Entrevista a Robert, per ironies

Nosaltres, el grup ironies, hem fet una entrevista a en Robert. En aquesta entrevista, parlem sobre la opinió d'en Robert de Barcelona i d'Amèrica, així com la relacions que ell té amb Aloma i la seva germana Anna

ENTREVISTA A ROBERT

-Què en penses de Barcelona? Ha canviat molt des que vas marxar?

Barcelona, abans de marxar a Amèrica era una ciutat rica en cultura i majestuosa i penso que en aquest aspecte no ha canviat gaire. Ara, en canvi, s’ha modernitzat però no ha perdut ni la identitat ni l’esplendor.

-Quina va ser la teva primera impressió quan vas veure per primer cop a Aloma?

Em va despertar curiositat, em va semblar una noia molt interessant i original ja que no havia conegut mai cap noia com ella. Em va aflorar els sentiments.

-I el retrobament amb la teva germana, com va ser? Feia molt que no us veieu?

Va ser estrany ja que la distància ens havia allunyat i no estàvem gaire units, tot i això, em vaig alegrar en veure-la, tot i que feia mesos que no ens veiem.

-Quan va notar el sentiment més fort per Aloma?

La nit de Sant Joan va ser espectacular, em va enlluernar amb la seva bellesa a la llum de la lluna.

-I Coral, què et va semblar?

Coral, em va semblar una noia molt simpàtica però una mica promiscua. Tot i així, penso que és una noia molt atractiva.

-Com va ser el teu retorn a Amèrica?

Quan vaig tornar a Amèrica, haig de ser sincer, trobava a faltar molt a Aloma, la nostra experiència havia estat única. L’estimava de veritat, però les condicions a Amèrica van posar fi a la nostra relació.

I el dia a dia amb Aloma com era?

Amb Aloma, quan ens vèiem davant de l'Anna i en Joan, intentava no mirar-la, perquè era un sentiment molt difícil de dissimular. Ella feia el mateix, i cada vegada era més difícl amagar-nos, perquè jo la volia tenir al meu costat.

Quin ha sigut el teu pitjor moment en la teva estança a Barcelona?

Durant el temps que he passat a Barcelona, he tingut diversos moments dolents, com per exemple, amb la enfermetat d'en Dani, era un noi jove, i no es mereixa patir tant, sobretot també per Aloma, perquè el seu comportament era molt diferent i moltes vegades depenia de l'estat d'en Dani. Tot i això, el meu pitjor moment va ser haver de separa-me d'Aloma. L'estimava, l'estimava molt, i sabia que segurament no la tornaria a veure més, perquè sabia que estava enfadada amb mi, molt enfadada.

Sabies que Aloma estava esperant un fill teu? Si, m'ho va dir just abans de marxar,ja que em va ajudar a fer la maleta. Quan estàvem parlant, em va suplicar, que no marxés de Barcelona, que no es volia quedar sola amb una criatura. Vaig estar a punt de no marxar, però sabia que les coses aquí empitjorarien.

I per què ho vas fer? Per què vas marxar de Barcelona? NO tenia altre remei. Vaig venir a Barcelona de passada, no m'hi volia quedar per sempre. La casa, la meva feina, els amics... tot ho tinc a Amèrica, aquí no tenia res.