Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels Viquillibre +	<big>Carta a Creont</big> Hola bon dia, Voldríem comentar-li la nostra opinió sobre les seves accions respecte a les coses que està fent en el regne de Tebes. Entenem que ser rei de Tebes no és gens fàcil, per les decisions que ha de prendre però creiem que últimament s’està passant amb les seves decisions que no són gens correctes i pensem que d’aquesta manera Tebes no podrà ressorgir de la guerra. La gent cada vegada té més gana i no hi ha suficient menjar per a tot el regne. Sabem que vostè té menjar de sobra en la seva cuina reial però ha d’entendre aquesta situació. A més, la gent s’està morint de malalties per la mala nutrició que està passant. No podem permetre que els nostres fills es morin, per això li demanem que faci un esforç per atendre a tota la gent del regne per intentar que no mori més gent durant aquest anys.També pensem que deixar Polinices a mercè del voltors és un acte deshonrós i malvat que no hauria d'haver fet. Arribem a la conclusió que hauria de deixar de tenir tantes comoditats per a vostè sol i hauria de compartir els seus recursos amb la gent del regne. No podem seguir així. També li demanem que faci honor al cos d’Antígona ja que només volia enterrar el seu germà i per això va matar-la a ella i a l’esclau Eumolp, que només volia ajudar-la perquè no ho fes ella sola. Finalment, volem que doni un sepulcre adequat a Polinices per honrar la seva valentia. Atentament, Un ciutadà de Tebes.  +
Activitat sobre Antígona de l, pels N'bocadelletres +	Entrevista a Tirèsias '''N’Bocadelletres: Hola som N’Bocadelletres i avui entrevistarem Tirèsias, l’endeví de la pròspera ciutat de Tebes! Bon dia, com es troba?''' Tirèsias: Les marees del temps continuen el seu ritme inesgotable i jo ja no tinc lloc en el vaixell que embarca cap a la nova era. Vosaltres, joventut, teniu la responsabilitat de lluitar per un futur millor que el que, lamentablement, nosaltres hem deixat. '''N’Bocadelletres: No és una visió massa optimista! En fi, anem amb les preguntes:''' '''Després de la tragèdia de fa vint anys quan vostè mira enrere què hi veu? ''' Veig les conseqüències d’ incomptables errors del regnat de Creont sobre Tebes, dels quals, el poble encara no s’ha recuperat. Necessitem un nou regnat , amb noves idees , més just i igualitari per a tothom. '''A quina classe de regnat es refereix? ''' Veig un rei que ens torni la pau, que sàpiga agermanar els pobles i ideologies eternament separades per una estela de mort, desídia, fam de poder i luxúria. Un rei que segueixi el llegat d’Antígona. '''Vostè diria que es penedeix de la seva actitud en vers els fets d’ara fa vint anys?''' No hi ha un sol moment que no pateixi les conseqüències d'aquelles decisions . Diuen que aquell que coneix el passat és capaç de controlar el futur, i qui controla el present és capaç de controlar el passat. Potser deu ser que ja sóc un ancià, però em sona una mica còmic que jo solia predir el futur a la gent quan ni tan sols era capaç de controlar la meva pròpia vida . '''Sí pogués tornar enrere què canviaria?''' No canviaria res, el que està fet està fet i jo en el fons he tingut una bona vida. Diuen que si ens quedem vivint en el passat morim una mica cada dia, de manera que el millor que puc fer és posar tot el meu esforç per quan mori deixar un món millor que quan el vaig trobar. '''Si vostè fos el Rei de Tebes què canviaria en relació amb els dos germans Polinices i Etèocles?''' I vostè continua centrant-se en el passat. Miri endavant i no visqui en la infelicitat. No penso contestar aquesta pregunta. '''Amb quins ulls visualitza un futur sense vostè?''' Com he dit, el meu moment ja ha passat. Els vents de canvi s’acosten, per a bé o per a mal, i jo no sóc qui com per dir de quin color es tenyiran els cels davant els canvis i les reaccions humanes. Ens equivoquem, jove. Jutgem, fem mal, abandonem, ens barallem… tot sense raó més que el maleït orgull. Seria fàcil somiar amb un futur brillant, però els humans són com són. '''Posi’s per un moment en el paper d’un jove, un herald de la nova era amb els seus