Propietat:Escrita

Aquesta és una propietat del tipus Text.

Pàgines que fan servir la propietat "Escrita"

Es mostren 25 pàgines que fan servir aquesta propietat.

(anteriors 25) (següents 25)

A
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Carlos Ruiz Zafón +	Estimat amic Joan: Vaig saber de la defunció dels senyors fa un parell de setmanes. Arribades les teves paraules m’adreço a tu per a donar-te una resposta conforme al teu desig, respectar les últimes voluntats del senyor. He llegit les dues parts de la teva novel·la. Has relatat coses del senyor increïbles, que mai vaig pensar que fos capaç de cometre-les. Ha comés molts pecats i Déu nostre senyor s’encarregarà de jutjar-lo. Tot i això és un difunt i és de ser bon cristià respectar les seves últimes voluntats així que des del meu punt de vista hauries de fer-ho. Has de publicar les memòries del senyor i quedar-te amb els diners que te’ls has ben guanyat durant tots aquests anys ja que els has cuidat i has estat amb ells sempre. Ningú però ha de saber que has estat tu qui les ha publicat. En el moment que els jutges i els creditors sabessin que tens tants diners, començarien a fer-te preguntes sobre la possessió d’aquests, et podrien acusar de la mort dels senyors i potser també arribarien a descobrir que vas ser tu qui va cremar la sala de les nines. Des d’aquí t’envio molts ànims i el meu condol. Espero que no t’enxampin i estic pendent de la teva resposta Atentament el teu amic Miquel Gilabert  +
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Federico García Lorca +	10 d’octubre de 1890 Roma 08004 Estimat Don Joan, Em sap greu no haver pogut contestar abans a la teva carta, pero he hagut de resoldre algunes qüestions amb el senyor Cardenal, les quals ja estan solucionades. Primer de tot, mostrar-li el meu dol per la mort de Don Toni i Dona Maria, imagino que ha hagut de ser molt dur per vostè. A més, no sols ha hagut de carregar amb la mort dels senyors si no que també els francmaçons es van aparèixer a la casa dels senyors, molestant-te just després d’aquest gran cop. Et desitjo, que et recuperis molt aviat de tots aquests patiments. Tot el que m’has explicat, serà una confidència, com tu em vas dir en el seu moment. He d’afegir, que em semblen increïbles totes les desgràcies que han pogut passar desprès de la mort dels senyors, així com l’actitud que Xima tenia amb tothom o que Don Toni t’ocultés el seu passat tant atribolit dins la sala de les nines. Respecte el tema dels diners, jo personalment t’aconsellaria que te’ls quedessis, perquè Don Toni te’ls va deixar a tu i aleshores a ell li hagués agradat que te’ls quedessis. Aquest fet, no treu que la teva família i els teus coneguts pensin que vas ser tu el que va cometre aquella barbaritat per quedar-te amb els diners dels pobres senyors, per tant et recomano que mantinguis això en secret per ara. Espero veure’t aviat, i poder parlar més tranquil·lament. El teu estimat amic, Don Miquel Gilabert.  +
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Félix Lope de Vega +	Institut Escola del Treball Carrer del Comte d'Urgell 187, 08036 Barcelona Joan Mayol Bearn, Mallorca La casa dels Bearn Benvolgut senyor: En primer lloc m’agradaria unir els meus sentiments de tristor i melancolia amb els teus a causa de la mort dels senyors, ara fa dos mesos. M’ha agradat molt el manuscrit que m’has adjuntat explicant la teva vida a Bearn des de finals de la dècada dels cinquanta fins als anys noranta. Una vegada llegida la teva carta puc concloure que admiraves molt al teu pare Toni, perquè expliques molt detalladament la fascinació que vas sentir per la personalitat de sr. Toni. He pogut entendre, després de reflexionar-hi una bona estona, el motiu de la carta. Pel que fa l’actitud de Sr. Toni poc afirmar que és una mica heterogènia al llarg d’aquestes tres dècades perquè primer viu amb la seva esposa, després se separa perquè es creu que va tenir relacions sexuals amb altres dones i se’n va amb la seva neboda Xima, amb què viatja a París. Finalment torna amb Maria Antònia i viatja a Roma. Crec que Sr. Toni sent admiració per la seva dona i així ho mostra a les seves Memòries que podrien considerar-se dedicades a Maria Antònia. Hauries de publicar-les tal com t’ho va ordenar el teu pare, perquè com a fill fidel i obedient hauries de complir aquest desig seu que segurament si el veiés fent-se realitat, es posaria molt content. Un salut cordial Miquel Gilabert  +
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de l, pels Ramon Llull +	Benvolgut Joan, Com tu molt bé m'has comentat, la teva situació és complicada. Penso, i et recomano, que t'hauries de desfer dels diners el més aviat possible. Els jutges i els creditors un cop se n’adonin dels diners que tens podrien associar-te amb el crim dels senyors i amb la crema de la sala de les nines i encara pitjor començar a qüestionar-te preguntes sobre quin és el motiu de la crema de la sala de les nines i quin és el secret que amaga aquella sala. No tens aquestes respostes i a causa d’això i per falta de col•laboració podrien engarjolar-te i a més a més, et destituirien del teu càrrec a l’església. I si aconseguissis complir la condemna al sortir tothom seguiria coneixent-te com aquell capellà que va decidir assassinar a dos persones per diners i mai series capaç de tornar a exercir el teu treball i donar missa. No et deixis emportar pels dimonis i fes el més adient. No has d’utilitzar els diners per a res del món, entrega’ls amb l’excusa de que t’han arribat en una carta i que no saps res de perquè els tens i quin és el motiu. Espero que facis el correcte. Atentament, Miquel.  +
Activitat sobre Bearn o La sala de les nines de les nines, pels Jacint Verdaguer +	BENVOLGUT amic, M’agrada escriure’t com resposta de la teva carta. Crec que la situació que has viscut a estat dura i complicada. En primer lloc, t’aconsello a desfer-te dels diners dels teus senyors, ja que et podrien associar amb la mort d’aquests i amb el incident de la sala de les nines, i encara podria ser pitjor, perquè es podrien preguntar el perquè de la crema d’aquesta sala, i en el pitjor del casos obririen una investigació sobre el quin a estat el motiu de cremar aquesta sala i d’aquesta forma descobririen el secret dels teus senyors. Com amic teu no vull que acabis a la presó, els teus senyors t’han tractat molt be, i dubto molt que els hauria agradat que acabessis a la presó. Pots dormir tranquil perquè tot publiquis l’escrit del teu senyor no el trairàs. Per acabar t’he de dir que pots confiar plenament en mi perquè no confessaré a ningú els teus neguits. Confio en tornar en que ens tornem a veure aviat. Et desitjo el millor amic meu i espero que facis el correcte. Miquel.  +
