Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Cerca per propietat

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Cerca per propietat

Una llista de totes les pàgines que tenen la propietat «Escrita» amb el valor «- Bona tarda, estem al 24 Hores i ara farem una entrevista molt especial a una noia de tan sols 12 anys que pateix la SIDA, la Norma Schweizer. - Hola, Norma, estàs nerviosa? - Doncs, la veritat és que sí, és el primer cop que surto a la televisió. - Estàs preparada per parlar de com et vas contagiar? - Sí, fa un parell d'anys, em vaig topar contra un cotxe mentre anava en bicicleta. Em van portar a la clínica i em van fer una transfusió de sang. I, per mala sort, la sang estava infectada i així va ser com em vaig contagiar. - Uf! Ho sento molt, no m'imagino com ho devies passar en aquell moment. I què has fet durant aquests dos anys? - Doncs, he estat vivint a Alemanya i aquest any hem vingut a Catalunya. - Ah! Així que el teu cognom és alemany, oi? - Sí, sí, és clar. - I com ha anat el canvi d'escola i de país? - Al principi tot anava bé, tenia amigues, treia bones notes... Tot normal, però... - Què va passar? - Doncs que vaig trencar un tub d'assaig al laboratori de l'escola i es va tacar amb la meva sang. Lògicament, vaig tenir un atac de pànic perquè no volia que ningú no es contagiés i aquí van començar totes les sospites. Però només era el principi de tot plegat. - I què va succeir? - Em... Un parell de setmanes més tard, tota l'escola sospitava de la meva malaltia. No vaig ser capaç d'anar al col·legi perquè estava atemorida i els meus pares no volien que patís. - I com és que ja has tornat a l'escola? - Perquè encara que la gran majoria dels pares i alumnes estaven en contra meu, hi havia un grup de companys i de pares que estaven a favor que em quedés a l'escola. Aquest grup va anar augmentant cada dia i, un matí, tots els alumnes es van quedar al pati i no van pujar a les classes. Durant el temps en què estaven al pati, la directora va tenir una reunió amb alguns pares i es va prendre la decisió que em podia quedar a l'escola. - Me n'alegro molt. Gràcies per haver compartit tot això amb nosaltres. Fins una altra!». Com hi ha hagut només uns pocs resultats, també es mostren valors propers.

Tot seguit es mostren els 2 resultats començant pel número 1.

Mostra (anteriors 50 | següents 50) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).


    

Llista de resultats

    • Activitat 2 sobre Crispetes per la Norma Schweizer de l'autor Pere Pons i Clar, pels Els Mantis  + (- Bona tarda, estem al 24 Hores i ara fare
      - Bona tarda, estem al 24 Hores i ara farem una entrevista molt especial a una noia de tan sols 12 anys que pateix la SIDA, la Norma Schweizer. - Hola, Norma, estàs nerviosa? - Doncs, la veritat és que sí, és el primer cop que surto a la televisió. - Estàs preparada per parlar de com et vas contagiar? - Sí, fa un parell d'anys, em vaig topar contra un cotxe mentre anava en bicicleta. Em van portar a la clínica i em van fer una transfusió de sang. I, per mala sort, la sang estava infectada i així va ser com em vaig contagiar. - Uf! Ho sento molt, no m'imagino com ho devies passar en aquell moment. I què has fet durant aquests dos anys? - Doncs, he estat vivint a Alemanya i aquest any hem vingut a Catalunya. - Ah! Així que el teu cognom és alemany, oi? - Sí, sí, és clar. - I com ha anat el canvi d'escola i de país? - Al principi tot anava bé, tenia amigues, treia bones notes... Tot normal, però... - Què va passar? - Doncs que vaig trencar un tub d'assaig al laboratori de l'escola i es va tacar amb la meva sang. Lògicament, vaig tenir un atac de pànic perquè no volia que ningú no es contagiés i aquí van començar totes les sospites. Però només era el principi de tot plegat. - I què va succeir? - Em... Un parell de setmanes més tard, tota l'escola sospitava de la meva malaltia. No vaig ser capaç d'anar al col·legi perquè estava atemorida i els meus pares no volien que patís. - I com és que ja has tornat a l'escola? - Perquè encara que la gran majoria dels pares i alumnes estaven en contra meu, hi havia un grup de companys i de pares que estaven a favor que em quedés a l'escola. Aquest grup va anar augmentant cada dia i, un matí, tots els alumnes es van quedar al pati i no van pujar a les classes. Durant el temps en què estaven al pati, la directora va tenir una reunió amb alguns pares i es va prendre la decisió que em podia quedar a l'escola. - Me n'alegro molt. Gràcies per haver compartit tot això amb nosaltres. Fins una altra!
      it tot això amb nosaltres. Fins una altra!)