ideals, energia, somnis i il·lusions. Com encararia el futur?''' Somio amb una societat de persones, no de poder. És cert que no som tots iguals, però en lloc d'utilitzar aquestes diferències com a excusa per fer-nos mal i discutir, podríem considerar-les com una benedicció. Persones col·laborant amb persones per un futur millor. '''Es tracta d’ una visió força utòpica.''' Jove, si una cosa se’ns ha inculcat des de petits és a no somiar. Intentaran aturar-te, intentaran limitar-te, intentaran que tinguis les mateixes pors que ells. Però tant la por com els somnis són elements necessaris perquè hi hagi evolució. No econòmica, no tecnològica, no de poder… evolució social. I estic segur que d’aquí a mil·lennis continuarem topant amb la mateixa pedra. Perquè així ha sigut. Perquè així és. Perquè així serà. Només aquells que somiem som capaços d’estendre un sender de llum entre tanta foscor, d’elevar-nos per un moment sobre tota la desgràcia que ens envolta. '''Anem acabant, d’ acord? Admiro la seva manera de pensar i parlar. Alguna última reflexió que vulgui deixar als lectors?''' No m’admiris. L'admiració és el pas més llunyà de la comprensió. En lloc de perdre el temps fixant-vos en com són les altres persones i què tenen que no tingueu vosaltres, penseu en vosaltres, en les vostres il·lusions, esperances i possibilitats, sense descuidar aquells qui estimeu. Si seguiu aquest codi a la vostra manera sereu feliços.  +
Activitat sobre Aquesta nit no parlis amb ningú! de l'autor Josep Sampere, pels Judith Miriam +	Al començament dóna la impressió que són peces soltes, quasi contes, però aviat ens adonem que no. Que a poc a poc l’autor ens l’anirà reconstruint a partir de la història dels membres d’una família, també fragmentada. L’autor pren clàssics del terror contemporani que tots coneixem i els transforma per introduir-los a la seva novela. Juga amb la por prestablerta de la història que tots sabem i amb la tensió que ell mateix introdueix a la novela.  +
Activitat sobre Aquesta nit no parlis amb ningú! de l'autor Josep Sampere, pels Sira Maria +	"Aquesta nit no parlis amb ningú!" és una història de fantasmes poc convencional, narrada amb un ritme frenètic i una prosa àgil, que suposa una de les incursions en la literatura de terror més sòlides de la nova literatura catalana.  +
Activitat sobre Aquesta nit no parlis amb ningú! de l'autor Josep Sampere, pels Zuzubeta +	'''Sinopsi''' ''Aquesta nit no parlis amb ningú'' té un punt de partida molt clàssic: se’ns presenten uns quants personatges - l’Òscar, actor, l’Àngel, el seu germà i el seu pare - enfrontats a una presència sobrenatural: aquest fantasma, però, no és el fantasma habitual, ja que té uns dots teatrals que li permeten manifestar-se de diferents formes i amb diferents cares, jugant amb els personatges i sumint-los en un ambient d’angoixa i por constant. '''Tagline''' Aquest tràiler és un tastet de la trepidant novel·la "Aquesta nit no parlis amb ningú": en el metratge hi trobareu una mostra de les innumerables sensacions que transmet la lectura del llibre, capficant-vos en l'angoixa i la incertesa que al llarg de la novel·la mantenen en tensió el lector.  +
Activitat sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels Holacaracola +	-Lupe, agafa les coses que ens anem! :-I això perquè Nevares? :-Perquè els molts condemnats del cementiri han decidit per un comitè i diuen que ens fan fora d’aquest panteó perquè no ens cal. :-Vés sortint tu. : -No triguis- va dir amb impaciència- Mentre que Nevares sortia corrent per la porta Don Cosme i Lupe es miraven i s’apropaven amb cara trista. Ell va dir: :-Has d’anar-te’n, la teva vida està al costat del teu marit- va dir amb els ulls brillants. : -Sé que això és el que haig de fer però- va fer una pausa-t’estimo. :-Jo també t’estimo. I tots dos plorant, van fer-se un últim petó i mentre que les seves llàgrimes queien i relliscaven per la seva cara fins arribar als seus llavis, on desapareixen degut a la calor del petó de dos amants.  +
