Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat 2 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels Mentida cat

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Activitat de tipus entrevista sobre Èric a l'obra Mentida de l'autora Care Santos, realitzada per Mentida_cat del centre La Sedeta durant el curs 2016-17.


Nosaltres hem fet una entrevista fícticia a l'Èric.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

ENTREVISTA al protagonista de la novel·la MENTIDA:


Com et senties dins d’un centre de menors? Què trobaves a faltar?

Quan vaig estar dins d’aquella presó em vaig sentir molt sol, crec que mai m’he sentit tan sol. I és que realment ho estava, només m’acompanyaven les quatre parets que m’envoltaven, i els llibres, sobretot els llibres, sort dels llibres. Realment tenia la sensació que la rutina de cada dia m’acorralava i no em deixava ser jo mateix.

No tenia ganes d’aixecar-me pels matins, cada dia les mateixes cares, els mateixos ulls que barrejaven la pena i la ira en una sola mirada que em desfeia, els mateixos xiuxiuejos quan passava davant d’altres grups de companys, i els mateixos educadors que pensant que em tranquil·litzarien i em deien -Tranquil, tot anirà bé. Al principi m’aterrava però amb el pas dels mesos em va acabar avorrint, era una sensació horrible.


Com és que vas confiar amb la Xènia per explicar-li tot sobre la teva vida, i sobretot la verdadera història sobre la mort de la Marta Villanueva?

Quan vaig començar a parlar amb la Xènia de seguida vaig veure que era una noia encantadora, però tenia por del que ella pogués pensar si li deia que estava en un Centre de Menors i per això em vaig fer passar per en Marcel. Al cap de poc temps vaig adonar-me que havia fet les coses malament i vaig decidir explicar-li tot, sense prejudicis, perquè es mereixia saber la veritat i no la volia enganyar més. A través de la manera que m’escrivia els correus notava que podia confiar amb ella i per tant vaig decidir fer el pas i explicar d’una vegada tota la veritat. Necessitava treure-ho de dins, necessitava poder estar tranquil i que algú sabés quina era la veritable història. A més a més la Xènia, encara que no estigués al meu costat físicament, em donava suport moral, sense ella saber-ho, i em va donar un motiu per seguir endavant. Gràcies a ella ara estic fent aquesta entrevista, i estic fora d’aquell lloc, sóc lliure i innocent.




Quina era la teva por al moment de dir la veritat sobre l’assassinat?

Molts dels metges, jutges o advocats, per no dir tots, pensen que la meva por estava relacionada amb el fet que el Ben em pogués fer alguna cosa perjudicial si jo deia la veritat. Però no és així. No negaré que vaig mentir per por, i tant que en tenia, i molta. Però aquesta por era causada pel simple fet de pensar que podria perdre el Ben. Que si jo no mentia, perdria la persona més propera i més semblant a una família que mai he tingut. En Ben ho era tot per a mi. Era tot el que tenia, tot el que apreciava i tot el que em cuidava. Ell em va estimar com ningú m'havia estimat mai, és cert que a la seva manera, però ho feia, jo ho sé... Jo sabia que si em declarava culpable, seria lliure molt abans que si el Ben confessés. Després d'aquests pocs anys de foscor, podríem ser socis durant tot el que ens quedés de vida, com va dir ell. Oblidaríem el passat i viuríem cada minut del present, sense manca de diners, ni discussions familiars, no hi hauria preocupacions. Però això ja no podrà ser. He de dir que el trobo molt a faltar. No, mentida, el trobo moltíssim a faltar. D'ell he après moltes coses, tant bones com dolentes, però totes elles en part, m'han fet ser qui sóc ara. Així que sí, vaig mentir per por. Però per una por completament diferent al terror, o neguit, sinó per una por irremeiable a la pèrdua del Ben.

Com vas sentir-te quan vas veure que en Ben no va venir el dia de visita? Et va fer ràbia, més aviat vas sentir tristesa?

Esperava amb ànsia aquell dia, pensava que seria com un petit moment de llibertat en el qual podria ser jo mateix. Tenia unes ganes increïbles de veure el Ben i sentir-me com mesos abans. Al veure que no havia vingut, primerament, em va decepcionar molt. En aquell moment realment creia que després de tot vindria a veure’m, a explicar-me com anava la seva vida últimament, i jo pretenia explicar-li també, tot i que tampoc sabria molt bé què explicar… Després vaig parar a pensar, “realment creus que vindria?”, i vaig sentir-me encara més inútil… Però després de tot l’entenia, en Ben sempre havia tingut una vida molt ocupada i crec que ja ha estat dedicant gran part de la seva vida a mi, i realment no li puc agrair més...

Com vas sentir-te quan va morir en Ben? Va ser un moment dur? Quan em vaig assabentar de la mort d’en Ben, al principi no vaig reaccionar. M’ho vaig prendre com si m’estiguessin prenent el pèl. Per res del món me’l podria imaginar mort, sempre havia sabut defensar-se i sortir dels problemes d’alguna manera…

Un parell de dies més tard, vaig començar a reflexionar i vaig pensar que potser no havia estat una broma i que ja era hora d’anar-ho assumint. Seguidament, vaig estar uns dies envaït per la ràbia que sentia en aquell moment. Sabia que en Ben sempre s’havia posat en molts problemes però no volia dir que mereixés morir. Al cap d’un mes de la seva mort vaig entrar en la pitjor etapa, la de tristesa, depressió… En Ben era el meu cosí però es va convertir en un germà. Va ser qui em va salvar, es va fer càrrec de mi i em va cuidar durant tota la infància mentre els meus pares no ho feien. Sense ell no estaria viu ara mateix…





Altres activitats sobre la mateixa obra




Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat 2 sobre Mentida de l'autora Care Santos, pels Mentida cat

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.