|
Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler! |
Activitat sobre Les veus de la família de l'autor Ignasi Mora i Tarrazona, pels Txarangues
Activitat de tipus entrevista sobre el protagonista a l'obra Les veus de la família de l'autor Ignasi Mora i Tarrazona, realitzada per Txarangues del centre AUSIÀS MARCH durant el curs 2014-15.
Hola, som el grup txarangues de l'institu Ausiàs March, i hem realitzat una entrevista al propi narrador i protagonista de l'obra per conèixer-lo més profundament.
Modalitats
Escrita
Activitat escrita
Doncs jo solia plorar prou a l’escola, a causa dels cabrejos del meu mestre, fins que un dia vaig decidir fer-me fort i no plorar, i vaig callar. I aquesta costum de callar se’m va fer habitual, però un dia vaig voler articular alguna paraula i no vaig poder. Em vaig adonar que em vaig tornar mut. Les primeres sensacions eren una mica desagradables, i doloroses. No obstant, al poc temps em sentia feliç ja que m’havia lliurat de la vida escolar, i dins de mi sentia el goig d’observar el món de manera més pausada.
2.Quina primera impressió tenies del teu padrí? Al principi semblava un home estrany per la seua aparença: era gros, corpulent, feia pudor de no rentar-se mai i a més, portava unes ulleres de cul de got que no l’afavorien gens.
3.Com era la teua relació després de conèixer-lo? Conèixer-lo va ser un dels esdeveniments més importants de la meua vida. Des que ambdós ens vam adonar que compartíem el mateix passatemps per mirar per la finestra la botiga de mon pare, es va crear un vincle familiar molt fort ja que ens contàvem els secrets més íntims d’ambdós.
4.Quins dels secrets que et va contar el teu padrí et van impactar més? Doncs el que més m’impactà fou que sentia la veu del seu germà bessó que va morir quan eren joves. Al principi la història que em contava em pareixia descabellada però, al cap i a la fi es va convertir en un fet quotidià ja que em deia que l’escoltava tots els dies.
5.A part de la veu del seu germà, en sentia més? És clar que sí. També sentia les de la meua iaia i la de la tia Leocàdia. Gràcies al meu padrí podia saber les històries que contaven les veus de la meua vertadera família.
6.Com et va afectar la mort de la teua iaia? Al principi estava molt trist quan m’ho va dir el meu padrí. Però després em sentia més consolat quan el meu padrí em contava que escoltava la seua veu, i sentia que sempre estava amb nosaltres.
7.Ens parles molt del teu padrí. El consideres més important que qualsevol altre membre de la família? He de reconèixer que sí és el més important, ja que per exemple amb mon pare no tinc molt bona relació, perquè des que em vaig quedar mut em menyspreava i no va importar que me n’anés a viure a casa la iaia.
8.Què pensava la resta de la família del teu padrí? Pense que el jutjaven sols per la seua aparença i la seua forma de ser. Per això, no es relacionaven amb ell.
9.El dia de Nadal, que es vau reunir tota la família, què va ocórrer? La veritat és que fou un dia intens. Aquell Nadal, l’últim que vaig celebrar i celebraré mai més en la meua vida, va ser particularment accidentat. El meu padrí va ser víctima de tota mena d’insults i grosseries. El meu pare es va enfadar amb ell i li ordenà que se’n anés. Jo també vaig decidir que jo tampoc dinaria amb ells. Després els meus pares van intentar convèncer-me, però em vaig negar. Aleshores vaig anar a fer-li companyia al meu padrí. Feia un gran esforç per somriure’m, i va intentar fer-me sentir millor i que assistira al dinar, però ell se’n va anar. Aquell dia acabà amb tragèdia: el meu padrí es va suïcidar a la mar.
10.Per què acabares en un sanatori?
Perquè els meus pares em van enviar allí ja que deien que, com el meu padrí, jo també sentia veus.
Altres activitats sobre la mateixa obra
Encara no hi ha a Viquilletra altres activitats sobre aquesta obra.
Comentaris i activitats col·laboratives
Títol: Activitat sobre Les veus de la família de l'autor Ignasi Mora i Tarrazona, pels TxaranguesEncara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.