Activitat sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels Pussis +	CARTA A EN LALO NEVARES Hola Lalo, Em dic Gerard i soc un alumne del IES Pompeu Fabra de 14 anys , l’altre dia em vaig assabentar de la teva gran acció portant a tots els teus compares del barri de barraques al cementiri per garantir la seva vida i viure durant un temps a unes condicions de vida millors . Des de aquí et donem el nostre suport i que sàpigues que per qualsevol cosa que necessitis els teus compares de Badalona estarem amb tu en tot moment lluitant per la gent que no pot tindre les millors condicions de vida . Tens de estar molt orgullós del que has fet i que ningú en cap moment et faig sentir malament per fer una mica la punyeta ala policia durant uns dies. Durant aquets dies he estat pensant molt en les teves grans accions i m’agradaria exercí de líder en el meu grup d’amics. PD: espero que t’animi aquesta carta i que em contestis aviat Lalo! DEL TEU INCONDICIONAL FAN GERARD  +
Activitat sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels TACE +	'''ENTREVISTA''' '''Bon dia, avui amb tot nosaltres estarà, un gran home que ha visgut moltes experiències de la vida i ha après amb elles. Ens ha dit que ens contestarà amb sinceritat a totes les nostres preguntes, així que no os ho perdeu. Amb tots vosaltres Lalo Nevares! El personatge més important de la novel•la “Aquí descansa Nevares”''' '''- Nevares com va ser l'estància en el cementiri?''' Va ser molt satisfactòria, ja que només havia viscut en barraques i era un enrenou cada vegada que plovia, a l’hivern, a l’estiu, etc. I el viure en “cases” de pedra era tot un orgull. - '''Que has après durant l'estància al cementiri?''' He après varies coses, però la més significativa, que segurament més em marcarà a la vida és que no pots acabar de confiar del tot amb algú perquè en qualsevol moment et donarà una punyalada a l’esquena. - '''Que creus que pasara dintre d'un temps?''' Que tot tornarà a ser com abans, vivirem en barraques de nou, amb tots els seus merders i dilemes. Però suposo que aquesta es la vida que Déu m’ofereix, també podria ser pitjor. - '''Com que no tens por dels morts, i estàs tan segur de que viure en un cementiri no es perillós?''' Per què m’han de fer por el morts? Si estan morts, no em poden fer res, no crec en tot això dels esperits ni fantasmes. Per la mateixa raó no crec que sigui res perillós. De fet, prefereixo viure amb una miqueta de por, per tot això de me se’m apareguin fantasmes, que viure en unees condicions de vida pèssimes. - '''Que penses fer de la teva vida ara?''' Intentaré fer-me una casa de pedra, encara que se que em costarà molt, però a la llarga serà el millor. - '''Com se't va ocorrer anar al cementiri a viure?''' Perquè vaig passar per allà un dia, i vaig pensar “si tinguéssim nosaltres cases així...” i em vaig preguntar “Per què no viure aquí?” i els hi vaig plantejar la idea als del poble i van estar d’acord, així que allà vam anar a viure. - '''Creus que va ser una bona idea anar-hi?''' Oi tant! No me’n penedeixo de res. Crec que hi vaig fer molt be, i així experimentar una nova forma de vida. - '''Nevares t'agradaria que el tema de les aigües de les aigües no hagués passat?''' No, en absolut. Me’n alegro que passés. Perquè sinó segurament ni m’hagues fixat en el cementiri que com a descans dels morts i encara seguiria vivint allà a les barraques ves a saber com. Ha sigut una experiència inoblidable. Tant perquè m’ha fet créixer com a persona, com a una vida més còmode que no havia imaginat mai. - '''Que opines sobre la gent del poble?''' En aquest poble hi ha gent de tota mena. En general els hi tinc apreci, perquè no són mala gent, tot i així, em van decepcionar al crear una democràcia quan gràcies a mi estaves allà vivint. No crec que ho fessin amb mala intenció però de totes formes no em va sentar gaire bé el que van fer. -''' Què opines sobre els cementiris?''' Qué és tonteria que els morts estiguin en millors condicions que els vius. Si els morts no en gaudeixen, millor ho aprofitem nosaltres.  +
