Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat 2 sobre Antígona de l'autor Salvador Espriu, pels Taniapaulaana +	L'ENTREVISTA MÉS ESPERADA!!! Hola bon dia, ens troben al plató del programa "Montograno" i el convidat d'avui és...Etèocles (aplaudiments) Presentadora 1: Estimat senyor Etèocles, és un plaer estar amb vostè aquí. Etèocles: Bon dia, noies, encantat d’estar amb vosaltres. Presentadora 2: La pregunta del públic aquesta setmana per a vostè ha estat... Presentadora 3: Com veu el possible enfrontament amb el seu germà Polinices? Etèocles: La traïció sempre s’ha de condemnar! Ara sóc el rei i tots, fins i tot els meus germans, m’hauran d’obeir.(riu de forma irònica) Presentadora 1: I si s'hi neguen? Etèocles: Saben que, depenent del delicte comès podran ser condemnats a mort... Presentadora 2: De petits hi havia aquesta rivalitat entre els germans? Etèocles: Sí, sempre hem tingut petites baralles des de petits com, per exemple, quan la nostra germana ens portava a banyar-nos al riu...(sospira) Presentadora 3: I com és la seva relació amb la seva germana Antígona? Etèocles: Encara que ella ho negui, estima més a Polinices que a mi... Presentadora 1: Què va fer la seva germana per trair-lo? Etèocles: Va anar a parlar amb Polinices... Presentadora 2:Per què vols arribar al poder? Etèocles:Per els meus partidaris, i la injustícia per part del meu germà, m’obliguen a actuar. Presentadora 3: Pensa que Polinices seria un bon rei de Tebes? Etèocles: No, l’únic bon rei de Tebes seria jo! Jo sóc qui ha de governar! El meu pare volia que fos jo, això segur... Presentadora 1: Aleshores, per què pensa que va dir que governéssiu tots dos? Etèocles: Doncs... perquè el nostre pare era un bon home, i no volia que dos germans s’enfrontessin pel poder de la ciutat de Tebes. Presentadora 2: Com creus que acabarà aquesta guerra entre Polinices i vostè? Etèocles: No ho sé segur, però espero que finalment pugui guanyar jo. Seria una gran alegria pel poble. Presentadora 3: Això és tot! Esperem que pugui guanyar aquesta batalla. Molta sort! Moltes gràcies per haver estat amb nosaltres i fins una altra ocasió. (Aplaudiments del públic) Etèocles: Moltes gràcies, el plaer ha estat meu.  +
Activitat 2 sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels Holacaracola +	Hola Lalo. Soc la Ruth, una gran admiradora teva. M'agradaria conèixer-te i parlar de totes les teves aventures que per mi, són alguna cosa fascinant. Abans de veure'ns em faries el favor de respondre unes quantes preguntes? -Com és que després d'establir la democràcia al cementeri, vas marxar? -Quina va ser la teva reacció en veure que la policia es dirigia al cementeri plens d'armas? -A on pensaves anar després de sortir del cementeri? Si et va bé, quedem el dia 20/03/2012 a les 18:30 al Bar Sol. Espero que tot et vagi molt bé. Una abraçada. : Ruth. Hola Ruth. Estic molt sorprès i a la vagada afalagat de que em tinguis tanta admiració, a mi també m’agradaria conèixer-te per intercanviar opinions i respondre sense cap mena d’embuts totes aquestes preguntes que tinguis. Però abans d’això et faré el favor que m’has demanat, et respondre las preguntes que m’has fet anteriorment. Pel que fa a la primera pregunta, vaig marxar perquè després de deixar-me la pell per tirar endavant el poble m’ho van pagar donant-me una cripta de baixa qualitat. Al principi de tot hem vaig deixar portar per la ràbia del moment, i em vaig alegrar però després tot pensant em va fer una mica de llàstima, perquè jo també hi hagués pogut estar-hi. La veritat que no sabia ben bé a on anar, la meva casa estava destrossada, anava sense rumb nomes em quedava la esperança de trobar un lloc millor. I per acabar, em sembla bé quedar el dia 20 al Bar Sol. Una abraçada i cuidat molt Ruth! : Lalo Nevares.  +
Activitat 2 sobre Aquí descansa Nevares de l'autor Pere Calders, pels TACE +	CARTA A LALO NEVARES 12/1/2012 Badalona Estimat Lalo, Sóc l’Enric i sóc un gran admirador teu voldria conèixer-te personalment i per això et voldria convidar a casa meva on parlarem de diferents coses, sobre els teus amics, les teves fites i moltes coses més. Però abans voldria preguntar-te algunes coses. Com per exemple: • Perquè te’n vas anar quan al cementiri s’hi va “proclamar” la democràcia? • Quan vas veure els cotxes de policia pujant per la carretera què vas pensar? • Al govern Perquè no vau demanar ajuda al govern perquè ús evacués d’aquella zona? I ja l’última pregunta: • Necessitàveu destorbar als morts per sobre viure? Estic molt content d’haver pogut contactar amb tu, gràcies. P.D: Quedem al bar “el Català” de Badalona a les 6 de la tarda de dia 20/3/2012.  +
Activitat 2 sobre Ara que estem junts de l'autor Roc Casagran Casañas, pels Nathalie +	Trailer del llibre  +
Activitat 2 sobre Assassinat a l'Orient Express de l'autora Agatha Christie, pels Thewindows +	Nosaltres farem el comentari de les feines fetes pel grup Blackingdom El grup a criticar, té uns quants problemes. La primera cosa que té són faltes d’ortografia greus, males conjugacions verbals, signes de puntuació on no toquen i, de vegades, n’hi ha massa. També hi ha algun moment en què canvia de sobte de tema. Està parlant d’una cosa i la talla per parlar d’una altra qüestió. El vídeo de presentació no sembla gaire seriós. No hi ha un to gaire adequat, se senten rient de fons... L’objectiu del vídeo és presentar-se personalment i aquest objectiu almenys s’ha realitzat. Es vocalitza bastant bé al parlar i s’entén. En el fons, sembla que han treballat prou bé. Però sempre hi ha aspectes a millorar. Són petits errors que no afectaran gaire en la nota.  +
Activitat 2 sobre Bajarse al moro de l'autor José Luís Alonso de Santos, pels Lolets +	''Sinopsi del tràiler del llibre'' Tagline Situada al Madrid dels anys 80, Bajarse al moro és una comèdia de joves que busquen el seu lloc al món. Amb humor i ironia, no exempts de vegades d'amargor, José Luis Alonso de Santos ens mostra a uns personatges que es debaten entre la marginalitat i la integració, així com el llenguatge viu del carrer, la parla col·loquial i l'argot marginal d'una part de la joventut, reflex de la realitat social d'una època.  +
