 2016 <big>Una falsa democràcia</big> [[Fitxer:Elecció del rei.jpg]] El passat dilluns, 1 de març, en una plana els animals salvatges escollien rei. Hi havien dues faccions principals: els carnívors, el cap dels quals era el Lleó, i els herbívors, el cap dels quals era el Cavall; i Na Renard, la guineu, proposava escoltar a la majoria dels animals i fer rei al Lleó que, finalment, ser coronat i, contra pronóstic del poble, va permétre als carnívors menjar-se un herbívor al dia i aquell dia es menjaren un vadell i un pollí. Més tard el rei anomenà consellers a quatre carnívors: l'Ós, el Lleopard, la Pantera i la Serp. Na Renard va replicar perquè no hi havia representació dels herbívors a la cort i va demanar incloure quatre herbívors al concell: l'Elefant, el Senglar, el Boc i el Moltó; però el Lleopard manipulà al rei per tal que no escoltés a Na Renard i inclogés al Gall i el rei va sucumbir a les paraules del Lleopard. [[Fitxer:Na Renard pensatiu.jpg]] Al cap d'uns dies Na Renard va aconseguir que el Bou entrés al consell del rei i aquest, que havia estat al regne dels homes, li va dir que no li convenia una enemistat amb el rei dels homes i que havía de fer aliances amb ell. Així doncs el rei va enviar al Lleopard i al Linx a entregar regals al rei dels homes i fer bons tractes amb ell. Aprofitant que el Lleopard no es trobaba a prop el Lleó va engatussar a la Lleoparda per què es casés amb ell i quen el Lleopard tornà i es donà compte de l'engany el va acusar de traició i manipulació davant el seu poble. El rei que no s'atrevia a combatir amb ell va fer combatir a la Pantera, a la qual va guanyar el Lleopard. Aprofitant l'esgotament del Lleopard el Lleó li va donar mort cobardment. [[Fitxer:Lleo i lleopard.jpg]] A la vista de quina classe de rei era Na Renard va proposar a l'Elefant matar al rei i fer-lo rei a ell, amb la qual cosa podríen tenir un rei que defensés els drets dels herbívors. No obstant, l'Elefant, traïnt a Na Renard i a la seva facció li explica l'estratégia de Na Renard al rei i, finalment el rei assesina a la guineu i perpetua la seva egemonía.  +
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Joan Salvat-Papasseit +	'''ANIMALS MOLT HUMANS''' Fèlix, després d'assabentar-se de què en el Regne Animal s'estaven celebrant unes eleccions on esdevindria el nou Rei, s'hi va dirigir tot encuriosit. En arribar, va poder observar que aquelles bèsties discutien per escollir el seu nou monarca. Després que el Lleó sortís escollit rei, la discussió era, ara, per formar el consell. Na Renard, en veure que no estava al consell, òbviament es va sentir ofesa, cosa que va provocar que planifiqués la seva traïció contra el rei. Na Renard va prometre a l'Elefant que faria el possible per destronar al Lleó i, així, pogués arribar a ser rei. A poc a poc, va aconseguint ser un pilar del consell del rei i es va guanyant la seva confiança. [[Fitxer:Imatge 1.jpeg|thumbnail|centre]] El Bou i el Cavall, que volien un rei herbívor, van abandonar el Regne en veure que el Lleó sortia escollit. Al cap d'un temps Na Renard es troba al Bou i aquest li explica que la vida amb els humans és molt dura, ella l'intenta ajudar dient-li que es quedi bramulant perquè tothom s'espanti. Na Renard demostra la seva valentia presentant-se davant del rei per resoldre el "problema" que ella mateixa havia creat. El Bou s'excusa davant del rei explicant-li la maldat que tenen els humans. El rei es dóna compte de què els humans tenen poder i decideix (aconsellat per Na Renard) enviar joies als humans per mantenir la pau i portar-se bé amb ells. Gràcies a aquest consell, Na Renard aconsegueix ascendir a portera. [[Fitxer:Imatge 2.jpeg|thumbnail|esquerra]] Un cop arriben els missatgers del rei al seu destí, celebren amb els humans el banquet i accepten els regals que aquests els hi fan. Mentre se celebrava el banquet, Na Renard aconsella al Lleó que es casi amb la lleoparda (dona del guepard, un dels dos missatgers). El rei fa cas a Na Renard i quan torna el guepard i s'assabenta del que ha fet el rei s'enfolleix. [[Fitxer:Imatge 3.gif|thumbnail|dreta]] El Lleopard desafia al rei a un combat a mort, però el rei proposa a la Pantera per defensar-lo. El Lleopard guanya el combat, però queda molt cansat i el Lleó aprofita per rematar-lo. El Bou es posa en contra de la pobra Na Renard, que només mira pel bé