|
|
| Línia 3: |
Línia 3: |
| | ==La vida oculta del capità== | | ==La vida oculta del capità== |
| | | | |
| − | Llengua catalana 15/2/2011 4t d’ ESO, grup A
| + | [[grup sense identificar]] |
| − | Guiem Franc Lopera, Jesus Labrador García, Pol Spitz Rovira, Guim Robert Daviu, Robert Alvarez Martinez.
| + | |
| − | | + | |
| − | La història passada del capità
| + | |
| − | | + | |
| − | El capità neix a Bruges, Flandes, l’any 1944. Quan el capità va néixer feia sis mesos que el seu pare havia estat reclutat per la marina armada de Bèlgica. El seu pare, altament qualificat en bombes i altres projectils moderns, havia partit en el NCC Tolouse com a “coordinador de artilleria a bord” i feia semanes que no se’n sabia res. La seva mare cuidava del nen amb l’ajuda de la seva àvia. La mare i l’àvia eren naturals d’un petit proper a Atenes. Havien abandonat la seva llar juntament amb el marit, Karapoulos, que havia estat designat ambaixador del govern grec a Bèlgica. La casa familiar es trobava a la plaça de l’Ajuntament, en una posició privilegiada i digna del honor familiar.
| + | |
| − | | + | |
| − | Karapoulos havia portat la família a les esferes de poder més altes de tota la ciutat i el seu fill Nikkos (i alhora pare del capità) havia mantingut la dignitat del cognom. El reclutament de Nikkos i la seva posterior desaparició enmig del mar provocà una dràstica caiguda de la dignitat familiar que afectà greument els ingressos econòmics. Per aquest motiu, la mare va decidir enviar el seu fill de cinc anys a viure a Brussel•les amb el seu tiet, el senyor Van Gio.
| + | |
| − | | + | |
| − | Podem dir que el jove Van Gio era l’home més liberal de la família. El cert era que Van Gio sabia guanyar-se amb facilitat la gent i va estar encantat d’acollir a casa seva el capità. Van Gio treballava com a funcionari a l’ajuntament de Brussel•les i el seu pis era situat en el nucli de la ciutat. La seva feina l’obligava a estar constantment amunt i avall, motiu pel qual sovint confiava el noi a una veïna de confiança, amb qui s’acabaria casant anys més tard. Des de que tenia set anys el capità rondava sovint en solitari pels carrers de Brussel•les i n’admirava les seves construccions. Sovint actuava com a carterista per diversió. Un cop, amb catorze anys, es va passar de llest i va intentar pispar un rellotge d’or a l’alcalde. Un dels seus subordinats més agressius el va intentar detenir, però la seva agilitat el va permetre escapar. El capità creia haver escapat sense conseqüències.
| + | |
| − | Una setmana més tard, l’agressiu subordinat de l’alcalde va recordar que aquell carterista que se li havia escapat era el fill d’un empleat de l’ajuntament, Van Gio. L’havia vist feia temps en una de les festes de l’alcalde.
| + | |
| − | Aquella mateixa nit un esquadró de policia anà al pis de Van Gio i el regirà a fons. No hi van trobar ningú: Van Gio estava al pis de la veïna dedicant-se a la seva vida amorosa i el capità plè de vi en una taberna.
| + | |
| − | L’endemà, Van Gio acudí amb normalitat a la feina, on el detingueren just entrar. Poca estona després, dos policies portaren al capità, que havien trobat borratxo pel carrer. Un jutge va dictar l’expulsió de la ciutat de tots dos.
| + | |
| − | | + | |
| − | Van Gio va contactar amb un bon amic seu i li va dir que portés el capità a Amsterdam i l’enrolés al primer vaixell que trobés per a que es pogués guanyar bé la vida. El seu amic, Karadeniz el va portar a la ciutat indicada i va embarcar amb ell al NCC Recousant, una fragata francesa que actuava com a correu entre Antilles holandeses i Holanda.