Activitat 2 sobre Bearn o La sala de les nines de l'autor Llorenç Villalonga, pels Miguel de Cervantes +	Benvolgut amic, Em complau escriure’t en resposta a la teva carta. Ben cert és que la malaurada situació que has viscut ha estat dura i desconcertant per a tu. És per això, que ple de gràcia et donaré consell. En primer lloc, he de confessar que la teva carta m’ha commogut i m’ha trasbalsat la sobtada mort dels teus senyors considerant que, no sent pares naturals, t’han rebut amb els braços oberts a la seva família, fent esment de don Toni que, tot i tenir pensaments oposats als teus i ser un poc afectiu, li agraeixo que t’hagi cuidat amb tanta delicadesa i estimació. Com a bon cristià que sóc he d’admetre que estic en contra de la seva separació matrimonial temporal que va esdevenir temps enrere, fet causat pel comportament incongruent de la neboda de don Toni, don Xima, que només volia aconseguir un home ric per mantenir-la a ella i els seus capritxos. Altrament, la teva manera d’actuar en relació a la mítica sala de les nines, penso humilment que, ha estat accelerada ja que d’aquesta manera has exterminat tots els records de les diverses generacions de la família. Finalment, t’he de dir que pots respirar tranquil perquè no confessaré a ningú els teus neguits. Confio plenament en que ens veiem aviat. T’envio els meus millors desitjos i una forta abraçada, Miquel Gilabert.  +
Activitat 2 sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Thomas Mann +	Bearn, 1890 Benvolgut amic: M'ha sorprès tot el que m'has explicat a la carta. Sento haver trigat a contestar la carta, he tingut alguns problemes amb el senyor Cardenal, com ja saps sóc el seu secretari per això m'he d'ocupar de moltes coses però ja estan solucionades. En primer lloc lamento la mort dels teus senyors ja que desprès d'haver d'haver crescut amb ells tota la vida segur que et sents afligit, espero que et sentis millor desprès d'aquests mesos. Amic meu, no dubtis que tot el que m'has explicat ho admetré com a confessió com tu m'ho has demanat anteriorment. T'he de confessar que tot el que m'has explicat m'ha angoixat i si el dic la veritat he dubtat que tot el que ha passat sigui cert però sé que com mai m'enganyaries en alguna cosa tan important m'he forçat a creure-m'ho. M'ha entristit saber sobre la separació dels senyors però quan més endavant m'has dit que havien tornat ha estar junts, he respirat tranquil. D'altre banda lamento que dona Xima tingues aquesta actitud amb tothom i crec que el seu destí era morir d'aquella manera. Per últim no puc creure que hagin passat aquestes sèries de desgràcies desprès de la mort dels senyors i que don Toni ocultés el seu passat turmentós dins la sala de les nines. No obstant no estic d'acord amb la teva decisió de cremar els documents però t'ho respecto. Espero poder anar ha veure't aviat i poder parlar més tranquil·lament . Et desitjo que tot et vagi bé. Una abraçada, tingues salut.  +
Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els 4 literaris +	Tots pensaven que era la primera vegada de la Lluciana amb les drogues però… no. La Lluciana tenia una vida molt diferent abans de conèixer als seus nous amics. Ella va començar de zero la seva vida a primer de batxillerat, els seus pares havien decidit que tenia que canviar d’ambients. El motiu per la que la van canviar d’escola van ser les companyies que tenia, tots els seus amics eren… els drogoaddictes de l’escola, i si ella, estava dintre d’aquest grup era perquè també ho era. Tot va començar a l’institut, gent nova i molt diferent al que ella estava acostumada i si això, li sumem que estava als principis de l’adolèscencia doncs es crea una bomba. Un fet molt important que heu fe saber sobre la Lluciana és que ella sempre ho escrivia tot en una petit diari, millor dit llibreta; ja que a ella no li agradava gens la paraula diari, preferia dir que era una llibreta on apuntava els seus sentiments. Aquesta llibreta l’acompanyava sempre a on anava. Amb el pas dels anys va deixar d’escriure-hi però la llibreta mai la va tirar, era un petit recordatori del seu passat rebel, de totes les coses que havia fet i no tenia que tornar a fer. Però cada cop que el rellegia s’emocionava perquè allà dintre també hi tenia escrits molts bons moments. A 1r ESO va començar anant amb gent normal, ja que a 1r tothom ho es de normal. La Lluciana i els seus amics eren uns nens innocents que només volien sentar-se i riure una estona. Van anar passant els cursos i arribem a 4t ESO. Els seus amics, els que mai havien trencat un plat, no havien sortit de festa, ni begut ni fumat, comencen el curs de 4t d’ESO fort, un d’ells acaba amb un coma etílic la primera nit que surten de festa, que coincidia amb la festa major del poble. Aquesta primera nit la Lluciana no va sortir però la segona si que ja si. Així que cada cop comencen a sortir i ha beure més, en una d’aquestes nits apareixen els temuts “porros”. A tots els hi va encantar la sensació d’estar flotant, el no preocupar-se per res, el riure sense tenir cap motiu. Es van tornar addictes. No podien passar un dia sense probar-ne un, es sentien buits i perduts sense ells. En poc temps cada festa era una droga nova, primer van començar amb la tipica “coca”, despres ja va venir l’speed, la metamfetamina, va arribar un moment que la lluciana ja no es procupava per res, nomes volia aixecar-se i marxar de casa per poder-se fumar un porro tranquila, ja fos amb els amics o ella sola, tenia la sensacio que no necesitava a ningu. Que els pares l’únic que feien era estorbar-la, molestar-la perquè estudiés i aprovés, que no veien que ella no volia? els amics nomes estaven allà per ser més que uns amics, uns companys amb qui fumar i drogar-se tranquil·la, les demès persones veien malament que ho fes, ella pensava: “amargats, si ho provéssiu segur que faríeu exactament el mateix que jo, això és el millor que hi ha, les preocupacions han desaparegut al 100%, simplement soc feliç, deixeu-ho-me estar”. Va arribar un dia, després de una macrofesta en que la Lluciana havia consumit de tot, va arribar a casa i els seus pares estaven desperts, esperant-la al menjador de casa. “Ja estan aquests molestant un altre cop” va pensar ella mentre obria la porta de casa. “Lluciana creus que són hores d’arribar a casa?” -va dir el seu pare intentant no pujar el to de veu, ja que la norma estava dormint-. “Aiiii no em molesteu que tinc molt mal de cap” -Normal que en tinguis, a saber tot el que deus haver begut aquesta nit -lluciana això no pot continuar així, estàs descontrolada. “Deixeu-me de rallar el cap” -Nena a mi no em parlis així que sóc tonpare, va dir mirant-la directament als ulls. L’home va veure-hi una cosa estranya, la seva filla portava temps comportant-se d’una manera diferent a l’habitual, però no havia volgut preocupar-se, pensava que eren