Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Cerca per propietat

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquesta pàgina proporciona una simple interfície de navegació per trobar entitats descrites per una propietat i un valor anomenat. Altres interfícies de cerca disponibles inclouen la cerca de propietats de pàgina i el generador de consultes ask.

Cerca per propietat

Una llista de totes les pàgines que tenen la propietat «Escrita» amb el valor «Estimada Morella, Tu em vas inspirar un sentiment d’afecte profund i molt singular. Des de la primera vegada que ens vam veure la meva ànima cremà amb un foc que no havia conegut fins llavors. Amb tot això ens vam conèixer i el destí ens va unir davant de l’altar. Tanmateix, ben d'hora vaig comprovar com, potser a causa d’haver sigut educada a Pressburg, em mostrava un gran nombre d’aquelles obres místiques, que es consideren generalment la simple escòria de la literatura Alemanya. Em vaig abandonar sense reserves al teu guiatge i em vaig endinsar amb decisió en el laberint dels teus estudis. Una hora rere l’altra romania al teu costat, sumit en la música de la teva veu, fins que la teva melodia s’infestava de terror i queia com una ombra sobre la meva ànima. No cal expressar el caràcter exacte d’aquestes disquisicions que sorgien dels volums que he esmentat adés i que van construir durant tant de temps quasi l’únic tema de conversa entre tu i jo. Va arribar el moment en què el misteri del teu caràcter m’oprimia com un embruixament. Ja no podia suportar el contacte dels teus dits pàl·lids, ni el to profund i musical de les teves paraules, ni la brillantor dels teus ulls melancòlics. Semblava que eres conscient de la meva debilitat o bogeria, i somrient, les anomenaves “el destí”. També semblava que coneixies la causa, per a mi desconeguda, d’aquella desviació gradual del meu afecte; però no me’n donaves cap explicació ni pista sobre la seva naturalesa. Cal que et digui que anhelava ja amb un desig fervorós i devorador el moment de la teva mort?. Quan em vas cridar per que anés al teu costat, una boira espessa cobria la terra, una resplendor càlida venia de les aigües, i entre el fullam ufanós del bosc d’octubre, havia caigut del firmament un arc de Sant Martí. Aquell va ser el dia, em vas dir quan m’hi vaig acostar. No hi va haver cap dia que m’haguessis estimat, però allò que avorrires en vida ho adoraràs en la mort. El temps de la teva felicitat ha passat, i l’alegria no es cull dues vegades l’any. Ja no jugaràs més amb el temps com el poeta de Teos, sinó que, ignorant de la murta i del vi, portaràs la teua mortalla en la terra, com fa el musulmà a la Meca.». Com hi ha hagut només uns pocs resultats, també es mostren valors propers.

Tot seguit es mostren els 2 resultats començant pel número 1.

Mostra (anteriors 50 | següents 50) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).


    

Llista de resultats

    • Activitat sobre Criatures d'ultratomba d'Autors Diversos, pels Llapistrencat  + (Estimada Morella, Tu em vas inspirar un
      Estimada Morella, Tu em vas inspirar un sentiment d’afecte profund i molt singular. Des de la primera vegada que ens vam veure la meva ànima cremà amb un foc que no havia conegut fins llavors. Amb tot això ens vam conèixer i el destí ens va unir davant de l’altar. Tanmateix, ben d'hora vaig comprovar com, potser a causa d’haver sigut educada a Pressburg, em mostrava un gran nombre d’aquelles obres místiques, que es consideren generalment la simple escòria de la literatura Alemanya. Em vaig abandonar sense reserves al teu guiatge i em vaig endinsar amb decisió en el laberint dels teus estudis. Una hora rere l’altra romania al teu costat, sumit en la música de la teva veu, fins que la teva melodia s’infestava de terror i queia com una ombra sobre la meva ànima. No cal expressar el caràcter exacte d’aquestes disquisicions que sorgien dels volums que he esmentat adés i que van construir durant tant de temps quasi l’únic tema de conversa entre tu i jo. Va arribar el moment en què el misteri del teu caràcter m’oprimia com un embruixament. Ja no podia suportar el contacte dels teus dits pàl·lids, ni el to profund i musical de les teves paraules, ni la brillantor dels teus ulls melancòlics. Semblava que eres conscient de la meva debilitat o bogeria, i somrient, les anomenaves “el destí”. També semblava que coneixies la causa, per a mi desconeguda, d’aquella desviació gradual del meu afecte; però no me’n donaves cap explicació ni pista sobre la seva naturalesa. Cal que et digui que anhelava ja amb un desig fervorós i devorador el moment de la teva mort?. Quan em vas cridar per que anés al teu costat, una boira espessa cobria la terra, una resplendor càlida venia de les aigües, i entre el fullam ufanós del bosc d’octubre, havia caigut del firmament un arc de Sant Martí. Aquell va ser el dia, em vas dir quan m’hi vaig acostar. No hi va haver cap dia que m’haguessis estimat, però allò que avorrires en vida ho adoraràs en la mort. El temps de la teva felicitat ha passat, i l’alegria no es cull dues vegades l’any. Ja no jugaràs més amb el temps com el poeta de Teos, sinó que, ignorant de la murta i del vi, portaràs la teua mortalla en la terra, com fa el musulmà a la Meca.
      en la terra, com fa el musulmà a la Meca.)