Activitat sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels The Moles +	ENTREVISTA A LALO NEVARES. P: PRESENTADOR LN: LALO NEVARES E1: ENTREVISTADOR 1 E2: ENTREVISTADOR 2 E3: ENTREVISTADOR 3 P: Bona tarda, senyores i senyors. Benvinguts a “Dia a dia”. Avui, ens acompanya un home valent, un home que ha sabut portar endavant una situació dramàtica, horrorosa, i es que aquest home, és un dels supervivents de la gran inundació que va afectar a les barraques de Mèxic. Donem un fort aplaudiment a Lalo Nevares! P: Hola Lalo, benvingut a “Dia a dia”. LN: Moltes gràcies. P: També presentar als nostres col•laboradors d’avui, Rafa Màrquez, Javier Hernàndez i Adelaida Gonçalves. E1: Lalo, primer de tot, un plaer parlar amb tu. Lalo, com has aconseguit estar aquí avui? Vull dir, com has aconseguit “guanyar” a la naturalesa? LN: No ho sé. Realment, no ho sé, encara no m’explico aquest miracle, però el que si sé es que ha estat molt difícil, i només ho hem aconseguit amb esforç, deixant-nos la pell en cada pas. E2: Hola Lalo. Què et feia pensar que podíeu millorar les barraques en les circumstàncies en les que us trobàveu? LN: Bueno bàsicament, el pèssim estat en el que vivíem tots. Necessitàvem un canvi ràpid, o una mínima millora almenys, per a poder tenir estabilitat a la nostra pròpia vivenda; que tampoc es pot anomenar vivenda, no sé ben bé el que era allò. E3: Bona tarda Lalo. No vas pensar en cap moment que no tenia solució la situació en la que us trobàveu? LN: Si, realment la situació era molt difícil, però creiem que podíem sortir endavant. Vam creure en nosaltres i vam mantenir la mínima esperança per a vèncer poc a poc la situació en la que ens trobàvem. E1: Et vas sentir líder de les barraques en algun moment? LN: Tot i que no volia, realment sí. Em considerava un membre més del grupet que vam formar, però la gent em veia com a un líder, i no m’agradava gens. E1: Per què? LN: Doncs perquè no m’agrada sentir-me líder, perquè tota la responsabilitat a les situacions delicades, requeia sobre mi, i em sentia culpable de tots els errors que cometíem. E3: Quina relació tenies amb el vigilant del cementiri? LN: Realment, m’importava poc la possible amistat amb el vigilant mentre poguéssim dormir allà. Era una amistat molt simple, no era ni amistat. E2: Què els hi deies als que no es creien en la salvació? LN: Que pitjor no podíem anar, i que la ruïna ja la teníem. I teníem dues opcions: intentar trobar un futur millor o podrir-nos en la pobresa. Està clar què escollir, no? E3: No us feia por la policia? LN: Oi tant que si. Estàvem jugant-nos la vida en tot moment. No sabíem quan podria venir la policia a desallotjar el cementiri, perquè òbviament no era legal el que estàvem fent, però afortunadament, no van venir fins al 4t dia, ja que s’havien de centrar en una presa que estava a punt de rebentar i tal. Vam tenir sort respecte aquell tema. P: Impactants declaracions de Lalo Nevares. Lalo, moltíssimes gràcies per concedir-nos aquesta entrevista, moltes gràcies i molta sort. Un fort aplaudiment per a LALO NEVARES!  +
Activitat sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Nathalie +	Trailer del llibre  +
Activitat sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Valen +	tràiler sobre el llibre "Ara que estem junts"  +
Activitat sobre Ara que estem junts de l, pels Jaume Ramir Cuadrat +	«I, des d'aquell dia, aquella cabanya rudimentària la vam anomenar La Mansió. Va ser una manera d'aprendre que contra l'horror només ens queda l'humor, i com que en aquella platja tot era horror, tot va passar a ser humor. Humor negre, és clar. I dels soldats que ens vigilaven en dèiem "els nostres protectors", i de la sorra, "el nostre llit d'hotel", i del mar, "la nostra banyera"». Ara que estem junts explica la separació de dos germans bessons per la Guerra Civil. Una mirada diferent sobre l'exili i la vida al camp de refugiats d'Argelers. Ara que estem junts és també una història d'amor.  +
Activitat sobre Bajarse al moro de l'autor José Luís Alonso de Santos, pels Lolets +	''Sinopsi del tràiler del llibre'' Tagline Situada al Madrid dels anys 80, Bajarse al moro és una comèdia de joves que busquen el seu lloc al món. Amb humor i ironia, no exempts de vegades d'amargor, José Luis Alonso de Santos ens mostra a uns personatges que es debaten entre la marginalitat i la integració, així com el llenguatge viu del carrer, la parla col·loquial i l'argot marginal d'una part de la joventut, reflex de la realitat social d'una època.  +