Activitat sobre Breu història dels àngels de l'autor Albert Mas-Griera, pels Els Peripatètics +	(Es veu un menjador, el Pare està sentat llegint un diari, la Filla entra en escena) F: Creus que m'està caient la dent? (Es toca la dent) P: No F: He notat que em sortia sang (Segueix tocant-se la dent) P: Doncs jo no hi veig res (S’adrecen cap al lavabo i allà miren la boca de la filla) F: Si no me'n cau cap l'angelet no vindrà P: Ja et cauran, no et preocupis, a tots els nens els hi cauen les dents. F: I et deixaven regals sota el coixi? (Emocionada) P: Si, sempre [La veritat era que feia dies se li bellugava una dent i li podia caure en qualsevol moment. Els pares ja tenien preparats un parell de regals per si es donava el cas] F: Segur que no hi tinc sang? (Insitent) P: Segur, has de estar tranquila cada cosa al seu temps [I va ser justament demà que li va caure la dent] (Filla entra al menjador) F: M'ha caigut! M'ha caigut! (Alegre, Pare i Mare la feliciten) P: Et vaig dir que cada cosa anava al seu temps (Cambi d'escena, es de nit, es veu la familia miran la tele) F: Avui no podré dormir pensaré tota la nit amb tots els regals que em pot pasar l’angelet M: Demà al matí veurem el que t’ha portat P: I ara a dormir, perquè si l'àngel et veu desperta no passarà a deixar-te un regalet (La Filla s’ envà a la seva habitació i ’intenta dormir) (Pare treu el cap per la porta de l'habitació, la Filla es desperta i el Pare corre fins al menjador amb la Mare) (Filla aixeca el coixi i despres va al menjador) F: No ha vingut (Decepcionada) M: No et preocupis encara es aviat (Cambi d'escena) (Surt en primer pla un rellotge que marca la 1, de fons el Pare agafant el regal) (Va a l'habitació de la Filla, obre la porta) (Entra i es sorpren al veure un desconegut alat al costat del llit de la Filla que dorm, obre la boca però no emet cap so) (Es miren entre ells, porten el mateix regal) (Gif de un rellotje que passa rapid el temps i es de dia) (La Filla aixeca el coxi i veu un regal, emocionada va cap els seus pares i els hi ensenya) P i M: Oh que xules aquestes pintures! (Escena en negra i s'acaba el booktràiler)  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Aperezv +	L'activitat de la Judith sobre la vida oculta d'en Lluís està molt ben estructurada i es nota que té una alta riquesa de vocabulari i creativitat alhora. M'ha agradat molt la idea, encara que n'hi hagi algunes coses que, per a un lector més jove, són difícils d'entendre.  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Doloridestrucció +	SINOPSI La Lluciana balla amb els seus amics en una discoteca i es pren una pastilla d’èxtasi. Es desmaia i cau al terra. A continuació, des de l’hospital truquen al seu pare avisant-lo que hi vagi de seguida. Uns moments després, el metge explica als pares de Lluciana la situació de la seva filla. Per una altra banda, l’inspector Espinoza, que està investigant el cas, parla amb la Cinta. La jove li explica que els amics estaven ballant i gaudint de la festa al màxim i que no volien que s’acabés. Més endavant, la Loreto i l’Eloi són amb la Lluciana a l’hospital. Finalment, hi ha una persecució policial amb el camell que va vendre la pastilla d’èxtasi aquella nit a la discoteca. TAGLINE Una nit de mitges llunes.  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els 4 literaris +	'''Activitat 1:''' 19 hores i 30 minuts: Tenia dos opcions, o morir o viure. No vaig ser jo qui va triar que visqués, va ser el destí, si jo hagués tingut que morir, tota aquesta història no existiria. Quan vaig tornar a obrir els ulls per assegurar-me que estava viva les primeres persones que vaig veure van ser la meva família. Els meus pares estaven plorant de l’alegria, mai havia vist al meu pare plorar des de que el F.C.B. va perdre fa uns anys a la final de la Champions. Jo m’estava intentant fer la forta però quan se’m van tirar a sobre per abraçar-me, no vaig poder aguantar i em vaig vindre a baix. -Filla meva! No saps tot el que hem patit el teu pare i jo. Com se’t pot ocorre drogar-te? Només ets una nena! -em diu la meva mare mentre em balanceja. -Mama ja no sóc una nena, m’estic fent gran i vull provar coses noves. El què passa és que se me’n va anar de les mans, ja està - li dic mentre li aparto la mirada, ara mateix no tinc ganes que els meus pares m’escalfin el cap. 20 hores i 30 minuts del dia següent: Estava bastant decepcionada amb els meus amics, mentre estava en coma tenia la sensació que estaven allà amb mi, però al despertar-me no hi eren, ho dec haver somiat tot això. De cop hi volta escolto molts crits al passadís. -Que no podem passar? - no sé si m’ho estic imaginant o no però aquesta veu és igual que la de la Cinta. -Senyoreta ja li hem dit abans, l’horari de visites ha acabat fa 30 minuts, torneu demà i podreu veure-la. -Li dic jo per on em passo els horaris de visita? - sí, definitivament aquesta era la Cinta. Després d’això només s’escolta a l’ infermera cridar que no corrin, que estan a un hospital. No puc evitar riure’m, ells són els únics que podrien posar-se a córrer al mig d’un hospital. La porta de la meva habitació s’obre i apareixen tots, la Cinta, el Santi, el Màxim, la Loreto i quan la porta ja s’estava tancant va entrar l’Eloi. Tots se’m van tirar a sobre i em van petonejar. Em van preguntar sobre la pastilla, oh la maleïda pastilla. -I la pastilla, que ha passat amb ella? -Doncs, aquest matí tenia curiositat i, li he preguntat sobre la pastilla a la Marta, la meva infermera, això és el que m’ha explicat: "Els metges anaven molt atabalats perquè tenien en les seves mans la pastilla, aquella cosa blanca, rodona, tan petita pel que ho havien passat tant malament tots i totes durant aquelles 48 hores. Que, ara només els hi quedava analitzar-la i veure si hauria sigut molt més perillós per mi i per a tots aquells adolescents que han patit o que tindran que patir un coma per les maleïdes drogues. Van portar la pastilla d’Eva al laboratori per ser analitzada; de seguida un tou de gent, científics, metges, etc. Es van posar mans a l’obra per descobrir el que contenia aquella pastilla; però no va ser fàcil, segons el que m’ha explicat la Marta; van trigar dues hores en analitzar aquella maleïda pastilla, ja que era una novetat. Després d’analitzar-la bé durant 2 hores van trobar una resposta. La Marta m’ha dit que aquella pastilla és molt perillosa; i que si hagués trigat més de tres dies en despertar, els efectes haurien sigut terribles, ja que el meu cos no hagués aguantat. Vaig tenir sort de despertar-me abans de que acabessin d’analitzar la pastilla perquè després, ella m’ha dit que me l’haurien d’haver tret d'alguna manera si no m’hagués despertat; i que jo no se la sort que he tingut en tot aquest trajecte, té raó perquè no ho sé, no en tinc ni idea." Tots alhora em van dir: -Tranquil·la, ja ha passat tot i estem aquí, per ajudar-te i cuidar-te. Llavors ells em van explicar que els que havien trobat la pastilla eren ells, i tot el que havien tingut que fer per aconseguir-la. Vam decidir canviar de tema perquè crec que ja tots havíem tingut suficient amb aquest tema, van aconseguir que m’oblidés d’aquest tema durant una bona estona. Hi va haver un moment que tots van callar i es van mirar entre ells, jo no estava entenent res. Llavors el Màxim s’aixeca i diu: -En fi nois, tinc molta gana, m’acompanyeu a la màquina per comprar-me alguna cosa? -Jo passo, prefereixo quedar-me aquí - diu la Cinta estirant-se al petit sofà que hi ha a l'habitació. -Però que dius carinyo, tenim que estirar una mica les cames, portem massa estona sentats - li diu el Santi amb una cara molt sospitosa. A la Cinta li canvia la cara, sembla que s’hagi il·luminat i llavors se’n van tots excepte l’Eloi. -Ho sento molt, et tindria que haver fet cas - li dic mentre ell s’aixeca de la cadira i ve cap a mi. -Et vaig advertir i no em vas fer cas, però no passa res, ja saps que amb tu no em puc enfadar - diu mentre s’asseu al meu costat. -Està tot arreglat entre nosaltres? No m’agrada estar malament amb tu ja ho saps. En comptes de contestar s’estira al meu costat i m’abraça, no fa falta que em contesti. Amb això ja sé que tornem a estar junts i costarà molt que ens tornem a separar. Bé doncs: -Si heu arribat fins aquí es per que la meva història us ha agradat, espero que d’aquí a uns anys aquesta historieta serveixi per riure i no per plorar.  