simples canvis d’humor d’adolescents, però no, ara se’n adonava de tot. La seva filla anava Drogada!! El pare es va quedar amb shock i la mare adonant-se també del que passava va marxar plorant a l’habitació de matrimoni. La Lluciana va marxar tant tranquil·la cap a la seva habitació, i es va posar a dormir al seu estimat llit, el que ella no sabia és que seria l’ultima nit que dormiria en aquest llit. Al mati següent els seus pares se la van endur sense que ella ho notes a un centre per adolescents, era nomes una nena però tenien que fer alguna cosa, no volien que la vida de la seva filla se’n anés desaigüe a baix per una colla de males influències. La Lluciana no volia estar allà, va jurar i perjurar que no tornaria a juntar-se amb ells i que ho deixaria però que si us plau no la deixessin allà. Als seus pares els hi va fer molt mal deixar-la allà però era el millor per ella... Durant la seva estància al centre va conèixer a molta gent diferent, però també va conèixer a la Loreto, una noia bulímica a la que dintre el mateix centre, li feien bullying... Al principi la Lluciana es portava bastant bé amb ella, però al passar un temps la Loreto es va començar a obsessionar amb la Lluciana i la seva amistat va desaparèixer.La perseguia durant tot el dia i per les nits l’anava a veure amb l’excusa de que es preocupava per ella. Al cap de 3 mesos, al mes d’agost la Lluciana estava completament recuperada. Va sortir del centre i per fi es va allunyar de la Loreto, el que ella no sabia és que la Loreto també s’havia recuperat i se la trobaria al nou institut. Quan va sortir no va tornar a saber res dels seus antics amics i ni ganes que en tenia, allà dintre tancada se’n havia adonat que allò no eren amics, no es podien considerar ni coneguts. Al setembre començaria un nou curs en una escola completament diferent, on coneixeria als seus vertaders amics i on faria una vida nova. El que ella no sabia és que al cap d’un any tornaria a tenir una mala experiència am les drogues, una que marcaria un abans i una després a la seva vida, molt més fort que estar tancada en un centre durant tres mesos. En aquesta lluitaria cara a cara amb la mort per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.  +
Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els maduixers del senyor Serra i Fabra +	.... L’ Eloi continuava perseguint a la Mosca en aquell pàrquing, i els seus amics darrere. Mentre corrien, l’ Eloi va ensopegar amb una pedra, cosa que provoca que caigui i es trenqui un turmell. Gràcies a això el Mosca aconsegueix escapar d’ aquell pàrquing i en creuar una cantonada es troba amb la Norma i aquest li diu: - He aconseguit escapar d’ ells -- s’ apropa per besar- la - Molt bé, però he de parlar amb tu -- respon ella--. M’he assabentat de què la nit en què li va passar allò a la Lluciana, abans de què li passes, que vàreu tenir alguna cosa, és a dir, que us vau… que us vau… “liar” - Però que dius? Com vols que jo m’ hi hagi “liat” amb ella -- respon ell nerviós. - No em menteixis que tinc proves -- diu mentre treu el mòbil - Bé... No cal--li diu apartant el mòbil--em vaig "liar" amb ella perquè en un principi no volia prendre 's la pastilla, aleshores vaig tenir alguna cosa amb ella i li vaig dir:”Ara prenem-nos això que ho passarem millor” - Et crec, però ja saps com odio ala Lluciana, crec que t’has passat fent això i que podries haver fet d’una altra manera, perquè ja saps que sóc capaç d'arribar a matar-la - Però Norma al cap i a la fi és la teva germana no creus que t’estàs passant? - Com que m’estic passant? Tu i jo vam planejar junts que li passes tot això, no em pots deixar sola! La Norma, estava molt nerviosa, ja que pateix un trastorn de bipolaritat i havia deixat de prendre les pastilles.El Mosca, nòvio de la norma, però enamorat també de la seva germana. La norma rep una trucada urgent de la seva mare: - Si? (li parlen pel telèfon) - Estic… amb les amigues prenent alguna cosa (li parlen pel telèfon) - Què passa? (li parlen pel telèfon) - No pot ser.. ara vinc (penja el telèfon) - Què ha passat Norma?- diu el Mosca - La Lluciana.. ha mort, no sé com em sento la veritat.. - T’acompanyaré a l’ hospital - Què dius? Mons pares no et poden veure o si no… - Tranquil·la, m’ amagaré (Marxen a l’ hospital) Arriben a l’ hospital però el Mosca no entra, la Norma es dirigeix a l’ habitació de la seva germana Lluciana ja morta on estan també els seus pares. Al entrar aquesta, els seus pares marxen perquè la Norma tingui el seu moment de comiat amb la seva germana i així poder descansar una mica. La Norma, truca al Mosca per dir- li que ja pot pujar, mentre ella parla amb la seva germana, sense haver pres la pastilla pel seu trastorn. (Arriba el Mosca a l’ habitació) - Norma m’ agradaria parlar i acomiadar-me de la teva germana a soles, t’ importa? - Clar que m’ importa… Què vols dir- li tu a ella? - Doncs que.. al cap i a la fi, és culpa meva que hagi acabat així - M… D’acord (La Norma marxa de l’ habitació) - Lluciana, se que no em sents perquè en fi… ets morta, però jo necessito parlar amb tu i dir- te tot el que sento. Jo vaig començar el pla amb la teva germana de matar- te perquè em vaig enamorar d’ ella i estava disposat a fer qualsevol cosa per ella, a més ella amb el seu problema i jo que sóc molt manipulable, va aconseguir que accedís a fer aquest pla. Però aquella nit en què ens vam conèixer, aquella nit en el que et va passar allò, la teva germana va passar en un segon pla, i tu en primer. L'endemà d’ haver- te donat la pastilla, no sé per què ho vaig fer, vaig pensar que els meus sentiments per la Norma eren més forts però l'endemà estava més preocupat per tu que pendent d’ ella, però ja estava fet. Sol em queda dir- te que ho sento molt, encara que sé que no serveix de re, però d’ alguna manera t’ ho recompensaré. (El Mosca marxa de l’ habitació) El Mosca decideix agafar una pistola i dir-li adéu al món - Estic fart de fer mal a tanta gent.. Adéu vida! FI  +
Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Les maduixes del senyor Esteve +	''ANUNCI PUBLICITARI:'' Anunciarem el llibre. Per fer aquest anunci ens hem basat en un tràiler de pel·lícula real en el qual es mostren les parts més importants o més interessants de la història per atraure els espectadors o en aquest cas lectors, i al final un “eslògan” per captar l’atenció final de qui estigui veient l’anunci. Hem decidit fer-ho així perquè vam creure que d’aquesta forma es feia un resum de les parts que vam trobar més importants i que si algú interessat en el llibre però sense estar segur de si llegir-lo o no el veu, l’acabarà de convèncer. ''GUIÓ:'' Primera escena: (Loreto) (''Ens situem al lavabo i la Loreto està vomitant, fins que s’aixeca es mira al mirall'') '''Loreto:''' Lluciana,ets tu? Segona escena: ''Es veu als pares plorant i a un metge.'' '''Metge:''' la noia està en coma. ''Entra l’Eloi corrents.'' '''Pares:''' Elooooooooooi!!! Tercera escena: ''Estan el grup d’amics amb una pastilla a la mà.'' '''Grup:''' Ja tenim l’eva! Quarta escena: ''Plànol de la Lluciana en un llit i la seva germana plorant.'' Quinta escena: ''Apareix un noi amb el llibre, l’agafa mentre diu “L’efecte terrible de les drogues en la Lluciana, la trista història que farà que no pugueu deixar el llibre, sigui de nit o de dia.”''  +
Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Les tres Maduixes +	'''GUIÓ ANUNCI: ACTIVITAT VIQUILLETRA 2 PRIMERA ESCENA Lluciana: -Hola, sóc la Lluciana. Fa cinc anys, vaig caure en coma a conseqüència d’una pastilla d’EVA. Després d’aquest fet, vaig decidir fundar l’organització “Bye-Bye Addiction” amb l’objectiu de curar a tots els joves amb drogodependència. SEGONA ESCENA (Un jove d’uns 19 anys arriba a casa després d’una nit de festa) Mare: -Arribes molt tard! I quina olor a alcohol i a marihuana que fas! Fill: (Rient) -No em rallis, que estic cansat! (El fill marxa a l’habitació i la mare es queda sola al menjador) Mare: (Truca al pare plorant i li diu) -Ai Josep, un altre cop el nostre fill a arribat malament a casa, què hem de fer ara? Ja ho hem provat tot! (Sona el timbre de casa i la mare obre la porta) Lluciana: -El teu fill arriba drogat a casa, estàs desesperada i ja no saps que fer? Mare: -SIII! Lluciana: -Doncs dona-li al teu fill el nou Anti-Dependence de Bye-Bye Addiction i diga-li Bye Bye als disgustos for ever! (La mare li amaga la pastilla al entrepà i el nen se’l menja) TERCERA ESCENA (Dos investigadors explicant el funcionament del producte) Primer Investigador: -El centre privat d’investigació de l’organització Bye-Bye Addiction ha creat un nou fàrmac que elimina el 99,9% de substàncies addictives que queden a l’organisme del pacient al prendre's una droga. Segon Investigador: -El producte Anti-Dependence és el futur dels milions de joves amb drogo-dependència. 9/10 pacients surten satisfets del tractament. (La Lluciana, la mare i el fill abraçats) Tots: -El Anti-Dependence funciona!! Lluciana: -Fest-te soci a l’organització Bye-Bye Addiction i Bye-Bye als problemes familiars!  +
Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Oda a la maduixa +	'''Personatges''' - Oriol Batlle és el bibliotecari / pare de la Loreto - Marina Monteagudo és la Lluciana / noia de la biblioteca - Francesc Jiménez és el noi de la biblioteca - Marta Rincón és la Loreto '''Sinopsis''' L’anunci comença amb un noi que entra a la biblioteca municipal coneguda com "Biblioteca Pau Vila" i que es troba buscant un llibre per entretenir-se. - Noi: Bona tarda! - xiuxiueja -. - Bibliotecari: Bona tarda! - xiuxiueja -. De sobte, li crida molt l’atenció un i a l'instant l’agafa del prestatge, l’obre i en començar a llegir sorgeixen moltes imatges successivament sobre el que tracta la història. La primera imatge s’hi troba en una discoteca, era la festa on la Lluciana i els seus amics estaven abans que passes res, fins que, arriba un moment on la Luci decideix prendre’s una pastilla, que era èxtasi. A l'instant, la imatge de la festa desapareix i torna a sortir el noi que es queda molt sorprès pel que havia passat en aquell moment. - Noi: Guau! - crida bruscament -. - Bibliotecari: Shh!! Et trobes a la biblioteca - xiuxiueja -. El noi va reaccionar i recorda que es trobava en una biblioteca, llavors decideix entrar de nou a la lectura, i es dirigeix a un altre capítol del llibre. La segona imatge trobem a la Loreto, una de les millors amigues de la Lluciana que pateix bulímia. En aquella escena, el pare li porta un plat de maduixes de postre, ella decideix menjar-ho però només acabar ho expulsa i es dirigeix ràpidament al lavabo de casa per veure’s al mirall i s’hi queda mirant una bona estona. L’escena desapareix de nou, el noi torna a quedar fascinat pel que acabava de llegir, li cridava moltíssim l’atenció l’argument. - Noi: Guau!! És increïble!!! - crida molt -. - Bibliotecari: Shh!! No t'ho tornaré a repetir!!! - xiuxiueja enfadat -. El noi es va riure però va captar el senyal i va decidir parar de llegir aquell llibre titulat “Camps de Maduixes” de l’autor Jordi Sierra i Fabra, el va agafar, i va marxar amb moltes ganes i entusiasme per continuar llegint la lectura a un altre lloc. Finalment, apareix una frase: ''T’atreveixes a llegir-lo?'' L'anunci finalitza amb una imatge del llibre.  +
Activitat 2 sobre Camps de Maduixes de l, pels MMVgamers +	Hola encantats de haver vist el vostre treball. Ens a semblat molt interessant i emotiu, perquè ens ajuda a pensar en la societat que estem vivint i el que no tenim que fer, o el que tenim que moderar i no caure en les temptacions sense deixar-se guiar per altres persones, ja que hem vist com han acabat algunes persones. Es un tema molt greu en el que s'ha de tractar i es necessita molta ajuda. Fins un altre!!!!  +
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra, pels Els maduixers del senyor Serra i Fabra +	ENTREVISTA AL PROGRAMA ENTREVISTATS DEL CANAL VIQUILLETRA AL MOSCA Presentadora: Hola bon dia, estem encantats de tenir- los una vegada més com a espectadors a “Entrevistats”. Avuí, tenim un convidat molt especial, aquesta setmana hi ha hagut molta polèmica amb el reportatge d’ en Marià Zapata, que parla sobre la mala experiència que ha tingut una noia de 17 anys, durant una nit, cosa que la fet que estigui en coma. Doncs avui tenim a la persona que se li ha culpat del fet de que aquesta noia estigui així: “el Mosca” Mosca: Hola bon dia Presentadora: Bé, començem amb l’ entrevista Presentadora: Mosca, ens agradaria saber una mica la seva història Mosca: Doncs és molt senzilla, sóc un noi d’ un barri no molt bo podríem dir i per tal de treure alguns diners doncs em vaig posar en aquest món Presentadora: Quan dius en aquest món, et refereixes a la venta de droga? Mosca: Bé… si. Presentadora: Abans d’ aquella nit, és a dir, la nit en què la Lluciana… en fi, que va estar entre la vida i la mort, havia tingut algun ensurt d’ aquest tipus? Mosca: Cada cap de setmana, els joves surten a passar-s’ho bé, i desgraciadament, alguns moren. Però el cas