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels Fernando de Rojas +	Estimat amic Joan, Em plau informar-te que la teva missiva m'arribat al cor, perquè he sentit la teva història com si l'hagués viscut en la meva pròpia pell. No obstant això, t'he de dir que els teus actes no són els correctes, des del meu punt de vista. Ja que en varies ocasions t'has deixat emportar per el desig carnal, en comptes de haver-te enfrontat a ell. Com quan estaves a Paris; la teva ment pensava en aquella dama, en comptes de pensar amb claredat. M'estic desviant del que t'anava a dir... T'escric perquè sàpigues que estic en el bisbat i la teva missiva m'ha ocupat un temps considerable per llegir-la. Hi han temes de més importància per tractar aquí. Encara que, m'agradaria donar-te una resposta a la teva pregunta no ho faré, sentint-lo molt, perquè hi ha tanta informació que, sincerament, trobo irrelevant. No sé quin concepte tens de mi, si penses que ens uneix una forta amistat, però vas mal encaminat. El que vam passar junts, passat està. Sento dir-te que és la part que menys m'interessa. Perquè hi han persones que tenen problemes més importants que tu, Joan. Malgrat tot, és una missiva molt interessant i m'ha agradat veure que encara em tens a la teva ment. Un salut, Miquel.  +
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels Joan Maragall +	'''Carta de Don Miquel a Don Joan''' Estimat Don Jaume, Em complau saber alguna cosa de vostè, la veritat és que m’he quedat atònit al llegir la carta que m’heu escrit. Jo també l’he d’assabentar sobre un parell de problemes que també hem sofert a la nostre ciutat, és veritat que la mort del vostre senyor Don Toni i la vostra senyora dona Maria Antonia són casos molt estranys, però aquí n’hi ha hagut un parell de casos semblants en les últimes tres setmanes. Així que tingui una mica de calma, tot s’acabarà solucionant, en canvi sí que m’interessa la historia dels dos historiadors de Prússia que han arribat per investigar “La sala de les nines”. Se que la va cremar per tal de que no coneguin el secret, però voste sap que pot confiar en mí, i m’ho pot explicar, així entendré millor les principals raons de les vostres preocupacions. Espero rebre aviat noticies de voste. Salutacions, Don Miquel.  +
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels Joan Maragall Gorina +	Estimat Don Joan, Em complau saber alguna cosa de vostè, la veritat és que m’he quedat atònit al llegir la carta que m’heu escrit. Jo també l’he d’assabentar sobre un parell de problemes que també hem sofert a la nostre ciutat, és veritat que la mort del vostre senyor Don Toni i la vostra senyora dona Maria Antonia són casos molt estranys, però aquí n’hi ha hagut un parell de casos semblants en les últimes tres setmanes. Així que tingui una mica de calma, tot s’acabarà solucionant, en canvi sí que m’interessa la historia dels dos historiadors de Prússia que han arribat per investigar “La sala de les nines”. Se que la va cremar per tal de que no coneguin el secret, però vostè sap que pot confiar en mi, i m’ho pot explicar, així entendré millor les principals raons de les vostres preocupacions. Espero rebre aviat noticies de vostè. Salutacions, Don Miquel.  +
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels Mercè Rodoreda +	Roma, 1890 Benvolgut amic Don Joan, T’escric des de Roma amb motiu de contestar la teva carta. És una qüestió complexa, i entenc les teves preocupacions. Et dono el condol per la mort de Don Toni i Dona Maria Antonia. Veig que has patit molt, no sols has hagut de carregar amb la mort dels senyors a l’hora si no que també els francmaçons es van dignar a aparèixer a la casa dels senyors, importunant-te just després de la seva mort. Vas haver de prendre una decisió molt important en tan sols una nit, la de cremar la sala de les nines. Jo com amic teu, et dono suport en les teves decisions. Personalment, jo t’aconsellaria que et quedessis els diners, doncs Don Toni tels va deixar a tu i és el que ell hauria volgut. Encara i així crec que ho hauries de mantindre en secret, doncs si els hi dius a la seva família poden pensar mal de tu i que tens i vas tindre una mala intenció amb els senyors. Si els hi diguessis podrien pensar que els has agafat, o que vas convèncer a Don Toni per que te’ls donés. I segur que te’ls volen agafar, doncs ells no tenen gaire diners. Cordialment, Don Miquel Gilabert  +
