Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Cerca per propietat

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Cerca per propietat

Una llista de totes les pàgines que tenen la propietat «Escrita» amb el valor «NARRADOR: Ens trobem a l'any 2075, on la tecnologia ha avançat tant que els ordinadors s'han deixat de banda i ara tot és possible gràcies al control mental i a la visió artificial. No obstant, hi ha un grup de gent que no pretén seguir les passes que fa tothom i prefereix limitar-se a les facilitats que proporcionava el primer segle del mil·lenni. Un exemple clar d'aquest grup és en Claudi Campvell, un ancià vidu que s'ha passat més de mitja vida treballant en una fàbrica robòtica per poder sostenir la seva família, ja que era l'únic sou que entrava a casa com a conseqüència de la forta crisi que estava afrontant el país. Avui, com és ja costum tots els diumenges per la tarda, en Claudi s'ha de fer càrrec dels seus néts de deu i dotze anys perquè els seus pares estan treballant. Vegem com els va la tarda... (Es troba en Claudi assegut en una cadira, i , envoltant-lo, la Bruna i la Martina.) CLAUDI (amb un llibre a les mans): I així és com acaba el conte de la tortuga i la llebre. Conte contat, conte acabat! BRUNA: Que bé avi! M'ha agradat molt el conte. CLAUDI: M'alegro que l'hagis gaudit, Bruna. A tu què t'ha semblat? (dirigint-se a la Martina) MARTINA: Doncs a mi no m'ha agradat gens ni mica. És més, l'he trobat tant avorrit que de què no m' adormo. CLAUDI: Vaja noia... em sap greu. Vols que t'expliqui una història real que va succeir ara fa uns seixanta anys? MARTINA: Per a mi perfecte, a veure si aquest relat em sorprèn més que l'anterior. (amb un to un xic burleta) CLAUDI: Excel·lent. Tu què hi dius bonica, t'animes a escoltar-la? BRUNA: I tant, em moro de ganes! CLAUDI: Aquesta és l'actitud! Doncs bé, poseu-vos ben còmodes que començo! MARTINA: Jo ja ho estic, de còmode. BRUNA: Calla Martina! Deixa parlar l'avi! CLAUDI: Corria l'any 2014 quan un parell de joves catalanes anomenades Sira i Simona van elaborar un vídeo per a un projecte de la Viquilletra amb el nom de ”Las Miquelas”. Aquest narrava el poema “El poble”, del poeta Miquel Martí i Pol. El vídeo, un cop fou penjat a Internet, causà una molt bona impressió als amants de la poesia, fins al punt que es passaren tot el dia reproduint-lo dia rere dia. Ai, com recordo aquells dies de bogeria... (es veu en Claudi de jove mirant per primera vegada el vídeo) CLAUDI: Tals accions van desembocar en un caos que donà lloc a la censura del vídeo, ja que estava tornant boig a molts ciutadans, un d'ells, jo. MARTINA: Què fort, no avi? CLAUDI: Ni que ho diguis!! Que, t'estic sorprenent no? MARTINA: Bé, sí, una miqueta. (sense ganes d'admetre-ho) CLAUDI: Doncs encara et puc sorprendre més si t'ensenyo el vídeo. I a tu també, Bruna, per descomptat. Teniu sort que tingui una copia no registrada, ja que en teoria ara per ara el vídeo no l'hauria de posseir ningú. BRUNA: Que emocionant! CLAUDI: Vinga va, que us el mostro, però no li digueu a ningú, eh! MARTINA: No, no avi. Confia en nosaltres! (es mostra el vídeo) CLAUDI: Què us ha semblat? MARTÍ: Està força bé, la veritat. Jo crec que hauria pogut estar molt millor si s'hagués acompanyat amb música. BRUNA: És cert, una bona música hauria ajudat a transmetre millor el sentiment del poema i a dissimular el so de fons, que sembla que siguin veus. CLAUDI: Si, noia, segurament tens raó. MARTINA: L'ús de les diferents imatges és molt bona idea. A mi m'ha semblat que hi havia moments en que parlaven massa ràpid. CLAUDI: Sembleu uns experts ja comentant vídeos! (rient) BRUNA: Tampoc és per tant avi! FI». Com hi ha hagut només uns pocs resultats, també es mostren valors propers.

Tot seguit es mostren els 2 resultats començant pel número 1.

Mostra (anteriors 50 | següents 50) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).