de la Lluciana, és un cas completament diferent, ells no van comprar més que una pastilla per cada un, mai ningun client havia tingut cap problema d’ aquest Presentadora: Mai ningun client havia tingut cap problema d’ aquest, que vostè s’ hagi assabentat no? Mosca: Si… Presentadora: Vostè és un camell, però el traficant per el treballa, sabia que podria passar això? Mosca: Em penso que no, ell no les fabricava Presentadora: Per què fugia de la policia, en vés d’ ajudar a la noia sabent que la solució estava a les teves mans? Mosca: Tenia por del que em pogués passar, d’ anar a la presó. Però realment, jo estava preocupat per aquella noia Presentadora: Gràcies a Déu, aquesta noia va poder sortir d’ aquell coma i tornar amb la seva família i amics. T’ agradaria donar-li algun missatge a la Lluciana? Mosca: lògicament, es una situació molt delicada i és normal que tant ella com els seus familiars, no em vulguin ni veure amb pintura, però realment jo vull que sàpiguen que jo no volia fer cap mal a aquella noia. i molta gent dirà, si ets camell, et dediques a fer mal a molts joves cada cap de setmana, i bé, la droga no és el més sa, però la meva feina no és controlar el que consumeixen Presentadora: Bueno, el programa està arribant a la seva fi, gràcies Mosca per tanta sinceritat i per haver fet l’ esforç de venir al programa Mosca: moltes gracies a vosaltres pel tracte rebut Presentadora: I a vostes, espectadors, els espero la setmana que bé amb un nou personatge d’ actualitat entrevistat. Moltes gracies per la seva atenció!  +
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els 5 fantàstics +	Sinopsi La Luciana és una adolescent, jugadora d'escacs i bona estudiant. Una nit com qualsevol altre decideix sortir amb es seus amic a una discoteca de la zona i, pressionada, decideix prendre una pastilla que la fa entrar en coma. Des d'enllà, els seus amics intentaran descubrir cosas mentre la Luciana juga una partida amb la vida i la mort. Un mal moviment, i escac i mat. Eslògan Una partida amb la vida i la mort, un mal moviment i escac i mat.  +
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Iogurt de Maduixes +	El telèfon va sonar, la Lluciana odiava aquella maleïda andròmina. Era antiga i al sonar feia un soroll similar al d’un gat vell i malalt. Es va apropar el telèfon a l’orella, com sempre hi havia interferències. -Hola? - va dir la Lluciana amb desgana. -Hola preciosa - la seva veu era melodiosa, com de costum, era l’Eloi. -Què tal? Com portes estudiar per l’examen? -Fatal, hi ha massa temari, se m’està començant a acabar el cafè... - L’Eloi seguia amb la seva llista de desgràcies mentre que la Lluciana deixava escapar el riure per sota el nas. -Tranquil, mai suspens els exàmens, tot i que pel que he escoltat aquest és extremadament complicat. -Per sort encara tinc tres dies per estudiar però és difícil si el Santi i el Màxim no paren de distreure’m dient-me que si vull anar a casa seva a jugar a la play o sortir de festa. Són uns pesats. -Això mateix m’ha dit a mi la Cinta, però no tinc gaires ganes sabent que tu estaràs pencant per culpa d’uns maleïts professors. -Tranquil·la ves i passa-t’ho bé, jo estaré estudiant a casa. La porta de casa va sonar, la Lluciana es va acomiadar de l’Eloi i va sortir corrents a obrir la porta. <<És la Norma, com no… Una altra vegada s'ha deixat les claus. Com pot ser tan despistada?>> Va entrar per la porta, i sense saludar ni tan sols amb la mirada, la Norma es va dirigir amb desgana cap a la seva habitació. Però mentre caminava pel passadís els seus ulls es van dirigir al telèfon, encara despenjat de la trucada anterior. -Hola, que hi ha algú? - Va preguntar esperant escoltar una operadora de Telefònica o Movistar. Com les odiava, sempre eren unes pesades i trucaven a les pitjors hores. -Sí? Lluciana, no havies marxat ja? - Era l’Eloi, la Norma no va poder aguantar-se el somriure i se li van envermellir les galtes. -No...Vull dir si, he anat a obrir la porta.- No tenia ni idea del que estava fent només es deixava guiar per el seu cor, i aquest li deia que havia d’aconseguir a l’Eloi sigués com sigués. Li agradava aquell noi, els seus ulls blaus, la seva melena castanya i la seva actitud burleta com si no l’importés el que la resta pensaven d’ell. Feia temps que li agradava però no s’havia atrevit a dir-li a ningú, ni tan sols a les seves millors amigues, ja que era el xicot de sa germana. La seva germana; més guapa, més llesta i més gran que ella. -Al final sortiràs de festa aquesta nit? - Va preguntar l’Eloi -Tu hi aniràs? -No, ja t'he dit que estic estudiant no m’ho recordis més si us plau - Estava irritat, era normal, ella tampoc aguantava estudiar. -Doncs ja sortiré jo a lligar amb un altre. - La Norma no es podia creure el que acabava de dir, el cor li anava a cent. -Què dius tu ara? - L’Eloi començava a enfadar-se. -Doncs el que escoltes, que ja em buscaré un altre noi, ja que el meu és tan avorrit.- La situació empitjorava i la Norma no sabia com parar. -Vés-te’n a la merda. -No, vés-te’n tu a la merda…- L'Eloi va penjar. La Norma va percebre un moviment i, en aixecar la vista, se li va tallar la respiració. La Lluciana estava al seu costat i havia agafat el telèfon. El va tornar a deixar sobre la taula. La seva respiració era accelerada, era obvi que havia vingut corrents per veure què passava, els seus ulls estaven carregats de fúria quan va començar a escridassar-la. -Es pot saber què feies nena?! -Jo… Jo res... - La Norma estava començant a adonar-se del que havia fet. Havia intentat boicotejar la relació entre la Lluciana i l’Eloi. -Et creus que sóc idiota, o que vaig néixer ahir? Estaves parlant amb l’Eloi. -No..., jo no… - La Norma mentia molt malament i estava segura de que la Lluciana no se la creuria mai. -Què li estaves dient? - El to de veu de la Lluciana pujava per moments. La Norma no va poder resistir més i li va dir la veritat. Cada segon que passava l’aire es feia més dens en aquella habitació, a la Lluciana se li anava enfosquint la mirada, no estava enfadada sinó decebuda amb l’actitud de sa germana. Feia temps que sospitava que li agradava l’Eloi, un noi gran i guapo..., i ella era una adolescent plena d’hormones, s’ho podria pensar, però va preferir creure que ja se li passaria. La Norma sabia que en aquell mateix moment podria estar perdent l’amistat amb la seva única germana, aquella felicitat que havien fet els anys i les nombroses baralles pel comandament de la televisió o per qui utilitzava primer el bany... El