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels Pedro Calderón de la Barca +	Benvolgut Amic, Us escric per donar-vos el meu condol per la mort del senyor Toni i la senyora Maria. No m’esperava la seva mort tant repentina, i menys en aquestes circumstàncies. Espero i desitjo que ben aviat es trobi tant la causa de la seva mort com el causant. Li agraeixo infinitament la confiança que ha dipositat en la meva persona, i em sembla bé que aquest nou parent es faci càrrec de les terres, doncs són de gran apreci per a vostè. Desitjo també que el temps curi la solitud que li envaeix, causada per la falta de les figures paternes que tant ha desitjat tota la seva vida. Jo també li animo a publicar aquestes memòries, que segons vostè són tant importants pel senyor Toni, tot si el Papa de Roma li permet la publicació de certes blasfemes dites. En quant al vostre amor cap a Xima, no puc fer més que meravellar-me per els sentiments que m’heu descrit, prova d’un profund i més sincer amor, i també comparteixo la vostra frustració. Però vostè bé sap que el meu amor cap a l’Església no té igual. Per això, amic meu, li recomano seguir el camí de la fe i de no caure en el pecat i en els vicis humans. Espero la seva resposta, Don Miquel.  +
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de Llorenç Villalonga, pels William Shakespeare +	Estimat amic Joan, T’escric aquesta carta de resposta per dir-te que després d’haver llegit la teva entenc el que et preocupa, i sincerament, crec que no hauries de capficar-te tant i afrontar les coses amb més tranquil·litat . És normal que et preocupis pels teus pensaments, els quals mai t’haguéssis imaginat que sorgirien de tu mateix, però tothom en aquesta vida passa per un moment de desorde moral i emocional, que sol generar el pànic que estàs experimentant. Per aquest motiu el meu consell és que no et mortifiquis a tu mateix donant-li massa atenció als teus pensaments i fes realment el que sentis que de veritat vols, perquè no sempre el què vols és el que és correcte, però abans de prendre decissions sospesa els dos bàndols, i estigues segur del que escolliràs. Sense més preàmbuls, t’envio des d’aquí tota la meva sort, espero que acabis escollint el correcte, i sobretot que t’en surtis d’aquesta situació sense penedir-t’en. Una salutació cordial, Don Miquel Gilabert  +
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Albadueso +	Sóc l'Alba Dueso, una alumne de l'Escola del treball i faré l'activitat sobre "Bearn o la Sala de nines" de Llorenç Villalonga. En primer lloc, faré un breu resum de la biografia del autor i a continuació exposaré una mica la seva obra literaria. Llorenç Villalonga (Palma, 1 de març de 1897 - 27 de gener de 1980) fou un escriptor espanyol amb prestigi en la literatura catalana del segle XX, el qual va escriure tant en català com en castellà. Va estudiar medicina a Saragossa,i després a França, psiquiatría. Aquí és on va conèixer l'obra de l'escriptor Marcel Proust, del que va adquirir una certa influència, sobre tot pel que fa a la novel·la psicológica. Després de casar-se es traslladà a Binissalem, on va començar a escriure la seva novel·la més emblemàtica: ''Bearn o La sala de les nines''. D'aquesta novel·la, es va fer una versió teatral, amb el títol de ''Faust'', i també va ser portada al cinema per Jaime Chávarri el 1983. Acabada la guerra, Villalonga va tornar a Palma, la seva ciutat natal, i al llarg de quinze anys només va publicar alguns articles, i col·laborà amb el seu germà Miquel en diverses empreses, entre les quals una biografia de Chateaubriand (1944), un escriptor francès d'origen bretó. Pel que fa a la seva obra literaria, es comprèn en el període de 1931 a 1973, on va escriure grans obres