Explora el wiki

-Adéu Pep, me'n vaig a l'hospital -diu la Núria mentre surt de casa. -Adéu Núria -respon en Pep. Fa poc més de dos anys des de que la Bàrbara va desaparèixer i, la Núria encara no ho ha oblidat. Cada vespre mentre camina cap a l'hospital pensa en la Bàrbara, on deu ser, que li va passar, i mentre pensa en tot allò se'n adona que segurament no la tornarà a veure mai més. Mentrestant, en Pep es a casa seva, sol sense ningú. Els bessons han anat a veure l'àvia i la Núria per fi se'n ha anat -pensa en Pep. Així doncs en Pep es disposa a fer el que fa quasi totes les nits: es fica la jaqueta, agafa el mòbil i les claus del cotxe i baixa al garatge un cop allà, agafa el cotxe i se'n va capa a la casa d'estiueig. En Pep condueix, i com la Núria, també pensa en la Bàrbara, en com s'han complicat les coses i alhora com de bé li han acabat sortint, té la seva dona mig drogada sota els efectes dels antidepressius que pren, els bessons sembla que no visquin en aquest món i, mentrestant ell continua fent la seva sense que ningú sospiti d'ell. Ja ha arribat, baixa del cotxe, obre la porta de la casa i hi entra, baixa al celler, allí hi ha la Bàrbara. -Hola Bàrbara -Hola... papa -respon ella sense saber exactament si considerar-lo un pare després de tot el que li ha fet. -Saps, crec que la mama ja no sent pena per tu, s'ha ben oblidat de la teva existència, crec que ja no sap ni qui ets o qui vas ser. -Mentida! Es tot mentida! -exclama la Bàrbara entre plors mentre s'acosta a en Pep per pegar-lo de ràbia. - I tu que saps!? Portes més de dos anys tancada aquí dins, no en tens n'idea del que passa al món -contesta en Pep clavant-li una bufetada per llançar-la al terra-. Venia a deixar-te menjar. -Gra... Gràcies -respon ella entre plors. -Au va, no ploris. Tinc plans per tu i per mi -i amb aquestes paraules en Pep obre la porta i s'envà. En Pep és una altra vegada al cotxe i torna capa a la ciutat mentre condueix pensa en els plans que ha mencionat anteriorment, són, fugir amb la Bàrbara, fugir lluny, segurament al Brasil. Però per començar de nou li falta una cosa, diners, per això, cada nit que va a veure la Bàrbara al tornar, es dedica al mateix. Deixa el cotxe a casa seva i se'n va als suburbis de la ciutat un cop allí espera al seu client en una cantonada, al cap de poc, s'apropa un home que no fa gaire bona pinta, té la roba bruta i fa una olor a tabac impressionant. -Tens la neu? -li pregunta l'home. -Sí aquí tens, mig quilo, i de la bona -contesta en Pep ensenyant una bossa plena de droga. -Té això és per tu -li diu l'home entregant-li uns bitllets. -Gràcies, ets un bon client -i dient això li entrega la bossa. Un cop finalitzat el tracte repeteix aquest procés dues vegades més, amb dos clients diferents i un cop acabada la feina, torna a casa. A casa no hi ha ningú la Núria encara treballa i els bessons s'han quedat a dormir a casa de l'àvia així que en Pep, com si no hagués passat res es fica el pijama i se'n va a dormir.