    

Llista de resultats

    • Activitat sobre Antologia poètica de l'autor Miquel Martí i Pol, pels Els escriptors de Domland  + (NARRADOR: Ens trobem a l'any 2075, on la t
      NARRADOR: Ens trobem a l'any 2075, on la tecnologia ha avançat tant que els ordinadors s'han deixat de banda i ara tot és possible gràcies al control mental i a la visió artificial. No obstant, hi ha un grup de gent que no pretén seguir les passes que fa tothom i prefereix limitar-se a les facilitats que proporcionava el primer segle del mil·lenni. Un exemple clar d'aquest grup és en Claudi Campvell, un ancià vidu que s'ha passat més de mitja vida treballant en una fàbrica robòtica per poder sostenir la seva família, ja que era l'únic sou que entrava a casa com a conseqüència de la forta crisi que estava afrontant el país. Avui, com és ja costum tots els diumenges per la tarda, en Claudi s'ha de fer càrrec dels seus néts de deu i dotze anys perquè els seus pares estan treballant. Vegem com els va la tarda... (Es troba en Claudi assegut en una cadira, i , envoltant-lo, la Bruna i la Martina.) CLAUDI (amb un llibre a les mans): I així és com acaba el conte de la tortuga i la llebre. Conte contat, conte acabat! BRUNA: Que bé avi! M'ha agradat molt el conte. CLAUDI: M'alegro que l'hagis gaudit, Bruna. A tu què t'ha semblat? (dirigint-se a la Martina) MARTINA: Doncs a mi no m'ha agradat gens ni mica. És més, l'he trobat tant avorrit que de què no m' adormo. CLAUDI: Vaja noia... em sap greu. Vols que t'expliqui una història real que va succeir ara fa uns seixanta anys? MARTINA: Per a mi perfecte, a veure si aquest relat em sorprèn més que l'anterior. (amb un to un xic burleta) CLAUDI: Excel·lent. Tu què hi dius bonica, t'animes a escoltar-la? BRUNA: I tant, em moro de ganes! CLAUDI: Aquesta és l'actitud! Doncs bé, poseu-vos ben còmodes que començo! MARTINA: Jo ja ho estic, de còmode. BRUNA: Calla Martina! Deixa parlar l'avi! CLAUDI: Corria l'any 2014 quan un parell de joves catalanes anomenades Sira i Simona van elaborar un vídeo per a un projecte de la Viquilletra amb el nom de ”Las Miquelas”. Aquest narrava el poema “El poble”, del poeta Miquel Martí i Pol. El vídeo, un cop fou penjat a Internet, causà una molt bona impressió als amants de la poesia, fins al punt que es passaren tot el dia reproduint-lo dia rere dia. Ai, com recordo aquells dies de bogeria... (es veu en Claudi de jove mirant per primera vegada el vídeo) CLAUDI: Tals accions van desembocar en un caos que donà lloc a la censura del vídeo, ja que estava tornant boig a molts ciutadans, un d'ells, jo. MARTINA: Què fort, no avi? CLAUDI: Ni que ho diguis!! Que, t'estic sorprenent no? MARTINA: Bé, sí, una miqueta. (sense ganes d'admetre-ho) CLAUDI: Doncs encara et puc sorprendre més si t'ensenyo el vídeo. I a tu també, Bruna, per descomptat. Teniu sort que tingui una copia no registrada, ja que en teoria ara per ara el vídeo no l'hauria de posseir ningú. BRUNA: Que emocionant! CLAUDI: Vinga va, que us el mostro, però no li digueu a ningú, eh! MARTINA: No, no avi. Confia en nosaltres! (es mostra el vídeo) CLAUDI: Què us ha semblat? MARTÍ: Està força bé, la veritat. Jo crec que hauria pogut estar molt millor si s'hagués acompanyat amb música. BRUNA: És cert, una bona música hauria ajudat a transmetre millor el sentiment del poema i a dissimular el so de fons, que sembla que siguin veus. CLAUDI: Si, noia, segurament tens raó. MARTINA: L'ús de les diferents imatges és molt bona idea. A mi m'ha semblat que hi havia moments en que parlaven massa ràpid. CLAUDI: Sembleu uns experts ja comentant vídeos! (rient) BRUNA: Tampoc és per tant avi! FI
      rient) BRUNA: Tampoc és per tant avi! FI)