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Els maduixers del senyor Serra i Fabra +	.... L’ Eloi continuava perseguint a la Mosca en aquell pàrquing, i els seus amics darrere. Mentre corrien, l’ Eloi va ensopegar amb una pedra, cosa que provoca que caigui i es trenqui un turmell. Gràcies a això el Mosca aconsegueix escapar d’ aquell pàrquing i en creuar una cantonada es troba amb la Norma i aquest li diu: - He aconseguit escapar d’ ells -- s’ apropa per besar- la - Molt bé, però he de parlar amb tu -- respon ella--. M’he assabentat de què la nit en què li va passar allò a la Lluciana, abans de què li passes, que vàreu tenir alguna cosa, és a dir, que us vau… que us vau… “liar” - Però que dius? Com vols que jo m’ hi hagi “liat” amb ella -- respon ell nerviós. - No em menteixis que tinc proves -- diu mentre treu el mòbil - Bé... No cal--li diu apartant el mòbil--em vaig "liar" amb ella perquè en un principi no volia prendre 's la pastilla, aleshores vaig tenir alguna cosa amb ella i li vaig dir:”Ara prenem-nos això que ho passarem millor” - Et crec, però ja saps com odio ala Lluciana, crec que t’has passat fent això i que podries haver fet d’una altra manera, perquè ja saps que sóc capaç d'arribar a matar-la - Però Norma al cap i a la fi és la teva germana no creus que t’estàs passant? - Com que m’estic passant? Tu i jo vam planejar junts que li passes tot això, no em pots deixar sola! La Norma, estava molt nerviosa, ja que pateix un trastorn de bipolaritat i havia deixat de prendre les pastilles.El Mosca, nòvio de la norma, però enamorat també de la seva germana. La norma rep una trucada urgent de la seva mare: - Si? (li parlen pel telèfon) - Estic… amb les amigues prenent alguna cosa (li parlen pel telèfon) - Què passa? (li parlen pel telèfon) - No pot ser.. ara vinc (penja el telèfon) - Què ha passat Norma?- diu el Mosca - La Lluciana.. ha mort, no sé com em sento la veritat.. - T’acompanyaré a l’ hospital - Què dius? Mons pares no et poden veure o si no… - Tranquil·la, m’ amagaré (Marxen a l’ hospital) Arriben a l’ hospital però el Mosca no entra, la Norma es dirigeix a l’ habitació de la seva germana Lluciana ja morta on estan també els seus pares. Al entrar aquesta, els seus pares marxen perquè la Norma tingui el seu moment de comiat amb la seva germana i així poder descansar una mica. La Norma, truca al Mosca per dir- li que ja pot pujar, mentre ella parla amb la seva germana, sense haver pres la pastilla pel seu trastorn. (Arriba el Mosca a l’ habitació) - Norma m’ agradaria parlar i acomiadar-me de la teva germana a soles, t’ importa? - Clar que m’ importa… Què vols dir- li tu a ella? - Doncs que.. al cap i a la fi, és culpa meva que hagi acabat així - M… D’acord (La Norma marxa de l’ habitació) - Lluciana, se que no em sents perquè en fi… ets morta, però jo necessito parlar amb tu i dir- te tot el que sento. Jo vaig començar el pla amb la teva germana de matar- te perquè em vaig enamorar d’ ella i estava disposat a fer qualsevol cosa per ella, a més ella amb el seu problema i jo que sóc molt manipulable, va aconseguir que accedís a fer aquest pla. Però aquella nit en què ens vam conèixer, aquella nit en el que et va passar allò, la teva germana va passar en un segon pla, i tu en primer. L'endemà d’ haver- te donat la pastilla, no sé per què ho vaig fer, vaig pensar que els meus sentiments per la Norma eren més forts però l'endemà estava més preocupat per tu que pendent d’ ella, però ja estava fet. Sol em queda dir- te que ho sento molt, encara que sé que no serveix de re, però d’ alguna manera t’ ho recompensaré. (El Mosca marxa de l’ habitació) El Mosca decideix agafar una pistola i dir-li adéu al món - Estic fart de fer mal a tanta gent.. Adéu vida! FI  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels FLAMENCS D'URÀ +	-La primera escena es dins un ''afterhour'' i es veu el moment en que la Luci es pren la pastilla. -El novio de la Lluciana esperant impacient la resposta del doctor. Preocupat per la gravetat de l'assumpte. -L’Eloi i l’inspector busquen paral∙lelament pistes per trobar el camell que els ha venut la droga als joves. -Una persecució entre el camell que s’escapa de l'Eloi que el vol enxampar. Tot passa molt ràpid inclosa l’ultima inesperada i intrigant acció.  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels IRA-2 +	Estimada Lluciana, T’escric aquesta carta perquè t’haig d’explicar una història que m’espanta. Tot va començar a la nit que vas perdre la consciència provocada per una droga per falta d’experiència en una nit de foscor i malenconia en què, per un examen, no vaig venir aquell dia. Ja sé que creies que estava estudiant per l’avaluació però, en aquell moment, vaig decidir fer una elecció. Mentre us estàveu divertint sense patir la conseqüència, jo estava amb una altra justificant la meva absència. Tot això va ser només per l’obtenció de plaer però ara m’estic penedint del que vaig fer. Ja sé que penses que és un acte d’adulteri i que no voldràs està amb mi encara que esperi. A partir de tots els incidents que van passar un gran dilema em vaig plantejar. Tu estaves en coma, sola i moribunda... on de plors i tristors n’abunda. Vaig intentar oblidar la meva traïció i d’això, vaig anar a passar a l’acció. Buscant pistes per tota la ciutat per trobar de les pastilles la seva veritat. De cop, un record em va venir a la ment on allà, a l’institut, va ser el nostre trobament. Tot va anar al voltant d’un campionat on tu el vas finalitzar en un escac i mat. Seguint el traficant causant del problema en què, la teva salut va ser una blasfema. En una discoteca va ser la seva persecució on va morir d’una caiguda sense precaució. Aquesta carta escrita ja ha arribat el seu final. Només et voldria dir que no et volia fer cap mal. En una relació sempre ha d’haver-hi sinceritat i també demostrant-te la meva agradositat. Eloi  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels J.udith K. +	El text és una carta dirigida a la Lluciana i escrita pels seus amics, perquè la llegeixi tan aviat es recuperi. L'objectiu de la carta crec que és que la noia s’adoni de la greu situació en què ella es trobava i el suport que va rebre dels seus amics, cuidant-se els uns dels altres, i el seu xicot, l'Eloi. Quant al missatge, a la carta els amics volen animar la Lluciana i fan comentaris on sembla que li donin molt poca importància al que ha passat, com si no fos perillós tornar a repetir la situació. Això ho veiem en determinats fragments del text. Per exemple, en parlar d'anar a enxampar el noi que li va vendre la droga, l'autor del text treu importància a la urgència de trobar les pastilles per salvar-li la vida:“la setmana que ve anirem tots junts a buscar aquell noi que et va vendre les problemàtiques pastilletes per enxampar-lo i portar-lo a la policia”. Un altre exemple es veu al comparar l'habilitat de la Lluciana jugant als escacs amb controlar si guanya la vida o la mort: “Només has de pensar que això és una altra i simple partida d'escacs de les que sempre acabes guanyant tu”. La importància del desenllaç de la situació pels amics de la Lluciana sembla que es posi en dubte ja que a la carta diu: “ho estem portant bastant bé”, però després l’afecte que senten per la noia queda patent en dir-li en repetides ocasions que l’estimen i que esperen que es recuperi perquè la troben molt a faltar. Aquests exemples no es corresponen amb el missatge del llibre, on se li dona molta importància i un sentit de perill molt real al fet de prendre drogues, on es parla de forma molt preocupant sobre una situació difícil de controlar que afecta els joves.  