Cerca per propietat

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Llista de resultats

• Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Llibres, camins i dies  + (Anònim, 3 de Juny del 2001 Sisplau, no ll …
  Anònim, 3 de Juny del 2001 Sisplau, no llencis aquesta carta sense haver-la llegit abans. Suposo que a mida que vagis llegint la carta sabràs qui soc. Volia enviar-te aquesta carta perquè sento que t’ho devia. Segurament penses que soc inhumà, que tinc la sang freda, però el cert és que tinc sentiments i no et pots ni imaginar el que em penedeixo del que vaig fer, cosa que no em perdonaré en la vida... i demanar-te perdó és una cosa que volia haver fet des del mateix moment en que vaig cometre aquell atemptat. Carlos, et vull explicar com va passar tot, i sé, que no mereixo ni la vida, i molt menys, dirigir-te la paraula. Jo vaig entrar a l’ETA quan el meu fill tenia cinc anys. Aleshores érem una família feliç i molt unida. Jo tenia uns amics que formaven part de la banda terrorista, així que rere pensar-ho i pensar-ho, al final em van convèncer i hi vaig entrar. En aquell moment pensava que l’ETA tenia uns bons objectius, que es podien aconseguir amb la força de tots el membres i, que jo...que jo seria capaç de suportar-ho tot i fer-me impassible davant dels sentiments. Un dia, després de tres anys des del meu integrament, em van assignar una cas...el cas “DOGO”. Jo vaig acceptar, era la meva primera missió ¿saps? Aquesta consistia en assassinar un home del que no en vull ni parlar. Llavors va ser quan, la mateixa hora, el mateix rostre, la mateixa situació...va aparèixer el teu pare...Ja saps el que va passar després. Va ser una equivocació. El teu pare només era un pobre funcionari innocent, amb una família meravellosa i... La meva vida no té sentit. He destrossat la meva família, la teva, la de moltíssimes persones que cada dia veuen les notícies i se’ls hi trenca el cor amb la duresa de les situacions. Després d’haver viscut el que he viscut no entenc com persones que realitzen aquests tipus de danys poden seguir vivint. Jo ja m’hagués suïcidat, però mereixo viure amb això, i si vaig tindre el coratge per fer el que vaig fer, haig de tindre valor per passar pel que estic passant. Reconec el dany i sofriment que van causar en persones com tu les accions dutes a terme durant la nostra militància en ETA. És per això que vull dir-te que quan estiguis llegint aquesta carta jo ja m’hauré entregat a la policia i hauré delatat els meus companys, perquè vull que s’acabi això, vull que s’acabi tot això! Si em suïcidés directament la meva ànima no quedaria en pau i em sentiria com un covard. Espero que les meves declaracions serveixin d’ajuda a la policia per acabar amb el terrorisme a Espanya. De veritat, Carlos, no espero que em perdonis ni que em comprenguis, perquè sé que és impossible... Ho sento de veritat, Carlos...
  possible... Ho sento de veritat, Carlos...)

• Activitat sobre El temps de l'oblit de l'autor Jordi Sierra, pels Llibres, camins i dies  +