molt conegudes com ''Andrea Víctrix'' La seva obra teatral que consta del 1932 al 1975, període en el que escriu les obres: ''Fedra'', ''Faust'', ''Aquil·les o l'impossible'' i per últim, ''Un estiu a Mallorca''. L'activitat dramàtica de Villalonga és subsidiària de la seva obra narrativa, és a dir, que les seves novel·les van ser reelaborades teatralment per l'autor i van donar origen a peces autònomes. És el cas de ''Faust'', drama basat en la primera part de ''Bearn o La sala de nines''. Llorenç Villalonga, com ja he esmentat però reitero, és un gran escriptor del segle XX i que va tenir grans repercusions en l'àmbit literari.  +
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Carlos Ruiz Zafón +	Estimat amic Joan: Vaig saber de la defunció dels senyors fa un parell de setmanes. Arribades les teves paraules m’adreço a tu per a donar-te una resposta conforme al teu desig, respectar les últimes voluntats del senyor. He llegit les dues parts de la teva novel·la. Has relatat coses del senyor increïbles, que mai vaig pensar que fos capaç de cometre-les. Ha comés molts pecats i Déu nostre senyor s’encarregarà de jutjar-lo. Tot i això és un difunt i és de ser bon cristià respectar les seves últimes voluntats així que des del meu punt de vista hauries de fer-ho. Has de publicar les memòries del senyor i quedar-te amb els diners que te’ls has ben guanyat durant tots aquests anys ja que els has cuidat i has estat amb ells sempre. Ningú però ha de saber que has estat tu qui les ha publicat. En el moment que els jutges i els creditors sabessin que tens tants diners, començarien a fer-te preguntes sobre la possessió d’aquests, et podrien acusar de la mort dels senyors i potser també arribarien a descobrir que vas ser tu qui va cremar la sala de les nines. Des d’aquí t’envio molts ànims i el meu condol. Espero que no t’enxampin i estic pendent de la teva resposta Atentament el teu amic Miquel Gilabert  +
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Llorenç Villalonga +	Toledo,29 de Setembre,2015. Estimat Joan, Perdona'm que t'hagi respòs tan tard. M'ha fet difícil posar-me en contacte amb tu perquè he tingut una setmana molt afeinat. Quan havia rebut el teu missatge he rellegit de cap a peus varies vegades la carta, perquè em resulta confós de les relacions dels personatges que hi apareix el text , i és molt difícil creure que la història dels teus senyors acabessin així, de tal manera que et deixa a tu com a testimoni de tots els fets i a mi com a lector ,sense acabar d'entendre el misteri que es va plantejar Don Toni des del començament. No obstant això, estic segur que és tambè el que els teus senyors volen, destruir tot el que pot haver-hi relacionat amb el secret que amaga abans que morís. Ara bè , des de l'nici de la carta fins al final, puc concloure que admiraves molt d'en Don Toni, per això expliques molt detalladament la seva fascinació i entre altres coses les seves Memòries. Em dol saber la pèrdua dels teus senyors i d'en Jaume, tot el que t'ha passat em sap molt de greu, m'agradaria estar amb tu ara mateix però ja saps que visc a Toledo i hi ha menys probable que en deixin anar per la feina que tinc...Joan, amic meu, no et vull fer de llest, però com amic teu i com a germà que tu consideres ,haig de dir que tot el que va passar no és la teva culpa, sigui la mort dels teus senyors o sigui d'en Jaume , has de quedar-te clar amb això, has de deixar aquests pensaments impurs que et volteja pel cap, deixat tot el passat, ara que ets capellà de Bearn, has de fer el que et toca, tens una llarga vida per seguir,no pots quedar-te en el passat, aixó no pot canviar res. Sè que et resultarà difícl però ho has de fer. Sempre que em necessitis hi estarè aquí,qualsevol assumpte o problemes pots confiar amb mi. T'envio una forta abraçada amb molt d'afecte, El teu amic Miquel.  +