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels La Maduixa del Laberint +	De: moscardon@camell.cat Per a: famíliasalas@viquilletra.cat Assumpte: Un Gran Error Família Salas, No sé si sabeu qui sóc, però suposo que per la meva adreça veureu que sóc el responsable de l’estat de la seva filla. No penseu que em dedico a fer mal als adolescents que surten de festa per passar-s’ho bé. Al contrari, la meva intenció és que aquells moments siguin més intensos. M’he hagut de dedicar a aquest negoci de vicis per conseqüència al meu estil de vida. Sempre he viscut en aquest món de ***** i creieu-me no és fàcil sortir-se’n. Per culpa de caure en les drogues no vaig poder estudiar. Amb setze anys vaig començar a passar i a provar el meu producte. Al principi, es tractava de marihuana majoritàriament. Però, a poc a poc, vaig anar provant-les i passant-ne de més dures. L’Eva, la qual era desconeguda per mi, va arribar a les meves mans des del laboratori. M’havien fet pensar que era una nova modalitat d’èxtasis i que no faria mal a ningú. Per aquest motiu no vaig fer-ne el tast. Jo no coneixia personalment la Lluciana. Aquella nit vaig rebre molts encàrrecs i cap d’ells amb el seu nom. Tot i que, després em van comunicar que una noia estava en coma a causa de les meves pastilles. No us he escrit aquest text perquè sentiu pena de mi, només sóc el fill de **** que us vol demanar perdó. Mai podré recompensar tot el mal que he causat a la vostra família. Per això, no em cansaré de dir ho sento. Sincerament, El Mosca  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Les maduixes del senyor Esteve +	Estimada Loreto, Com et trobes? Sé que ja fa temps que no parlem, tant que ja no sé res de tu… L’altre dia em vaig trobar a la teva mare i em va explicar una mica com estaves, la teva situació. Em sap greu no haver pogut estar per tu quan tot va passar. També he de dir que no ho sabia, clar, sempre has sigut molt tímida i tancada, i tampoc t’agradava parlar del que et passava a fora de les classes. Trobo a faltar com ens alegraves els dies a tots, encara que fos per dos minuts, aconseguies fer les classes més amenes, i això és una cosa que no et vam dir prou, que et podria haver evitat molts problemes i ho sento. Per cert, com et va amb la Lluciana? Recordo que anàveu juntes a tots llocs, la vostra amistat era de pel·lícula, mai se us veia a l’una sense l’altre. Com es troba ella? M’han dit que s’ha recuperat genial de l’incident de l’Eva, me'n alegro moltíssim, no tinc ni idea del que hauria sigut del grup sense ella, la veritat. I que n’ha sigut del Santi i la Cinta? Tenia entès que no t’hi feies molt amb ells, tot i que espero que hagi millorat la relació, puc entendre per què, tu sempre vas ser diferent d’ells dos. Això no és important, ja que en un grup sempre hi ha diferències i no tothom té la mateixa afinitat amb tothom, o això és el que em deies amb els mals de cap que et donava quan discutia amb el meu grup, recordes? Mai et vaig agrair prou tot el que em vas ajudar, gràcies, de debò, no sé què hauria fet sense tu. Ai, ara que me’n recordo, com està el Màxim? I l’Eloi? Mare meva, els recordo sempre tan diferents i semblants alhora, eren els dos extrems units per una amistat, segueixen igual? Espero que no hagin canviat molt després d’aquest temps! Ara tema serio, fa temps que et volia treure el tema tot i que no trobo que és el meu lloc de fer-ho, com a amiga és la meva obligació dir-te això, i és que, en assabentar-me del que et va passar, per tot el que has passat, no m’ho creia. Com una noia, tan alegre, forta i valenta com tu havia pogut caure sota tal malaltia. Tot i així, em sembla súper valenta la forma en què ho has superat, com sense importar les circumstàncies has trobat la manera i els motius per lluitar-hi, per seguir endavant, per ser un exemple a seguir, ja que veure algú que ha passat per això i ho ha superat es un missatge positiu, és un “ei, vaig caure i em vaig recuperar. Se’n pot recuperar tothom amb esforç”, és donar esperances als que estan lluitant pel mateix que tu. També em vaig sentir orgullosa de tu, de ser la teva amiga al saber que tot i no estant del tot bé tant físicament com emocionalment vas anar a veure com podies ajudar a la Lluciana. Va ser tot un mèrit. Entenc que tenies els teus motius, les teves raons per començar, però saber que vas buscar-ne d’altres per parar la situació, per frenar-la abans que fos massa tard em tranquil·litza tant, no ho arribes a imaginar. Bé, et deixo ja, que si no em passaria tota la vida parlant, hem de quedar aviat per posar-nos al dia eh! Espero la teva resposta, petons i fins aviat, firma  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Les tres Maduixes +	ENTREVISTA. CAMPS DE MADUIXES (Davant de la casa de la Luciana l'entrevistador diu) -Entrevistador: Hola benvinguts al telenotícies nacional. Hem vingut aquí a casa la Luciana que s’està recuperant d’un cop de calor a conseqüència d’una pastilla d’Eva que li va provocar un coma. (El entrevistador truca al timbre i la Loreto obra la porta) -Loreto: Passeu, passeu! Com si estiguéssiu a casa vostra, la Luciana està al menjador descansant. -Luciana: Hola, esperava la vostra visita segui, segui. (El entrevistador seu i diu a la càmera:) -Entrevistador: Avui, com ja havíem dit, farem una visita a aquesta jove i a la seva amiga. Comencem . Quants anys tens? -Luciana: Tinc 19 anys. I la meva amiga també. -Entrevistador: Havies pres mai drogues abans? -Luciana: No, sempre he sigut una persona responsable en aquest sentit. -Entrevistador: I tu Loreto? -Loreto: No, jo a conseqüència de la bulímia fa temps que no surto de festa. -Entrevistador: Aah vale vale molt bé... I com has viscut tot això des de fora Loreto? -Loreto: Bueno bé, quan ho vaig saber em vaig preocupar una miqueta molt. ( La Loreto mira a la Luciana i es riu) -Luciana: Que simpàtica ella... -Entrevistador: I com et va afectar això en la teva malaltia? -Loreto: En realitat molt bé, perquè va ser l’inici de la meva curació. -Entrevistador: A si? Perquè? ¬-Luciana: Doncs perquè ella em va prometre que si jo em despertava ella deixaria de... -Entrevistador: I com ho veu parlar això si es pot saber? -Luciana: Encara que sembli mentida, jo l’escoltava quan em parlava i estava en coma. (El entrevistador fa una cara no creure-ho) -Entrevistador: I quan es va despertar tu que vas fer Loreto? -Loreto: Jo estava amb el Eloy i la Cinta que havíem quedat a casa meva per mirar una peli. I Quan ho vam saber ens vam alegrar molt. -Luciana: Veu quedar sense dir-m’ho? -Loreto: Tu estaves en coma carinyo. -Entrevistador: Bé, no se les veu gaire afectades. (Diu parlant-li a la càmera) -Luciana: Perdona si ho estem passant fatal. -Loreto: Tu de que vas? Vens a riure’t de nosaltres? -Entrevistador: A mi em parles amb un respecte eh maca! -Luciana: Fora de la meva casa ara mateix! -Loreto: si ves-te’n d’aquí i no tornis mai més. (El entrevistador dirigint-se a la càmera diu) -Entrevistador: Ha arribat el moment de la publicitat. (Un cop a fora de la casa de la Luciana diu) Bé aquí acaba el telenotícies d’avui, esperem tots que els joves hageu après una bona lliçó, recordeu les drogues son dolentes.  