| + | |
| − | | + | |
| − | El dia 17 de setembre de 1960, el dia que el capità feia 16 anys, el NCC Recousant salpava del port d’Amsterdam. Arjen Karadeniz havia aconseguit que li assignessin el títol d’encarregat de comunicacions gràcies als estudis que havia cursat. El capità estava a bord com a mariner ras. Amb el pas dels anys, Arjen i el capità van fer-se amics i arribaren a ser com dos germans.
| + | |
| − | | + | |
| − | Durant deu anys el capità i Arjen Karadeniz van creuar els mars a bord del Recousant, guanyant alguns ascensos. Als vint-i-sis el capità era subtinent i Arjen, amb trenta-dos, comandant. El rang de comandant li proporcionava a Karadeniz la possibilitat de dirigir una embarcació pròpia, una corbeta lleugera que transportava peces d’avions anomenada NCC Amnistie.
| + | |
| − | Karadeniz va acceptar la proposta de dirigir l’Amnistie i va sol·licitar a l’alt comandament que el capità pogués treballar a bord de la corbeta. La solicitud no va ser acceptada. Donada la situació, Karadeniz va voler refusar la proposta i mantenir-se al costat del capità, però aquest prec tampoc va ser acceptat.
| + | |
| − | | + | |
| − | El capità va seguir treballant en el NCC Recousant durant molts anys. Estava psicològicament destrossat des de la marxa de Karadeniz. Els records de les persones que havien estat amb ell l’afectaven molt: la mare, l’àvia, Van Gio, Karadeniz, el pare Nikkos,... què hauria estat de tots ells? Ja tenia quaranta anys i no sabia res del seu passat. La seva identitat era la de Segon Oficial del NCC Recousant, i res més.
| + | |
| − | | + | |
| − | El NCC Recousant estava amarrat a Amsterdam quan el capità observava des de la barana del pont aquella ciutat on feia vint-i-quatre anys havia embarcat per primer cop en aquell mateix vaixell. Per a ell tot seguia igual... De sobte, entre la multitud, el capità va veure una silueta coneguda... era...Van Gio?
| + | |
| − | El capità –que tenia una bona forma atlètica- va córrer entre la gent per a alcançar a aquell home, però havia desaparegut.
| + | |
| − | | + | |
| − | Encara va buscar una mica més entre la multitud buscant aquell rostre que li resultava familiar. Finalment, quan ja era a punt de deixar-ho córrer, va entreveure l’ individu caminant tranquil•lament cap a la zona del port de pescadors. Va correr darrere seu. La gent que el veia venir s’apartava del seu pas al veure l’uniforme d’alt oficial de marina que portava. Va atrapar l’home prop de la llotja, el va retenir agafant-lo per l’espatlla i va mirar-lo detalladament. S’assemblava molt a Van Gio, però era molt jove, només devia tenir setze anys. Capità li va demanar que el portés a casa seva.
| + | |
| − | | + | |
| − | El noi, bastant espantat, va obeïr per a no guanyar-se problemes amb un oficial de marina. El va conduir entre els carrerons més propers al port i va aturar-se davant un pis força vell i malmès. Van entrar.
| + | |
| − | El noi va demanar al capità que esperés un moment al rebedor i poc després va tornar acompanyat per Van Gio. Per a sorpresa del noi, Van Gio i el capità es van abraçar mentre es feien un munt de preguntes.
| + | |
| − | Aquella nit el capità va dormir al pis de Van Gio. L’endemà al matí, Van Gio va explicar al capità tot el que havia passat en la seva absència.
| + | |
| − | | + | |
| − | Poc després que el capità anés a viure a Brussel•les amb Van Gio i deixés soles a Bruges l’àvia i la mare, va arribar una carta notificant la defunció de Nikkos servint a l’exèrcit. L’àvia va morir l’endemà per la pena que sentia.
