Entrevista a Robert, per ironies: Diferència entre les revisions

Revisió del 23:10, 27 març 2011

Nosaltres, el grup ironies, hem fet una entrevista en Robert. En aquesta entrevista, parlem sobre la opinió d'en Robert de Barcelona i d'Amèrica, així com la relacions que ell té amb Aloma i la seva germana Anna

ENTREVISTA A ROBERT

-Què en penses de Barcelona? Ha canviat molt des que vas marxar?

Barcelona, abans de marxar a Amèrica era una ciutat rica en cultura i majestuosa i penso que en aquest aspecte no ha canviat gaire. Ara, en canvi, s’ha modernitzat però no ha perdut ni la identitat ni l’esplendor.

-Quina va ser la teva primera impressió quan vas veure per primer cop a Aloma?

Em va despertar curiositat, em va semblar una noia molt interessant i original ja que no havia conegut mai cap noia com ella. Em va aflorar els sentiments.

-I el retrobament amb la teva germana, com va ser? Feia molt que no us veieu?

Va ser estrany ja que la distància ens havia allunyat i no estàvem gaire units, tot i això, em vaig alegrar en veure-la, tot i que feia mesos que no ens veiem.

-Quan va notar el sentiment més fort per Aloma?

La nit de Sant Joan va ser espectacular, em va enlluernar amb la seva bellesa a la llum de la lluna.

-I Coral, què et va semblar?

Coral, em va semblar una noia molt simpàtica però una mica promiscua. Tot i així, penso que és una noia molt atractiva.

-Com va ser el teu retorn a Amèrica?

Quan vaig tornar a Amèrica, haig de ser sincer, trobava a faltar molt a Aloma, la nostra experiència havia estat única. L’estimava de veritat, però les condicions a Amèrica van posar fi a la nostra relació.

I el dia a dia amb Aloma com era?

Amb Aloma, quan ens vèiem davant de l'Anna i en Joan, intentava no mirar-la, però era un sentiment molt difícil de dissimular. Ella feia el mateix, i cada vegada era més difícl amagar-nos, perquè jo la volia tenir al meu costat.

Quin ha sigut el teu pitjor moment en la teva estança a Barcelona?

Durant el temps que he passat a Barcelona, he tingut diversos moments dolents, com per exemple, amb la malaltia d'en Dani. Era un noi jove, i no es mereixa patir tant, sobretot també per Aloma, perquè el seu comportament era molt diferent i moltes vegades depenia de l'estat de salut d'en Dani. Tot i això, el meu pitjor moment va ser haver de separa-me d'Aloma. L'estimava, l'estimava molt, i sabia que segurament no la tornaria a veure més, perquè sabia que estava enfadada amb mi, molt enfadada.

Sabies que Aloma estava esperant un fill teu? Si, m'ho va dir just abans de marxar,quan em va ajudar a fer la maleta. Quan estàvem parlant, em va suplicar, que no marxés de Barcelona, que no es volia quedar sola amb una criatura. Vaig estar a punt de no marxar, però sabia que les coses aquí empitjorarien.

I per què ho vas fer? Per què vas marxar de Barcelona? No tenia altre opció. Vaig venir a Barcelona de passada, volia veure a la meva germana, ja que feia molt de temps que no la veia; tampoc em volia quedar per sempre. La casa, la meva feina, els amics... tot ho tinc a Amèrica, aquí no hi tenia res.