telèfon va tornar a sonar. La Lluciana el va agafar i amb un petit fil de veu va començar a parlar. -Sí? digui? -Hola, sóc la Cinta, et passa alguna cosa? Et noto cansada. -No res tranquil·la. -Llavors no m’he de preocupar del que m’ha dit el Santi que li ha dit l’Eloi? - Era una noia massa sarcàstica però veritablement necessitava aquella trucada. -Què t’ha dit exactament? - La seva preocupació augmentava per moments i li començava a fer mal la panxa. -Doncs que us heu barallat, i que li has dit que et buscaries un altre xicot. -Jo no li he dit res, li ha dit la Norma. -No fotis tia! Has de trucar-lo ja, crec que deia que ell sí que es buscaria una altra parella. Tranquil·la ara el trucaré, mira que es burro... com no pot diferenciar entre la meva veu i la de ma germana? -D’acord, doncs perfecte tia, aquesta nit al final véns? -No crec, no estic d’humor. Però si canvio d’opinió ja t'avisaré. Va penjar el telèfon, acte seguit, va fer fora a la Norma del rebedor i va intentar trucar a l’Eloi, però el telèfon només comunicava. Després d’intentar-ho unes tres vegades i deixar-li missatges va decidir parlar amb la Norma. Però la porta de casa es va obrir i va aparèixer la mare amb tot de bosses de la compra. -Hola, la Norma acaba de fer que l’Eloi i jo trenquem. -Però què t’empatolles tu ara, sempre li fots les culpes a ta germana per tot, i és més, aquell noi no et convenia ja t'ho vaig ben dir. -Es pot saber de que parles! la Norma l’ha trucat fent-se passar per mi i li ha dit que em buscaria un altre xicot. - La cara impassible de la mare va canviar de la seva expressió de “ja t’ho havia dit” a “et caurà una esbroncada que ni les monges”. -Norma vine a la cuina!- Semblava el més enfadada possible. - La Norma, que estava atenta a tota la conversa va entrar. - Es pot saber que ha passat amb ta germana? -Jo no he fet res. - Tornava a mentir tot i que sabia que no li serviria de res. -No menteixis Norma! - La Lluciana es va enrabiar encara més i li va donar una bufetada. Durant uns instants es va sentir d’allò més bé, però al retirar-li la mà i veure la marca que li havia deixat a la cara se li va esquinçar el cor. Ella no era així, no era violenta, no… -Fora de la cuina les dos, cadascuna a la seva habitació! - La mare havia arribat al seu límit d’emprenyament, si s’atrevien a dir una paraula més possiblement es trauria una sabatilla. -T’odio - Va dir la Norma i tot seguit es va tancar a la seva habitació. La Lluciana, en comptes de fer cas a la seva mare, va obrir la porta del carrer i va marxar. No portava jaqueta, ni diners, ni tan sols el telèfon. Una llàgrima li va relliscar per les galtes i va caminar fins a casa de la Cinta per anar a una festa, la qual seria la seva última...  +
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Les maduixeres d'en Jordi +	El nostre Glogster explica d'una manera visual la vida de la Lluciana (el nostre personatge triat en l'activitat anterior) abans i després del coma, la relació que tenia amb els seus familiars i amb els amics. El nostre Glogster està dividit en quatre parts diferents. La primera part ens explica qui és la Lluciana. El que hem escrit textualment és: "La Lluciana Salas és una jove estudiant de 17 anys. La Lluciana, com ens explica el llibre, queda en coma després de prendre una pastilla d'eva. És una bona estudiant i molt bona jugadora d'escacs. Manté una relació sentimental amb l'Eloi." La segona part ens explica que és una pastilla d'eva, els efectes que té en el nostre cos i com afecta la Lluciana: L'eva és una droga de disseny de la família de l'èxtasi que es pren per via oral. Aquesta pastilla té un efecte estimulant i vigoritzant. Com bé explica el metge del llibre, no se sap com afecta l'eva a la Lluciana, ja que no se sap quina composició té la pastilla. La tercera part, ja ens parla de la relació que tenia la Lluciana amb els seus familiars, és a dir, amb els seus pares (Sr. i Sra. Salas i la Norma, la seva germana). El que hem escrit literalment és: "Quan parlem d'ells, no podem saber ben bé quina relació tenen, però mitjançant la seva reacció podem saber que els pares pensaven que la Lluciana era la millor filla que podien trobar, ja que és bona estudiant i molt responsable. Pel que fa a la germana, podem saber que tenien una bona relació, ja que quan parla amb en Marià Zapata (el periodista) li explica com de preocupada està i el que més desitja és que es recuperi." Finalment, a la quarta part, trobem la relació que tenia amb els seus amics. Aquesta part està dividida en 3 apartats diferents. El primer apartat ens parla de l'Eloi: "L'Eloi és un noi de 19 anys que manté una relació sentimental amb la Lluciana. És un noi responsable i molt estudiós. De tots els amics, és l'únic que el dia de l'accident no surt de festa perquè tenia exàmens." El segon apartat ens parla de la Loreto: "La Loreto és la millor amiga de la Lluciana. Ella és una noia bulímica que lluita per sortir d'aquesta malaltia. Al final del llibre podem veure com la Loreto aconsegueix fer un pas endavant i començar a lluitar realment per la seva vida. I el tercer apartat ens parla d'en Santi, la Cinta i en Maxim: La Cinta i la Lluciana es van conèixer a la cua d'un concert a l'hora de comprar les entrades. La Cinta i en Santi són parella, i en Santi i en Maxim són millors amics. Ells són els que la inciten a pendre la pastilla mentre que la Cinta és la que, durant la persecució, aconsegueix una de les pastilles d'eva del traficant."  +
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixes M3G +	En aquest glogster, nosaltres hem fet un anunci del nostre programa de televisió anomenat “Maduixes M3G” (en el qual ja vam fer un vídeo en la primera activitat). En aquest anunci, presentem el nostre nou programa, en el qual ens visita el nostre personatge l’Eloi. En aquest, a part de la part escrita i visual, també hi ha un petit vídeo. En aquest anunci, nosaltres us mostrem una petita biografia del personatge que nosaltres ja vam triar en la primera activitat, l'Eloi. La imatge que hi ha en ell és de l’Eloi, que en aquest cas és el nostre company Miquel, com ja va representar en la primera activitat. També hi haurà un petit vídeo, en què la presentadora del programa, la nostra companya Mar, us presenta el programa i explica que hi haurà en el mateix programa. I finalment, hi ha l’enllaç de YouTube del nostre programa, en què podeu veure la primera activitat, l'entrevista que vam fer a l'Eloi. '''El text que hi ha el glogster és: ''' “Benvinguts al primer programa de Maduixes M3G, en el que farem una petita entrevista al noi envejable del moment, ell és… L’Eloi. Aquest noi s’ha fet famós gràcies a història romàntica i dramàtica que va tenir amb la Lluciana. Una història que ha fet la volta al món i ha commogut a milers de persones. El nostre programa serà transmet el divendres 18 de març a les 22 h, a la Televisió de Catalunya. També es pot mirar el programa en el següent enllaç: ''https://www.youtube.com/watch?v=9X_8xl3tjb8 '' Esperem que gaudiu del nostre primer programa!”  +