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixes amb cultura +	ENTREVISTA A LA LLUCIANA: PERIODISTA: Hola, bona tarda. En el programa d’avui parlarem amb la Lluciana, una noia de 18 anys que va quedar en coma per culpa d’una droga coneguda com a ''EVA''. Hola Lluciana. LUCI: Hola, bona tarda. PERIODISTA: Vas estar uns quants dies en coma. Quan fa que has sortit de l’hospital? LUCI: Fa tres setmanes que vaig sortir del 'hospital, tot i que fins fa una setmana no em van donar realment l’alta. Venia cada dia un metge a casa per controlar la meva salut. PERIODISTA: Segons tenim entès, vas estar en coma durant cinc dies. Com va ser aquesta experiència per a tu? LUCI: La veritat és que no tenia molta consciència del que passava al meu entorn, no recordo gairebé res. PERIODISTA: I escoltaves alguna cosa? LUCI: Crec que sí, recordo converses, les quals no sé si realment les vaig escoltar o si bé eren somnis estranys i confusos. PERIODISTA: Aquella pastilla d’EVA va suposar un repte per a la teva vida i va danyar permanentment alguns dels teus òrgans. Però també va suposar una autèntica agonia per als teus familiars i amics. Per què ho vas fer? LUCI: Doncs... No ho sé... Suposo que per a passar-ho bé. Els meus amics en prenien i al final em van convèncer per a que ho provés. PERIODISTA: Ho tornaries a fer? LUCI: No, tot i que les pastilles no han de ser dolentes per força. Vull dir, a mi em van afectar negativament però això no vol dir que hagi d’afectar igual a tothom. PERIODISTA: Hi ha estudis realitzats recentment que demostren que el consum de drogues sintètiques o pastilles poden provocar danys permanents a llarg i curt termini. N’ets conscient d’això? LUCI: La veritat és que no n’he estat conscient d’això fins ara mateix. Però no crec que a mi em provoqui gaires més danys, ja que només n’he pres un cop. A més, desprès de la meva desagradable experiència, dubto que torni a prendre res similar. PERIODISTA: Com et vas sentir quan et vas despertar? LUCI: Desorientada, quan vaig obrir els ulls no entenia res, tenia la ment en blanc i no recordava res més que imatges borroses i confuses.   PERIODISTA: Llavors, et van haver d’explicar el que havia passat? LUCI: Sí, bé. Només recordava que estàvem de festa i de cop vaig despertar a l’hospital. No entenia què hi feia jo, allà. La meva mare em va explicar el que havia passat i vaig començar a recordar, a poc a poc. PERIODISTA: Els teus pares et van renyar? LUCI: No, els meus pares van ser molt comprensius. Em van dir que hauria d’haver estat més responsable però que ara era més important el fet de que estigués bé. PERIODISTA: Quan et vas retrobar amb els teus amics? Et van explicar com ho havien passat des del seu punt de vista? LUCI: En general, se senten culpables ja que em van pressionar a prendre-me-la. Però em sap molt de greu ja que la culpa en veritat és meva. Jo vaig tenir la última paraula: si no hagués volgut, no l’hagués pres. PERIODISTA: Tens algun missatge per als joves d’avui dia? LUCI: L’unica cosa que jo els hi diria és que es pensin les coses dos cops avans de fer-les, que tinguin coneixement de les conseqüències i no només ho dic per les drogues. La vida està plena de moments en els quals has de prendre decisions que poden tenir conseqüències molt dures i a la llarga et poden condicionar. PERIODISTA: Moltes gràcies per tot Luci. LUCI: Moltes gràcies a tú per deixar explicar la meva història.  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixots +	<big>ANUNCI El nostre grup hem decidit fer un anunci amb la intenció de persuadir els nostres espectadors a comprar el llibre “Camps de Maduixes”. Un llibre que ens ha semblat força interessant i molt educatiu per als joves. Per fer-ho mostrarem l’aspecte negatiu de les accions que es fan per passar-ho bé, fent així referència al llibre en qüestió. Aleshores, prendran consciència que tota acció té una repercussió. Gràcies a aquest llibre ens hem adonat que els riscos són, en alguns casos, petits però existeixen. Posant per exemple al cas de la Lluciana, afegint també el de la Loreto pel sol fet de ser acceptada per la societat. Així dons, en el següent vídeo farem un breu resum de la història de manera visual i entenedora. També, avisarem als joves que surten de festa a anar més en compte amb el que prenen sense saber del cert que és. Per fer-lo més divertit hem afegit una cançó composta per nosaltres on explica la història de les tres amigues i aprofundint en el cas de la Loreto ja que la nostra activitat anterior parlava d’ella. </big>  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Oda a la maduixa +	'''20 hores''' El telèfon sona. Eren les vuit tocades, i no esperaven cap trucada. Em vaig sobtar perquè no sabia qui podria ser. O sí? El primer que em va passar pel cap era que truquessin des de l'hospital. Al tercer truc decideixo agafar el telèfon, i escolto una veu femenina molt familiar. - Bona nit, truquem des de l'hospital clínic. Loreto? - Hola, sí, sóc jo… Digui'm. - Truquem per avisar-te que la Lluciana ha despertat i els seus pares ens han dit que et truquem com abans millor. Estic en xoc, no se què respondre, agafo el got d’aigua que tinc a la tauleta de nit de la meva habitació i bec un glop. No m’ho puc creure… - De veritat…? - Sí, els pares de la Lluciana ens han dit que vostè és molt amiga seva i que voldria estar aquí amb ella. - Doncs... bé, intentaré arribar com abans possible, moltes gràcies per avisar. Ràpidament surto de l’habitació i agafo el mòbil. Vaig recordar que a les vuit la mare surt de treballar. Decideixo buscar el número de telèfon amb malaptesa, encara nerviosa per la notícia. Va contestar amb rapidesa i amb veu angoixada diu: - Loreto, què passa? Estàs bé? He de vindre a casa? - No, no mama, tranquil·la! És que… la Luci ha despertat! I he d’anar a l’hospital! Em pots apropar si us plau? - Clar que si filla! En 5 min estic allà. Feia temps que no em sentia tan contenta i emocionada a la vegada. Encara no m’ho crec, la Luci ha despertat… Ho he de dir en veu alta per creure’m-ho. He d’arribar al Clínic com abans possible, tinc unes ganes d’abraçar-la, d’explicar-li tot el que he millorat i el que lluitat contra la bulímia… La mama toca el timbre en senyal de que ja puc baixar, i ens posem de camí al Clínic. '''20 hores 28 minuts''' Estem dins del cotxe, a punt d’arribar a l’hospital, tanco els ulls i penso una vegada més tot el que li vull dir a la Luci, tot el que passarem juntes a partir d’ara. Tot canviarà. Tot anirà a millor. - Estic tan nerviosa, mama… - Tranquil·la Loreto, tot sortirà bé. El que has de fer ara és estar amb ella en tot moment. D’acord? - Sí, és clar! - Si vols, mentre que aparco el cotxe pots anar cap allà. - No, no… No vull anar sola. Encara amb una mica de por, la mama i jo anem a recepció perquè ens donin permís per anar a l’habitació de la Luci. Aleshores la recepcionista em va indicar l’habitació i vaig anar directe cap allà. Abans d’entrar vaig voler parlar amb l’Eloi que estava a la sala d’espera junt amb els pares de la Lluciana. - Com es troba la Luci? - La veritat és que molt millor, però… Ens ha dit que volia veure’t i que hi havia una cosa que t’havia de dir. '''20 hores 55 minuts''' Vaig obrir la porta per a parlar amb la Lluciana. Per dintre estava molt nerviosa, pel simple fet de pensar que volia parlar amb tanta urgència. Quan la vaig veure, em van saltar les llàgrimes i el primer que vaig fer va ser saltar als seus braços, però a la vegada anava molt amb compte, perquè ella encara estava connectada a una màquina per mesurar la seva pressió i, sobretot, perquè estava dèbil. - Luci, t’he trobat tant a faltar… has estat en coma molt poc temps, però a mi se m'ha fet etern. - Estic molt contenta de poder tornar-te a veure, Loreto. T’haig d’explicar una cosa molt estranya... M’ha passat quan he estat, bé, ja saps... - De veritat? Jo també t’he d’explicar un munt de coses sobre el meu tema… ja saps que he passat per una època no molt bona. Aleshores una infermera entra a l'habitació per a treure-li sang a la meva amiga. A mi personalment no em fan gens de gràcia les agulles, ja que en veure la sang no paro de recordar en l’hospital on estava ingressada i cada dos per tres venien doctores a veure'm. - Bé, Lluciana, com et trobes ara? Al prendre