Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Cerca per propietat

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Cerca per propietat

Una llista de totes les pàgines que tenen la propietat «Escrita» amb el valor «'''Entrevista a la filla del rei d’Hongria''' Bon dia, avui us farem una entrevista. Vostè ens haurà de fer una introducció de la vostra vida i ens haurà d’explicar les experiències que ha viscut. •D’on es vostè? Jo sóc d’Hongria. •Amb qui viu? Amb el meu marit, el comte de Provença i el meu fill. •On viu? A Marsella. •On va viure quan era petita? A Hongria amb els meus pares. •Per què us vau anar de casa dels vostres pares? Perquè vaig tenir una experiència horrible. •Què us va passar? Doncs que el meu pare em va demanar que em casés amb ell. •Quina va ser la vostra reacció i què vau sentir? Em vaig sorprendre molt quan vaig sentir la seva proposta. •Vau acceptar la proposta del vostre pare? No, perquè no volia cometre aquest pecat. Aquesta situació em va portar a fer un sacrifici. •De quin sacrifici es tracta? Doncs em vaig haver de tallar les mans i donar-se-les al meu pare perquè em va dir que s’havia enamorat de les meves mans. •Què va passar llavors? Doncs que el meu pare es va decebre tant que va prendre la decisió de deixar-me mar endins en una barqueta sense rumb i si Déu volia que jo hagués de morir doncs moriria. Però Déu no ho va voler així. Vaig anar a parar a Marsella. •Una vegada allà que us va passar? Doncs que em va acollir un amable comte que passava pel port aquell dia. •Aquest comte que vostè diu, és el vostre marit? Sí, és clar, i ara sóc la dóna més feliç perquè amb ell vaig tenir un fill. •Ara que m’hi fixo, com és que vostè té mans si abans m’ha dit que se les havia tallat? Doncs això és una llarga història. Quan estava a Marsella el meu marit em va preguntar com havia jo arribat aquí i li vaig explicar la meva història. Llavors, ell va voler conèixer al meu pare i se’n va anar cap a Hongria. Llavors, el meu pare va voler que el meu marit es quedés més dies a Hongria i el meu marit em va enviar una carta amb l’home del correu. La nit que l’home portava la carta, es va aturar i va passar la nit a casa de la mare del meu marit. Com la seva mare m’odia doncs va canviar la carta mentre dormia l’home. A aquesta carta va escriure que el comte donava l’ordre perquè la seva gent ens matessin a mi i al meu fill. Però com l’home del correu deia tot el contrari doncs no sabien que fer. Així doncs van decidir tornar-me a deixar dins la mar en una barqueta però aquesta vegada juntament amb el meu fill. Però Déu no ens va desemparar. Vam anar a parar just davant d’una església on vaig haver de treballar. Un dia a l’església, vaig veure unes mans penjades i vaig tenir l’esperança de poder recuperar les meves mans. Va ser tant gran el meu desig que vaig estirar els braços i les mans es van enganxar als meus monyons. •Com et va trobar el teu marit? Doncs després d’haver estat set anys buscant-me, un dia va parar a l’església on jo treballava a demanar menjar i beguda. Allà ens va veure a mi i al meu fill i des d’aquell dia sóc molt feliç.». Com hi ha hagut només uns pocs resultats, també es mostren valors propers.

Tot seguit es mostren els 2 resultats començant pel número 1.

Mostra (anteriors 50 | següents 50) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).


    

Llista de resultats

    • Activitat sobre La filla del rei d'Hongria de l'autor Autor Anònim, pels Pasolinians  + ('''Entrevista a la filla del rei d’Hongria
      '''Entrevista a la filla del rei d’Hongria''' Bon dia, avui us farem una entrevista. Vostè ens haurà de fer una introducció de la vostra vida i ens haurà d’explicar les experiències que ha viscut. •D’on es vostè? Jo sóc d’Hongria. •Amb qui viu? Amb el meu marit, el comte de Provença i el meu fill. •On viu? A Marsella. •On va viure quan era petita? A Hongria amb els meus pares. •Per què us vau anar de casa dels vostres pares? Perquè vaig tenir una experiència horrible. •Què us va passar? Doncs que el meu pare em va demanar que em casés amb ell. •Quina va ser la vostra reacció i què vau sentir? Em vaig sorprendre molt quan vaig sentir la seva proposta. •Vau acceptar la proposta del vostre pare? No, perquè no volia cometre aquest pecat. Aquesta situació em va portar a fer un sacrifici. •De quin sacrifici es tracta? Doncs em vaig haver de tallar les mans i donar-se-les al meu pare perquè em va dir que s’havia enamorat de les meves mans. •Què va passar llavors? Doncs que el meu pare es va decebre tant que va prendre la decisió de deixar-me mar endins en una barqueta sense rumb i si Déu volia que jo hagués de morir doncs moriria. Però Déu no ho va voler així. Vaig anar a parar a Marsella. •Una vegada allà que us va passar? Doncs que em va acollir un amable comte que passava pel port aquell dia. •Aquest comte que vostè diu, és el vostre marit? Sí, és clar, i ara sóc la dóna més feliç perquè amb ell vaig tenir un fill. •Ara que m’hi fixo, com és que vostè té mans si abans m’ha dit que se les havia tallat? Doncs això és una llarga història. Quan estava a Marsella el meu marit em va preguntar com havia jo arribat aquí i li vaig explicar la meva història. Llavors, ell va voler conèixer al meu pare i se’n va anar cap a Hongria. Llavors, el meu pare va voler que el meu marit es quedés més dies a Hongria i el meu marit em va enviar una carta amb l’home del correu. La nit que l’home portava la carta, es va aturar i va passar la nit a casa de la mare del meu marit. Com la seva mare m’odia doncs va canviar la carta mentre dormia l’home. A aquesta carta va escriure que el comte donava l’ordre perquè la seva gent ens matessin a mi i al meu fill. Però com l’home del correu deia tot el contrari doncs no sabien que fer. Així doncs van decidir tornar-me a deixar dins la mar en una barqueta però aquesta vegada juntament amb el meu fill. Però Déu no ens va desemparar. Vam anar a parar just davant d’una església on vaig haver de treballar. Un dia a l’església, vaig veure unes mans penjades i vaig tenir l’esperança de poder recuperar les meves mans. Va ser tant gran el meu desig que vaig estirar els braços i les mans es van enganxar als meus monyons. •Com et va trobar el teu marit? Doncs després d’haver estat set anys buscant-me, un dia va parar a l’església on jo treballava a demanar menjar i beguda. Allà ens va veure a mi i al meu fill i des d’aquell dia sóc molt feliç.
      eu fill i des d’aquell dia sóc molt feliç.)