Explora el wiki

Carta a la Sylvie Estimada filla, Si estàs llegint això, vol dir que sóc mort. Espero que estigueu bé i que passi el que passi siguis forta i no et deixis coaccionar per ningú ni per res ja que has de fer el que a tu et vingui de gust. Sempre que el Pascal i l’ Oliver estiguin d’acord. No us oblideu que treballeu per aquí treballeu tingueu temps lliure tu i els vostres germans per a fer les vostres aficions i passar bones estones allà on estigueu. Ja sigui que estigueu en un país ric i còmode de viure, o inclús a un campament de refugiats. M’agradaria que us tornéssiu a retrobar amb la mare. El Pascal i l’Oliver els has d’advertir que es portin bé i encara que siguin els teus germans no et poden molestar. Ja deus conèixer el Kayembé ja que just abans d’escriure aquesta carta ell em va dir que volia sortir amb tu però, a mi em sembla que és una mala influència, per a tu i els teus germans ja que és dolent. Intenta no comprar Mòbils ja que per culpa seva ho vam passar molt malament a la guerra i no em bé de gust que els que encara viuen allà tornin a tenir una guerra, per culpa dels mòbils, això es clar no us compreu un mòbil si no és molt important comprar-lo. Quan no estigueu d’acord per fer un pas important heu de decidir-ho de forma democràtica o sigui que qui tingui dos vots que guanya. Recordeu: no us separeu ni us baralleu mai perquè sempe s’ha de tenir en compte que la família sempre és mes forta si està unida. No sé amb quines condicions esteu però a la mínima oportunitat que tingueu aprofiteu i marxeu. La vostra mare no està morta ja que vaig veure que es va poder salvar igual que vosaltres. Del vostre estimat pare. Patrice, República Democàtica del Congo, 11 de febrer de 2017.