(9 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1:
Línia 1:
−
Hola a tots i a totes! Us presentem l'entrevista a l'Alba Clarès que s'ha publicat al diari de Benaura. Llegiu-vos-la, i a veure si us agrada. A continuació, i per si us fa mandra llegir, us hem penjat una gravació audio de l'entrevista. Esperem que us agradi.
+
Hola a tots i a totes! Us presentem l'entrevista a l'Alba Clarès que s'ha publicat al diari de Benaura. Esperem que us agradi.
Entrevista: ALBA CLARÉS, una de les supervivents del cataclisme, metgessa de Benaura, directora de la biblioteca i el museu i coordinadora de l’escola.
+
−
+
−
+
−
L’Alba té 58 anys. Des de la gran catàstrofe sempre ha dedicat una petita part del seu temps a escriure. La seva experiència, així com la d’alguns altres pocs supervivents coneguts del cataclisme, està sent recollida i arxivada en la biblioteca de Benaura en l’apartat Nova edat.
+
−
Llum, néta de l’Alba, historiadora i escriptora, està escrivint amb la màxima objectivitat i rigor la història conjunta de tots aquests homes i dones que amb la seva força i els seu treball han fet possible la continuïtat de l’espècie humana.
+
−
Per això, recull en diverses entrevistes aspectes que li interessen per completar la seva obra.
+
−
Al registre de Benaura, en data d’avui hi consten 103 persones.
+
−
+
−
+
−
+
−
== Àvia, avui només et preguntaré pels primers anys després del cataclisme... ==
+
−
Ja m’ho vas dir que hauríem de parlar molts dies... d’acord.
+
−
+
−
+
−
== M’interessa saber què recordes de la teva infància? ==
+
−
Suposo que et refereixes a aspectes personals ... ja saps que vaig decidir oblidar-ho tot per salut emocional i que sempre he considerat que la meva vida va començar a partir del desastre, de fet, a partir de cada un dels desastres que he viscut que m’han fet viure “vides diferents”. Ara, però, en aquests moments , no descarto escriure-la un dia , potser començo a estar preparada per recordar.
+
−
+
−
+
−
== Quina va ser la teva reacció al veure que tothom estava mort? ==
+
−
En un primer moment.... de paràlisi, tant física, com mental... després vaig pensar que no m’havia de posar trista ja que , per sort, érem el Dídac i jo ... el futur de la humanitat depenia de nosaltres. Sóc molt valenta i optimista, si no, ara no seríem aquí... D’altra banda, sí que és cert que aquesta manera de ser, i pensant en el que m’has preguntat abans, la dec a la formació que vaig tenir, em van ensenyar a lluitar, a treballar, a ser generosa...
+
−
+
−
+
−
== Abans que succeís el cataclisme creies en els extraterrestres? ==
+
−
La veritat és que no creia en ells, m'aterria pensar que podien venir a la terra i acabar amb tot.
+
−
Després del que va passar, per força...
+
−
+
−
== Creus que en Dídac va ser un bon company durant el viatge? ==
+
−
A quin viatge et refereixes? perquè amb en Dídac vàrem fer molts viatges.... Sí, quan vaig haver de mentalitzar-me que érem sols a la terra em va ajudar molt a superar-ho. En Dídac va ser una persona molt important a la meva vida, m’ ajudava en tot , a viure en definitiva. Ja ho veus, el viatge més important va ser el de viure, ell i jo, en tots els sentits. Per això, quan el vaig perdre , vaig haver de tornar a començar... Ell era únic.
+
−
+
−
+
−
+
−
== Com va ser el viatge a Itàlia amb el Dídac? ==
+
−
Va ser una mica dur pel temporal però anàvem ben preparats. A més, de ser el primer viatge que vaig fer, i oblidant que tot el que recorríem estava igual que la nostra terra, va ser un gran viatge. Un viatge d’estimació i amor.
+
−
+
−
+
−
== Com recordes la primera nit amb en Dídac com a parella? ==
+
−
Va ser molt divertida i juganera.
+
−
No ho sé, en alguns moments tenia por, perquè no sabia res ni què s’havia de fer, però tot amb ell era fàcil, natural...A més... tenia clar i sabia que era necessari per la humanitat. Tot va sortir bé.
+
−
Hi va haver moltes nits i molts dies.
