Explora el wiki

CARTA A VICENT I MIQUEL A les poques setmanes que l’Harmonia marxara, Vicent va rebre una carta, on al darrere posava: “Per a Miquel i Vicent”. Vicent abans d’obrir-la va cridar a Miquel per a llegir-la junts. Una vegada Miquel estava allí, van començar a llegir la carta, que deia: Estimats Miquel i Vicent, vos he escrit aquesta carta perquè supose que estareu preocupats per ma mare i per mi i vull fer-vos saber que tot va prou bé, encara que seguisc pensant amb la mort tan tràgica del meu pare, però no com el primer dia; tot s’ha de dir. Me n’he anat amb ma mare i el Carles a París, on Carles té una petita casa i molt acollidora que ha compartit amb nosaltres. Ací estem molt bé, encara que falta una gran part de mi; falteu vosaltres. De vegades em desperte, i trobe com si em faltara alguna cosa dins de mi, al cap i a la fi la meva vida ha pegat un gir de 360º... que és el que sempre, d’alguna manera o d’altra, he volgut. Espere que alguna vegada a la vida es tornem a veure i recordar els vells i bells moments que hem passat junts ja que gent com vosaltres mai tornaré a conèixer; n’estic segura. I què és de vosaltres, xicons? Espere que tot vos vaja millor. Miquel, espere que ton pare regresse prompte i torneu a ser eixa família tan especial com jo recorde. I tu Vicent, espere que el teu somni de ser actor es faça realitat i que trobes per fi la dona que et mereixes. PD: Espere la vostra contestació. Estem lluny però al meu cor sempre esteu presents.