Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Cerca per propietat

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Cerca per propietat

Una llista de totes les pàgines que tenen la propietat «Escrita» amb el valor «Estimada Loreto, Com et trobes? Sé que ja fa temps que no parlem, tant que ja no sé res de tu… L’altre dia em vaig trobar a la teva mare i em va explicar una mica com estaves, la teva situació. Em sap greu no haver pogut estar per tu quan tot va passar. També he de dir que no ho sabia, clar, sempre has sigut molt tímida i tancada, i tampoc t’agradava parlar del que et passava a fora de les classes. Trobo a faltar com ens alegraves els dies a tots, encara que fos per dos minuts, aconseguies fer les classes més amenes, i això és una cosa que no et vam dir prou, que et podria haver evitat molts problemes i ho sento. Per cert, com et va amb la Lluciana? Recordo que anàveu juntes a tots llocs, la vostra amistat era de pel·lícula, mai se us veia a l’una sense l’altre. Com es troba ella? M’han dit que s’ha recuperat genial de l’incident de l’Eva, me'n alegro moltíssim, no tinc ni idea del que hauria sigut del grup sense ella, la veritat. I que n’ha sigut del Santi i la Cinta? Tenia entès que no t’hi feies molt amb ells, tot i que espero que hagi millorat la relació, puc entendre per què, tu sempre vas ser diferent d’ells dos. Això no és important, ja que en un grup sempre hi ha diferències i no tothom té la mateixa afinitat amb tothom, o això és el que em deies amb els mals de cap que et donava quan discutia amb el meu grup, recordes? Mai et vaig agrair prou tot el que em vas ajudar, gràcies, de debò, no sé què hauria fet sense tu. Ai, ara que me’n recordo, com està el Màxim? I l’Eloi? Mare meva, els recordo sempre tan diferents i semblants alhora, eren els dos extrems units per una amistat, segueixen igual? Espero que no hagin canviat molt després d’aquest temps! Ara tema serio, fa temps que et volia treure el tema tot i que no trobo que és el meu lloc de fer-ho, com a amiga és la meva obligació dir-te això, i és que, en assabentar-me del que et va passar, per tot el que has passat, no m’ho creia. Com una noia, tan alegre, forta i valenta com tu havia pogut caure sota tal malaltia. Tot i així, em sembla súper valenta la forma en què ho has superat, com sense importar les circumstàncies has trobat la manera i els motius per lluitar-hi, per seguir endavant, per ser un exemple a seguir, ja que veure algú que ha passat per això i ho ha superat es un missatge positiu, és un “ei, vaig caure i em vaig recuperar. Se’n pot recuperar tothom amb esforç”, és donar esperances als que estan lluitant pel mateix que tu. També em vaig sentir orgullosa de tu, de ser la teva amiga al saber que tot i no estant del tot bé tant físicament com emocionalment vas anar a veure com podies ajudar a la Lluciana. Va ser tot un mèrit. Entenc que tenies els teus motius, les teves raons per començar, però saber que vas buscar-ne d’altres per parar la situació, per frenar-la abans que fos massa tard em tranquil·litza tant, no ho arribes a imaginar. Bé, et deixo ja, que si no em passaria tota la vida parlant, hem de quedar aviat per posar-nos al dia eh! Espero la teva resposta, petons i fins aviat, firma». Com hi ha hagut només uns pocs resultats, també es mostren valors propers.

Tot seguit es mostren els 2 resultats començant pel número 1.

Mostra (anteriors 50 | següents 50) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).


    

Llista de resultats

    • Activitat sobre Camps de Maduixes de l'autor Jordi Sierra i Fabra, pels Les maduixes del senyor Esteve  + (Estimada Loreto, Com et trobes? Sé que ja
      Estimada Loreto, Com et trobes? Sé que ja fa temps que no parlem, tant que ja no sé res de tu… L’altre dia em vaig trobar a la teva mare i em va explicar una mica com estaves, la teva situació. Em sap greu no haver pogut estar per tu quan tot va passar. També he de dir que no ho sabia, clar, sempre has sigut molt tímida i tancada, i tampoc t’agradava parlar del que et passava a fora de les classes. Trobo a faltar com ens alegraves els dies a tots, encara que fos per dos minuts, aconseguies fer les classes més amenes, i això és una cosa que no et vam dir prou, que et podria haver evitat molts problemes i ho sento. Per cert, com et va amb la Lluciana? Recordo que anàveu juntes a tots llocs, la vostra amistat era de pel·lícula, mai se us veia a l’una sense l’altre. Com es troba ella? M’han dit que s’ha recuperat genial de l’incident de l’Eva, me'n alegro moltíssim, no tinc ni idea del que hauria sigut del grup sense ella, la veritat. I que n’ha sigut del Santi i la Cinta? Tenia entès que no t’hi feies molt amb ells, tot i que espero que hagi millorat la relació, puc entendre per què, tu sempre vas ser diferent d’ells dos. Això no és important, ja que en un grup sempre hi ha diferències i no tothom té la mateixa afinitat amb tothom, o això és el que em deies amb els mals de cap que et donava quan discutia amb el meu grup, recordes? Mai et vaig agrair prou tot el que em vas ajudar, gràcies, de debò, no sé què hauria fet sense tu. Ai, ara que me’n recordo, com està el Màxim? I l’Eloi? Mare meva, els recordo sempre tan diferents i semblants alhora, eren els dos extrems units per una amistat, segueixen igual? Espero que no hagin canviat molt després d’aquest temps! Ara tema serio, fa temps que et volia treure el tema tot i que no trobo que és el meu lloc de fer-ho, com a amiga és la meva obligació dir-te això, i és que, en assabentar-me del que et va passar, per tot el que has passat, no m’ho creia. Com una noia, tan alegre, forta i valenta com tu havia pogut caure sota tal malaltia. Tot i així, em sembla súper valenta la forma en què ho has superat, com sense importar les circumstàncies has trobat la manera i els motius per lluitar-hi, per seguir endavant, per ser un exemple a seguir, ja que veure algú que ha passat per això i ho ha superat es un missatge positiu, és un “ei, vaig caure i em vaig recuperar. Se’n pot recuperar tothom amb esforç”, és donar esperances als que estan lluitant pel mateix que tu. També em vaig sentir orgullosa de tu, de ser la teva amiga al saber que tot i no estant del tot bé tant físicament com emocionalment vas anar a veure com podies ajudar a la Lluciana. Va ser tot un mèrit. Entenc que tenies els teus motius, les teves raons per començar, però saber que vas buscar-ne d’altres per parar la situació, per frenar-la abans que fos massa tard em tranquil·litza tant, no ho arribes a imaginar. Bé, et deixo ja, que si no em passaria tota la vida parlant, hem de quedar aviat per posar-nos al dia eh! Espero la teva resposta, petons i fins aviat, firma
      va resposta, petons i fins aviat, firma)