la pastilla que t’has pres abans, hauries d’estar millor - va dir la infermera - - Sí, infermera, ara amb el meu estat d’ànim és molt millor que al de fa uns minuts, però també li haig de comentar que encara no em veig amb cor d’aixecar-me. - va respondre la Luci -. - Si, això és molt normal, no et preocupis per res, d’aquí unes hores et trobaràs perfectament i podràs tornar a casa i a la vida normal. - Moltes gràcies infermera! - va exclamar la Luci -. La infermera va marxar ràpidament després d’injectar-li l'agulla a la Luci, cosa que no li va agradar res per la cara que va expressar en el moment de la punxada. Vam continuar amb la nostra conversa interrompuda per la infermera. - Perdó, Loreto, seguim amb la nostra conversa. - No pateixis, t’entenc, jo també he passat per això i a més el que molesta més és el simple fet que tothom estigui pendent de tu, cosa que nosaltres ja en tenim prou amb les infermeres. Així que solament he vingut a parlar amb tu una estona, perquè puguis desconnectar. Saps que ets la única que m’entens a la perfecció i que em pots ajudar. '''21 hores i 20 minuts''' La Luci i jo ens trobàvem a l’habitació assegudes, ella estirada al llit i jo al seu costat a la cadira agafant-li la mà, perquè ella es sentís més acompanyada. Llavors vaig decidir explicar-li el que m’havia passat mentre ella estava en coma. - Luci… T’he de comentar una cosa que m’ha passat avui, i que l’hauries de saber, ja que ningú ho sap i crec que tu em podries ajudar. - Explica! - Bé… al assabentar-me del que t’havia passat, al lavabo de casa meva, quan estava a punt de vomitar com sempre a causa de la bulímia, et vaig veure reflectida a l'aigua, i en aquell precís moment em va passar pel cap la imatge de tu en coma i aleshores vaig decidir parar i obrir la ment. Vaig entendre que aquell camí no era el correcte i havia de parar per la meva salut, família i amics. - Loreto… em sembla fantàstic el que m’acabes de dir! Crec que és una bona manera de començar tot allò que volem deixar enrere, tant per mi com per tu. Jo volia comentar-te que estic penedida del que vaig fer, per això, totes dues podríem deixar enrere tot allò que hem fet abans de cometre aquests errors i prometre’ns que això no tornarà a succeir! - Em sembla perfecte, a més, volia dir-te que jo no volia fer aquesta lluita amb la bulímia sola, sinó amb la teva ajuda, la dels altres i de la meva família, però primer volia comentar-ho amb tu perquè has fet que això passes. Així que les dues vam decidir que lluitaríem pel nostre propòsit, que no tornaria a passar mai més i que no afectés res a la nostra amistat. Vam estar parlant una estona més sobre els nostres temes personals que sempre comentem, va ser una gran estona amb somriures i anècdotes divertides del passat. '''21 hores 55 minuts''' Ja eren quasi les 10 de la nit, es veia la foscor per la finestra de l’habitació, sabia que en res algú apareixeria per dir-me que ja havia de marxar i que havíem d'acomiadar-nos per avui i que ja ens veuríem com abans millor. En aquell moment, va aparèixer de sobte una de les infermeres, i em va avisar que quedaven pocs minuts, exactament cinc, i que havia de marxar en res. La infermera va sortir de l’habitació ràpidament. - Luci… m’alegro molt d’haver tingut aquesta conversa amb tu, ha sigut molt important per a mi. A partir d’ara tot canviarà, però, a millor. Tot això ho assolirem juntes. - Moltes gràcies per vindre, Loreto. Aquesta estona amb tu ha sigut inoblidable per a mi i de gran ajuda …clar que sí! - Que bé, Luci. Ara descansa, ens veurem en res! Vaig aixecar-me de la cadira, li vaig fer un petó a la Luci, i em vaig dirigir cap a la porta, la vaig obrir i vaig desaparèixer en sortir de l’habitació. La meva mare es trobava asseguda amb l’Eloi i la família de la Lluciana que es van acomiadar de mi i van entrar a l’habitació. La meva cara de felicitat va fer que l’abraçada amb la meva mare fos molt intensa i llavors li vaig dir que la lluita contra la bulímia començava.  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Pirates de la literatura +	ENTREVISTA: '''Alba''': Bona tarda, estem aquí amb el famós personatge del llibre Camps de Maduixes, l'Eloi. '''Sergi''': Hola, molt bona tarda. '''Alba''': Comencem amb l'entrevista. '''Sergi''': D'acord. '''Alba''': Ens agradaria saber quines sensacions va tenir quan la Lluciana estava en coma. '''Sergi''': Primer de tot dir que això li pot passar a tothom i que és una molt mala experiència. '''Alba''': Quina va ser la teva reacció davant l'estat de la Lluciana? '''Sergi''': Primer tristesa, però després al saber que era per culpa d'una pastilla i de gent que jo coneixia vaig sentir una sensació d'impotència i ràbia molt gran. '''Alba''': I respecte la decisió d'ella a prendre la pastilla? '''Sergi''': Doncs, bàsicament jo no podia estar allà en aquell moment i crec que la gent no l'hauria d'haver influenciat. Va estar molt malament, però ja ho haurà après per la pròxima vegada. '''Alba''': I creus que haguessis pogut fer alguna cosa per impedir-ho? '''Sergi''': Jo ja li vaig dir, la vaig avisar molts cops i que per molt que la gent digui que ho facis no et pots deixar influenciar. '''Alba''': I, parlant de la Lluciana, com la vas conèixer? '''Sergi'''i: Doncs la vaig conèixer a un bar però, des del moment que la vaig veure vaig saber que seria la meva parella per tota la vida. '''Alba''': Què intens no? '''Sergi''': La veritat és que sí, però quan veus a una persona així tan especial et dones compte des del principi. '''Alba''': I ella també va sentir el mateix? '''Sergi''': No ho sé, ella diu que al principi no però finalment sí. '''Alba''': Es va enamorar. I com la descriuries? '''Sergi''': Una noia molt llesta, carismàtica i sincerament molt bona persona. '''Alba''': Creus que teniu gustos similars o diferents? '''Sergi''': És una pregunta bastant rebuscada però depèn, com tothom tenim gustos i aficions bastant iguals però algunes totalment oposades. '''Alba''': Com eres abans d'anar al institut? '''Sergi''': No era gaire bon noi, però em vaig adonar que el meu futur era el més important i vaig canviar radicalment. '''Alba''': Com definiries ara la teva situació personal? '''Sergi''': Estressant però a la vegada satisfactòria ja que m'esforço molt. '''Alba''': Ets una persona activa, treballadora? '''Sergi''': Jo em consideraria aquest tipus de persona sí. '''Alba''': Molt bé, gràcies. '''Sergi''': Derres.  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Recitadors de maduixes +	ENTREVISTA A NORMA "HI HA UNA COSA QUE ET VULL DIR, LLUCI" 1a ESCENA (A les afores de Barcelona, s’hi troba el plató de “Hi ha una cosa que et vull dir”, un programa de premsa rosa. Allà hi van convidats per destapar els més íntims dels seus sectrets. Són horesbaixes de la tarda d’aquell divendres. La Lluciana és a casa preparant-se per aquesta nit i la Norma ja frisa perquè s’obrin les portes del plató) Presentadora: Hola a tots! Una tarda de divendres més amb vosaltres. Avui “Hi ha una cosa que et vull dir” serà un programa especial, diferent, ja que com a protagonistes tenim a dues germanes. Així doncs, sense restar més temps, em plau donar la benvinguda a… Norma, la petita de dues germanes! Un fort aplaudiment siusplau! (s’escolten fortes aclamacions) Norma: Bona tarda Sra. Presentadora. Gràcies per la benvinguda. Presentadora: Molt bona tarda Srta.Salas. Bé, com et trobes? Norma: Doncs com és d’imaginar, bastant nerviosa, massa i tot. Aquest matí m’he despertat força frisosa, amb ganes. Després he fet els examens d’avui a l’escola i bé, ara sembla que m’hagi empassat un cubell de nervis. Presentadora: No passi pena srta., és molt normal. I bé, sense més dilacions, li sembla que prosseguim a veure el vídeo d’entrega del sobre d’invitació a la seva germana? Norma: És clar. Ja estic atacada per saber què haurà respòs. 