+
−
+
−
+
−
== Quan va arribar el moment del part te l’esperaves d’aquella manera? ==
+
−
La veritat és que abans del cataclisme m’imaginava tenir els meus fills en un hospital amb metges especialitzats , és el que sempre havia vist... ni hi havia pensat mai o hi havia pensat així... Després tot va ser diferent i en aquest món renascut ja saps que, una de les feines que he fet al llarg de la vida, primer amb en Dídac, i després amb tots vosaltres, ha estat recollir tots els llibres possibles.....mira, ha valgut la pena, oi? És amb els llibres que em vaig preparar pel part. Ja saps també quina ha sigut l’altra gran passió meva, la medicina, i quina sort n’heu tingut tos, ah,ah... En Dídac em va ajudar tot el que va poder... estàvem preparats, però sense saber res sobre parts de veritat. Suposo que va fer mes del que sabia, va ser un bon llevador i ens va sortir tot bé.
+
−
+
−
+
−
== Perquè vau decidir que el nen es digues Mar? ==
+
−
Mar, per a nosaltres significava grandesa, noblesa, pau, tranquil•litat... i el mar va acompanyat d'aquest sentit. Voliem que el nostre fill tingues un nom simbólic. Com el meu nom, que es el començament del dia i també, perquè ens agradava molt la platja. De fet, quan va néixer ens en vam anar a viure a la platja. Tots els noms dels nous descendents de Benaura tenen sentits així, simbòlics. El teu també, Llum.
+
−
+
−
+
−
== Alguna vegada et vas enamorar realment d’en Dídac? ==
+
−
Sí, segur que sí. Primer l’estimava molt, només érem nosaltres dos, no podíem viure un sense l’altre, ens necessitàvem....després me’n vaig enamorar, i tant que sí. Per això mai no oblidaré aquells dies, ara m’agrada recordar-los i m’han ajudat en molts moments a tirar endavant. Però quan es va morir, la meva nova vida va canviar moltíssim, sort que tenia en Mar, perquè sinó no sé què hauria fet...Sí, sí, me’n vaig enamorar, es més, encara l’estimo molt. Encara el trobo a faltar.
+
−
+
−
+
−
== Com van ser els dies sense el Dídac? ==
+
−
Potser et diria que va ser la pitjor època de la meva vida. Em va semblar que llavors sí que tot s’havia acabat.
+
−
Sóc molt obstinada i només pensava que havia de viure i encara que per a mi era estrany tenir fills amb el teu fill,
+
−
per repoblar el món havia de fer, vaja, tots, hem hagut de fer tot el que ha estat a les nostres mans.
+
−
En aquells moments jo només volia que fos com el Dídac perquè així podríem tenir fills.
+
−
+
−
== Això de tenir fills tan jove no et va fer canviar la teva forma d’ésser? ==
+
−
La veritat es que una mica sí, només en el sentit que abans només ens havíem de cuidar de nosaltres mateixos i cada un era independent, autosuficient, i després de tenir el meu primer fill havia de cuidar-lo a ell i a en Dídac, que en Mar visqués depenia de nosaltres. Tot em va fer créixer més com a persona, madurar i ser més responsable. I quan es va morir en Dídac, vaig haver de cuidar jo sola a en Marc durant molts anys.
+
−
+
−
+
−
== Vas pensar alguna vegada en suïcidar-te? ==
+
−
No, perquè era molt jove i tenia la vida per davant i sobretot perquè sempre he tingut molta força, he estat una gran lluitadora, si no, ara no seria aquí, ni tu tampoc... En aquell moment era un pilar molt important per a la societat i vaig pensar que era la única dona que hi havia en el món i que d’ en Dídac i jo depenia la vida dels altres. I desprès tenia en Marc i no vaig perdre mai l'esperança, ni l’he perdut, que el món, segurament, tornaria a ser una mica com abans... però només en alguns sentits, en altres hem de ser molt diferents d’aquell món que jo vaig conèixer.
+
−
+
−
Bé, àvia, ara me n’he d’anar. Avui he de fer moltes coses. Però continuarem, t’he de preguntar encara tantes altres coses...
+
−
+
−
Llum Vanacore
+
Revisió de 10:59, 22 feb 2011
Hola a tots i a totes! Us presentem l'entrevista a l'Alba Clarès que s'ha publicat al diari de Benaura. Esperem que us agradi.
activitat 1 - Kaotikas 5