| + | |
| − | | + | |
| − | La mare es trobava molt sola i desprotegida a Bruges. Per això, se’n va anar a viure a Brussel•les amb Van Gio i el seu propi fill, el capità. Per desgràcia, la mare no va arribar mai a la ciutat. A mig camí va desaparèixer.
| + | |
| − | | + | |
| − | Van Gio no va dir res d’això al capità. Encara era un nen i no podria suportar dues morts i una desaparició en la familia.
| + | |
| − | | + | |
| − | Quan, anys més tard, Van Gio i el capità van abandonar Brussel•les per ordre d’un jutge, Van Gio va decidir que aniria a viure a Amsterdam amb la seva veina i amant per a casar-s’hi. També va pensar que ell no estava capacitat per a educar bé a un noi com el capità i va decidir confiar el futur del capità a la persona més indicada que coneixia, Karadeniz.
| + | |
| − | | + | |
| − | El dia que el capità va arribar a Amsterdam amb el NCC Recousant, el rang de segon oficial i una bona renda acumulada ja feia molt de temps que la veïna i Van Gio estaven casats i vivien junts en aquell pis. El noi que el capità va perseguir per port va resultar ser seu el únic fill, que treballava de pescador.
| + | |
| − | | + | |
| − | Moltes de les coses que Van Gio va revelar aquell dia al capità van provocar-li una pena immensa. Tot i això ara es sentia més tranquil que abans, ja que ara podia dir que tenia una família i una llar. L’únic dubte que li quedava era: on era Karadeniz?
| + | |
| − | | + | |
| − | El capità va retirar-se de l’exèrcit aquella mateixa setmana i amb els diners que tenia va comprar - se un petit vaixell mercant, el va batejar com a Sprit de Brugge i va contractar una bona tripulació (entre la que hi havia el fill de Van Gio). Per primer cop podem dir que el capità té el títol de capità.
| + | |
| − | | + | |
| − | Va estar sis mesos navegant de port a port, buscant noticies de Karadeniz a tot arreu. Per a financiar el viatge, portava algunes mercaderies a bord, generalment del mercat negre. Podem dir que a mes de buscar Arjen Karadeniz es dedicava al contraban.
| + | |
| − | | + | |
| − | Passats uns mesos, va arribar al port de València. No pensava trobar Arjen precisament allà, hi havia anat per motius de contraban. Per contra, Karadeniz havia abandonat la marina després de que el seu vaixell s’enfonsés en una plàcida mar per culpa d’una negligència del seu segon. Ara vivia a la ciutat de les falles donant classes d’ enginyeria nàutica en una prestigiosa universitat. El seu retrobament va ser molt emotiu.
| + | |
| − | | + | |
| − | Poc després, el capità va tornar a Amsterdam per parlar amb Van Gio i la seva dona. Després de pressionar-los molt, el capità va aconseguir que tots dos acceptessin establir-se amb Karadeniz i el seu fill a la ciutat de València. Tots cinc van passar un estiu a la ciutat i la seva felicitat era evident.
| + | |
| − | | + | |
| − | Per primer cop en la seva vida, el capità creia haver posat la seva vida en ordre. Karadeniz seguia amb les seves classes a la universitat, Van Gio i la seva dona portaven una taverna del port i el seu fill treballava com a tercer oficial en un súper - ferri que unia les Balears amb València.
| + | |
| − | | + | |
| − | El capità va creure que era el moment de tornar a la seva feina. Va afiliar-se a la marina mercant i va començar a treballar-hi.
| + | |
| − | | + | |
| − | Un dels encàrrecs de la marina mercant que més recordaria el capità va ser el que un dia li van encarregar de part d’una agència de treball d’ultramar. No recordava quina mercaderia duia aquell dia, ni la seva destinació, ni tota la tripulació que aquell dia l’acompanyava. L’únic que recordava era que va dur a un jove irlandès a una illa deserta, on hi va trobar un boig. No sabia per què, però el lloc on va deixar aquell oficial atmosfèric li semblava el més inquietant del mon.
| + | |