2a ESCENA (Davant la casa dels Sala) Corresponsal: Hola a tots els telespectadors! Sóc el corresponsal del programa “Hi ha una cosa que et vull dir” i estem aquí per donar-li la invitació del programa a la Lluci, la germana de la Norma. - Tot picant a la porta dels Sala. Lluciana: Obrint la porta- Hola, què volia? Corresponsal: Srta. Salas? Lluciana: Sí, servidora. Corresponsal: Això és per a tu (li entrega la carta) Lluciana: Ah, d’acord gràcies. Adéu. -Tanca la porta, s'asseu, obre la carta i llegeix. (CONTINGUT DE LA CARTA) Estimada Lluciana Salas, Ha estat convidada al plató del nostre programa: “Hi ha una cosa que et vull dir” per solicitació d’una persona anònima. Les nostres millors salutacions des del programa. L’esperem. (La Lluci en reflexiona) Lluciana: No pot ser, ha de ser una broma.-La Lluci surt al carrer per buscar a l’home que li ha donat la carta, l’home restava al mateix lloc. Corresponsal: Suposo que ja has llegit la carta. Lluciana: Això deu ser una broma, no? Quina ocurrència... Corresponsal: És clar que no, ara et portarem al plató per continuar amb la gravació del programa. 3a ESCENA (La Lluci s’arregla i la porten al plató dins un esvelt cotxe) Presentadora: Senyores i senyor, dames i cavallers, em plau donar pas a l’esperada Lluciana Salas! Un magnífic aplaudiment siusplau! Lluciana: Molt bona tarda senyora presentadora. Presentadora: Com si fossis a casa teva! Lluciana: Oh gràcies per l’acollidora benvinguda. Presentadora: Molt bé, doncs prosseguim joveneta. Què penses que fas aquí? Lluciana: Bé, vaja, suposo que alguna persona ha de dir-me alguna cosa important. Presentadora: Doncs sí, no vas desencaminada, no et farem esperar més. Què s'obrin les portes!-diu la presentadora tot fent gestos amb les seves gràcils mans (la Norma apareix sobtadament d'un altre amagatall del plató) Lluciana: Ets la persona que menys m’esperava trobar aquí germaneta- diu ella en un to rialler el qual s’acaba confonent amb una vacil·lació. Norma: Hola germaneta. Doncs sí, sóc jo…i… això és nou per nosaltres, oi Lluci?-fingeix la més petita ruboritzant-se. Presentadora: Lluci, la teva germana s’ha dirigit a nosaltres perquè té intenció de dir-te una cosa molt important. Lluciana: Ostres, i de què es tracta? No estaràs embarassada, oi?-fingeix també amb aquest estirabot. Norma: HI HA UNA COSA QUE ET VULL DIR, LLUCI-agafa aire i diu molt ràpid-estic enamorada de l’Eloi. (No s’escolta ni una ànima, ni tan sols el públic gosa dir-hi res) Lluciana: Què has dit? No t’he entès. Norma: Torna a agafar aire i ho repeteix lentament- Estic enamorada de l’Eloi-aquest cop mira a la seva germana gran a la cara. Sent com un calfred la recorre de dalt a baix. Lluciana: (Molt sorpresa) Què? Com?...Des de quan?... Per què?- gairebé no li surten les paraules i amb prou feines aconsegueix pronunciar aquests monosíl·labs. Norma: Porto enamorada de l’Eloi fa anys i quan em vas dir que tu també ho estaves em vaig posar molt trista perquè...és clar, t’escolliria a tu abans que a mi. Tu ets perfecta, massa, jo no i…(Comença a plorar) (La Lluciana s’altera i comença a posar-se histèrica intentant contenir la ira, plorant enmig d’un sentiment de ràbia i compassió) Presentadora: No t’exaltis Lluci, estem aquí per parlar civilitzadament i ajudar-vos a mantenir una conversa fluïda-a continuació posa cara de pomes agres i pensa “i encara queden més preguntes de l’entrevista” (Instantaniament les dues joves s’enrecorden d’aquella expressió que sempre diu la mare “pagant, St.Pere canta” pensat en aquell impertinent comentari de la presentadora) Lluciana: (Plorant de ràbia) No em puc creure això de ma germana-dirigint-se a l’entrevistadora. Norma: Jo no trio de qui m’enamoro, no en tinc la culpa (Els plors no s’aturen) Lluciana: Què no hi ha més homes en el món? M’has de fer això a mi? De veritat? Norma: Jo no volia fer-te una cosa així, per això no t'ho vaig dir abans, em feia por que em deixessis de parlar. Lluciana: (cridant) I com vols que amb el que m’has dit confiï amb tu a partir d’ara? No respectes res! Presentadora: Siusplau, siusplau, tranquil·litat, hem de prosseguir amb unes qüestions. Lluciana: Sí i què més! Aixó no m’ho esperava de la meva germana… Norma: Doncs és així, i punt! (S’aixeca la Norma enfurismada i es dirigeix amb una mirada terrorífica cap a la Lluci) Presentadora: Ei, Lluci on vas? Hem de seguir amb el programa Lluciana: Això s’ha acabat! O tu o jo! Estic farta de tantes ximpleries!-Agafant la seva germana pel coll. Presentadora: Seguretat! De pressa! Publicitat siusplau, publicitat! Un dia més, un programa més, unes paraules més!-nerviosa- Fins demà! (continuarà...)  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Somnis i llums +	'''LLUCIANA''' Els teus cabells ballen amb les llums, que fan reflexos de colors vius. Tu balles amb la nit i la música estrident, que no sembla acabar-se mai. Portes aquí hores. Hi continues, animada, però crec veure com alguna part de tu es perd, en aquest mar d’excessos. En el fons, què hi fem aquí? Volar. Mai parar de ballar. És clar. Ets tan bonica. No em refereixo només a la suavitat de la teva pell o a la corba dels teus llavis, sinó a les emocions que desperta la teva veu, ja familiar, que sempre té alguna cosa a dir. En ocasions com aquesta, et trobo a faltar. Vull dir, trobo a faltar el teu sentit de racionalitat. No ets com ells, els que són aquí amb tu, encara que pensis el contrari. No som iguals. De vegades, no t’entenc. No sé si m’estimes, tot i que alguna vegada m’ha semblat sentir-t’ho dir. Balles i rius amb mi, però no em mires de la mateixa manera com jo a tu. Suposo que, en el fons, no em deu afectar gaire la veritat, perquè el meu cor ja ha decidit que serà per sempre teu. Em prens la mà i ballem, com l’altre dia. El meu cor canta i em xiuxiueja que ara és el moment. T’acaricio l’esquena i de sobte, la teva mirada s’il·lumina en trobar la meva. Just quan m’apropo a tu, la Cinta crida el teu nom. Vol que prenguem una cosa per aguantar tota la nit i el dia següent. No, Lluciana. Els teus ulls ballen buscant una solució a la seva irresolució. Et prenc la mà amb tendresa i et miro. La nostres mirades xoquen. Intento transmetre’t determinació. No cal Lluciana, si us plau. És massa perillós. Queda’t. Aquí. Amb mi. Si us plau. Després d’uns llarg segons mirant-nos un a l’altre, em prens la mà més fort. Sento una estranya càrrega d’electricitat. Et gires cap a la Cinta i els altres. No, avui no vull, els dius. No me’n recordo de quan o com van anar-se’n els altres. Només recordo quan l’espai entre nosaltres va semblar massa gran i el tornàrem inexistent. El meu cor va ser més feliç que mai.  