Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Maduixes amb cultura

Activitat de tipus entrevista sobre Lluciana a l'obra Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, realitzada per Maduixes amb cultura del centre Molins Manyanet durant el curs 2015-16.

Modalitats

[edit]

Escrita
Vídeo

Activitat escrita

ENTREVISTA A LA LLUCIANA:

PERIODISTA: Hola, bona tarda. En el programa d’avui parlarem amb la Lluciana, una noia de 18 anys que va quedar en coma per culpa d’una droga coneguda com a EVA. Hola Lluciana.

LUCI: Hola, bona tarda.

PERIODISTA: Vas estar uns quants dies en coma. Quan fa que has sortit de l’hospital?

LUCI: Fa tres setmanes que vaig sortir del 'hospital, tot i que fins fa una setmana no em van donar realment l’alta. Venia cada dia un metge a casa per controlar la meva salut.

PERIODISTA: Segons tenim entès, vas estar en coma durant cinc dies. Com va ser aquesta experiència per a tu?

LUCI: La veritat és que no tenia molta consciència del que passava al meu entorn, no recordo gairebé res.

PERIODISTA: I escoltaves alguna cosa?

LUCI: Crec que sí, recordo converses, les quals no sé si realment les vaig escoltar o si bé eren somnis estranys i confusos.

PERIODISTA: Aquella pastilla d’EVA va suposar un repte per a la teva vida i va danyar permanentment alguns dels teus òrgans. Però també va suposar una autèntica agonia per als teus familiars i amics. Per què ho vas fer?

LUCI: Doncs... No ho sé... Suposo que per a passar-ho bé. Els meus amics en prenien i al final em van convèncer per a que ho provés.

PERIODISTA: Ho tornaries a fer?

LUCI: No, tot i que les pastilles no han de ser dolentes per força. Vull dir, a mi em van afectar negativament però això no vol dir que hagi d’afectar igual a tothom.

PERIODISTA: Hi ha estudis realitzats recentment que demostren que el consum de drogues sintètiques o pastilles poden provocar danys permanents a llarg i curt termini. N’ets conscient d’això?

LUCI: La veritat és que no n’he estat conscient d’això fins ara mateix. Però no crec que a mi em provoqui gaires més danys, ja que només n’he pres un cop. A més, desprès de la meva desagradable experiència, dubto que torni a prendre res similar.

PERIODISTA: Com et vas sentir quan et vas despertar?

LUCI: Desorientada, quan vaig obrir els ulls no entenia res, tenia la ment en blanc i no recordava res més que imatges borroses i confuses. PERIODISTA: Llavors, et van haver d’explicar el que havia passat?

LUCI: Sí, bé. Només recordava que estàvem de festa i de cop vaig despertar a l’hospital. No entenia què hi feia jo, allà. La meva mare em va explicar el que havia passat i vaig començar a recordar, a poc a poc.

PERIODISTA: Els teus pares et van renyar?

LUCI: No, els meus pares van ser molt comprensius. Em van dir que hauria d’haver estat més responsable però que ara era més important el fet de que estigués bé.

PERIODISTA: Quan et vas retrobar amb els teus amics? Et van explicar com ho havien passat des del seu punt de vista?

LUCI: En general, se senten culpables ja que em van pressionar a prendre-me-la. Però em sap molt de greu ja que la culpa en veritat és meva. Jo vaig tenir la última paraula: si no hagués volgut, no l’hagués pres.

PERIODISTA: Tens algun missatge per als joves d’avui dia?

LUCI: L’unica cosa que jo els hi diria és que es pensin les coses dos cops avans de fer-les, que tinguin coneixement de les conseqüències i no només ho dic per les drogues. La vida està plena de moments en els quals has de prendre decisions que poden tenir conseqüències molt dures i a la llarga et poden condicionar.

PERIODISTA: Moltes gràcies per tot Luci.

LUCI: Moltes gràcies a tú per deixar explicar la meva història.

Activitat enregistrada en vídeo