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixetes +	SINOPSI El nostre booktràiler comença amb una festa de joves adolescents que ballen al ritme de la música. A continuació, la Lluciana es pren una pastilla d’èxtasi. Tot seguit, la jove es troba a l’hospital, en coma. De matinada, el so del telèfon desperta els pares de la Lluciana. El metge porta males notícies. Els pares surten corrent a l’hospital. Hores després, allà, la Norma, molt preocupada per si la Lluciana no es desperta, li fa companyia. Se senten els pensaments de la Lluciana. A casa, la Loreto, a punt de vomitar, pensa en la Lluciana i no ho fa. Més tard, la jove demana a la seva mare d’anar a l’hospital a veure la seva amiga Lluciana i ella hi accedeix. Més endavant, la Cinta i en Màxim discuteixen per tot el que ha passat. Un altre cop a l’hospital, la Loreto fa companyia a la Lluciana i, també, l’Eloi. Els amics i la família estan amb la Lluciana. Despertarà? TAGLINE Com una pastilla tan petita pot fer tant mal?  +
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Manelm +	El cap de setmana d'abans que passes el succès de la festa com la Lluciana va probar aquella droga. La Lluciana es va trobar a la cafeteria de l'institut a l'Eloi amb actitud carinyosa amb una companya de la classe de l'Eloi La Llucina es va enfadar molt i va discutir amb l'Eloi, ell li va explicar mil vegades que aquella noia no era important per ell i que a pesar de que la noia si volia algo amb ell, ell la va deixar molt clar que estava enamorat de la Lluciana. Tot i això la Lluciana va estar tota la setmana enfadada i aprofitant que l'Eloi no podia sortir de festa aquest cap de setmana perquè tenia que estudiar, ella va arofitar i va sortiramb la resta d'amics. Com que estava enfadada amb ell va decidir probar la pastilla una mica per despitcap a l'Eloi, ella no va calcular tot el que va passar despres, però un cop passat i vist toot el que ha fet l'Eloi per ella li ha quedat més que demostrat que ell l'estimava molt. La Lluciana s'arrepenteix molt de toto el que ha passat i està ben segura que no ho tornara a fer, tan no confiar de l'Eloi com no torna a probar les drogues.  +
Activitat 2 sobre Camps de maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra. Pels Els 4 literaris +	Tots pensaven que era la primera vegada de la Lluciana amb les drogues però… no. La Lluciana tenia una vida molt diferent abans de conèixer els seus nous amics. Ella va començar de zero la seva vida a primer de batxillerat, els seus pares havien decidit que havia de canviar d’ambients. El motiu perquè la van canviar d’escola van ser les companyies que tenia, tots els seus amics eren… els drogoaddictes de l’escola, i si ella, estava dintre d’aquest grup era perquè també ho era. Tot va començar a l’institut, gent nova i molt diferent a la que ella estava acostumada i si a això, li sumem que estava als principis de l’adolescència doncs es crea una bomba. Un fet molt important que heu de saber sobre la Lluciana és que ella sempre ho escrivia tot en un petit diari, millor dit llibreta; ja que a ella no li agradava gens la paraula diari, preferia dir que era una llibreta on apuntava els seus sentiments. Aquesta llibreta l’acompanyava sempre a on anava. Amb el pas dels anys va deixar d’escriure-hi però la llibreta mai la va tirar, era un petit recordatori del seu passat rebel, de totes les coses que havia fet i no havia de tornar a fer. Però cada cop que el rellegia s’emocionava perquè allà dintre també hi tenia escrits molts bons moments. A 1r d'ESO va començar anant amb gent normal, ja que a 1r tothom ho és de normal. La Lluciana i els seus amics eren uns nens innocents que només volien seure i riure una estona. Van anar passant els cursos i arribem a 4t d'ESO. Els seus amics, els que mai havien trencat un plat, no havien sortit de festa, ni begut ni fumat, comencen el curs de 4t d’ESO fort, un d’ells acaba en un coma etílic la primera nit que surten de festa, que coincidia amb la festa major del poble. Aquesta primera nit la Lluciana no va sortir però la segona sí que ja sí. Així que cada cop comencen a sortir i a beure més, en una d’aquestes nits apareixen els temuts “porros”. A tots els va encantar la sensació d’estar flotant, el no preocupar-se per res, el riure sense tenir cap motiu. Es van tornar addictes. No podien passar un dia sense provar-ne un, es sentien buits i perduts sense ells. En poc temps cada festa era una droga nova, primer van començar amb la típica “coca”, després ja va venir l’speed, la metamfetamina, va arribar un moment que la Lluciana ja no es preocupava per res, només volia aixecar-se i marxar de casa per poder-se fumar un porro tranquil·la, ja fos amb els amics o ella sola, tenia la sensació que no necesitava a ningú. Que els pares l’únic que feien era estorbar-la, molestar-la perquè estudiés i aprovés, que no veien que ella no volia? Els amics només estaven allà per ser més que uns amics, uns companys amb qui fumar i drogar-se tranquil·la, els altres veien malament que ho fes, ella pensava: “amargats, si ho provéssiu segur que faríeu exactament el mateix que jo, això és el millor que hi ha, les preocupacions han desaparegut al 100%, simplement sóc feliç, deixeu-me estar”. Va arribar un dia, després d'una macrofesta en què la Lluciana havia consumit de tot, va arribar a casa i els seus pares estaven desperts, esperant-la al menjador de casa. "Ja estan aquests molestant un altre cop", va pensar ella mentre obria la porta de casa. -Lluciana creus que són hores d’arribar a casa? va dir el seu pare intentant no pujar el to de veu, ja que la Norma estava dormint. “Aiiii no em molesteu que tinc molt mal de cap”. -Normal que en tinguis, a saber tot el que deus haver begut aquesta nit. Lluciana això no pot continuar així, estàs descontrolada. “Deixeu-me de rallar el cap”. -Nena a mi no em parlis així que sóc ton pare, va dir mirant-la directament als ulls. L’home va veure-hi una cosa estranya, la seva filla portava