del seu poble. Na Renard, enfurismada per la traïció li diu al rei que el Bou està malalt, i aquest se'l menja. Aquest acte tan solidari cap al seu poble demostra les bones intencions que te Na Renard, ja que el Bou té suficient carn per alimentar a tot el regne. [[Fitxer:Imatge 4.gif|thumbnail|centre]] Un cop Na Renard aconsegueix, gràcies a la seva astúcia, ser l'única consellera, es disposa a intentar la seva traïció contra el rei. La seva intenció era que el rei i el Senglar s'enfrontessin perquè l'Elefant aprofités per rematar al rei i així convertir-se ell en el nou monarca del regne. El pla era perfecte, si no fos perquè l'Elefant, que també desconfiava (com tothom) del pobre Na Renard, li explica tot al rei, que mata a Na Renard i acaba fent de la seva mà dreta a l'Elefant. [[Fitxer:Imatge 5.jpg|thumbnail|center]]  +
Activitat sobre Llibre de les bèsties de l'autor Ramon Llull, pels Josep Carner +	<big>Quan la ficció supera la realitat</big><big></big> En una reunió on estaven tots els animals volien elegir un rei. Després de diferents deliberacions va sortir escollit el Lleó. El Bou es va oposar ja que creu que és carnívor i va proposar el Cavall que menja herba. Na Renard va defensar el Lleó per que viu de les seves restes. L’Ós, el Lleopard i el Linx també volien optar a ser reis però per por al lleó el van escollir. Després d’un llarg consell van tenir gana i aconsellats pel dolent de Na Renard es va menjar al fill del Cavall i del Bou. Llavors aquests van anar a veure a l’home perquè els ajudés però els va convertir en animals de treball. De sobte va arribar un carnisser per matar el Bou i el Cavall li va aconsellar que tornés amb el Lleó. El dia de la seva elecció el Lleó va fer un discurs i va demanar consellers. Resultaren elegits l’Ós, el Lleopard, el Linx, la Serp i el Llop. Na Renard es va enfadar per no ser escollida i li suggerí posar alguns animals herbívors perquè tenien menys poder i ell es sentiria superior. D’aquesta manera van entrar al consell l’Elefant, el Senglar el Boc i el Moltó. Els animals carnívors s’adonen de la jugada de Na Renard i li comuniquen al rei i aquest accepta al Gall al lloc dels altres herbívors. Na Renard pensa en venjar-se li comenta a l’Elefant que ell el farà rei. Però l’elefant té por perquè ella és carnívora. Definitivament Na Renard i l’Elefant acorden matar el rei i repartir-se el poder. A la cort, el Gat és el cambrer i el Gos és el porter. Na Renard se’n va a buscar al Cavall i al Bou però només troba el segon que li diu que porta una vida molt dura. Na Renard llavors li explica que el rei és malvat amb els seus súbdits i ell ha d’anar a aconsellar-lo en un bon govern. Va acordar que el Bou anés a un prat a pasturar i bramular tant fort com pogués. Un cop Na Renard a la cort ,el rei sentí els bramuls i ella es va oferir a dur-li l’animal a condició que ningú li fes mal. El Bou explica al rei que els homes son molt dolents, d’aquesta manera el rei agafa por dels homes. Na Renard li aconsella enviar ambaixadors al rei del homes per tal d’evitar enfrontaments. Na Renard proposa que els ambaixadors siguin els que li han posat problemes: Lleopard, Onça, Gat, Gos, etc. D’aquesta manera el ruín de Na Renard ascendeix a porter. Quan els ambaixadors acudeixen al palau del rei del humans. Aquest accepta els regals que ells li porten. Mentre l’estancia dels ambaixadors al palau del rei dels humans , el malvat de Na Renard proposa al rei que es casi amb la Lleoparda. Quan els ambaixadors tornen, i el Lleopard s’assabenta dels fets entre el rei i la Lleoparda, aquest s’enfurismà. El Lleopard culpa de la traïció al Lleó i va voler enfrontar-se a ell, el Linx s’ofereix a lluitar en el lloc del Lleó i aquest va perdre. La Serp comenta al Bou que des de que Na Renard esta en la cort, havien sorgit molts problemes, i el Bou va dir que esta manipulat per el nociu de Na Renard. El Gall temia de Na Renard i així mateix Na Renard el mata davant del rei. El problemàtic de Na Renard li diu a l’Orifany, que ja és l’hora de que el rei morís. Na Renard fa creure que al rei que el Senglar el vol matar, i vici versa. El maliciós de Na Renard pensava que hauria una batalla entre ells i seguidament l’Orifany parla amb el Rei i Senglar els explica les intencions de Na Renard i a continuació el Rei mata per fi a Na Renard.  +

(anteriors 25) (següents 25)