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Sweetresino8 +	- Hola bona nit, avui tenim aquí, a les Entrevistes de TV3, la Lluciana Salas i avui l'entrevistarem perquè va estar en coma per culpa de les drogues de disseny, concretament l’Eva. Hola, Lluciana, com et trobes? - Hola, ara ja em trobo molt millor, però ha estat una recuperació important. La veritat és que els meus amics em van ajudar molt portant-me ràpid a l'hospital. - Què vas sentir en el moment d'entrar en coma? - Realment vaig sentir res en especial, simplement em vaig començar a marejar i vaig caure rodona al terra. Però quan ja estava l’hospital estabilitzada tenia una sensació estranya, perquè sentia el que em deien però era incapaç de parlar ni de moure’m. - Què o qui et va incitar a prendre una pastilla d'Eva? - En realitat tots en vam prendre, de pastilles, perquè volíem, és a dir que que no ens va influir ningú. A mi, però, el que em va motiva més van ser les ganes d'estar de festa sense tenir son i estar tota la nit ballant. - Aquestes ganes de ballar són normals, però això de prendre pastilles per aguantar s’esta fent molt popular entre els joves i potser ens hauríem de sensibilitzar. Ara que ja ha passat tot, què en penses de les drogues? -Doncs penso que no s’haurien d'oferir per les discoteques, perquè jo he tingut la sort de sortir del coma, però hi ha molta gent que no n' ha tingut, de sort. - Has vist l‘article que es va publicar sobre tu al diari? Què et sembla? - Sí que l’he vist i em sembla bé per una part, perquè consciencia els joves sobre el que pot passar pel consum de drogues, però no em sembla bé perquè van posar una foto mevaaconseguida sense permís dels meus pares. - Penses que la policia va fer una bona feina enxampant el camell? - Sí, és clar que penso que ho han fet bé, així circularà menys droga pels locals. - Quins creus que han estat els punts clau per poder despertar-te del coma? - Penso que el primer pas va ser portar-me ràpid l’hospital, el segon que l’Eloi anés a buscar una pastilla i el darrer el missatge que em va donar la Loreto quan estava en coma. - Bé, Quina creus que va ser la sensació dels teus pares en rebre la trucada per dir-los que estaves en coma? - Home, devia ser una sensació de “no pot ser”, una sensació d’angoixa. - Bè, doncs, esperem que aquest testimoni real serveixi d’exemple per no pendre drogues, moltes gràcies per venir, Lluciana. - De res, ha estat un plaer.  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Tocats de l'Oller +	Era una fosca nit de gener i l’Àlex Castro seia a la seva terrassa fumant-se un pur mentres queia la neu davant del seu rostre il·luminat per la llum que desprenien les cendres. Va ser llavors quan per la porta va entrar Jacint Campgrós donant-li les pitjors notícies que li podien arribar. - Cap - va dir Campgrós- és en Ramírez li ha xivat tot a la policia, la fàbrica, els nostres camells...tot. - Merda, quants cops li he dit aquell pàmfil que es calles la boca, no em queda més remei que utilitzar el “dossier X”. - Sr.Castro no es passar-se una mica? - al que Castro va respondre - Ja li he dit molts cops, i aquest ja no li farà falta sentir-ho un altre cop, la mala herba es crema perquè no torni a sortir. - Però… - Però qué! Calla si no vols corre la mateixa sort - va respondre d’un crit. En Campgrós va arribar a casa d’en Ramírez i li va dir que fugis d’aquella ciutat i que fins i tot si podia que marxés fora del país perquè quan en Castro utilitzava el “dossier X”, ai! quan utilitzava aquell dossier… - I on vols que vagi? - digué en Ramírez - no he sortit mai de Barcelona i no sé idiomes perquè renoi creus que em dedico a això? En Campgrós en sentir-lo li va donar una bufetada a la cara i li va dir que si li comentava això era perquè ningú es mereixia la mort així que ja podia córrer. En Castro va entrar a la seva oficina on va obrir el “dossier X” allà tenia guardats tots els telèfons dels sicaris més despiatats i bruts que hi havien a 300 quilòmetres d’allà, els hi donava igual gastar-se 1 milió de pessetes que 500, eren els assassins de les ombres. El telèfon mig desgastat d’en Castro encara feia bé la seva funció. El primer en ser trucat va ser en “Jhin” un tirador de presició exmilitar, era el pitjor de tots, però era suficient per un tros d’ase com era en Ramírez. - Escolta, Jin o com pebrots et diguis, has de encarregar-te d’un ocellet, tu ja saps - amb el que el Jhin li contestà - on i quan? - i amb un somriure molt dèbil va dir en Castro - Barcelona, c/Joan Maragall, divendres a les 18:00 i no vull caps per lligar. I així va ser allà estava el tirador puntual com ningú a dalt de tot del edifici del davant esperant la seva presa com lleó a la zebra, quiet, immòbil, invisible. La seva mirada era fixa, una finestra,un objectiu, un deure que complir tot això li resonava pel cap a la vegada que el record del seu excompany caigut en batalla mentre’s li deia a l’oïda “Vés i lluita”. És d’aquí d’on venia el seu nom, del amic caigut: Joan Hernàndez, i el seu: Ivan Neró. La tensió era màxima i en Ramírez no apareixia per ningún lloc, pasaren els minuts, les hores i finalment el dia sencer, en Jhin amb tota la paciència del món que tenia marxà al final tot recollint la seva arma amb meticulosa cura. - Castro, l’objectiu no ha estat identificat, li he fallat - en Castro en aquell moment cridà com mai ho havia fet - ESTIC FART!!! NOMÉS LI HAVIA DEMANAT UNA COSA - en Jhin no el va poder respondre perquè quan anava a pronunciar les paraules un esquadró de la Guàrdia Civil va entrar al despatx d’en Castro. Per en Castro ja era massa tard, res li quedava però llavors un cel se li va obrir a sobre seu. El jutge que dictaria sentència era casualment una persona qui li devia un favor, així que no va dubtar ni un segon. En Castro quedà lliure de tota la culpa i va prosseguir amb l'assassinat d’en Ramírez. Aquest cop contractaria a una persona sense compassió i faria servir el malnom de Trencadís o Trenca, que és com deixava el cap dels detectius quan intentaven resoldre el cas. Tornava a repetir-se la mateixa història un altre cop però la pregunta era, on estava en Ramírez? - Com que no puc passar la pistola a França? - digué en Ramírez - Ho sentim però si no porta els papers de l’arma és del tot impossible. - Si tant la volen quedin-se-la, jo no estic per perdre el temps. Així acabà la discussió curta entre l’agent i en Ramírez, només li quedava un pas, un pas i no s’hauria de preocupar mai més d’aquell home ni de les drogues amb les que traficava, un nou futur li esperava a França. En Campgrós arribà llavors a la nova oficina d’en Castro. Allà li explicà que no sabia on parava en Ramírez però que les males veus deien que havia marxat del país. Al Campgrós se li havia anat massa la boca, ara en Castro ja sabia on era en Ramírez, a França. Quan arribà en Trenca a França, parà al primer poble i preguntà en un petit hostal familiar que si havien vist a un home que coincidia justament amb en Ramírez. Llavors va pensar en la primera informació que li havia donat en Castro sobre el subjecte i era correcta. Trenca entrà llavors a la habitació i quan va veure en Ramírez es va donar compte que era el seu cosí, el mateix que va desaparèixer fa 8 anys. - Fèlix. Ets tu? - amb el que Ramírez contestà sorprès - Poli? Trenca no podia matar al seu cosí, llavors es va enrecordar del conte de “La Blanca Neus”, li entregaria un cor de porc a en Castro fent-li pensar que havia matat a en Ramírez i així aquest quedaria lliure. Però a l’hora de la veritat en Castro es va donar compte de la enganyifa i va deixar viure a en Trenca tranquil però ara hauria de treballar per a ell com a nou camell. Davant aquesta oferta en Trenca no es podia negar, i així és com en Poli García va acabar treballant per l’Àlex Castro.  +
Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Vsquad2 +	SINOPSI El nostre booktràiler narra la història de la Lluciana, una noia que pren una pastilla d’èxtasi quan és en una discoteca amb la Cinta, el Màxim, el Santi i el Raül, i cau en coma. Una mica més tard, truquen el seu pare de l’hospital per informar-lo d’allò què ha passat i perquè vagi a l’hospital. A partir d’aquí, entrem en el somni de la Lluciana: ella creu que la seva vida és un joc d’escacs contra la mort. L’Eloi surt a ajudar a buscar el culpable… Sobreviurà? TAGLINE El joc de la vida contra el joc de la mort.  +

(anteriors 25) (següents 25)