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Mercè Rodoreda +	Roma, 1890 Benvolgut amic Don Joan, T’escric des de Roma amb motiu de contestar la teva carta. És una qüestió complexa, i entenc les teves preocupacions. Et dono el condol per la mort de Don Toni i Dona Maria Antonia. Veig que has patit molt, no sols has hagut de carregar amb la mort dels senyors a l’hora si no que també els francmaçons es van dignar a aparèixer a la casa dels senyors, importunant-te just després de la seva mort. Vas haver de prendre una decisió molt important en tan sols una nit, la de cremar la sala de les nines. Jo com amic teu, et dono suport en les teves decisions. Personalment, jo t’aconsellaria que et quedessis els diners, doncs Don Toni tels va deixar a tu i és el que ell hauria volgut. Encara i així crec que ho hauries de mantindre en secret, doncs si els hi dius a la seva família poden pensar mal de tu i que tens i vas tindre una mala intenció amb els senyors. Si els hi diguessis podrien pensar que els has agafat, o que vas convèncer a Don Toni per que te’ls donés. I segur que te’ls volen agafar, doncs ells no tenen gaire diners. Cordialment, Don Miquel Gilabert  +
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Pablo Neruda +	Bearn, 1890. Benvolgut amic, malauradament la nova de la doble mort dels senyors de Bearn va arribar a Tarragona ja fa unes setmanes, i t'envio les meves condolències. Temo comunicar-te que degut a aquestes circumstàncies misterioses que esmentes, aqui no se'n parla res de bo sobre Bearn. Però deixem de banda les gents. T'envio aquesta carta per aconsellar-te sobre les teves angoixes. Tu, Joan, saps tan bé com jo que la nostra amistat ha perdurat en el temps gràcies a la nostra sinceritat. I tal com quan jo vaig mostrar-te misericòrdia davant la tragèdia del pobre Jaumet, que en pau descansi, ara et demano a tu el mateix tracte. He estat rumiant-ho durant una temporada, i considero aquest moment idoni per explicar-te que jo tinc relació amb na Xima, neboda dels senyors de Bearn. El nostre tracte sempre ha estat cordial, i mantenim una relació amistosa des de que ens trobàrem en París en un dia ja molt llunyà. Sovint he estat el seu confident, i un dia em va confessar que, no em preguntis com, va entrar a la sala secreta de la casa dels senyors de Bearn, l’anomenada Sala de les Nines. No t’estic confiant els pecats de la senyora Xima i trencant la seva confiança amb mi per pur tafaneig. El que vull dir-te amb tot això és que na Xima ha vist quins secrets s’oculten rere aquelles parets. I t’asseguro que una dona com aquella no decideix oblidar res llevat que mereixi la pena ocultar-ho. Segons el meu parer, les darreres voluntats de don Toni poden ser complides, mentre la sala de les Nines s'oblidi per sempre. Les seves memòries quedaràn entre nosaltres i seràn acceptades tal i com acceptem el nou segle que s'acosta. Et saludo cordialment, Miquel Gilabert.  +
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Ausiàs March +	Estimat amic Joan: A l'assabentarme de la defunció del senyors fa unes setmanes. I conforme les teves paraules m'adreço a tu per donaros resposta a les vostres paraules i desitjos, respectar la ultima voluntat del vostre protector. AL llegir les part de la novel•la, m'ha sorprès algunes coses del senyor increïbles, que no hauria sigut capaç d'imaginar-me. Els pecats que ha comés nomes Déu es capaç de jutjar-lo. Al ser humà, fill de Déu nostra sanitat és de ser bon amic, i cristiá portar a fet les seves darreres voluntats, ja que vos vau ser la mà dreta del senyor en vida. Les memòries del senyor son tot el que queda d'ell i no l'auria fet mes feliç que vos Joan publiqueu Les seves memòries tal com ho va demanar, també podrieu quedar-vos els diners que tan te'ls has ben guanyat, all llarg de tota la teva vida sempre els has acompanyat en bons i mals moments, els has cuidat en els darrers moments de la seva vida fins a aquest final tan tràgic. Assegurat de que ningú s'assabenti de qui publiqui les memòries del senyor sigueu vos. Ja que això podria provocar-te molts problemes al hora de declarar als creditors quan s'assabentin de que tens tants diners, començarien a fer preguntes, acusar-te de la mort del senyor i descobririen que vos sou el culpable de l'incendi. P.D. Molts ànims i el mes sincer condol. Sort i espero la vostra reposta. Atentament el vostre amic Miquel Gilalbert.  +

(anteriors 25) (següents 25)