temps comportant-se d’una manera diferent a l’habitual, però no havia volgut preocupar-se, pensava que eren simples canvis d’humor d’adolescents, però no, ara se n'adonava de tot. La seva filla anava drogada!! El pare es va quedar enestat de shock i la mare adonant-se també del que passava va marxar plorant a l’habitació de matrimoni. La Lluciana va marxar tant tranquil·la cap a la seva habitació, i es va posar a dormir al seu estimat llit, el que ella no sabia és que seria l’última nit que dormiria en aquest llit. Al matí següent els seus pares se la van endur, sense que ella ho notés, a un centre per a adolescents, era només una nena però havien de fer alguna cosa, no volien que la vida de la seva filla se n'anés desgüàs avall per una colla de males influències. La Lluciana no volia estar allà, va jurar i perjurar que no tornaria a juntar-se amb ells i que ho deixaria però que si us plau no la deixessin allà. Als seus pares els va fer molt mal deixar-la allà però era el millor per ella... Durant la seva estada al centre va conèixer molta gent diferent, però també va conèixer la Loreto, una noia bulímica a qui dintre el mateix centre li feien bullying... Al principi la Lluciana es portava bastant bé amb ella, però al passar un temps la Loreto es va començar a obsessionar amb la Lluciana i la seva amistat va desaparèixer. La perseguia durant tot el dia i per les nits l’anava a veure amb l’excusa que es preocupava per ella. Al cap de tres mesos, al mes d’agost la Lluciana estava completament recuperada. Va sortir del centre i per fi es va allunyar de la Loreto, el que ella no sabia és que la Loreto també s’havia recuperat i que se la trobaria al nou institut. Quan va sortir no va tornar a saber res dels seus antics amics i ni ganes que en tenia, allà dintre tancada s'havia adonat que allò no eren amics, no es podien considerar ni coneguts. Al setembre començaria un nou curs en una escola completament diferent, on coneixeria als seus vertaders amics i on faria una vida nova. El que ella no sabia és que al cap d’un any tornaria a tenir una mala experiència amb les drogues, una que marcaria un abans i un després a la seva vida, molt més fort que estar tancada en un centre durant tres mesos. En aquesta lluitaria cara a cara amb la mort per culpa d’una simple pastilleta d’Eva.  +
Activitat 2 sobre Connexions de l'Elizabeth Stewart, pels Lamasa +	ENTREVISTA A LA FIONA 1. '''Si no haguesis vomitat hauries anat al lavabo amb en Ryan?''' Potser, però no sé què hauria passat. 2. '''Com et sentíes quan vas veure que no tenias el mòbil?''' Em va entrar una por horrible perquè vaig pensar en les fotos que hi havia en el mòbil i que qui l’agafés, les podria veure. 3. '''Et senties bé mentint-li al teu pare?''' No, perquè no volia decebre'l. 4. '''Vas pensar en cap moment que aquella foto podria arribar a més d’una persona?''' No, en cap moment. Encara que la hi enviés i no sabia molt bé el que feia, confiava en ell. 5. '''Vas pensar en denunciar a el Ryan?''' Si, perquè aquelles fotos les hauria d’haver guardat. 6. '''T’agradava la teva feina a la platja Kitsilano (Vancouver)?''' -No és que m’agradés gaire servir gelats i hamburgueses, però era el que havia de fer per comprar-me un mòbil nou.  +
Activitat 2 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres +	ENTREVISTA A LA SYLVIE PRESENTACIÓ DEL PERSONATGE: '''La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic. ''' T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca. '''S: D’acord, comencem. ''' T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare? '''S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa. ''' T: Què penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família? '''S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…''' T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar? '''S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?''' T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai? '''S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los. ''' T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent? '''S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar. ''' T: Què en creus del viatge a Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo? '''S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern de Canadà que no només viatgi jo, sinó que vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.''' T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents. '''S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos. '''  +
Activitat 2 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Les Stewart +	NO ÉS L’ÚNICA Fa catorze anys la Fiona va néixer en un gran hospital al Canadà. Sempre ha estat una noia a qui li agrada estar amb els amics a casa jugant. Quan era petita sempre deia que volia ser astronauta i anar a viure a la lluna. El somni se li va esvair quan els seus pares es van separar quan ella tenia quatre anys. El que la Fiona no sap és que des que tenia sis anys té un germà. Se’n va anar a viure amb la seva tieta perquè la dona dels seu pare no podia saber que havia tingut un fill amb la mare de la Fiona. Van fer veure que aquell nen era el fill de la seva tieta, la Lily. No era de les populars de l’escola; eren un grup de cinc nenes i quatre nois que sempre anaven junts. Es van conèixer millor quan van anar tot junts a dir a la seva professora, la senyora Marie, que la Katie, en Mark, en Phill i la Jasmine no paraven de dir-li coses dolentes perquè no anaven amb ells. Des d’aquell día van fer-se amics i van estar durant tots els dies seient junts, anant al pati junts. Desprès de l’escola sempre anaven al parc a menjar-se tots el mateix gelat… Però això un dia va canviar quan l’Àlex i la seva germana Anna, que estaven el grup van marxar a viure a Nova York ja que la seva mare va aconseguir un treball. A partir d’aquell dia van començar a separar-se poc a poc; alguns es van canviar d’escola abans d’acabar sisè, i els altres es van anar distanciant poc a poc. Quan van acabar sisè els pocs que quedaven van anar a diferents instituts de la ciutat. La Fiona va conèixer la Lacey, la seva millor amiga, el primer día d’institut. Era nova i no coneixia a ningú. Va estar parlant durant una bona estona amb el director per a que li ensenyes una mica com anava l’institut i els horaris. El primer dia li tocava música, , allà va conèixer a la Lacey; estava asseguda sola al final de la classe i va decidir anar amb ella. Des d’aquell dia són inseparables.  +

(anteriors 25) (següents 25)