Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Cerca per propietat

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Cerca per propietat

Una llista de totes les pàgines que tenen la propietat «Escrita» amb el valor «... Estàvem aterrorizades la meua filla i jo, pensant que teníem dos famílíes jueves i un soldat alemany en una petita casa de dos dormitoris. Els alemanys confiaven en nosaltres, solien vindre a la nostra casa una vegada per setmana a sopar. Ja quedava molt poc per a que finalitzara la guerra, l'últim día els alemanys vingueren a la nostra casa per a sopar, quan la meua filla i jo estaven més nervioses que mai perquè volíem acabar amb aquests tres anys de malsons. Havíem preparat una sopa gegant per sopar(i així també guardar sopar a les famílies que teníem a casa). La meua filla va parar taula, mentres jo estava a la porta dient als alemanys que passaren a sopar. Jo estava servint el sopar a cadascú dels membres que hi havia a la taula. Vàrem acabar feliços i contents perquè ja era l'última vegada que anaven a estar ocupant eixa casa per sopar i estaven molt agraïts per la nostra voluntat i ajuda. Quan ja estaven recollint, un dels alemanys em va dir que volía veure els porcs que tenía, jo no sabia què dir, jo crec que la meua cara em va delatar perquè estava molt nerviosa, però clar jo no podia dir que no... Va passar l'alemany a veure els porcs, quan estava girat per anar-se'n va escoltar un dels xiquets que estava amagat, plorant. El meu cor va parar de bategar, l'alemany va córrer per esbrinar què estava passant, i és quan va descobrir que hi havia una família amagada, i va cridar els companys. Em varen preguntar els alemanys que si tenía més gent amagada i que si no ho deía em matarien, aleshores vaig haver de dir-los la veritat, que tenía més famílies amagades. Finalment, varen matar tota la gent que tenia amagada a la meua casa i la meua filla. A mi em digueren que em portarien a la presó per sempre. En aquest moment jo no sabia què fer, jo també volia que em mataren, m'anava a quedar sense filla, sense la meua xiqueta, això era el que més estimava de la meua vida. Em traslladaren a una presó d'Alemanya a passar tota la meua vida ací, on compte els dies que encara em toca viure, quan jo a sols volia ajudar tota la gent que per desgràcia era assassinada, però sobretot sent pena per la meua xiquet,a a qui estimava tant i encara recorde asseguda sota la pomera...». Com hi ha hagut només uns pocs resultats, també es mostren valors propers.

Tot seguit es mostren els 2 resultats començant pel número 1.

Mostra (anteriors 50 | següents 50) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).


    

Llista de resultats

    • Activitat 2 sobre El secret de la mare de l'autor J.L. Witterick, pels Jenncar  + (... Estàvem aterrorizades la meua filla i
      ... Estàvem aterrorizades la meua filla i jo, pensant que teníem dos famílíes jueves i un soldat alemany en una petita casa de dos dormitoris. Els alemanys confiaven en nosaltres, solien vindre a la nostra casa una vegada per setmana a sopar. Ja quedava molt poc per a que finalitzara la guerra, l'últim día els alemanys vingueren a la nostra casa per a sopar, quan la meua filla i jo estaven més nervioses que mai perquè volíem acabar amb aquests tres anys de malsons. Havíem preparat una sopa gegant per sopar(i així també guardar sopar a les famílies que teníem a casa). La meua filla va parar taula, mentres jo estava a la porta dient als alemanys que passaren a sopar. Jo estava servint el sopar a cadascú dels membres que hi havia a la taula. Vàrem acabar feliços i contents perquè ja era l'última vegada que anaven a estar ocupant eixa casa per sopar i estaven molt agraïts per la nostra voluntat i ajuda. Quan ja estaven recollint, un dels alemanys em va dir que volía veure els porcs que tenía, jo no sabia què dir, jo crec que la meua cara em va delatar perquè estava molt nerviosa, però clar jo no podia dir que no... Va passar l'alemany a veure els porcs, quan estava girat per anar-se'n va escoltar un dels xiquets que estava amagat, plorant. El meu cor va parar de bategar, l'alemany va córrer per esbrinar què estava passant, i és quan va descobrir que hi havia una família amagada, i va cridar els companys. Em varen preguntar els alemanys que si tenía més gent amagada i que si no ho deía em matarien, aleshores vaig haver de dir-los la veritat, que tenía més famílies amagades. Finalment, varen matar tota la gent que tenia amagada a la meua casa i la meua filla. A mi em digueren que em portarien a la presó per sempre. En aquest moment jo no sabia què fer, jo també volia que em mataren, m'anava a quedar sense filla, sense la meua xiqueta, això era el que més estimava de la meua vida. Em traslladaren a una presó d'Alemanya a passar tota la meua vida ací, on compte els dies que encara em toca viure, quan jo a sols volia ajudar tota la gent que per desgràcia era assassinada, però sobretot sent pena per la meua xiquet,a a qui estimava tant i encara recorde asseguda sota la pomera...
      encara recorde asseguda sota la pomera...)